Tan de bo fos una Pizza!
Benvolgudes lectores i Benvolguts lectors de Mel i Sucre, si hi ha una cosa
que saben fer bé les persones que mouen el Món és mentir descaradament, i si hi
ha una eina "oficial" per mentir descaradament és un mapa. Al cap i a
la fi, sempre el podeu veure De Cap per Avall.
De fet, d'aquest tema ja n'he xerrat anys abans a l'anterior secció
"feim un pensament... geogràfic", no vos hauria venir de nou, però
avui anirem una mica més enllà.
Sabeu que hi ha gent que diu que el Terra es Plana? els Romans deien als
inicis de la pel·lícula de dibuixos animats d'Astèrix a Amèrica al 1994 que és
com una Pizza. No vos podeu imaginar lo còmode per la geografia que fos així.
Vos anim a que agafeu una poma o una taronja, la peleu i intenteu posar tota la
pell damunt una taula de forma plana, que? Costa eh? Idò aquesta és la feina
que fan les projeccions cartogràfiques, intentar convertir una
"quasi-esfera" (La Terra) en un dibuix pla. I clar que ho aconsegueixen
mitjançant matemàtiques i... mentint!
Projeccions
De projeccions (maneres de representar la Terra en un mapa) n'hi ha moltes,
en general es divideixen en quatre tipus: Azimutal, Cònica, Cilíndrica i les
Modificades a partir de les anteriors. Com veureu, els mapes resultants son ben
diferents i sempre tenen distorsions. Aquestes distorsions son de tres tipus:
Forma, Distància i Àrea. Per tant, si es impossible passar una esfera a un pla
respectant totes tres (forma, distància i àrea) i el que ens importa realment d'un mapa és representar la
part que ens importa de la realitat, es perquè el mapa compleix una funció
específica, per exemple ajudar a la navegació.
Per exemple la Projecció Equirectangular (creada pels grecs fa més de 2.000 anys) preserva la distància tot distorsionant la direcció i l'àrea, i això fa que només s'utilitzi per finalitats divulgatives i recentment en aplicacions informàtiques per a processar mapes globals aprofitant la correspondència entre píxels i coordenades geogràfiques.
De totes les projeccions, la més famosa del Món és la de Mercator, creada
al 1569 per un geògraf Flamenc (ara Bèlgica) anomenat Gerardus Mercator. Sempre omnipresent a classe, Google maps i pràcticament
qualsevol mapa mundi que veureu, de fet, els mapes rectangulars que es fan avui
dia d'altres Planetes (Mart, Venus, Mercuri...) son projeccions de Mercator. Té
uns avantatges que el fan tant popular, és fantàstic per navegar i traçar rumbs.
Això es deu al fet que la projecció de Mercator conserva els angles del Món, es
a dir que sempre mostra els rumbs en línia recta i es vol seguir en la mateixa
latitud o longitud simplement s'ha d'anar recte, genial no? Per aconseguir
aquesta propietat, la projecció de Mercator distorsiona la mida a un ritme
creixent, com més lluny de l'equador es veu exageradament més gran. Heu de
pensar que l'Equador té uns 40.000 km de longitud, mentre que els Pols son un
simple punt, però quan projectam els pols en un cilindre (Mercator) estam
allargant els pols (i totes les àrees properes) als mateixos 40.000 km que
l'Equador, completament inviable.
Veieu que Grenlàndia pareix tant gran com Àfrica? En realitat, Àfrica és 15
vegades més gran. Vos pareix grossa la Península Ibèrica? Doncs Bolívia és el
doble de gran, i la resta de sudamerica no vos podeu fer la idea de lo gegant
que es fins que veniu. Podeu experimentar amb es país que vulgueu anant a sa
web (thetruesize.com)
Europocentrisme
Quin és el problema doncs? El tema és que els mapes que utilitzem donen
forma a les nostres idees socials sobre àrees geogràfiques. Convenientment,
Europa es troba al centre de la projecció de Mercator i de retruc tant Europa
com els Estats Units (i Rússia que s'afegeix al carro) semblen més grans del
que realment son, mentre que Àfrica i Amèrica Llatina semblen significativament
més petites, i per tant molt menys importants. El motiu pel qual és
significatiu és que "A la nostra societat equiparem inconscientment la
mida amb la importància i fins i tot el poder. La manera en què presentem Àfrica,
el sud d'Àsia i Amèrica del Sud simbolitzen al cap i a la fi, la poca importància
social que els hi atorguem, tot ignorant pel camí la seva immensa diversitat
cultural, política i social existent en aquests territoris. Això s'exagera més
encara retallant el Mapa per la part de baix, ja que al sud del paral·lel 50º
Sud només hi tenim la "poc important" i deshabitada Antàrtica, i al
fer aquest retall, Europa queda perfectament centrada, ideal per a reforçar la
dosi de racisme per parlar exclusivament de "negres",
"sudaques" o "xinos".
Com podem posar remei a la inequitat que promou aquesta cartografia? Des de
que ho van començar a pensar els primers geògrafs radicals als anys 50 avui en
dia infinitat de projeccions disponibles. Malauradament, no hi ha cap manera de
transcriure exactament la superfície d’un esferoide oblat en un pla
bidimensional, i per això només parlaré d'alguns exemples:
La projecció Gall-Peters, creada
al 1885 per James Gall i
popularitzada per Arno Peters al 1974
per posar de relleu la desigualtat social dels països del Tercer Món juntament
amb la distorsió de superfície produïda per Mercator. Aquesta projecció conserva
l’àrea però distorsiona tant la distància (la distància del centre del mapa
fins a un punt determinat no és proporcional per a diferents punts) com la
direcció (les formes dels països es distorsionen en comparació amb un globus),
que molts països perden la seva forma real, i queden amb unes formes
irreconeixibles i una mica inútils, perquè no serveix, ni per navegar, ni per
calcular distancies entre dos punts, ni per res.
N'Arno Peters va ser un espavilat que aconseguí fer-se ric gràcies a que la ONU, ONG's, moltes escoles i llibres de text compressin el seu "producte" que no era més que una copia de la feina feta per Gall quasi 100 anys abans. Si som un poc crítics, pareix que per al Món Occidental, l'única preocupació que té per el Tercer Món es que les àrees siguin proporcionals en un mapa enlloc d'ajudar-los a sortir del subdesenvolupament.
De Cap per avall
El 1998, la National Geographic
Society Nord-americana va seleccionar la projecció de Winkel Tripel com la més adient per a realitzar mapes mundi,
efectivament també te petites distorsions però pretén oferir un equilibri entre
àrea, distància i direcció, i per això es precisament la meva preferida. Però
clar, sempre podem anar un poc més enllà...
Aquest desequilibri de superfícies cartogràfiques que han sabut aprofitar els països més desenvolupats, compta amb un gran aliat: el Nord. Des de ben petits ens ensenyen que el Nord es a "dalt" i que "les coses importants van a dalt". Tampoc és tan així, per una banda els Egipcis i els grecs feien els mapes cap al Nord per a no tenir el Sol de cara quan els llegien, els cristians Orientaven els mapes cap a "Orient" per posar Jerusalem "a dalt", mentre que els musulmans feien els mapes cap al Sud per que així tenien la Mar mediterrània a la part de "baix".
Al cap i a la fi, a un mapa, tothom representa allò que vol i tots acaben
mentint, a l'Espai intergalàctic no hi ha ni "Nord", ni
"Sud", qui sap si al cap i a la fi... jo vivint a Xile estaré a
l'hemisferi Nord i la Tramuntana serà el vent del Sud, i ho tenim tot De cap
per avall!
