Feim un pensament... per desena vegada en un any. Aquest
és el desé cop que Mel i Sucre hem publica un article de Geografia, i al mateix
temps fa un any del primer. A nivell personal estic molt content ja que és la
col·laboració que més temps he fet per la revista Mel i Sucre, i esper que
s'allargui durant molts anys. He de recordar altres col·laboracions com la Pell
de Brau, Articles referents a Joves des Pla, la Radio Jove de Sant Joan, o unes
entrevistes al Parlament Europeu. Lluny d'aquell perfil immadur, esper seguir
en aquesta línia des de l'òptica de la ciència del territori, la geografia.
Que hem pensat fins ara?
Hem parlat fins ara de 9 temes, dels quals vos deix ara una llista i el
número de revista on podeu trobar cada un dels articles:
Pensament Geogràfic, nº 381, Març 2012
Temps i Clima, nº382 , Abril 2012
Sistemes Urbans, nº383 - Maig 2012
Geomorfologia Litoral, nº385 - Juliol 2012
Turisme, nº387 - Setembre 2012
Hemisferis, nº388 - Octubre 2012
Geografia d'Estat, nº389 - Novembre 2012
Terratrèmols, nº 390 - Desembre 2012
Mobilitat Urbana, nº 392 - Febrer 2013
10 pensaments, nº 393 - Març 2013
Petits pensaments
geogràfics...
La geografia com moltes altres ciències es basa en una terminologia que explica conceptes
claus i concrets per descriure, analitzar, teoritzar, practicar i
planificar allò que estudia, en el cas de la geografia: el territori. Per tant
en aquest article especial farem una correlació de termes geogràfics que expressen definicions molt concretes.
Acords de Schengen: Acords ratificats per França, Portugal,
Bèlgica, Holanda, Espanya, Itàlia, Luxemburg i Alemanya en la Convenció de
Schengen (1995) que, entre d’altres, preveien la supressió dels controls en les
fronteres interiors i un augment d’aquests en les fronteres exteriors per a
tenir un major control dels fluxos migratoris.
Agenda 21: Document elaborat a la Conferència sobre
Medi Ambient i Desenvolupament del 1992 celebrada a Rio de Janeiro. És un pla
d'acció que descriu els problemes globals actuals i la forma d'afrontar-los
basant-se en els principis del desenvolupament sostenible. Dividida en quatre
seccions —dimensions econòmiques i socials, conservació i gestió dels recursos,
reforçament de la tasca dels grans grups i mitjans d'execució—, es refereix
tant a la contaminació, els residus i la biotecnologia com a la pobresa, el
consum, la transferència de tecnologia i les llibertats polítiques.
Agenda Local 21: Extensió del document anterior a escala
Local. Defineix un pla d'acció que descriu els problemes locals i municipals
actuals; així com la forma d'afrontar-los basant-se en els principis del
desenvolupament sostenible. A diferència de l'Agenda 21 adopta diferents formes
i seccions en funció del municipi, però sempre té en compte la gestió urbana,
la planificació de transports, la gestió de residus, la participació ciutadana,
l'impacte ambiental, la integració social...
Agricultura... : Art de conrear la terra. Enclou també les
ciències, pràctiques i indústries que l'home utilitza per a obtenir, mitjançant
l'explotació dels elements naturals, productes vegetals i animals de la màxima
qualitat i del màxim rendiment possibles.
...
a temps parcial: Duta a terme per persones que desenvolupen la seva
principal activitat econòmica en altres sectors d'ocupació.
... de mercat: És l'orientada a la venda dels seus
productes amb l'objectiu de la màxima productivitat. Actualment es practica a
tots els països desenvolupats, però també als subdesenvolupats per part de
grans empreses capitalistes.
... de subsistència: Amb la producció obtinguda, cobreix les
necessitats d'alimentació d'una família pagesa en més del 50%, i a la qual
aquesta família aporta la totalitat del treball i del capital.
... urbana: Es desenvolupa en àrees urbanes o àrees
d'influència urbana. Inclou l'activitat agrícola en sentit ampli. Fins fa molt
poc, l'activitat agrària s'associava quasi exclusivament al medi rural; però el
creixement cada cop més important de les ciutats fa que l'agricultura
desenvolupada en el medi urbà o a la seva rodalia sigui cada cop més
destacable.
Albufera: De l’àrab “Al-Buhayra” (petit mar) és una
àrea d’aigua salada disposada paral·lelament a la costa i separada del mar per
restingues.
Alisis: Vents constants que bufen des de zones
d’altes pressions tropicals a les zones de baixes pressions equatorials. Són
més intensos a l’hivern i més forts a les zones orientals dels oceans: són molt
importants a les Canàries.
Barri: Cadascuna de les parts en què es divideix
un poble gran, una vila, una ciutat. El barri, element constitutiu de tota
agrupació urbana, correspon alhora, com gairebé tots els conceptes urbanístics,
a una entitat sociològica i immaterial que fa referència a un grup social, part
de la comunitat urbana, i també al marc físic, component de la ciutat, suport
de la vida de relació interna d'aquella subcomunitat urbana. A Sant Joan existeixen els barris de: Sa Sini, S'Ensantxe, Sa Creu,
Es Camp, Es Molins, Es Ravellar.
Boira: Suspensió a l’atmosfera de gotetes
d’aigua líquida o de cristalls de glaç prop de la superfície terrestre que
redueix la visibilitat fins a menys d’un quilòmetre. Se forma si la temperatura
del sòl baixa per davall de la temperatura de la capa inferior d’aire; si la
humitat de l’aire és suficient, una part d’ella es condensa i se forma la
boira.
Cabal: El volum d'aigua, per unitat de temps,
que porta un curs d'aigua en un punt concret. El cabal mitjà anual s'expressa
en m3/seg.
C.B.D. “Central Business District”: Literalment vol dir "Barri Central
de Negocis". És l’àrea o districte central de negocis de la gran ciutat on
se concentren les activitats comercials, financeres, els mitjans recreatius i,
en general, els serveis més qualificats.. El CBD es caracteritza per
l’accessibilitat, la concentració de trànsit, de comerços i d’edificis
generalment alts (gratacels) degut als alts preus del sól. Aquesta àrea no sol
estar ben delimitada, però se situen normalment als eixamples i els seus
voltants, però, de vegades, també als cascs històrics. Per exemple a Palma seria la zona d'avingudes entre Passeig Mallorca i el
carrer Manacor.
Conca hidrogràfica: Territori regat per un riu principal i
els seus afluents. Està delimitada per les vessants que conformen la seua
divisòria. La conca és simètrica si la estructura i el nombre d’afluents són
pareguts en ambdues vessants. La conca més extensa de Mallorca és la del Torrent
de na Borges, que inclou Sant Joan i molts altres municipis.
Delta: Dipòsit d’acumulació al·luvial amb forma
de ventall, localitzat en la desembocadura d’un río. S’origina perquè la
càrrega de material en suspensió que porta el riu és superior a la capacitat
d’erosió de la mar.
Devesa: Terra dedicada a pastures en la que s'han
conservat molts dels arbres de l'ecosistema natural previ (alzinars amb arbres
separats que faciliten la pastura).
Economia submergida: Engloba les activitats econòmiques que se
desenvolupen fora dels límits legals establerts, és a dir, sense pagar impostos,
cotitzacions a la Seguretat Social, etc. És especialment abundant en sectors
com ara el servei domèstic, la producció artesana, i sobretot en la política
espanyola.
Ecosistema: Concepte ecològic que defineix els ésser
vius, les relacions que hi ha entre ells i el medi en què es desenvolupen.
Eixample: Conjunt de cases i carrers nous amb què
s'eixampla una població. Aquest procés físic de creixement urbà és sovint
subjecte a un projecte d'urbanització. Respon a la concentració extraordinària
de la població, la indústria i el trànsit a les ciutats durant la primera
revolució industrial, que féu necessari llur expandiment fora dels antics
recintes emmurallats. Un dels és coneguts i reconeguts és el de Barcelona,
d'Ildefons Cerdà. A Sant Joan hi ha dos eixamples que son els barris de s'Ensantxe i Es Camp.
Falla: Fractura d’un estrat rocós degut a forces
orogèniques de compressió. Se pot observar en ella el plànol de la falla, el
salt de falla i els llavis enfonsats i elevats.
Fiord: Vall glacial envaïda pel mar. Són típics
els de Noruega i d'altres costes situades aprop dels Pols.
F.M.I. Fons Monetari
Internacional: Va ser
creat junt al Banc Mundial el 1944 a la Conferència de Breton Woods (E.U.A.)
celebrada per a reformar el sistema monetari internacional. La seua finalitat
és l’expansió del comerç internacional, la creació de llocs de treball, el
desenvolupament de la renda i la producció i, al mateix temps, procurar
l’estabilitat monetària i dels tipus de canvi. Els països membres paguen una
quota en funció dels seus recursos i la seua riquesa.
Front: És la superfície de contacte entre dues
masses d’aire. Aquesta superfície mai és vertical, sinó inclinada perquè l’aire
més dens i pesat tendeix a introduir-se en forma de falca per la part inferior
de l’aire més lleuger. Van associats als canvis de temps i al mal temps, en els
mapes de metereologia es representen amb triangles blaus si son freds i duen
associades fortes precipitacions; i semicercles vermells si son càlids i duen
associades precipitacions més febles i nuvolositat.
Gota freda: Centre de baixa pressió format per un
embassament d’aire fred, situat en una zona calenta. A Mallorca es produeix a principi de tardor produint canvis de temps
sobtats, inestabilitat atmosfèrica en forma de fortes pluges, neu, granís, etc.
Es un fenomen característic de la costa
mediterrània.
Inversió tèrmica: Fenomen que es produeix sobre tot a
l’hivern quan l’aire fred, més pesat, s’acumula al fons de les valls. Això es
deu a que la superfície de contacte amb el sòl, a baixes temperatures, és major
a les zones més baixes de les valls que no als cims de les muntanyes. Facilita
la creació de boira als plans
propers a Sant Joan.
Migració: Canvi espacial significatiu fet per una
població. Perquè sigui significatiu, aquest canvi ha de comportar un
desplaçament d'un volum considerable de població, una distància notable o una
diferència qualitativa entre l'espai de partença i el d'arribada, unes motivacions
més o menys homogènies —i en gran part no desitjades— per al conjunt que es
desplaça, una considerable durada o una certa periodicitat del moviment
migratori i una veritable transformació sòcio-econòmica o àdhuc política de la
situació (problemes d'integració i adaptació) dels migrants, amb una
corresponent repercussió en les estructures sòcio-econòmiques dels espais de
partença i d'arribada (emigració, immigració).
Nació proletària: País mancat de primeres matèries i,
doncs, de recursos econòmics, mentre, d'altra banda, té excés de mà d'obra.
L'estat Espanyol seria un estat proletari.
O.P.E.P. : Organització de Països Exportadors de
Petroli.
P.I.B.: Sigles que signifiquen Producte Interior Brut que es la suma
del valor de la producció de les empreses d’un país, al seu territori i fora
d’aquest, durant un any.
Quart
món: Terme amb el qual hom designa les mancances i la
marginació que pateixen determinats col·lectius inserits en les societats dels
països desenvolupats.
Article Pulicat a la revista Mel i Sucre nº 393 - Març 2013.
