De Cap per Avall: La Quadratura del Cercle

 Tan de bo fos una Pizza!

Benvolgudes lectores i Benvolguts lectors de Mel i Sucre, si hi ha una cosa que saben fer bé les persones que mouen el Món és mentir descaradament, i si hi ha una eina "oficial" per mentir descaradament és un mapa. Al cap i a la fi, sempre el podeu veure De Cap per Avall.

De fet, d'aquest tema ja n'he xerrat anys abans a l'anterior secció "feim un pensament... geogràfic", no vos hauria venir de nou, però avui anirem una mica més enllà.

Sabeu que hi ha gent que diu que el Terra es Plana? els Romans deien als inicis de la pel·lícula de dibuixos animats d'Astèrix a Amèrica al 1994 que és com una Pizza. No vos podeu imaginar lo còmode per la geografia que fos així. Vos anim a que agafeu una poma o una taronja, la peleu i intenteu posar tota la pell damunt una taula de forma plana, que? Costa eh? Idò aquesta és la feina que fan les projeccions cartogràfiques, intentar convertir una "quasi-esfera" (La Terra) en un dibuix pla. I clar que ho aconsegueixen mitjançant matemàtiques i... mentint!

Projeccions

De projeccions (maneres de representar la Terra en un mapa) n'hi ha moltes, en general es divideixen en quatre tipus: Azimutal, Cònica, Cilíndrica i les Modificades a partir de les anteriors. Com veureu, els mapes resultants son ben diferents i sempre tenen distorsions. Aquestes distorsions son de tres tipus: Forma, Distància i Àrea. Per tant, si es impossible passar una esfera a un pla respectant totes tres (forma, distància i àrea) i el que ens  importa realment d'un mapa és representar la part que ens importa de la realitat, es perquè el mapa compleix una funció específica, per exemple ajudar a la navegació.

Per exemple la Projecció Equirectangular (creada pels grecs fa més de 2.000 anys) preserva la distància tot distorsionant la direcció i l'àrea, i això fa que només s'utilitzi per finalitats divulgatives i recentment en aplicacions informàtiques per a processar mapes globals aprofitant la correspondència entre píxels i coordenades geogràfiques.

De totes les projeccions, la més famosa del Món és la de Mercator, creada al 1569 per un geògraf Flamenc (ara Bèlgica) anomenat Gerardus Mercator. Sempre omnipresent a classe, Google maps i pràcticament qualsevol mapa mundi que veureu, de fet, els mapes rectangulars que es fan avui dia d'altres Planetes (Mart, Venus, Mercuri...) son projeccions de Mercator. Té uns avantatges que el fan tant popular, és fantàstic per navegar i traçar rumbs. Això es deu al fet que la projecció de Mercator conserva els angles del Món, es a dir que sempre mostra els rumbs en línia recta i es vol seguir en la mateixa latitud o longitud simplement s'ha d'anar recte, genial no? Per aconseguir aquesta propietat, la projecció de Mercator distorsiona la mida a un ritme creixent, com més lluny de l'equador es veu exageradament més gran. Heu de pensar que l'Equador té uns 40.000 km de longitud, mentre que els Pols son un simple punt, però quan projectam els pols en un cilindre (Mercator) estam allargant els pols (i totes les àrees properes) als mateixos 40.000 km que l'Equador, completament inviable.

Veieu que Grenlàndia pareix tant gran com Àfrica? En realitat, Àfrica és 15 vegades més gran. Vos pareix grossa la Península Ibèrica? Doncs Bolívia és el doble de gran, i la resta de sudamerica no vos podeu fer la idea de lo gegant que es fins que veniu. Podeu experimentar amb es país que vulgueu anant a sa web  (thetruesize.com)

Europocentrisme

Quin és el problema doncs? El tema és que els mapes que utilitzem donen forma a les nostres idees socials sobre àrees geogràfiques. Convenientment, Europa es troba al centre de la projecció de Mercator i de retruc tant Europa com els Estats Units (i Rússia que s'afegeix al carro) semblen més grans del que realment son, mentre que Àfrica i Amèrica Llatina semblen significativament més petites, i per tant molt menys importants. El motiu pel qual és significatiu és que "A la nostra societat equiparem inconscientment la mida amb la importància i fins i tot el poder. La manera en què presentem Àfrica, el sud d'Àsia i Amèrica del Sud simbolitzen al cap i a la fi, la poca importància social que els hi atorguem, tot ignorant pel camí la seva immensa diversitat cultural, política i social existent en aquests territoris. Això s'exagera més encara retallant el Mapa per la part de baix, ja que al sud del paral·lel 50º Sud només hi tenim la "poc important" i deshabitada Antàrtica, i al fer aquest retall, Europa queda perfectament centrada, ideal per a reforçar la dosi de racisme per parlar exclusivament de "negres", "sudaques" o "xinos".

Com podem posar remei a la inequitat que promou aquesta cartografia? Des de que ho van començar a pensar els primers geògrafs radicals als anys 50 avui en dia infinitat de projeccions disponibles. Malauradament, no hi ha cap manera de transcriure exactament la superfície d’un esferoide oblat en un pla bidimensional, i per això només parlaré d'alguns exemples:

La projecció Gall-Peters, creada al 1885 per James Gall i popularitzada per Arno Peters al 1974 per posar de relleu la desigualtat social dels països del Tercer Món juntament amb la distorsió de superfície produïda per Mercator. Aquesta projecció conserva l’àrea però distorsiona tant la distància (la distància del centre del mapa fins a un punt determinat no és proporcional per a diferents punts) com la direcció (les formes dels països es distorsionen en comparació amb un globus), que molts països perden la seva forma real, i queden amb unes formes irreconeixibles i una mica inútils, perquè no serveix, ni per navegar, ni per calcular distancies entre dos punts, ni per res.

N'Arno Peters va ser un espavilat que aconseguí fer-se ric gràcies a que la ONU, ONG's, moltes escoles i llibres de text compressin el seu "producte" que no era més que una copia de la feina feta per Gall quasi 100 anys abans. Si som un poc crítics, pareix que per al Món Occidental, l'única preocupació que té per el Tercer Món es que les àrees siguin proporcionals en un mapa enlloc d'ajudar-los a sortir del subdesenvolupament.

De Cap per avall

El 1998, la National Geographic Society Nord-americana va seleccionar la projecció de Winkel Tripel com la més adient per a realitzar mapes mundi, efectivament també te petites distorsions però pretén oferir un equilibri entre àrea, distància i direcció, i per això es precisament la meva preferida. Però clar, sempre podem anar un poc més enllà...

Aquest desequilibri de superfícies cartogràfiques que han sabut aprofitar els països més desenvolupats, compta amb un gran aliat: el Nord. Des de ben petits ens ensenyen que el Nord es a "dalt" i que "les coses importants van a dalt". Tampoc és tan així, per una banda els Egipcis i els grecs feien els mapes cap al Nord per a no tenir el Sol de cara quan els llegien, els cristians Orientaven els mapes cap a "Orient" per posar Jerusalem "a dalt", mentre que els musulmans feien els mapes cap al Sud per que així tenien la Mar mediterrània a la part de "baix".

Al cap i a la fi, a un mapa, tothom representa allò que vol i tots acaben mentint, a l'Espai intergalàctic no hi ha ni "Nord", ni "Sud", qui sap si al cap i a la fi... jo vivint a Xile estaré a l'hemisferi Nord i la Tramuntana serà el vent del Sud, i ho tenim tot De cap per avall!

Continents

Aquest mes toca una pregunta simple: Quants continents hi ha al Món? Potser no és una pregunta amb una resposta tant simple. 5? 6? 7? Quins criteris s'utilitzen per definir un continent? Tots els Continents son iguals? Convindria fer-ne un pensament... Geogràfic!

Què és un Continent?

El principal problema d'aquest tema es que tenim múltiples definicions cosa que ha portat a l'existència de diferents models, amb diferent nombre de continents que varia de quatre a set. Tanmateix aquests models han anat canviant al llarg de la història amb la descoberta de nous territoris.

Per tant, a la seva accepció més estesa, la zona continental inclou també les illes situades a poca distància de les costes continentals. Des d'un punt de vista científic, els continents inclouen les illes que són a les plaques continentals, com per exemple Canàries o Madagascar respecte a Àfrica; i també Balears respecte Europa.

Models
Oceànic	4 continents	Àfrica-Euràsia			América		Antàrtica	Oceania
Descobriment	5 continents	Àfrica	Euràsia		América		Antàrtica	Oceania
Racial	5 continents	Àfrica	Europa	Àsia	América		Oceania
Cultural limitat	6 continents	Àfrica	Europa	Àsia	América		Antàrtica	Oceania
Geològic	6 continents	Àfrica	Euràsia		Amèrica del Nord	Amèrica del Sud	Antàrtica	Oceania
Cultural	7 continents	Àfrica	Europa	Àsia	Amèrica del Nord	Amèrica del Sud	Antàrtica	Oceania

Criteri Oceànic (4 continents)

Son continents aquelles masses de terra grans i continues (i les illes properes), separades únicament de forma natural mitjançant els oceans. Amb aquest criteri no es tenen en compte els canals (artificials) de Suez i Panamà; cosa que deixa Amèrica d'una sola peça, i queda un macro continent anomenat Àfrica-Euràsia o Eufràsia que uneix Europa, Amèrica i Àsia. Per tant tenim: Eufràsia, Amèrica, Oceania i Antàrtica.

Criteri per Descobriment(5 continents)

Segueix considerant com a continents aquelles masses de terra separades per oceans, però tot i que manté Amèrica unida, pel fet de ser descoberta com un sol bloc, separa Euràsia d'Àfrica per motius històrics. És a dir: Euràsia, Àfrica, Amèrica, Oceania i Antàrtica.

Criteri Racial (5 continents)

Té en compte com a continents aquelles grans masses terrestres, però separades per diferències Racials i per ser zones habitades. Per tant, l'Antàrtica queda descartada per estar deshabitada. Encara que les races siguin un tema tabú, podríem considerar una simplificació com a: Leucodèrmics (Blancs, Europa), Melanodèrmies (Negres, Àfrica), Xantodèrmies (Asiàtics, Àsia), Amerindis (Indígenes, Amèrica), Australoides (Oceania). Això deixa llavors 5 continents: Europa, Àfrica, Àsia, Amèrica i Oceania.

Criteri Geològic (6 continents)

Basat en les plaques tectòniques, per tant, són continents aquelles masses continentals que tenen una placa tectònica per si mateixes. Això complica una mica més les coses ja que introdueix nous conceptes com "subcontinent", ja que hi ha plaques més petites que conformen actuals o futurs continents (Àfrica Occidental i Aràbia) o algunes que aviat quedaran definitivament soldades, però encara estan separades (India).

Aquest criteri a nivell d'història geològica permet també la consideració de "supercontinents" com Laurasia (Euràsia més Amèrica del Nord), Gondwanna (Amèrica del Sud, Àfrica, India, Oceania, Antàrtica), i Pangea (la suma de tots els continents).

Avui en dia per tant, aquest criteri ens mostra 6 continents: Amèrica del Nord, Amèrica del Sud, Euràsia, Àfrica, Oceania i Antàrtica.

Criteri Cultural (6 o 7 continents)

La clau principal del criteri és assumir que els continents i per tant les seves subdivisions son promogudes per separacions culturals i històriques. El cas mes destacat d'aquest criteri és la separació d'Europa i Àsia.

Aquest criteri de diferents versions:

-Europa occidental, els Angloparlants i Àsia en general, tendeixen a separar les dues Amèriques (7 continents).

-Europa del Sud, Llatinoamèrica i el tendeix a considerar Amèrica com a un sol continent, i les dues Amèbiques com a subcontinent (6 continents).

-Moviment Olímpic, que utilitza un criteri més semblant al Racial, que és una derivació del Model Cultural (5 continents).

La conclusió final es que els continents són una macro unitat geogràfica, que està establerta per criteris físico-històrics i que per tant això genera diferents models i diferents maneres d'assumir aquestes diferències culturals. En el cas d'Europa encara complica més les coses, al ser el continent cultural per excel·lència i això genera doncs diferents maneres de veure Europa en si mateixa, cosa que ja avançàvem en l'article del mes passat i tornarem a veure aviat.

Tractats de Lliure Comerç

Avui en dia estem en un Món cada dia més globalitzat. Per tant les mercaderies es mouen a més distància i la interacció entre països és cada vegada més gran. Una de les conseqüències son les aliances entre estats lliures que decideixen que fer amb les seves fronteres i les seves mercaderies. Sabeu com ens afecta això? Té conseqüències directes per a nosaltres? Idò convindria fer un pensament... Geogràfic!

Què és un Tractat de Lliure Comerç?

És un acord entre dos o més països que té com a objectiu principal establir regles comunes per normar la relació comercial entre ells.  Són instruments bilaterals o multilaterals de política exterior que els països utilitzen per consolidar i ampliar l'accés dels seus productes i eliminar barreres entre sí. Per aconseguir això tenen diversos objectius que no sempre se compleixen.

Objectius dels Tractats de Lliure Comerç

Aquests son alguns dels objectius, no sempre es compleixen tots i a vegades en venen d'altres d'implicats.

•     Promoure les condicions per a una competència justa (tot i que a vegades es produeix l'efecte contrari, ja que la part més pobre té menys opcions de competència).

•     Incrementar les oportunitats de inversió (on la part més pobre té menys oportunitats d'inversió).

•     Proporcionar la protecció adequada als drets de propietat intel·lectual.

•     Establir procediments eficaços per l'aplicació del TLC i per a la solució de controvèrsies.

•     Fomentar la cooperació trilateral, regional i multilateral, entre d'altres països.

•     Eliminar barreres que afectin o minvin el comerç.

•     Oferir una solució a controvèrsies.

•     Establir processos efectius per a la estimulació de la producció nacional.

Temes addicionals al TLC

Un TLC constitueix un acord integral, que inclou temes clau de la relació econòmica entre les parts. En el cas de l'accés al mercat de béns, aborda aspectes relacionats amb barreres aranzelàries i no aranzelàries, salvaguardes, normes d'origen, obstacles tècnics, mesures sanitàries i fitosanitàries i mecanismes de defensa comercial. El TLC incorpora també assumptes relatius al comerç de serveis (telecomunicacions, financers, professionals, construcció, programari, entre d'altres), al comerç electrònic i les compres governamentals, la promoció i protecció recíproca d'inversions i la protecció dels drets de propietat intel·lectual, el compliment de les normes laborals i mediambientals i l'aplicació de mecanismes de solució de controvèrsies. Les negociacions d'un TLC transcendeixen l'esfera del comerç i abasten altres àmbits relacionats a una visió desenvolupament més comprensiva, pel que suposen la generació d'espais de diàleg en les diverses societats que conformen el TLC per arribar a propostes consensuades i socialment acceptades.

Conseqüències dels TLC

Així mateix, l'obertura comercial genera una major integració dels països a l'economia mundial, el que fa possible reduir la volatilitat del seu creixement, el nivell de risc del mercat intern i el cost de finançament de l'activitat privada en general.

No obstant això, no tots els sectors de l'economia es beneficien de la mateixa manera amb els tractats de lliure comerç. Hi ha sens dubte productes de major sensibilitat en el procés de negociació que s'han de protegir amb determinats mecanismes de defensa comercial. També cal tenir en compte que els efectes negatius sobre certs productes també es poden atenuar si es prenen les mesures adequades per impulsar la seva competitivitat o en tot cas incentivar la seva reconversió cap a activitats amb un major potencial de creixement.

Exemples de Tractats de lliure comerç

Tot i que es parla recentment de tractats en negociació com el TTIP (Atlàntic) i el TPP (Pacífic) existeix de fa uns anys una sèrie de Tractats en vigents a tenir en compte. Son tots d'escala continental i no inclouen països fora del seu continent, cosa que els fa molt estables.

- Unió Europea (UE): Des del 1956 (Ampliada múltiples vegades i reformulada al 1992) ha desenvolupat un mercat únic mitjançant un sistema de lleis estandarditzades vigents en tots els estats membres i que garanteixen les quatre llibertats de la Unió: la llibertat de moviment de les persones, dels béns, dels serveis i del capital. La Unió Europea també té una política comercial única, polítiques agrícoles i pesqueres comunes, i una política de desenvolupament regional.

- Associació Europea de Lliure Comerç (EFTA): (European Free Trade Association), establerta al 1960 alternatiu pels estats europeus que no podien o preferien no unir-se a la Comunitat Econòmica Europea (CEE) (en l'actualitat la Unió Europea). Avui dia està formada per Islàndia, Noruega, Suïssa i Liechtenstein (i abans també per Regne Unit, Portugal, Dinamarca, Àustria, Suècia i Finlàndia). De totes maneres tenen molta interrelació amb la Unió Europea, però ho veurem en altres articles.

- Àrea de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord (NAFTA): (North American Free Trade Agreement) Creada al 1994 és el bloc comercial integrat pel Canadà, els Estats Units i Mèxic estableixen una àrea de lliure comerç així com estàndards ambientals i laborals per a tots tres països. A diferència de la Unió Europea el trànsit lliure no inclou persones.

- Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic (ASEAN): (Association of Southeast Asian Nations) Fundada al 1967, inclou Indonèsia, Malàisia, Filipines, Singapur, Tailàndia, Brunei, Myanmar, Cambodja, Laos i Vietnam; sovint inclou Xina. Té per objectiu accelerar el creixement econòmic, el progrés social, el desenvolupament cultural entre els seus membres, fomentar la pau i l'estabilitat regional i proporcionar als països membres un marc on puguin discutir les seves diferències de manera pacífica.

- Mercado Común del Sur (MERCOSUR): Fundada al 1991 i està formada per  Brasil, Argentina, Uruguai, Paraguai i Veneçuela. Promou la lliure circulació de béns, serveis i factors productius entre els països, l'establiment d'un aranzel extern comú i l'adopció d'una política comercial comuna, la coordinació de polítiques macroeconòmiques i sectorials entre els Estats parts i l'harmonització de les legislacions per aconseguir l'enfortiment del procés d'integració. Bolívia, Xile, Colòmbia, Equador i Perú hi tenen estatus d'associat, conformant el Mercosur Ampliat.

Actualment hi ha dos Tractats en negociació que estan provocant moltes tensions a nivell mundial. Una de les principals característiques es que són Intercontinentals, cosa que des del punt de vista de la geografia suposa certs problemes de logística i mobilitat. Una altra curiositat es que totes dues estan promogudes per Estats Units d'Amèrica.

- Associació Transatlàntica pel Comerç i la Inversió (TTIP): (Trade and Investment Partnership) o Transatlantic Free Trade Area (TAFTA). Proposat als anys 90, reiniciat al 2006 i actualment en negociacions, és un acord de lliure comerç proposat entre la Unió Europea i els Estats Units. Els defensors diuen que l'acord donaria lloc a un creixement econòmic multilateral, mentre que els crítics diuen que augmentaria el poder empresarial i faria més difícil que els governs poguessin regular els mercats per al benefici públic.

- Aliança Transpacífica (TPP): Trans-Pacific Partnership. Ideat al 2005 i en plena negociació. Està conformat per Austràlia, Brunei, Canadà, Estats Units, Japó, Malàisia, Mèxic, Nova Zelanda, Perú, Singapur, Vietnam i Xile. Pretén fomentar el comerç i la inversió entre els països socis de la TPP, per promoure la innovació, el creixement econòmic i el desenvolupament, i per donar suport a la creació i preservació de llocs de treball. Es fortament criticat i protestat per les negociacions, en gran part a causa del secret del procediment, l'abast expansiu d'aquest acord, i les clàusules controvertides d'esborranys filtrades al públic.

Com podeu veure les relacions internacionals son molt complicades i es poden superposar diferents associacions al mateix temps complint molts propòsits, però aquests temes i sobretot a Europa, els tractarem un altre dia.