Sistemes Urbans

Què és un sistema Urbà?

Feim un pensament... no només urbà. Ja que un sistema urbà és un conjunt de nuclis de població interralacionats entre sí generalment en un tipus d’estructura jeràrquica. No s’ha de confondre amb l’estructura urbana interna d’una ciutat, tot i que la mateixa ciutat conforma un sistema sobretot si en destaquen els subcentres (que venen a ser aquelles zones d’una ciutat que sense ser el centre de la ciutat actuen com a tal, per exemple a Palma trobam s’Escorxador o plaça Pere Grau).

Des de la revolució industrial; amb el gran desenvolupament de les ciutats, els transports i els sistemes de marcat; s’ha intentat teoritzar sobre el fenòmen urbà. La teoria més coneguda és la Teoria dels llocs centrals del geògraf alemany Walter Christaller exposada al 1933 que intenta explicar, mitjançant certs principis generals trobats a la natura, la distribució i jerarquització dels espais urbans (ciutats i pobles) en un territori homogèni (que tot és igual i no tè cap tret diferencial, cosa naturalment impossible). Com veureu a la imatge al voltant de les grans ciutats (quadrat) s’hi estrtucturen ciutats de rang intermig (cercles grans) i encara més aprop pobles més petits (cercles petits). Tres són les estructures que determinen aquesta teoria: el Principi de Mercat, El principi de Transport i el Principi Administratiu (massa complicats per a ser desenvolupats ara, però que es basen en termes de distància, temps, costos de transport, poder adquisitu...). En línies generals podem veure que com més grans són les ciutats més distància hi ha entre elles i menys nombroses son.

Imatge referent a la Teoria dels llocs Centrals de W.Cristaller

El sistema urbà espanyol

Per exemple a l’Estat Espanyol només hi ha dues aglomeracions de més de 3.000.000 d’habitants, Madrid i Barcelona, i estan separades entre si per 600 km; encanvi d’aglomeracions de caracter intermig (entre 500.000 i 2.000.000 d’habitants) en trobam fins a 12 i la seva distància és inferior (Bilbao-Saragossa: 305 km; València-Palma: 250km); i entre ciutats més petites encara les distàncies son inferiors, fins i tot entre municipis menors de 2.000 habitants (podria ser considerada una de les escales més baixes a l’Estat) les distàncies tendeixen a ser inferiors a 5km, com seria el cas dels pobles des Pla de Mallorca, que també formen un sistema.

Mapa del sistema urbà de l’Estat Espanyol

 Sistema urbà de Mallorca

Fou definit pel geògraf Alberto Quintana a la dècada dels anys 70, en aquells moments ja es parlava de que tots els municipis de Mallorca excepte Artà i Capdepera estaven situats a menys de 60 minuts de Palma. També s’hi dibuixaven diversos sub-centres (capitals comarcals) amb una forta especialització com ara Inca, Manacor, Sóller, Llucmajor, Pollença. En un rang inferior Artà, Felanitx, Alcúdia, Santanyí, Calvià, Marratxí. Més avall hi trobam pobles com Sineu, Campos, Capdepera... Per a trobar Sant Joan hauriem d’anar al 5é rang. El Mestre Climent Picornell ho va definir així al 2011 “És cert que l’articulació del sistema urbà de Mallorca s’ha reestructurat amb petites ciutats que fan de capitals de comarca, Manacor, Inca o pobles que tenen entorn de deu mil habitants. Al Pla, però, cap poble passa dels sis mil i alguns d’ells no arriben al milenar.”

Com s’estructura un sistema urbà?

Planificant, i determinant prèviament l’estructura, requereix gran quantitat d’anàlisi sobre sistemes, impactes territorials, socials... Avui en dia els sistemes urbans es planifiquen mitjançant els Plans territorials que sónés l'instrument bàsic d'ordenació d’un territori, on s’hi estipula la seva planificació i definició de polítiques específiques de desenvolupament i reequilibri territorial. Els millors exemples d’aquests darrers anys són els plans territorials parcials realitzats a Catalunya, que poden ser consultats per internet. Els plans territorials es configuren en tres aspectes: Els espais oberts (espais naturals o de conreu entre nuclis), la xarxa de transports i els assentaments urbans (el sistema urbà en si).

Detall del Pla Territorial Metropolità de Barcelona, 2010

Efectes qüotidians

Com ens afecta això? Doncs és molt simple. Si per exemple volem fer una còpia d’una clau, en molts casos bastarà anant a la ferreteria de Sant Joan on tenen una màquina de tipus bàsic per fer-ne. Però si per exemple volem fer una còpia d’una clau més complicada possiblement haurem d’anar a Sineu (que tenen més tipus de claus disponibles) o a Manacor (on segurament podrem trobar algú que ens faci còpies de claus de seguretat). En alguns casos fins i tot haurem d’anar a Palma per exemple per fer la còpia de les claus del cotxe o per comprar un comandament a distància per una porta mecànica (no deixa de ser més que una clau moderna).

El mateix passa si parlam en termes d’educació. Sant Joan només compta amb una escola pública d’eduació primària. Per anar a l’institut de secundària haurem d’anar a Sineu; però per exemple a Manacor podrem triar entre diferents escoles, col·legis i instituts. Tot i així per anar a la Universitat haurem d’anar a Palma o fins i tot a Barcelona on tenim múltiples universitats per escollir. Ens queda el consol que no som a la part més baixa de la jerarquia, hi ha nuclis urbans que no disposen ni d’escola d’educació primària. Cosa que deixa a aquests nuclis a la part més baixa del sistema urbà. Obviament podreu extrapolar aquesta jerarquia en molts altres temes.

Si teniu dubtes o voleu que comentem algun tema en concret vos podeu posar en contacte amb un servidor mateix o enviant un correu electrònic a guillemserrabou@gmail.com .

Publicat a la Revista Mel i Sucre nº383 - Maig 2012

Temps i Clima

Feim un pensament... Mirant el Cel. Històricament, i sobretot a Sant Joan i altres pobles de la pagesia, les úniques informacions referents al temps i al clima estaven lligades a la cultura popular, a la gent del camp i als almanacs, pronòstics o parenòstics tant coneguts al nostre poble. Amb l’arribada de la revolució industrial i la descoberta d’altres continents per part dels europeus l’home intenta entendre el temps i el clima d’una manera més científica a fi d’entendre tots els processos que es produeixen en el sistema atmosfèric (si, sistema, recordau?). Aquesta voluntat de l’home es veu materalitzada al 1873 amb la creació de l’ Organització Meteorològica Internacional precursora de l’actual Organització Meteorològica Mundial (OMM) fundada al 1946. Un exemple d’aquesta voluntad més científica són les mesures que es prenien a principis del s.XX a la possessió d’es Calderers per part de l’amo Antoni Oliver Gayà, per a millorar i tecnificar l’agricultura. Curiosament aquesta tradició al nostre poble ha perdurat fins als nostres dies, record el meu padrí l’amo en Guiem Bou sempre pendent del pluviòmetre en temps de plujes, i actualment el millor exemple de la vila és la tasca que realitza en Josep Roig mitjançant l’estació meteològica de l’escola. Per tant, no és d’estranyar que la nostra vida estigui condicionada pel temps... o el clima?... o les dues coses?

Entenem per Temps, concretament Temps Atmosfèric, com aquell estat en el que es troba l’atmòsfera en un moment i un lloc determinat. El lloc pot ser un poble, una comarca, una illa... El moment pot ser una hora determinada, tot un dia/ mes/any. Té un caràcter accidental i únic. La ciència que l’estudia és la meteorologia, basant-se en les variables atmosfèriques mesurades científicament. Les variables més importants són la temperatura, la humitat i la pressió; tot i que el temps ve condicionat per moltes altres més variables i alhora totes les variables estan condicionades per gran quantitat de factors com la latitut, l’alçada per sobre el nivell del mar, la radiació solar... És a dir, el temps atmosfèric és la mostra puntual i momentània de la interacció de molts sistemes alhora (on hi destaquen en importància l’atmosfera, la hidrosfera, la biosfera i el Sol). La millor representació del temps la podem veure amb els mapes sinòptics, mapes d’isòbares o els col·loquialment anomenats mapes del temps on s’hi representen les variables atmosfèriques.

En canvi, el Clima és un estat característic de l’atmosfera a un lloc determinat deduible mitjançant llargs períodes d’observacions sistemàtiques i homogènies, que l’OMM estableix com a mínim 30 anys per tal de considerar tot tipus de situacions atmosfèriques. Com major sigui el període, més probabilitat que s’incloguin totes aquestes situacions. Té un caràcter permanent, característic, dominant, fixe. La climatologia estudia els climes i n’estipula les seves característiques, classificant-los per tipologies estructurades. Les eines visuals més emprades per la climatologia son els climogrames, els mapes climàtiques i les classificacions climàtiques (la més famosa és la de Koppen).

Tant la meteorologia com la climatologia estudien doncs tot allò que afecta al temps i al clima. És a dir es veuen obligades a estudiar tots aquells sistemes que afecten a ambdues coses i els organitzen en tres branques:

Factors Geogràfics

Son aquells intrínsecs del territori o lloc que analitzam, si canviam de territori canviam de factors geogràfics, és a dir que Sant Joan sempre té els mateixos factors geogràfics.

La latitud determina la inclinació dels raigs de Sol i la diferència de durada del dia i la nit. Afecta directament a la intensitat de la radiació solar i la temperatura. Basta veure com els horabaixes i a l’hivern el Sol està molt més baix i les temperatures més fredes. Mentre que a l’Estiu i als migdies com que el Sol està molt més alt, les temperatures pujen. Aquest diferencial faria que intrínsecament les latituds equatorials s’encalentíssin contínuament, mentre que els pols cada vegada fòssin més freds. Com a sol·lució la terra crea diferents sistemes per a compensar aquesta situació.

L’altitud modifica les variables temperatura, humitat, presió atmosfèrica, vent... Per que us faceu una idea la temperatura es redueix de mitjana 1ºC cada 160m que ens elevam sobre el nivell de la mar. És a dir si a Cala Tuent (nivell el mar) hi ha 19ºC ens podem trobar que al cim del Puig Major (a 5km de distància de Cala Tuent i 1445m per sobre el nivell del mar) la temperatura és de 10ºC.

La continentalitat és un efecte atribuit a la proximitat dels oceans i la mar, respecte la zona estudiada. Més aprop de la mar les temperatures són més suaus i la humitat més alta. Més lluny de la mar fa més calor. Un exemple a molt petita escala el podem veure a l’estiu, a Sant Joan sempre fa uns graus més de calor que a la costa.

Els corrents marins conformen un altre sistema regulador de temperatures a escala global, al igual que el sistema atmosfèric. Pertant afecten també al clima. A escala global tot i que Anglaterra i Canadà estiguin a la mateixa latitud i altitud la corrent càlida del golf (de Mèxic) suavitza les temperatures a la costa Europea.

Radiació Incident a la terra en funció de la latitud situació d’hivern a Mallorca. 

Factors Termodinàmics

Conformen una sèrie de factors sistèmics que serveixen per a regular la situació diferencial creada per els factor geogràfics.

El més important de tots és la Circulació General Atmosfèrica que és el moviment de l'aire atmosfèric a escala planetària, i el mitjà pel que la calor és distribuida sobre la superfície de la Terra i es que per a compensar tot el sistema la calor s’ha de traspassar de l’ecuador als pols. La CGA genera de forma dinàmica uns sistemes d’alta presió atmosfèrica (Anticiclons, representats per una A, tenen una presió superior a 1013 hP), uns altres de baixa presió atmosfèrica (Depresions o Borrasques, que tenen presions inferiors a 1013 hP i es dibuixen amb una D o B) i uns corrents d’aire que van des de les altes presions cap a les baixes presions, generant fronts (aquelles retxes blaves de triangles o vermelles de semicercles que veim als mapes del temps). Cal destacar que un anticicló no és sempre és sinònim de bon temps ja que poden ser càlids, com l’anticicló de les Açores que ens afecta quasi tot l’any i si duu bon temps, o freds com l’anticicló siberià que ve associat a molt de fred.

Esquema de la circulació general atmosfèrica a escala global. 

La pròpia CGA provoca la creació de masses d’aire que són grans volums d'aire definits per la seva temperatura i contingut de vapor d'aigua. Les masses d'aire cobreixen centenars o milers de quilòmetres quadrats, i adopten les característiques de la superfície sota seu. Es classifiquen d'acord a la latitud i de les seves regions d'origen continental (c) que son seques, o marítim (m) que son humides. Les masses d'aire fredes es denominen polars (P) o àrtiques (A), mentre que les masses d'aire més càlid es consideren tropicals (T). Les més conegudes per nosaltres són la siberiana i la escandinava, que ens afecten a l’hivern produint baixes temperatures i fortes nevades, són del tipus Continental Polar o Àrtic.

Situació típica a Europa: Anticiclons al Mediterrani i Borrasques al nord. 

Elements del clima

Són aquelles variables on es concreten els efectes dels altres factors.

Insolació: La Insolació és la quantitat d'energia en forma de radiació solar que arriba a un lloc de la Terra en un dia concret (insolació diürna) o en un any (insolació anual).

Nuvolositat: La nuvolositat és la fracció de cel cobert amb núvols, en un lloc en particular. Tendeix a ser màxima a l'hivern i mínima a l'estiu.

Temperatura: La temperatura atmosfèrica és l'indicador de la quantitat d'energia calorífica acumulada en l'aire. Cal tenir en compte també l’amplitut tèrmica que és anual si comparam les temperatures mitjanes del mes més càlid amb les del mes més fred; i pot ser diaria si comparam les temperatures més fredes i càlides en un sol dia.

Humitat: Es parla d’humitat relativa com el percentatge de vapor d’aigua que hi ha en una massa d’aire respecte el valor total. Generalment un 100% d’humitat indica precipitació en forma de boira, pluja o neu.

Pressió atmosfèrica: és la pressió exercida per l'aire atmosfèric en qualsevol punt de l'atmosfera. Representa el pes d'una columna d'aire sobre un punt concret, per tant la pressió atmosfèrica disminueix amb l'altitud. Meteorològicament quan tenim presions atmosfèriques altes, el temps és estable, no hi ha nuvolositat ni precipitacions. Si ens afecten baixes presions el temps és inestable, augmenta la nuvolositat i també les precipitacions.

Precipitació: és el terme amb el qual es denominen les formes d'aigua en estat líquid o sòlid que cauen directament sobre la superfície terrestre, això inclou pluja, plugim, pluja gelada, pedra, gel granulat, neu, calabruix... La quantitat, freqüència i distribució espacial i temporal de les precipitacions és molt variable, raó per la qual ha estat objecte d'intens estudi per part de l'home, en la determinació dels climes i l'aprofitament dels recursos hídrics que ofereix la natura.  La intensitat de les precipitacions varia d'un lloc a un altre encara que no es trobin a molta distància. Al llarg d'un any també hi ha variacions.

Perque vos faceu una idea, vos heu d’imaginar l’aire com una bossa de plàstic que amb altes presions tendeix a fer-se més gran, i amb altes temperatures també. Però com tots sabeu la calor fa evaporar l’aigua, per tant la bossa es va omplint d’aigua. Si la bossa es gran (hi ha molta calor o molta presió, un anticicló) no plou ja que la humitat relativa és baixa. Però si la bossa es fa petita de cop i volta (una entrada d’aire fred, o l’arribada d’una baixa presió) l’aigua no hi cap, i s’ha de buidar... i per tant ploure.

Entenem doncs com a temperatura càlida entre 15 i 20ºC, la mitjana de Sant Joan és d’uns 17,5ºC anuals. I s’entén per clima sec quan plou menys de 300 mm l’any. A Sant Joan hi ha entre 5 i 7 mesos secs cada any; son mesos on plou menys de 30 litres (o mm) generalment es concentren en mesos d’estiu i en aquells mesos d’hivern puntualment secs. Alhora hem de tenir en compte els mesos àrids (mesos en què les altes temperatures fan evaporar la poca precipitació. Es produeix quan la meitat del valor de la temperatura és superior a les precipitacions) que són bàsicament a l’estiu.

Climograma de Sant Joan

En resum, no plou perque Deu vol, ni per enviar-vos a fer punyetes ses vacances, ni per destroçar-vos mesos de feina a fora vila, si no perque la terra creu que un lloc concret ha rebut massa insolació, i per tant necessita regular la temperatura baixant-la, ja sigui augmentant la nuvolositat, fent ploure o desplaçant aquesta massa d’aire calent cap a una banda on sigui més necessària. No vos sorprengueu si per casualitat arriba un front fred després d’unes quantes setmanes seguides de Sol, al cap i a la fi, no és un càstig diví, però si una tocada de nassos!

Si teniu dubtes o voleu que comentem algun tema en concret vos podeu posar en contacte amb un servidor mateix o enviant un correu electrònic a guillemserrabou@gmail.com.

Publicat a la Revista Mel i Sucre nº382 - Abril 2012

Feim un pensament? ... Geogràfic?

"Feim un pensament?" és una expressió mallorquina que molts coneixereu on una persona que forma part d'un grup, intenta animar a tot el grup a canviar la seva situació actual. Per exemple: Un grup de joves universitaris que seu al Sol de l'horabaixa i un d'ells exclama "Feim un pensament?" per convidar-los a tots a fer alguna cosa com per exemple anar a classe. Curiosament un altre membre d'aquest grup contesta "Geogràfic?" aquesta reacció ve donada entre estudiants de tercer de geografia de la UIB on un gran mestre, Climent Picornell, feia classes de l'assignatura "Pensament Geogràfic". Lluny del temari d'aquesta assignatura basat en formes i pautes metodològiques i teòriques (també anomenats paradigmes) que ha duit a terme la geografia al llarg de la història aquesta vegada venc a presentar-vos un espai nou i modern on intentaré explicar cosetes d'aquest Món nostre des d'un caire professional i de la manera més clara, entenedora i didàctica possible. Per tant... intentarem fer un pensament... Geogràfic.

La geografia és una ciència social (a cavall de les lletres i les ciències) que aquests darrers anys ha evolucionat molt. Lluny d'aquella tradicional i retrògrada voluntat de repetir reiteradament "cabos, rios y capitales" ha trobat en el Món nous camins per recórrer tot i que manté, òbviament, les seves dues vessants més antigues: l'ensenyament (posteriorment explicarem perquè) i el fet de ser "un arma para la guerra", com diu Yves Lacoste (Un dels grans geògrafs del s.XX) en el llibre que porta aquest mateix nom. Avui en dia s’entén per Geografia com aquella ciència que estudia el territori en tota la seva globalitat així com tots ets aspectes que internevenen en aquella zona estudiada; i obviament la societat que hi viu ja que intervé amb el territori estudiat. Pertant, moltes vegades ens preguntam... “Què estudia realment la geografia?” però també ens hauriem de preguntar “Com ho transmet la geografia?” ja que moltes vegades tot alló que estudia la geografia ho fa en conjunció amb altres ciències, cosa que provoca o bé una excepcional especialització o una falta de coneixement per part de la societat respecte certs àmbits professionals.

Portada del llibre “Geografía un arma para la guerra” i paròdia d’una classe.

En geografia un territori s’entén com un sistema format per la conjunció de diversos sistemes; on alhora diversos territoris conformen un sistema d’escala superior. Vaja, per a que quedi clar, segons la geografia l’univers és un sistema de sistemes tots a diferents escales. Posarem un exemple proper: Sant Joan.

El municipi de Sant Joan és un sistema conformat per diferents sistemes: Un sistema natural (Boscos, Torrents, camps, turons...), Un sistema humà (Sant Joaners i Sant Joaneres, gent de pas, turistes...), un sistema urbà (Núcli urbà, possesions, cases de foravila...), una xarxa viària (carrers, camins, carreteres... més endavant xerrarem també de xarxes), un sistema de serveis (tots aquells serveis que ajuden a que el sistema humà es pugui desenvolupar o sobreviure)... Alhora, cada un d’aquests sistemes forma part d’un sistema pròpi d’escala superior. Per exemple la xarxa viària de Sant Joan és un sub-sistema de la xarxa viària de Mallorca (que en si mateixa conforma un sistema de sistemes), o els mateixos santjoaners i santjoaneres formam part d’un sistema de persones que s’interrelacionen amb habitants d’altres pobles i ciutats conformant diversos sistemes d’escala superior com serien Mallorca, l’Estat Espanyol o tot el Món. Això també passa cap a escales inferiors, per exemple, el turó de Son Juny és un sistema on hi interactuen tots es sistemes entre si, però d’una manera diferent; o una familia, ja forma en sí un petit sistema. S’entén?

Petita mostra de sistemes que intervenen al municipi de Sant Joan

Com a resultat d’aquesta gran quantitat de temàtiques a estudiar i tenir en compte alhora d’analitzar un territori es generen gran quantitat de disciplines i ciències, ja no només per estudiar un únic territori, si no estudiar, analitzar, planificar, ordenar i preservar no només aquell territori, sino també altres territoris o els mateixos sistemes que conformen aquests territoris. Com ja hem dit abans, moltes d’aquestes disciplines es desenvolupen amb conjunció amb altres ciències. La geografia per més comoditat, ho subdivideix entre Geografia Física (branques de disciplines que analitzen tots els sistemes naturals que formen el Món) i Geografia Humana (que comprén aquelles disciplines que estudien tots aquells sistemes on l’èsser humà hi intervé).

Croquis de les disciplines relacionades amb la geografia

Com podeu veure, la gran varietat de disciplines és fins i tot exagerada, cosa que reflexa la gran varietat de sistemes que estudia la geografia quan analitza un territori. Fins i tot hi ha discplines que canvien el nom quan són enfocades des d’una altra prespectiva: Ecogeografia és Economia territorial, Geografia Social és Antropologia...

Esper que aquest nou espai sigui del vostre agrad. En propers mesos tractaré temes més concrets. Si teniu dubtes o voleu que comentem algun tema en concret vos podeu posar en contacte amb un servidor mateix o enviant un correu electrònic a guillemserrabou@gmail.com .

Fins aviat!

 Publicat a la Revista Mel i Sucre nº381 - Març 2012