Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Clima. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Clima. Mostrar tots els missatges

diumenge, 21 de desembre del 2014

Nadals i climes

Feim un pensament... Nadalenc. De tornada a Sant Joan durant un mes llarg vull agrair les mostres de suport de molts lectors i lectores, que he rebut aquests dies.
Molta gent m’ha demanat sobre les hores de vol, les diferències gastronòmiques, el clima, la gent... més d’un s’ha sorprès quan he afirmat “he vist ploure més en un minut que en 2 anys” , o intentant imaginant-se un Nadal en màniga curta (tot i que qualque Santjoaner hi sol anar també).
En aquest article xerraré més aviat del canvi d’estació. Ja que per temes gastronòmics, culturals i socials... hauríem d’escriure una enciclopèdia sencera. I el tema dels avions l’explicaré el mes que ve.
Molts temes d’aquest article vos sonaran familiars si llegiu es Mel i Sucre nº388 - Octubre 2012, on vaig escriure un article sobre Hemisferis.

Canvia molt el Nadal?
Realment si. Hem de pensar que Sant Joan i Arica se troben a llocs molt diferents del Món, posaré un tercer punt de comparació més semblant i proper Fuerteventura (Canàries). Com podreu veure a la taula següent el clima d’Arica és molt mes semblant a Canàries que no a Mallorca, i encara que el Nadal caigués a l’Hivern, seria un Nadal Molt càlid. I efectivament no hi plou mai.

Sant Joan
Arica
Fuerteventura
Latitud
39º N
18º S
28º N
Temperatura Màxima Absoluta
41º
31º
36º
Temperatura màxima Mensual
31º
27º
27º
Temperatura Mínima Mensual
14º
16º
17º
Temperatura Mínima Absoluta
14º
14º
Precipitació Anual
450
1
100
Estiu
Agost
Febrer
Agost
Hivern
Febrer
Agost
Febrer
Corrent Marina
Càlida
Freda
Freda
Paisatge
Mediterrani
Desert
Desert

Altres llocs on passa el mateix
Tots aquells llocs subtropicals on es trobi religió cristiana, Llatinoamèrica en general, Austràlia, Nova Zelanda i Sud-àfrica. Existeixen molts llocs amb climes càlids que no celebren Nadal.
Es habitual, que a Xile les festes de Nadal es celebrin al carrer, jugant i fent festa amb castells inflables... els pares noels (figura habitual de Nadal a Xile, ja que els reis mags estan pràcticament desapareguts) tendeixen anar amb roba fina, però alguns (i cada vegada més) van estil Australià, camisa vermella i calçons curts vermells (els Australians ja fa molts d’anys que publiciten Nadals estiuencs).


Passa amb altres festes?
Potser vos sorprendrà, però el poble de Saxamar (a l'interior d'Arica) d'on prové la família de la meva parella estan en festes durant el final d’agost, igual que a Sant Joan.
Lluny d'estereotips moderns, de "San Corteingles", dies del llibre, o moltes altres festes comercials... les festes, tenen una raó de ser: reconeixement d'un event astronòmic, acció de pregària per obtenir una bona collita, agraïment per el bon temps o les bones collites, recordatori d'un fet important...
La gran majoria de festes més tradicionals venen lligades a la collita:
-Solstici d'Hivern: Marca l'inici de l'any, és un event astronòmic, però també climàtic, ja que marca el moment més fred de l'any.
-Inici de la primavera: buscant la fertilitat, el bon temps, i desitjant una bona collita.
-Festa de l'estiu: generalment festa per agrair la collita (té moltes variants ja que canvia en funció del producte dominant.
Realment, existeix una vinculació climàtica on la gran majoria de festes més tradicionals venen lligades a la collita:
Event Climàtic
Sant Joan
Data
Cultura Aymara
Data
Solstici Hivern
Any Nou
25-des / 1-gener
Inti Raymi
24-Juny
Primavera
Rua / Carnaval
Febrer
Pachamama
Juliol/Agost
Recollida
Sol que Balla
23-24 de Juny
Anata Tunkuri
Gener/Febrer

No hi plou mai?
Realment el Desert d’Atacama (Nord de Xile i Sud de Perú) és el Desert més àrid del Món. Arica és una de les ciutats que s’hi poden trobar.
No hi plou mai per què durant l’Hivern, l’Anticicló de l’Illa de Pasqua que habitualment està situat al paral·lel 30ºS, s’acosta cap a Arica, afavorint un temps estable i sense precipitacions.
A l’Estiu, Hauria de ploure, ja que es produeixen fortes depressions a Bolívia, i també a la serralada dels Andes. El problema es que les precipitacions es produeixen a la serralada, a uns 200km a l’interior del continent i no a la costa.

Per tant la costa, regada per un corrent marítim d’aigua freda, que regula les temperatures i facilita les boires, provoca que no plogui mai. Però la boira i els aqüífers faciliten l’arribada d’aigua i per tant, les valls son verdes.



dimarts, 21 d’octubre del 2014

Mar d'Aral

Feim un pensament... Sec. Els darrers anys i sobretot els darrers mesos, s'ha parlat molt de la dessecació completa del Mar d'Aral (un mar situat a l'Àsia central entre Kazakhstan i Uzbequistan). Analitzarem breument la situació històrica més actual que ha portat a la mar d’Aral i a regió que l’envolta a veure’s sotmesa en una profunda crisi que abarca, tots i cada un dels àmbits de la vida al planeta (Climatologia, ecologia, economia, biosfera...). Seguint els passos que han provocat aquesta problemàtica així com les conseqüències que comporta la degradació d’un espai on l’element central és l’aigua.

On és el mar d'Aral?
La ribera del mar d’Aral és un dels centres més antics de la civilització del món. Aquesta regió té territoris àrids i semi-àrids extensos amb només el 5% d'oasis densament poblats. L’aigua és el cos central d’aquesta regió entorn al mar d'Aral (el quart llac interior més gran del món abans de 1960). La dependència de la mar per al desenvolupament de la civilització a l'Àsia central data d’èpoques antigues. L'aigua i la irrigació han estat sempre la base de la vida, el desenvolupament de cada cosa viva, i el component principal de la naturalesa a la regió.
A principis del s.XX vivien en aquesta regió entre 7 i 8 milions de persones. Les terres irrigades suposaven prop de 3.5 milions d'hectàrees i tenien xarxes d’irrigació a diversos nivells, que eren la base econòmica de la societat. Actualment la població excedeix els 60 milions de persones. De la mateixa manera les terres irrigades s’han quasi triplicat (7.9-8.3 milions d’hectàrees actualment).



Què ha passat?
El mar d'Aral ha tingut històricament canvis periòdics de la seva superfície aquàtica, és a dir les extensions són seguides per en retiraments. Aquets canvis son condicionats per fluctuacions del clima i fan canviar l'ambient de la regió. El principi de l'agricultura irrigada a la regió data dels ss.VI-VIIa.C. i coincideix amb l’època més pròspera de la civilització més antiga, que necessitava de la irrigació com un factor decisiu en l’important desenvolupament històric i socioeconòmic.


El mar d'Aral funciona com un evaporador gegantí, prop de 60 km3 d'aigua s'evaporen cada any. Contribueix a la millora hidrotèrmica del règim climàtic de la regió, influenciant els règims de plantes àrides, i augmentant així la productivitat de l'aigua per a la pastura, i permetia el funcionament normal dels pous artesians. L'equilibri ecològic (natura-factors antròpics) va ser estable fins al principi dels anys 60. Quan el Mar d’Aral tenia un volum de 1.044km3, i un territori de l'aigua d’uns 68.000 km2.
Avui l'Aral i la seva ribera tenen clar que els desastres ecològics s’han d'atribuir principalment als factors antròpics. El creixement del consum de l'aigua va combinar el cultiu de nous territoris irrigat, on principalment s’hi produeix cotó i arròs, juntament amb l'augment en la població que treballava en agricultura. El flux de l'aigua cap al mar dels dos sistemes principals dels rius (l’AmuDarya i el SyrDarya) s’ha parat totalment. La degradació del mar d'Aral ha provocat que s’hagi convertit en el cos de dipòsits salats més gran del món, situat al centre dels deserts asiàtics.

Impacte climàtic
El clima de l’Àsia central és un clima continental molt acusat, allunyada de qualsevol oceà, les masses d’aigua més properes són el mar Caspi i el mar d’Aral. I si tenim en compte la situació crítica del segon... és fàcil entendre que el clima ha sofert uns efectes importants:
Durant els darrers anys del s.XX la sequera i l’aridesa han fet que s'agreugés el problema del mar d'Aral, portat canvis al voltant de sensibles en condicions de clima. En el passat l'Aral era considerat un regulador que atenuava els vents freds de Sibèria i que reduïa la calor de l'estiu. Els canvis del clima han conduït a generar un estiu més curt i més sec, i de forma oposada hiverns més llargs i freds.

Impacte sobre els sòls
La immensa majoria dels sòls a l'Àsia central són lleugers i transportats fàcilment pel vent. La sequedat del mar d'Aral ha donat lloc a dues classes de desertificació: El llit del mar completament assecat, i l’abús de l' irrigació artificial de les terres de conreu. Conseqüentment, ha aparegut un nou desert "Aralkum"al centre dels grans deserts asiàtics, morfològicament és un pantà salat, rodejat de dipòsits de sal sòlida, on s’hi combinen altes restes sòlides com dipòsits minerals, o sòls fets mal bé pels fertilitzants.

Impacte en el criosfera
Una de les conseqüències més perilloses de la sequedat del mar d'Aral, és l‘augment de la degradació de les glaceres muntanyoses del Himàlaia, el Pamir, Tien-tien-Shan, i del Altay, que a la vegada alimenten el SyrDarya i l’AmuDarya (Els rius que alimenten el Mar d'Aral).

Impacte sobre la biodiversitat
En el passat la especificitat del mar d'Aral va contribuir a la riquesa i a la diversitat d’una biota que es podria comparar amb l’africana. Aquesta àrea posseïa la meitat de les espècies que es trobaven  dins l’antiga URSS; moltes d'aquests, no obstant això, han desaparegut o estan amenaçades. Hi havia 500 classes d'ocells, 200 espècies de mamífers i 100 espècies de peixos, milers d'insectes i invertebrats.

Impacte en els ecosistemes
La conca del mar d’Aral es caracteritza per tenir una estructura espacial complexa d'ecosistemes. Aquests són influenciats per les condicions físiques i geogràfiques de la regió, les conseqüències de la seva utilització econòmica durant molts segles, i la influència activa de processos antropogènics moderns. Els ecosistemes d’Aral s'estan convertint en ambients de condicions desèrtiques extremes.

Impacte econòmic
La taxa d’enfermetat té tendència a augmentar progressivament.
Les víctimes primàries de les crisis eren les capes més vulnerables de la societat: nens, dones, pobres, malpagats, tant de ciutats com àrees rurals.
La sang, les malalties oncològiques, l'asma i les malalties cardíaques estan progressant. La investigació mèdica prova que la incidència i el creixement d'aquestes malalties són directament dependent en desastre ecològic.



Previsió de futur

Si bé fa uns 10 anys es contemplaven diversos escenaris, actualment es considera que la dessecació total del Mar d’Aral en uns 5 o 10 anys.

diumenge, 21 de setembre del 2014

Huracans al Mediterrani

Feim un pensament... Huracanat. No és cap titular boig, escric aquest article dia 20 de setembre del 2014, ara mateix, els models meteorològics o mapes del temps (els complicats, no els que surten a la televisió) indiquen que durant la propera setmana (del 22 al 26 de setembre) hi haurà un huracà mediterrani, o anomenat MEDICANE (de l'anglès Mediterranean Hurricane).

Que és un MEDICANE?
Pot semblar un fenomen totalment estrany, però no ho és. De fet, al 2007 s'en va formar un a la costa murciana. Es tracta d’una baixa pressió molt profunda però amb característiques subtropicals. Això vol dir que, entre altres coses, té un nucli càlid associat (contràriament a les borrasques que ens afecten normalment), vents molt forts en superfície i una capacitat de rotació molt important.
No arriben a la potència d'un Huracà (Carib) o un Tifó (Àsia), però si porten associades potències de vent superiors als 100 km/h i pluges extremadament intenses (més de 60 litres). Realment és una tempesta forta, passa que quan tenen el nucli càlid, les pressions son baixes i tenen un ull definit... solen ser més poderoses del que tenim habitual.
Son extremadament difícils de predir, moltes vegades no surten als models, o simplement els models no es compleixen. Fins i tot tant sols a unes hores vista, per la qual cosa cal anar seguint molt atentament si es forma i la seva direcció. Ja que són d'una formació extremadament ràpida.
Agustí Jansà el millor meteoròleg de Balears especialista en el tema ha citat sobre el fenomen d'aquest setembre:  << Parece que algún modelo está pronosticando medicane entre Península y Balears, entre lunes y martes. Lo que parece claro es que hay alta probabilidad de abundante precipitación en la zona, en el periodo, pero hay mucha incertidumbre sobre cómo puede organizarse la convección: medicane no es imposible, pero también es posible sistema convectivo o convección dispersa. Medicanes históricos han sido correctamente pronosticados, a posteriori, por los modelos, pero los modelos han generado no pocos medicanes espúreos en tiempo real.>>

Com es prediuen?
Realment la predicció és difícil, però habitualment es produeixen quan les temperatures han estat elevades durant molt de temps , amb una xafogor altíssima (alta humitat) i la mar amb temperatures altes. Segurament deuen haver estat uns dies molt insuportables.
El Weather Research and Forecasting Model (WRF) és un model numèric de pronòstic del temps, dissenyat per aplicacions operatives i de recerca. Un dels seus objectius és, precisament, accelerar la introducció dels avenços en recerca als processos operatius. Actualment, el WRF pot utilitzar-se un ampli rang d'escales, de manera que pot actuar com a model global o d'àrea limitada.






Al Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) s'ha implementat la versió coneguda com WRF-ARW (Advanced Research WRF), desenvolupada sota el lideratge del NCAR (National Center for Atmospheric Research, EUA) i funciona com a model d'àrea limitada, amb l'objectiu de simular circulacions atmosfèriques de messoescala. Aquestes, inclouen aquells fenòmens que tenen lloc a escales espacials que van des d'uns quants quilòmetres fins a uns quants centenars, com per exemple les tempestes, les brises, o els sistemes frontals entre d'altres. I per tant, els Medicanes.

I surten als mapes?
Si, en els mapes del model WRF d'àrea limitada (com el del SMC) els podem veure.
En les imatges, podeu veure com a la ciutat de València es preveuen pluges de fins a 100 litres i vents de més de 100 km/h (son l'àrea més fosca de les imatges).

Què ha passat realment?

Jo no vos he pogut escriure, perquè encara havia de passar. Ha tengut repercussions a Mallorca? Ho heu viscut? Ha sortit a les notícies? Esper que a TV3 o IB3 n'hagin fet un seguiment. Mentre escric l'article no ho sé, però els lectors ho sabreu en llegir això.

dilluns, 21 de juliol del 2014

Turisme i Clima

Feim un pensament... Estiuenc. Perquè els turistes adoren el clima de Mallorca? Que té d'especial el clima de ca nostra que a tothom l'hi agrada? Hi ha relació entre tipus de clima i turisme? Hi ha climes més propensos a rebre altres tipus de turisme. 

Que volen els turistes?
Per començar cal tenir present quin tipus de turisme es realitza majoritàriament al Món. Habitualment els turistes de Sol i Platja cerquen destins amb temperatures càlides (d'uns 20ºC- 25ºC aprox.) i poques precipitacions (òbviament no fa cap gràcia anar a la platja i que plogui).
Els turistes de muntanya i esports d'hivern, cerquen temperatures fredes (menys de 5ºC) i unes certes precipitacions, que permeten la formació de neu.
Els turistes de ciutat, cultura, congressos, negocis i fires, si bé no tenen una relació directa amb el clima, tendeixen a mostrar un perfil de climes més suaus i humits (menys de 20ºC i més de 500mm anuals, com a referència), ja que l'aigua demostra ser un recurs que potencia l'existència d'altres activitats i sobretot les agrícoles i industrials; i a llarg termini, els negocis.

Com trobem aquests perfils climàtics?
Segons la Organització mundial de Meteorologia, cal tenir com a mínim 30 anys seguits de dades per a poder establir un clima. Posteriorment, la manera més simple és utilitzar aquestes dades per a crear un climograma (gràfic prou conegut en els nostres articles). Avui en dia els climes es classifiquen mitjançant una versió renovada de la classificació de Köppen (un climatòleg alemany de principis del s.XX). Aquesta classificació, estructura els tipus de climes en funció de 3 lletres:
- Grup (A, B, C, D, E ):  Depèn de les temperatures. A-Tropical (si la temperatura mitjana anual és major de 18ºC), B-Àrid (si la temperatura anual és superior a les precipitacions), C-Temperat (temperatures dels mesos més càlids per sobre de 10 °C mentre el mes més fred és superior a -3 °C), D-Continental (quan la temperatura del mes més calent és superior en 20ºC o més, respecte el mes més fred), E-Fred (Temperatures sempre inferiors als 10ºC).
- Règim de Precipitacions (f, s, w, m):  f-full (plou tot l'any), s-summer (estius secs), w-winter (hiverns secs), m-monzònic (dues estacions marcades).
- Tipus de Temperatures (a,b,c,d,h,k):  a-subtropical (Estius càlids), b-temperat (estius suaus), c-subpolar (hiverns freds), e-polar (hiverns molt freds), h-hot (en climes àrids, superior a 18ºC), k-cold (en climes àrids, inferior a 18ºC),



Turisme de sol i platja, Estius càlids i secs
És el període de l'any amb temperatures més altes. Habitualment també és quan plou més, excepte en dos tipus concrets de clima Csa (Mediterrani, temperat d'estius secs i subtropical) i As (Tropical, d'estius secs), que tenen per característica principal tenir estius secs. També hi ha altres climes interessants per el turisme de sol i platja, perquè tenen temperatures càlides i poques precipitacions, passa que per motiu o altre, no s'hi desenvolupa tant el turisme. Bwh (estepari càlid), Cfa (Subtropical Humit) i tots els A (Tropicals) en general (tot i que a vegades les altes precipitacions són un problema). Com es pot veure en els climogrames, els mesos que tenen més turistes coincideixen amb temperatures d'entre 20º i 25ºC ideal per a estiuejar.

Esquiar, neu, fred...
Per al turisme de muntanya, aventura i d'hivern en general, calen temperatures baixes i precipitacions. A Europa trobem aquests climes en Altura (Pirineus, Alps...) o més al Nord  Dfb (Escandinava, Rússia, Islàndia...). Com es pot veure als climogrames tenen mesos per sota dels 0ºC, i si, fa molt fred.


I d'on venen tots aquests turistes?
Pel cas de Mallorca, com ja sabeu la majoria de turistes venen d'Alemanya i Anglaterra, que al mateix temps són llocs on es duen a terme turisme de ciutat, negocis, fires i congressos. Si mireu els climogrames, tenen un clima oceànic Cfb (Temperat humit) o Continental Dfb (Continental Humit i fred) i s'hi poden veure temperatures fresques a l'estiu (uns 15ºC i pluja segura), mentre que els hiverns són freds  o molt Freds si ens allunyem de la mar.

És lògic doncs que els Europeus vulguin venir a estiuejar a ca nostra, amb raó els hi agrada tant es Solet i ses platges, que nosaltres també disfrutem.

dimecres, 21 de maig del 2014

Tempestes

Feim un pensament... Tempestiu. Mes de Maig cada dia un raig, a petició d'un lector des Mel i Sucre, me va recordar que Maig es temps de tempestes i que podia explicar com se formen. Serà un article breu, però intentaré que quedi clar.
Les tempestes són un dels fenòmens naturals i meteorològics més interessants i sorprenents al nostre planeta , però estem tan acostumats a elles que en molt poques oportunitats ens posem a pensar el que signifiquen.
Què és una tempesta ?
Tècnicament una tempesta és un fenomen produït per diferència de pressió, que provoca que una massa d'aire calenta i humida s'elevi. L'aire, funciona com una espècie de bossa, si està calent ocupa molt espai i permet aguantar molt vapor d'aigua. Però si es refreda ocupa menys espai, no pot mantenir tant vapor d'aigua, i aquest vapor és obligat a condensar-se creant niguls i en grans quantitats pluja.
Bàsicament , una tempesta es compon de pluja , vent , llamps, trons i habitualment calabruix.

Com es generen les tempestes ?
Per a la formació de tempestes es necessita la coexistència de dues masses d'aire de diferents temperatures i bàsicament ocorren quan un centre de baixa pressió es genera dins d'un sistema d'alta pressió . Tota aquesta activitat és capaç de generar tot un terratrèmol aeri , ja que el contrast tèrmic i la interacció de les masses d'aire humit generen moviments d'aire que es tradueixen en vents i pluges , i fins i tot descàrregues elèctriques quan s'arriba a la tensió de ruptura de l'aire .
Habitualment el procés es així:
- Ascensió de l'aire: Hi ha diverses maneres de fer que l'aire ascendeixi: Pot ser per escalfament (és lo més habitual a l'estiu), per una serralada o degut a un xoc de masses d'aire anomenat front.  Aquest aire es refreda progressivament fins condensar amb la conseqüent formació de petits cumulus (niguls).
- A diferència de les situacions de bon temps , el corrent ascendent no s'atura i el nigul creix ràpidament en sentit vertical .
-El cumulus continua creixent en sentit vertical i està a punt de convertir-se en un nigul de tempesta (cumulonimbus) . Quan arriba a la isoterma dels 0º C , les càrregues elèctriques que s'han anat generant comencen a ordenar dins del nigul . La part superior serà positiva i la inferior negativa . A més , es comencen a formar dins del nigul grans gotes o partícules de calabruix però la forta corrent ascendent els manté en suspensió .
-El cumulus s'ha transformat ja en un cumulonimbus que pot arribar a tenir fins a 10 km d'altura . En la seva part superior la temperatura pot ser molt baixa ( -20 º C o -30 º C ) . Això afavoreix una intensa sobresaturació de l'aire que origina una gran quantitat de gotes de pluja o de calamarsa , algunes de les quals cauran en forma de precipitació .
- El nigul de tempesta es desgasta en desaparèixer el corrent ascendent que l'alimentava . La terra ja s'ha refredat i forts corrents descendents de vent provoquen pluja de gran intensitat que acaben per desfer el nigul . La tempesta ha acabat i algunes capes de cirrus o cirroestratus seran les úniques restes d'aquest extraordinari fenomen de la naturalesa .
Les tempestes formades per convecció o per un front fred solen tenir una durada curta ja que, com hem vist , quan la terra es refreda la tempesta s'acaba .
Les depressions també poden formar tempestes la durada sol ser més llarga ja que s'acostumen a formar nombrosos cumulonimbus .
Huracans, Tornados i altres coses grosses ?

Realment, el procés per a la seva creació i formació sol ser molt similar, però ho comentarem en algun altre article, ja que duen implicats fenomens de gran escala.

diumenge, 19 de gener del 2014

Deserts

Feim un pensament... Desèrtic. La darrera vegada parlàvem de població, aquest mes, escriurem sobre aquests llocs del Món on no n'hi ha. En plena prova del París-Dakar corrent pel desert d'Atacama, i en un estiu molt calorós a l'hemisferi Sud, parlarem de quins son els motius pels quals hi ha deserts a la Terra.

Què és un Desert?
Es considera com a desert com a aquells Biomes (paisatges) que es caracteritzen per reunir alguna o vàries d'aquestes característiques:
-Precipitacions inferiors a 250 mm l'any. (Formentera rep uns 370 mm l'any).
-S'evapora més aigua de la que hi plou (poden rebre aigua d'altres fonts, aqüífers...).
-Alta Amplitud tèrmica (fins 50ºC en un sol dia).
-Gran incidència dels rajos del sol (No hi ha ni una ombra, degut a la verticalitat del Sol).
-Absència de Vegetació i vida animal. (Encara que sempre hi viu alguna coseta).
-Absència de Població Humana (Arica o Iquique estan situades en Ple desert igualment)

Carretera al Desert d'Atacama
Tipus de Deserts
El desert que més present tenim els mallorquins és el desert del Sàhara. Realment és el típic desert calent i és el més gran de la Terra, però al Món hi ha més tipus de deserts, que depenen de les variables que hem citat abans. Podeu veure en el mapa on es situen els diferents tipus de desert que els diferenciam en tres tipus:
-Deserts Calents: Altes Temperatures, Forta radiació Solar, nul·la nuvolositat i gens precipitació. Es situen habitualment en la zona de vents alisis, a les línies dels tròpics de Càncer (Nord) i Capricorn (Sud). Estan influïts per corrents oceànics costaners freds, que transcorren paral·lels a la costa. Generalment son d'arena. Sàhara i Aràbia (al Nord), Atacama al (al Sud).
-Deserts Freds: Amb una precipitació anual 100-200 mm i una temperatura mitjana del mes més càlid de l'any inferior a 10 °C. Tenen més humitat que els deserts d'arena. Moltes vegades estan condicionats per l'alçada. Es situen entre els 30º i 50º Nord i Sud; i generalment estan formats per roques.
-Deserts Polars: Amb altes presions atmosfèriques, nul·les precipitacions, temperatures sempre inferiors als 0ºC i l'aigua es troba en forma de neu o gel. Les condicions de vida son gairebé impossibles. Els dos grans deserts polars de la terra son l'Antàrtida i Grenlàndia.
 
Deserts del Món

Sant Joan vs Arica

Arica, la ciutat on visc a Xile, està completament situada en el Desert d'Atacama; generalment és anomenada la ciutat de l'eterna primavera, per tenir unes temperatures suaus i on no hi plou casi mai. Hi viuen 200.000 habitants, només a Xile, més d'un milió de persones viu en ciutats de desert (Arica, Iquique, Antofagasta, Calama...). Com veureu, els dos climogrames son molt diferents, així com son diferents els paisatges que es generen. Per part meva, encara me costa avesar-me a que els pujols i turons que en revolten la ciutat siguin muntanyes d'arena i no tenguin arbres... o que puguis fer 50km o 100km de carretera sense trobar ni un poble.

Climogrames d'Arica i Sant Joan

Ciutat d'Arica, al Desert d'Atacama






dimarts, 21 de maig del 2013

Clima Mediterrani


Feim un pensament... Mediterràniament. Ara que ja fa calor, encara que plou un poc... i ha deixat de fer fred, veim els canvis que fa el clima mediterrani, el que tenim a la vila.
Per entendre aquest article convé que reviseu l'article Temps i Clima publicat a la revista Mel i Sucre nº382 del mes d'Abril del 2012, ja que s'expliquen moltes coses que veurem aquí.

Què és el Clima Mediterrani?
És un clima temperat, de temperatures suaus, (ni fred ni calor), que fa de transició entre els climes subtropicals (més càlid i humits) i els climes Oceànic i Continentals (més freds). Es caracteritza sobretot per estius secs, hiverns plujosos i primavera/tardor de transició. En la Classificació Internacional de Koppen rep el codi Csa.

Classificació Climàtica de Koppen?
És el sistema de classificació climàtica més usat del Món. Fou elaborat al 1900 i revisat els anys 1918 i 1936 per Wladimir Köppen.
Esta conformada per un codi de 3 lletres:
Tipus de Clima: Tropical (A), Desèrtic (B), Temperat (C), Fred (D), Polar (E).
Tipus de pluja: Total (f), Hivern Sec (w), Estiu Sec (s), Monsònica (m).
Règim de temperatura: Subtropical (a), Temperat (b), Subpolar (c), Polar(e).

Mapa Mundial de Climes, segons Classificació de Koppen
Característiques del Clima Mediterrani:
- Temperatures suaus, mitjana anual entre els 10ºC i els 20ºC 
- Les temperatura mitjana del mes més fred entre -3ºC i 18ºC
- Amplitud Tèrmica anual aproximada de 15ºC 
-Les temperatures s’eleven a l’estiu degut a la presència dels anticiclons subtropicals, que també provoquen forta aridesa.
- Les precipitacions són irregulars i entre 300mm i 900mm any, a vegades neu.
- Precipitacions irregulars al llarg de l’any, estius secs i calorosos, hiverns suaus i humits, màxims de precipitacions en els equinoccis.
-Les precipitacions es produeixen degut a que al baixar el Jet Stream les borrasques pròpies de latituds superiors afecten les àrees de clima mediterrani.

On es localitza el clima mediterrani?
El trobam a la conca del mar mediterrani, Califòrnia, Centre de Chile, l’oest de Sud-àfrica, i la costa sud i sud-oest d’Àfrica. Situat al voltant dels 40º de latitud.
Àrees amb Clima Mediterrani


Compleix Sant Joan les característiques de clima Mediterrani?
Característica
Codi Köppen
Valor
Compleix?
TºMitjana Anual  10ºC < TºC < 20ºC
(Tipus C)
17,5ºC
SI
Estius secs      Pº < 30mm
(Tipus s)
20mm
SI
TºMes Càlid     22ºC < Tº C
(Tipus a)
27ºC
SI
Amplitud Tèrmica ~15ºC

16ºC
SI
Precipitacions Irregulars 300mm < P < 900mm

420mm
SI

Climograma de Sant Joan

Article Pulicat a la revista Mel  i Sucre nº 394 - Maig 2013.