Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Curiositats. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Curiositats. Mostrar tots els missatges

dimarts, 21 de juliol del 2020

De Cap per Avall: La Quadratura del Cercle

 Tan de bo fos una Pizza!

Benvolgudes lectores i Benvolguts lectors de Mel i Sucre, si hi ha una cosa que saben fer bé les persones que mouen el Món és mentir descaradament, i si hi ha una eina "oficial" per mentir descaradament és un mapa. Al cap i a la fi, sempre el podeu veure De Cap per Avall.

De fet, d'aquest tema ja n'he xerrat anys abans a l'anterior secció "feim un pensament... geogràfic", no vos hauria venir de nou, però avui anirem una mica més enllà.

Sabeu que hi ha gent que diu que el Terra es Plana? els Romans deien als inicis de la pel·lícula de dibuixos animats d'Astèrix a Amèrica al 1994 que és com una Pizza. No vos podeu imaginar lo còmode per la geografia que fos així. Vos anim a que agafeu una poma o una taronja, la peleu i intenteu posar tota la pell damunt una taula de forma plana, que? Costa eh? Idò aquesta és la feina que fan les projeccions cartogràfiques, intentar convertir una "quasi-esfera" (La Terra) en un dibuix pla. I clar que ho aconsegueixen mitjançant matemàtiques i... mentint!

Projeccions

De projeccions (maneres de representar la Terra en un mapa) n'hi ha moltes, en general es divideixen en quatre tipus: Azimutal, Cònica, Cilíndrica i les Modificades a partir de les anteriors. Com veureu, els mapes resultants son ben diferents i sempre tenen distorsions. Aquestes distorsions son de tres tipus: Forma, Distància i Àrea. Per tant, si es impossible passar una esfera a un pla respectant totes tres (forma, distància i àrea) i el que ens  importa realment d'un mapa és representar la part que ens importa de la realitat, es perquè el mapa compleix una funció específica, per exemple ajudar a la navegació.

Per exemple la Projecció Equirectangular (creada pels grecs fa més de 2.000 anys) preserva la distància tot distorsionant la direcció i l'àrea, i això fa que només s'utilitzi per finalitats divulgatives i recentment en aplicacions informàtiques per a processar mapes globals aprofitant la correspondència entre píxels i coordenades geogràfiques.

De totes les projeccions, la més famosa del Món és la de Mercator, creada al 1569 per un geògraf Flamenc (ara Bèlgica) anomenat Gerardus Mercator. Sempre omnipresent a classe, Google maps i pràcticament qualsevol mapa mundi que veureu, de fet, els mapes rectangulars que es fan avui dia d'altres Planetes (Mart, Venus, Mercuri...) son projeccions de Mercator. Té uns avantatges que el fan tant popular, és fantàstic per navegar i traçar rumbs. Això es deu al fet que la projecció de Mercator conserva els angles del Món, es a dir que sempre mostra els rumbs en línia recta i es vol seguir en la mateixa latitud o longitud simplement s'ha d'anar recte, genial no? Per aconseguir aquesta propietat, la projecció de Mercator distorsiona la mida a un ritme creixent, com més lluny de l'equador es veu exageradament més gran. Heu de pensar que l'Equador té uns 40.000 km de longitud, mentre que els Pols son un simple punt, però quan projectam els pols en un cilindre (Mercator) estam allargant els pols (i totes les àrees properes) als mateixos 40.000 km que l'Equador, completament inviable.

Veieu que Grenlàndia pareix tant gran com Àfrica? En realitat, Àfrica és 15 vegades més gran. Vos pareix grossa la Península Ibèrica? Doncs Bolívia és el doble de gran, i la resta de sudamerica no vos podeu fer la idea de lo gegant que es fins que veniu. Podeu experimentar amb es país que vulgueu anant a sa web  (thetruesize.com)

Europocentrisme

Quin és el problema doncs? El tema és que els mapes que utilitzem donen forma a les nostres idees socials sobre àrees geogràfiques. Convenientment, Europa es troba al centre de la projecció de Mercator i de retruc tant Europa com els Estats Units (i Rússia que s'afegeix al carro) semblen més grans del que realment son, mentre que Àfrica i Amèrica Llatina semblen significativament més petites, i per tant molt menys importants. El motiu pel qual és significatiu és que "A la nostra societat equiparem inconscientment la mida amb la importància i fins i tot el poder. La manera en què presentem Àfrica, el sud d'Àsia i Amèrica del Sud simbolitzen al cap i a la fi, la poca importància social que els hi atorguem, tot ignorant pel camí la seva immensa diversitat cultural, política i social existent en aquests territoris. Això s'exagera més encara retallant el Mapa per la part de baix, ja que al sud del paral·lel 50º Sud només hi tenim la "poc important" i deshabitada Antàrtica, i al fer aquest retall, Europa queda perfectament centrada, ideal per a reforçar la dosi de racisme per parlar exclusivament de "negres", "sudaques" o "xinos".

Com podem posar remei a la inequitat que promou aquesta cartografia? Des de que ho van començar a pensar els primers geògrafs radicals als anys 50 avui en dia infinitat de projeccions disponibles. Malauradament, no hi ha cap manera de transcriure exactament la superfície d’un esferoide oblat en un pla bidimensional, i per això només parlaré d'alguns exemples:

La projecció Gall-Peters, creada al 1885 per James Gall i popularitzada per Arno Peters al 1974 per posar de relleu la desigualtat social dels països del Tercer Món juntament amb la distorsió de superfície produïda per Mercator. Aquesta projecció conserva l’àrea però distorsiona tant la distància (la distància del centre del mapa fins a un punt determinat no és proporcional per a diferents punts) com la direcció (les formes dels països es distorsionen en comparació amb un globus), que molts països perden la seva forma real, i queden amb unes formes irreconeixibles i una mica inútils, perquè no serveix, ni per navegar, ni per calcular distancies entre dos punts, ni per res.

N'Arno Peters va ser un espavilat que aconseguí fer-se ric gràcies a que la ONU, ONG's, moltes escoles i llibres de text compressin el seu "producte" que no era més que una copia de la feina feta per Gall quasi 100 anys abans. Si som un poc crítics, pareix que per al Món Occidental, l'única preocupació que té per el Tercer Món es que les àrees siguin proporcionals en un mapa enlloc d'ajudar-los a sortir del subdesenvolupament.

De Cap per avall

El 1998, la National Geographic Society Nord-americana va seleccionar la projecció de Winkel Tripel com la més adient per a realitzar mapes mundi, efectivament també te petites distorsions però pretén oferir un equilibri entre àrea, distància i direcció, i per això es precisament la meva preferida. Però clar, sempre podem anar un poc més enllà...



Aquest desequilibri de superfícies cartogràfiques que han sabut aprofitar els països més desenvolupats, compta amb un gran aliat: el Nord. Des de ben petits ens ensenyen que el Nord es a "dalt" i que "les coses importants van a dalt". Tampoc és tan així, per una banda els Egipcis i els grecs feien els mapes cap al Nord per a no tenir el Sol de cara quan els llegien, els cristians Orientaven els mapes cap a "Orient" per posar Jerusalem "a dalt", mentre que els musulmans feien els mapes cap al Sud per que així tenien la Mar mediterrània a la part de "baix".

Al cap i a la fi, a un mapa, tothom representa allò que vol i tots acaben mentint, a l'Espai intergalàctic no hi ha ni "Nord", ni "Sud", qui sap si al cap i a la fi... jo vivint a Xile estaré a l'hemisferi Nord i la Tramuntana serà el vent del Sud, i ho tenim tot De cap per avall!

dijous, 21 de gener del 2016

Europes 2

Ens trobem a la Europa de l'any 2016. Tota Europa està ocupada per polítics, empresaris, buròcrates i organitzacions supranacionals... Tota? Si! Tota! No hi ha cap poblet habitat per santjoaners irreductibles que pugui resistir encara i sempre contra aquests invasors. Començam el 2016, amb el darrer article del 2015, continuant la mirada de totes aquestes unions que existeixen a Europa... mentre feim un pensament... Geogràfic!


Consell d'Europa
Constituït per el Tractat de Londres al 1949, el Consell d'Europa es la més antiga de les organitzacions que persegueixen els ideals de la integració Europea. És també l'única que inclou tots els estats Europeus (excepte el Vaticà, que no és una democràcia i no hi pot participar, però n'és observador). Apart dels 47 estats Europeus, Estats Units d'Amèrica, Canadà, Japó, Israel i Mèxic en son observadors permanents.
El Consell d'Europa no té res a veure amb la Unió Europea. Són dues organitzacions internacionals diferents encara que molts membres siguin comuns i que tinguin acords entre elles. I per tant tampoc s'ha de confondre el Consell d'Europa amb el Consell de la Unió Europea (institució que pertany a la Unió Europea), ni tampoc amb el Consell Europeu (format pels caps d'Estat i de Govern de la Unió Europea, més el president de la Comissió Europea).
Criteris de pertinença:
Per formar part del Consell d'Europa simplement s'ha de ser un Estat Europeu i no ser una dictadura. España no en va formar part fins al 1977, i una República Catalana independent en podria formar part el mateix dia de la independència.





EFTA - European Free Trade Association
És l'Associació Europea de Lliure Comerç, suposa un bloc comercial alternatiu pels estats europeus que no poden o no volen unir-se a la Unió Europea. Fou fundada al 1960 en l'actualitat, només Islàndia, Noruega, Suïssa i Liechtenstein en són membres. Anteriorment hi han participat Àustria, Dinamarca, Finlàndia, Islàndia, Portugal, Suècia i Regne Unit, que han anat abandonant l'EFTA a mesura que entraven a la Unió Europea.
L'objectiu principal consisteix en afavorir l'expansió econòmica i l'estabilitat financera de tots els seus membres. Ja que el seu objectiu és únicament econòmic, no existeix cap tipus de vinculació política. Amb l'excepció de Suïssa, els membres de l'EFTA son membres també del Espai Econòmic Europeu.
L'EFTA va fer fallida al 1973 quan el Regne Unit i Dinamarca van entrar a la Unió Europea. Però així encara n'han quedat els quatre membres actuals. Actualment l'EFTA té alguns reptes sobre la taula bastant importants:
-Tracte amb Microestats: Andorra, Mònaco i San Marino, tenen prevista la seva entrada a la EFTA, per a que passin a formar part de l'Espai Econòmic Europeu a través de l'EFTA, ja que la UE considera aquests estats massa petits per a negociar amb ells.
-Retorn del Regne Unit: la possible sortida de la UE fa que aquest país sigui un dels màxims candidats a ser-ne nou membre, cosa que s'ha anat publicant des del 2014.
-Acceptació de Catalunya: Des de que al 2010 es va aguditzar el procés independentista i sobretot al 2012, diversos dirigents de l'EFTA han assegurat que una república Catalana independent podria formar part de l'organització sense cap problema.
-Entrada a la Unió Europea: Tot i que aquests estats compleixen els requisits per entrar a la Unió Europea (fins i tot Catalunya els compliria) han renunciat a formar-hi part mitjançant diversos referèndums. Realment no queda gaire clar que aquests estats formin part de la UE en els propers anys.

UEFA - Union of European Football Associations
La Unió d'Associacions Europees de Futbol és una de les sis confederacions continentals que componen la FIFA (Federació Internacional de Futbol), fundada al 1954. És l'organisme encarregat de governar el futbol a Europa. Està integrat per les diverses federacions estatals del continent, organitza les diverses competicions entre estats i clubs europeus, així com els premis i drets de televisió d'aquestes competicions.
Actualment en formen part 53 associacions, incloses algunes que no són intrínsecament/tradicionalment  europees Rússia, Turquia, Israel, Geòrgia, Armènia, Azerbaidjan i Kazakhstan (Recordau aquell concepte de que Europa és un continent cultural i per tant els límits són).
Però en futbol trobem altres canvis com que els quatre països que conformen el Regne Unit participen per separat (Anglaterra, Escòcia, Gal·les, Irlanda del Nord i Gibraltar) igual que en altres esports.
I així com existeix la UEFA per al futbol també existeixen altres federacions europees d'altres esports com bàsquet (FIBA Europe), Hockey (European Hockey Federation), Handbol (European Handball Federation)... i en totes elles i participen països no estrictament Europeus com Israel, Turquia, Rússia...

Criteris de pertinença:
Per formar part de la UEFA cal tenir una associació federativa de futbol (amb tots els altres esports passa el mateix), per tant es segueix demostrant que Europa està feta amb criteris culturals i polítics i som capaços d'assumir l'existència d'estats no Europeus. Cal tenir en compte que la UEFA ja ha assumit processos d'independència i té un procediment per a solucionar un possible cas d'independència Català; tal i com ja ha passat abans amb tota la Federació Soviètica (i ara Russa), Txecoslovaca (i ara Txeca i Eslovaca)... Per tant no seria cap excepció.


EBU - European Broadcasting Union
La Unió Europea de Radiodifusió no forma part de la Unió Europea, al igual que la UEFA, la EFTA o el Consell d'Europa... però òbviament relacionen tant els estats Europeus com altres estats que hi col·laboren habitualment.
Creada al 1950 i fruit de diverses fusions (sobretot al 1993 amb l'entrada de Rússia i Europa de l'Est) actualment té 79 membres actius en 55 països d'Europa, Àfrica del nord i Orient mitjà, més 44 membres associats en 25 països del món (per exemple Australia, Xile, Canadà, Estats Units, Japó...). La majoria dels canals que la conformen són serveis públics de ràdio i televisió (TVE -España-, TF1 -França- , Radio i Televisió d'Andorra...)

Les funcions principals de la EBU negocia els drets de difusió de retransmissions esportives, posseeix dues xarxes de comunicació (Eurovisió i Euroradio), organitza intercanvis de programes, estimula i coordina coproduccions, i proporciona una gamma completa de serveis, que van des de comercials, tècnics, legals i estratègics als seus organismes membres. Però segurament l'aspecte més conegut de la EBU és l'organització i producció del Festival de la Cançó d'Eurovisió.


Encara n'hi ha més?
Clar que si, però toquen molts altres sectors de la societat i la llista seria infinita. Per tant si us interessa algun aspecte concret el revisarem, però més endavant. 

dissabte, 21 de novembre del 2015

Continents

Aquest mes toca una pregunta simple: Quants continents hi ha al Món? Potser no és una pregunta amb una resposta tant simple. 5? 6? 7? Quins criteris s'utilitzen per definir un continent? Tots els Continents son iguals? Convindria fer-ne un pensament... Geogràfic!

Què és un Continent?
El principal problema d'aquest tema es que tenim múltiples definicions cosa que ha portat a l'existència de diferents models, amb diferent nombre de continents que varia de quatre a set. Tanmateix aquests models han anat canviant al llarg de la història amb la descoberta de nous territoris.

Per tant, a la seva accepció més estesa, la zona continental inclou també les illes situades a poca distància de les costes continentals. Des d'un punt de vista científic, els continents inclouen les illes que són a les plaques continentals, com per exemple Canàries o Madagascar respecte a Àfrica; i també Balears respecte Europa.

Models
Oceànic
4 continents
    Àfrica-Euràsia
   América
  Antàrtica
  Oceania
Descobriment
5 continents
  Àfrica
   Euràsia
   América
  Antàrtica
  Oceania
Racial
5 continents
  Àfrica
  Europa
  Àsia
   América
  Oceania
Cultural limitat
6 continents
  Àfrica
  Europa
  Àsia
   América
  Antàrtica
  Oceania
Geològic
6 continents
  Àfrica
   Euràsia
  Amèrica del Nord
  Amèrica del Sud
  Antàrtica
  Oceania
Cultural
7 continents
  Àfrica
  Europa
  Àsia
  Amèrica del Nord
  Amèrica del Sud
  Antàrtica
  Oceania

Criteri Oceànic (4 continents)
Son continents aquelles masses de terra grans i continues (i les illes properes), separades únicament de forma natural mitjançant els oceans. Amb aquest criteri no es tenen en compte els canals (artificials) de Suez i Panamà; cosa que deixa Amèrica d'una sola peça, i queda un macro continent anomenat Àfrica-Euràsia o Eufràsia que uneix Europa, Amèrica i Àsia. Per tant tenim: Eufràsia, Amèrica, Oceania i Antàrtica.

Criteri per Descobriment(5 continents)
Segueix considerant com a continents aquelles masses de terra separades per oceans, però tot i que manté Amèrica unida, pel fet de ser descoberta com un sol bloc, separa Euràsia d'Àfrica per motius històrics. És a dir: Euràsia, Àfrica, Amèrica, Oceania i Antàrtica.

Criteri Racial (5 continents)
Té en compte com a continents aquelles grans masses terrestres, però separades per diferències Racials i per ser zones habitades. Per tant, l'Antàrtica queda descartada per estar deshabitada. Encara que les races siguin un tema tabú, podríem considerar una simplificació com a: Leucodèrmics (Blancs, Europa), Melanodèrmies (Negres, Àfrica), Xantodèrmies (Asiàtics, Àsia), Amerindis (Indígenes, Amèrica), Australoides (Oceania). Això deixa llavors 5 continents: Europa, Àfrica, Àsia, Amèrica i Oceania.

Criteri Geològic (6 continents)
Basat en les plaques tectòniques, per tant, són continents aquelles masses continentals que tenen una placa tectònica per si mateixes. Això complica una mica més les coses ja que introdueix nous conceptes com "subcontinent", ja que hi ha plaques més petites que conformen actuals o futurs continents (Àfrica Occidental i Aràbia) o algunes que aviat quedaran definitivament soldades, però encara estan separades (India).
Aquest criteri a nivell d'història geològica permet també la consideració de "supercontinents" com Laurasia (Euràsia més Amèrica del Nord), Gondwanna (Amèrica del Sud, Àfrica, India, Oceania, Antàrtica), i Pangea (la suma de tots els continents).
Avui en dia per tant, aquest criteri ens mostra 6 continents: Amèrica del Nord, Amèrica del Sud, Euràsia, Àfrica, Oceania i Antàrtica.

Criteri Cultural (6 o 7 continents)
La clau principal del criteri és assumir que els continents i per tant les seves subdivisions son promogudes per separacions culturals i històriques. El cas mes destacat d'aquest criteri és la separació d'Europa i Àsia.
Aquest criteri de diferents versions:
-Europa occidental, els Angloparlants i Àsia en general, tendeixen a separar les dues Amèriques (7 continents).
-Europa del Sud, Llatinoamèrica i el tendeix a considerar Amèrica com a un sol continent, i les dues Amèbiques com a subcontinent (6 continents).
-Moviment Olímpic, que utilitza un criteri més semblant al Racial, que és una derivació del Model Cultural (5 continents).




La conclusió final es que els continents són una macro unitat geogràfica, que està establerta per criteris físico-històrics i que per tant això genera diferents models i diferents maneres d'assumir aquestes diferències culturals. En el cas d'Europa encara complica més les coses, al ser el continent cultural per excel·lència i això genera doncs diferents maneres de veure Europa en si mateixa, cosa que ja avançàvem en l'article del mes passat i tornarem a veure aviat.

dijous, 21 de maig del 2015

30 pensaments

Feim un pensament... trenta!!. Aquest és l'article número 30 que Mel i Sucre hem publica, ja fa tres anys que continua i comencen a quedar enfora els primers números. Els haureu de cercar al 2012 o al Blog http://pensamentgeografic.blogspot.com.es/.

Supós que aquest mes estareu tots nerviosos amb les eleccions i els possibles canvis de govern (quan escric aquest article lo únic que sé es que el Barça acaba de guanyar la lliga; i falta una setmana per ses eleccions).

Que hem pensat fins ara?
Hem parlat de molts temes, Sant Joan, Barcelona, Xile, Clima, Turisme, Urbanisme, Paisatge, Ecònoma, Transports, Geologia, Hidrologia... Fins i tot de Llames i Terratrèmols, o curiositats exòtiques com les relacions entre Xile i Mallorca/Barcelona/Espanya... com explicaré en aquest article.

Catalans a Xile
Malauradament es mal de fer trobar mallorquins famosos a Xile, tot i que hi ha el cas de la ciutat d'Ovalle, on la immigració Mallorquina va ser massiva i s'hi poden trobar molts llinatges mallorquins. Per això bàsicament escriuré de catalans, me sap greu.
Fa poc era dia 21 de Maig, a Xile es celebra aquest dia el Combat Naval d'Iquique del 1879, una de les moltes batalles de la Guerra del Pacífic de Xile contra Perú i Bolívia. El més curiós d'aquesta guerra és que el principal general peruà era Miguel Grau net de catalans, concretament de Sitges. El general xilè era Arturo Prat Chacón, també net de catalans, concretament de Santa Coloma de Farners. Per això a Santa Coloma hi ha una anomenada "Artur Prat" on cada 21 de Maig hi fan un homenatge els xilens que viuen a Catalunya. També hi ha la Avinguda Xile i el Carrer Iquique. Per altra banda a la ciutat d'Iquique, es fàcil trobar el carrer "Santa Coloma de Farners".
Però no queda aquí la cosa; la família Montt, provinents de Sant Pere Pescador a Girona, van arribar a tenir tres presidents de la República de Xile: Manuel Montt, Jorge i Pedro Montt, entre el 1850 i el 1910.
 L'actual himne de Xile està també compost per un músic Català: Ramon Carnicer. I es comú trobar ciutats amb un carrer dedicat.
El Centre Català de Santiago de Xile fou fundat l'any 1906 i és un dels més antics.


Degut a que es mes d'eleccions deixaré aquest article curtet, perquè cada vegada venen coses més interessants.

dissabte, 21 de febrer del 2015

Camèlids Andins

Feim un pensament... animal. A Sudamèrica les espècies animals i vegetals són diferents als que tenim avesats a Europa. Això és deu a la deriva continental i que amb el pas dels milions d'anys els animals de cada continent s'han anat especialitzant, adaptant i per tant diferenciant. Els Camèlids Andins són lògicament molt diferents als Camèlids Africans i Asiàtics.

Camèlids Andins?
Són quatre espècies animals, que segurament coneixeu per separat: Llama, Alpaca, Guanac i Vicunya. Segons l'espècie fan aproximadament un 1-1,2m d'alt a la creu i entre 1,6-1,9m d'alçada. Pesen entre 50 i 100kg. En Resum, són com una espècie d'ovelles grosses i amb el coll llarg. I és curiós perquè els espanyols anomenaven "ovejas" a les Llames quan les van veure fa 500 anys.
Fins fa pocs anys no quedava clar si eren espècies diferents o races d'una mateixa espècie, però actualment, segons les proves d'ADN recents s'ha pogut establir la relació correcta entre elles. Tot això es deu a que les quatre espècies es poden hibridar entre elles sense problemes.
En general tots els camèlids viuen en climes secs amb grans diferencies de temperatura i una elevada radiació solar. Tenen una gran resistència a la deshidratació.
El ramat té un comportament gregari i territorial, existint sempre un mascle dominant que controla els altres o els fa fora del ramat.
A diferencia de la llana d'ovella, tenen una llama lleugera de microfibres buides, que és molt més lleugera i preuada. La llana d'aquests animals sempre ha tengut molt bona fama, tant, que fins i tot als anys 50 ja era ben coneguda la llana d'Alpaca (concretament) entre els sectors de classe alta a Europa i Estats Units.
Animal
Estat
Tamany
Funció
Població
Llama
Domesticat
Gran
Càrrega i Carn
3,5 milions
Alpaca
Domesticat
Petit
Llana i Carn
6,5 milions
Guanac
Silvestre
Gran
Llana
600 mil
Vicunya
Silvestre
Petit
Llana
190 mil



Llama (Lama glama)
És la més coneguda de les quatre, i també el més gran. Es el més fort dels camèlids andins que generalment s'utilitza com animal de càrrega i per a carn. Poden carregar entre 40kg i 60kg de càrrega. I si, escupen quan s'enfaden!
Es considera una hibridació i millora genètica creada del Guanac des de l'època preincaica a prop del 4.500 a.C. Completament Domesticada.
La llama té les fibres més gruixudes i pot arribar a aportar fins a 4kg de llana cada 2 anys.
S'estima que la població mundial és d'uns 3,5 milions de llames. Que es concentra majoritàriament a Bolívia (60%) i Perú (30%).

Alpaca (Vicugna pacos)
Es una hibridació de la Vicunya amb gens de llama. També està completament domesticada.
Són més petites que les llames, i foren creades per aprofitar la seva llana i carn (no per càrrega).  I també escupen.
La textura de la seva llana és fina i sedosa és la més utilitzada en tèxtil de qualitat, i aporta uns 5kg de llana cada 2 anys. El preu de la llana d'Alpaca sense processar pot costar uns 10€.
La població mundial d'Alpaques és d'uns 6,5 milions que es concentren a Perú (80%), Bolívia (8%) i  Australia (6,6%).


Guanac (Lama guanicoe)
És la versió silvestre de la llama, la seva alçada es de fins a 1,9 m. Es caracteritzen per ser els animals més grans de la Patagonia. També Són els més ràpids de tots els camèlids, poden arribar a 64 km/h.
Es distribueixen des del Sud del Perú fins a la Terra del Foc, són per tant els que toleren més el fred.
Els seus principals depredadors són el Puma i la Guineu dels Andes.
S'estima que la població es d'uns 600.000, es troben sobretot a Argentina (94%) i Xile (5%). Malauradament es troba en Risc Lleu d'extinció.


Vicunya (Vicugna vicugna)
És l'espècie original i silvestre de l'alpaca. Son els camèlids més petits, pesen entre 40 i 50 kg i tenen una longitud de 80 cm
Viuen sempre per sobre dels 3500m en l'estadi de nivell anomenat "Puna", que és un ambient molt estepari.
La fibra de la seva llana està entre las més fines del Món, mesurant uns 15 microns de diàmetre. Pot arribar a costar uns 400€ cada kilo, té molta fama a nivell mundial, a Europa o Estats Units es paguen uns 20.000 € per una jaqueta o 31.000 € en un traje fabricat amb aquesta suau tela.
La població mundial de Vicunyes és d'uns 190.000 exemplars, es distribueixen entre Perú (63%), Bolívia (17%) i Xile (10%). Malauradament també es troba en Risc Lleu d'extinció.
Fibra
Diàmetre (microns)
Longitud (mm)
Preu Kilo
Vicunya
10 a 15
15 a 40
420 €
Angora
11 a 15
25 a 50
48 €
Cashmere
15 a 19
25 a 90
147 €
Alpaca
18 A 40
75 A 400
10 €