Turistes i Turisme

Ens trobem a la Mallorca de l'any 2015, durant l'estiu. Tota Mallorca està ocupada pels turistes... Tota? No! Un poblet habitat per santjoaners irreductibles resisteix encara i sempre contra els Turistes invasors. Uep! Però tenim clar lo que és un turista? I tenim clar lo que és turisme? No? Idò convendria fer un pensament... Geogràfic!

Perquè viatja la gent?

L'ésser humà té unes certes necessitats psicològiques que necessita satisfer. En el cas dels viatges es vol conèixer gent i llocs diferents; i es té un desig d'evasió d'una forma de vida artificial. Òbviament cada persona té motius diversos que responen a desitjos i necessitats especifiques i per tant donen origen a diversos tipus de turisme.

Com existeix el Turisme?

El turisme només ha pogut proliferar gràcies a que les darreres dècades s'han facilitat diversos factors importants: Vacances Obligatòries (han augmentat el temps lliure de la gent, sobretot de la classe obrera), millores econòmiques (tot i la crisi actual el PIB és superior que durant la postguerra), progrés en els mitjans de transport (als anys 60 els avions arribaven a 600 km/h i no tenien capacitat per a més de 100 passatgers; actualment qualsevol avió supera els 900 km/h i els més grans poden duur 500 passatgers).

D'ón ve la paraula turista?

Suggereix ser invenció anglesa, per ser el primer lloc on es va iniciar el turisme com a activitat organitzada i es va denominar "turistes" als que realitzaven viatges culturals/culminació d'estudis. Aquests viatges els feien durant els segles XVIII i XIX, els nobles i rics universitaris en acabar els estudis, passaven sempre per Itàlia i França, era un "Tour" (viatge d'anada i Tornada). El cas més conegut a Mallorca és l'arxiduc Lluís Salvador, pioner del turisme a la nostra illa.

Què és doncs el turisme?

Tot i que no té una sola i única definició entenem el turisme com una forma particular d'ús tel temps lliure (temps personal que podem dedicar a activitats de descans i recreació, per a afirmar-nos individual i socialment) i també una forma particular d'oci (ús "agradable" fet del temps lliure: ballar, llegir, cantar, viatjar, passejar, veure una pel·lícula...).

Per tant el turisme és una activitat més que fem dins el temps lliure, però on hi podem realitzar al mateix temps diverses activitats d'oci. És habitual també que els viatges turístics no siguin exclusivament turístics, i combinin altres motius: feina, salut, negocis...

I que és el turista?

A nivell estadístic existeix la necessitat d'establir una unitat de mesura per comparar amb xifres internacionals. Per tant és habitual entendre com a excursionistes aquelles persones que "viatgen" però no pernocten (dormen) al lloc de destí, si no, que tornen a dormir a casa seva (o a casa d'algun familiar o amic), en un lloc proper del seu àmbit de residència habitual. Però els turistes pernocten (dormen al lloc de destí) i per tant consideram actualment com a turistes aquelles persones que estan més de 24 hores fora de la seva residència habitual i realitzen pernoctacions en un altre punt geogràfic, tant si són nacionals com internacionals.

Ara que ho tenim clar, podem saber quants turistes venen a Mallorca. Per al 2013, van venir 13,8 milions de turistes, dels quals 11 milions eren estrangers (un 80%). Si voleu saber més detalls podeu consultar la Mel i Sucre nº387 -Setembre 2012, on ja vaig explicar altres estadístiques relacionades amb el turisme.

ESPAÑA 2013	Milions Turistes (N° de persones)			Milions Pernoctacions (N° de nits)			Pernoctació mitjana
	Total	Españols	Estrangers	Total	Españols	Estrangers
TOTAL	216,4	155,8	60,6	727,1	523,488	203,62	3,36

BALEARS 2013	Milions Turistes (N° de persones)			Milions Pernoctacions (N° de nits)			Pernoctació mitjana
	Total	Españols	Estrangers	Total	Españols	Estrangers
TOTAL	13,8	2,7	11,1	88,32	17,28	71,04	6,4

Vols Oceànics

Feim un pensament... volant moltes hores. A principis de febrer, he tornat a Xile. Concretament a Arica. Molta gent a Sant Joan em demanava com funciona el tema dels vols Oceànics. Alguns els han pogut experimentar viatjant al Carib, Estats Units... però n’hi ha de més llargs.

Com ja he explicat altres vegades, la gestió del transport és un tema habitual de la geografia, on sovint entrem en discòrdia amb els enginyers de transport... i per variar amb els polítics de torn. De totes maneres en aquest article xerraré més concretament dels aspectes personals que no de la gestió de vols.

És Lluny Xile?

Si i no. Cal tenir en compte que el Món té 12.750 km de diàmetre, i la Circumferència fa uns 44.000 km. Des de Sant Joan a Arica hi ha aproximadament 10.000 km, però el lloc més llunyà respecte Mallorca és Nova Zelanda, i està a 19.900 km, el doble que Xile!

Però són moltes hores de vol, cert. Mentre un vol a Nova York pot ser d’unes 6 o 7 hores, des de Madrid a Santiago de Xile hi ha unes 13 o 15 hores, i des de Lima (Perú) entre 11 i 12 hores. Comparant amb els 35 minuts a Barcelona, l’hora fins a Madrid, o les 2 hores fins a Europa... arribar a Xile és enfora com ho podeu veure al mapa. I això sense fer escales! El cas més habitual és fer escala a Madrid (on se perd bastant de temps).

Com es gestiona el temps en un vol tan llarg?

Sincerament, encara que puguin ser moltes hores, les companyies aèries planifiquen molt bé el temps de vol de llarga distància. Ofereixen sempre un sopar i un berenar.  Si mirau les taules de planificació de vol, anau alerta, he posat a la fila de dalt l’hora de sortida, però arribareu a l’hora d’arribada de la fila d’abaix. L’exemple és un vol nocturn entre Madrid i Santiago durant els mesos de Novembre-Març, quan la diferència en hores es de 4. Si volau a Xile durant l’estiu mallorquí arribareu dues hores més prest, a les 7:00.

Xile à Madrid
Hora	Sortida	Sopar	Dormir	Berenar	Arribada
Xile	20:00	21:00	23:00	08:00	10:00
Madrid	00:00	01:00	03:00	12:00	14:00

Madrid à Xile
Hora	Sortida	Sopar	Dormir	Berenar	Arribada
Madrid	00:00	01:00	03:00	12:00	13:00
Xile	20:00	21:00	23:00	08:00	09:00

És ideal dur un llibre, un ordinador portàtil, una consola de jocs portàtil... o qualsevol cosa que poguem utilitzar per a distreure. De totes maneres en aquests viatges els avions solen tenir unes pantalles personals a cada seients, amb pel·lícules, documentals, sèries, música, jocs... sincerament, qui s’avorreix es perquè vol.

Que és el famós Jet-lag?

És un desequilibri produït entre el rellotge intern d'una persona (que marca els períodes de somni i despertar) i el nou horari que s'estableix al viatjar amb avió llargues distàncies, a través de diverses regions horàries, com és el cas d’un viatge entre Xile i Mallorca.

La millor manera de no sofrir-lo és descansant bé i aprofitar al màxim possible el pla de vol. També hi ha maneres de preparar-se a consciència i intentar adaptar els horaris de son els dies anteriors al viatge.

I ara què?

Els propers mesos redactaré diversos articles de temes que he pogut conversar a Sant Joan, transports, urbanisme, cosetes que s’han fet a la vila... que m’han sorprès durant aquests anys d’absència.

Turisme i Clima

Feim un pensament... Estiuenc. Perquè els turistes adoren el clima de Mallorca? Que té d'especial el clima de ca nostra que a tothom l'hi agrada? Hi ha relació entre tipus de clima i turisme? Hi ha climes més propensos a rebre altres tipus de turisme. 

Que volen els turistes?

Per començar cal tenir present quin tipus de turisme es realitza majoritàriament al Món. Habitualment els turistes de Sol i Platja cerquen destins amb temperatures càlides (d'uns 20ºC- 25ºC aprox.) i poques precipitacions (òbviament no fa cap gràcia anar a la platja i que plogui).

Els turistes de muntanya i esports d'hivern, cerquen temperatures fredes (menys de 5ºC) i unes certes precipitacions, que permeten la formació de neu.

Els turistes de ciutat, cultura, congressos, negocis i fires, si bé no tenen una relació directa amb el clima, tendeixen a mostrar un perfil de climes més suaus i humits (menys de 20ºC i més de 500mm anuals, com a referència), ja que l'aigua demostra ser un recurs que potencia l'existència d'altres activitats i sobretot les agrícoles i industrials; i a llarg termini, els negocis.

Com trobem aquests perfils climàtics?

Segons la Organització mundial de Meteorologia, cal tenir com a mínim 30 anys seguits de dades per a poder establir un clima. Posteriorment, la manera més simple és utilitzar aquestes dades per a crear un climograma (gràfic prou conegut en els nostres articles). Avui en dia els climes es classifiquen mitjançant una versió renovada de la classificació de Köppen (un climatòleg alemany de principis del s.XX). Aquesta classificació, estructura els tipus de climes en funció de 3 lletres:

- Grup (A, B, C, D, E ):  Depèn de les temperatures. A-Tropical (si la temperatura mitjana anual és major de 18ºC), B-Àrid (si la temperatura anual és superior a les precipitacions), C-Temperat (temperatures dels mesos més càlids per sobre de 10 °C mentre el mes més fred és superior a -3 °C), D-Continental (quan la temperatura del mes més calent és superior en 20ºC o més, respecte el mes més fred), E-Fred (Temperatures sempre inferiors als 10ºC).

- Règim de Precipitacions (f, s, w, m):  f-full (plou tot l'any), s-summer (estius secs), w-winter (hiverns secs), m-monzònic (dues estacions marcades).

- Tipus de Temperatures (a,b,c,d,h,k):  a-subtropical (Estius càlids), b-temperat (estius suaus), c-subpolar (hiverns freds), e-polar (hiverns molt freds), h-hot (en climes àrids, superior a 18ºC), k-cold (en climes àrids, inferior a 18ºC),

Turisme de sol i platja, Estius càlids i secs

És el període de l'any amb temperatures més altes. Habitualment també és quan plou més, excepte en dos tipus concrets de clima Csa (Mediterrani, temperat d'estius secs i subtropical) i As (Tropical, d'estius secs), que tenen per característica principal tenir estius secs. També hi ha altres climes interessants per el turisme de sol i platja, perquè tenen temperatures càlides i poques precipitacions, passa que per motiu o altre, no s'hi desenvolupa tant el turisme. Bwh (estepari càlid), Cfa (Subtropical Humit) i tots els A (Tropicals) en general (tot i que a vegades les altes precipitacions són un problema). Com es pot veure en els climogrames, els mesos que tenen més turistes coincideixen amb temperatures d'entre 20º i 25ºC ideal per a estiuejar.

Esquiar, neu, fred...

Per al turisme de muntanya, aventura i d'hivern en general, calen temperatures baixes i precipitacions. A Europa trobem aquests climes en Altura (Pirineus, Alps...) o més al Nord  Dfb (Escandinava, Rússia, Islàndia...). Com es pot veure als climogrames tenen mesos per sota dels 0ºC, i si, fa molt fred.

I d'on venen tots aquests turistes?

Pel cas de Mallorca, com ja sabeu la majoria de turistes venen d'Alemanya i Anglaterra, que al mateix temps són llocs on es duen a terme turisme de ciutat, negocis, fires i congressos. Si mireu els climogrames, tenen un clima oceànic Cfb (Temperat humit) o Continental Dfb (Continental Humit i fred) i s'hi poden veure temperatures fresques a l'estiu (uns 15ºC i pluja segura), mentre que els hiverns són freds  o molt Freds si ens allunyem de la mar.

És lògic doncs que els Europeus vulguin venir a estiuejar a ca nostra, amb raó els hi agrada tant es Solet i ses platges, que nosaltres també disfrutem.

Sant Joan i Turisme

Som en ple estiu a l'any 50 desprès del boom turístic. Tota Mallorca està ocupada per turistes alemanys i anglesos... Tota? No! Un poblet habitat per santjoaners irreductibles resisteix ara i sempre al "turista" invasor.

Efectivament, és estiu a Mallorca, i els santjoaners solem veure el turisme com un fet llunyà, que no afecta Sant Joan. Desvelarem en aquest article que aquesta llunyania no és del tot realista, i encara que no ho sembli, Sant Joan té i rep beneficis del turisme.

Turistes a Sant Joan?

Si ens atenem a la definició que els turistes són "aquelles persones que dormen almenys una nit en un territori distant al d'on resideixen habitualment", hem de tenir en compte que a Sant Joan no hi ha cap hotel, ni hostal, ni establiment d'allotjament reglat; i per tant no té"llit" o "plaça hotelera". Això no vol dir que no hi hagin turistes, ja que és habitual trobar-los en els principals recursos turístics del poble: Es Calderers, Hortella d'en Cotanet, Can Tronca, Consolació, Festes Tradicionals del poble... i més visiblement com a ciclistes de pas pels Bars de Sant Joan.

El principal recurs turístic de Sant Joan és la possessió d'Els Calderers

Per tant, ens ha de quedar clar que encara que els turistes no dormin a Sant Joan, segueixen sent turistes. Però també hem de tenir en compte els...

Visitants de la vila

Són aquelles persones no residents al terme de Sant Joan, que per un motiu o altre consumeixen algun tipus de producte o servei al nostre poble. Efectivament, de manera directa pensam en els mateixos que hem pensat abans, però hem d'afegir que els que compren a les botigues del poble, posen benzina a n'es Sortidor...

També tenen un impacte positiu indirecte a la resta de l'economia local, ja que per exemple una fruita venuda en una botiga, que hagués estat comprada a un pagès santjoaner fa que aquest també rebi part del benefici, igualment amb els sous de la gent que treballen en aquests negocis; i fins i tot, en els costos que ha realitzat el pagès per produir la fruita.

Beneficis indirectes

El poble de Sant Joan també es beneficia del turisme que reben altres municipis, tots aquells santjoaners que tenen negocis o treballen en altres llocs de Mallorca i tenen relació amb el turisme, també són beneficis per a la vila. Ja que encara que la seu de l'empresa pugui estar a Portocolom (per exemple) els santjoaners que hi treballen en surten beneficiats i més encara si part d'aquests guanys els consumeixen a Sant Joan.

Llaüt Mallorca, empresa del Santjoaner Joan Roig, a Portocolom

Potenciació turística

Ara que estam en crisi és un bon moment per pensar que podríem fer a Sant Joan per aprofitar el turisme per al nostre benefici. Hem de realitzar un diagnòstic acurat de la situació, en geografia s'utilitza el diagnòstic DAFO (Desavantatges, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats). Com a motius favorables cal tenir en compte que Sant Joan es pot beneficiar d'un turisme gastronòmic, rural o ciclista, sense que això suposi una afluència massiva que pugui afectar el poble a nivell cultural, social o en reducció de la qualitat; ja que ens estam referint a un turisme més qualitatiu i no les grans quantitats associades al turisme de sol i platja; o al risc de caure en la "tematització" (convertir el poble en un parc temàtic". Cal aprofitar doncs aquests avantatges i pensar en la possibilitat d'oferir millor els nostres productes:

- Agroalimentaris: negocis més visibles, més facilitat per aconseguir els productes del poble... estil a les botigues de fruita i verdura de Vilafranca. Òbviament la fira i el mercat són altres exemples, és clar que no poden competir amb Sineu o altres pobles, però "tot fa brou" diuen.

- Tranquil·litat: Falten places turístiques al poble que ofereixin un ambient rural i tranquil al turista, i al mateix temps suposaria més oferta laboral per a la gent del poble. Actualment es possible veure finques de lloguer turístic al poble, o estrangers que han vingut a residir a Sant Joan... però no són establiments reglats i tenen un impacte molt restringit en l'economia local.

- Esport: encara que sembli mentida Sant Joan té un bon aparador per l'esport: Penya Motorista, Burinos, Futbol Sala, MotoCross, Mobiletada, Ciclisme... Ja s'han produït en el passat grans iniciatives en aquest tema, algunes s'han perdut (i s'haurien de recuperar), d'altres són recents i tenen molt futur (Final Four cada any organitzada pel Sant Joan C.E.)... però la majoria necessiten més publicitat o establir-se com a productes sòlids, que produirien grans beneficis al poble. Cal pensar sèriament també afavorir i millorar els serveis als ciclistes de pas, més sobretot tenint en compte la tradició que hi té Sant Joan.

- Cultura: Sant Joan és possiblement el poble de Mallorca amb més percentatge d'habitants implicats en la cultura, cal fer ressò d'aquestes activitats, posar-les en un aparador regional, que fets com el Ball de Bot, Correfoc, Davallament, Literatura, Gloses, Cant, Festes populars... siguin coneguts arreu de Mallorca per afavorir la vinguda de gent d'altres pobles també a consumir a la vila.

Cartell de la Final Four de la Copa Juvenil de Futbol Sala, organitzada pel Sant Joan C.E.

Però sobretot... COORDINACIÓ, ho pos en majúscula per a quedi clar, allò que realment potencia les activitats a un poble tant petit és que entre unes i altres s'ajudin mútuament a fer-se famoses, compartint diferents perfils socials i al mateix temps fent que tant visitants com turistes vagin escoltant constantment referències de Sant Joan, i no només ens recordin per una vinguda fugaç a un restaurant... o malauradament segueixin pensant que Es Calderers és de Vilafranca. Relacionar coses de diferent temàtica no és tan complicat, realitzar activitats esportives el dia de sa festa des botifarró o es quart diumenge, com una prova de MotoCross o un triangular de futbol Sala, fa que més gent de fora poble, vengui durant aquestes celebracions i coneguin més el nostre poble.

És feina de tots aconseguir que Sant Joan surti al Mapa de Mallorca i per tant rebi més turistes, visitants... i sobretot... beneficis, que encara que sembli mentida, són per a tots els santjoaners i santjoaneres.

Planificació Turística

Feim un pensament... turístic. En ple estiu, des de Sant Joan es sol veure el fet turístic com una cosa distant, però per als municipis de la costa, o per aquells santjoaners i santjoaneres que treballen en coses relacionades amb el turisme, aquests mesos son molt importants. I com totes les coses importants a la vida, cal planificar-les. La geografia com a ciència del territori, estudia moltes de les variables que es tenen en compte pel turisme: Clima, territori, recursos naturals, recursos culturals, recursos socials, població, economia...  Per tant, la geografia es clau per poder dur a terme una adequada planificació turística (també territorial, urbana, mediambiental... que veurem en altres articles).

Cal entendre sobretot que el turisme és un fenomen molt complex que pot ser abordat des de tres perspectives no excloents des de l'àmbit de la Geografia: Fenomen social, activitat econòmica i font d'impactes sobre el medi (sistema o sistemes).

Què és la planificació turística?

Segons el geògraf Douglas Pearce (1989) "La Planificació pública és un procés racionalitzador i indispensable que l'Administració pública porta a terme per organitzar i coordinar els recursos disponibles per a l'assoliment del benestar i la satisfacció de les necessitats dels ciutadans i del progrés de la col·lectivitat".

Avui en dia la planificació turística segueix el mateix precepte, però té en compte les següents bases:

- Integració del turisme amb altres activitats econòmiques

- Maximitzar beneficis i minimitzar la inestabilitat mediambiental, cultural i social.

- Plantejaments a llarg termini.

- Planificació integrada, als sistemes que conformen el sistema (en aquest cas turístic).

La planificació turística es tradueix i fa visible en Plans de Planificació Turística, de diferent tipologia: Pla de Foment de la Qualitat Turística, Pla d'Excel·lència Turística, Pla de Dinamització Turística, Pla de Desestacionalització, Pla de Diversificació, Pla de reconversió, Pla de Turisme Sostenible...

Es realitza avui dia la planificació turística?

Tot i la crisi que afecta aquests anys a Europa, s'estan portant a terme moltes mesures a nivell de planificació turística. A escala de l'estat espanyol existeix el pla TURISMO2020 que es desenvolupa des del 2007, tot i la crisi. Aquest pla, té les següents funcions:

- Pretén un tractament integral de l'espai turístic.

- S'aplica a destinacions pilot per comprovar l'efecte demostració.

- L'administració local lidera i impulsa el desenvolupament de l'espai turístic.

- El finançament del projecte és públic, però es persegueix la co-responsabilitat pública i privada.

- El principi rector bàsic és la sostenibilitat (PDT).

- Es prioritzen aquelles actuacions perceptibles pels visitants i que millorin la qualitat de la destinació. Es tenen en compte temes estructurals que afecten també a la població.

El Pla Turismo2020 s'estructura en 4 eixos principals:              

1. Nova economia turística

2. Valor al client

3. Sostenibilitat del model

4. Entorn competitiu

      

Com ha de ser un Pla de Planificació Turística?

Ho mostrarem amb un exemple sobre la Colònia de Sant Jordi, per a que quedi més clar:

A.- El Pla ha de ser molt clar en els seus objectius des del principi. En el títol ha de contenir la idea rectora del que li donarà coherència:

• Pla de Foment de la qualitat turística (Excel·lència) de la Colònia ...

• Pla de Dinamització de l'oferta turística de la Colònia ...

• Pla desestacionalització de la Colònia ...

• Pla diversificació de la Colònia ...

• Pla reconversió de la Colònia ...

• Pla de Turisme Sostenible de la Colònia

B. - Situar el Pla en l'Eix i Programa del Pla Estratègic de Turisme espanyol Horitzó 2020 que li correspongui.

C. - Seguir l'estructura i continguts pròpies d'un Pla:

o Tipus d'urbanització, densitat, etc.Cada una de les fases citades té les seves pròpies claus, però sobretot cal tenir en compte els següents punts:

1. - Quantificació, catalogació, avaluació recursos de la zona

o Definir categories específiques per a la zona

o Definir jerarquia específica per a la zona

o Classificar els recursos per categories i jerarquies.

o Elaborar catàleg-fitxer-recursos actuals i potencials.

2. - Elaborar sistema d'indicadors de sostenibilitat de partida i que permetin avaluar els sistemes econòmics, socials i naturals a l'inici del Pla i al llarg del seu desenvolupament.

o Població

o Economia

o Oferta

o Demanda

o Recursos

 3. - Presentar el Diagnòstic mitjançant metodologia DAFO (Debilitats - Amenaces - Fortaleses - Oportunitats) de la zona com a destinació turística, que tingui en compte:

o Recursos Naturals, socials, culturals, turístics, econòmics...

o Oferta

o Demanda

o Medi ambient natural i urbà

o Equipaments

4. - Justificar les estratègies, programes i actuacions en base a:

o Models evolutius dels espais turístics

o Nous models turístics postfordistes (que cal tenir en compte en les propostes)

o La destinació turística com un sistema funcional

o Delimitació de l'àrea d'estudi

o Anàlisi dels components i la seva dinàmica interna

o Dades objectius obtinguts en la fase d'Anàlisi i Diagnòstic.

o Nivell de qualitat / obsolescència de l'oferta

o Nivell de qualitat / degradació de l'entorn urbà

o Nivell de conservació / degradació del entorn natural

o Densitat de població

o Suficiència / Insuficiència equipaments

o Suficiència / Insuficiència infraestructures

o Relació recursos / demanda: pressió, concentració, equilibri, etc.

o Característiques de la demanda

o Perfil del Turista: Procedències, Edats, Durada visita, despesa, etc.

o Característiques socials de la zona: Estructura de la població, segregació i cohesió social

o Normativa territorial i sectorial vigent

o NN.SS. Ses Salines

o Normativa específica Zona POOT 31

o Llei de Costes

o Propostes Pla Territorial Insular de Mallorca

o Llei General Turística

5. - Establir i programar les relacions institucionals necessàries.

• En funció de qui han de finançar el Pla

• En funció de les competències corresponents a les actuacions previstes.

o Ministeri de Turisme

o Ministeri de Foment (Costes)

o Govern Balear

o Conselleria de Turisme

o Conselleria de Medi Ambient

o Conselleria de Mobilitat i O.T.

o Conselleria de Comerç i Indústria

o Conselleria d'Educació i Cultura

o Consell Insular

o Departament de Territori

o Departament d'Economia i Turisme

o Ajuntament de Ses Salines

6. - Establir i programar relacions amb entitats interessades

o Associació Hotelers de la Colònia

o Associació de Veïns

o Associació de Comerciants

o Associació de Restauradors

o Associacions d'immigrants

o Associacions en defensa del medi ambient

o Amics dels molins

o Club de pescadors

7. - Aportar cartografia

o Localització zona

o Delimitació zona

o Delimitació zones funcionals internes

o Localització recursos

o Localització hoteleria, restauració comerç

o eixos de comunicació interna i externa principals.

o Ordenació urbana i territorial: Normes Subsidiàries, Pla d'Ordenació de l'Oferta Turística, Pla Territorial Insular de Mallorca.

Article Pulicat a la revista Mel  i Sucre nº 395 - Juny 2013.

Turisme

Feim un pensament... mirant qui ens visita. Seguint la tònica de l’estiu fem una revisió a alguns temes referents a la mar, a l’estiu i al turisme. Aquest juliol heu pogut veure molta gent a les platges, però vos heu demanat alguna vegada d’on ve tota aquesta gent? Com arriben a Mallorca? Venen només a Mallorca? Perquè venen? On dormen? Farem un pensament sobre tot això.

Ens basam en estadístiques de l’ Instituto Nacional de Estadística (INE) que cada any publica les estadístiques oficials de l’estat espanyol. L’article el farem en base estadística estatal, ja que heu de pensar que les illes marquen la referència en turisme de sol i platja, i per tant els resultats serien similars, excepte en una excepció: a ca nostra quasi tot el turisme estranger arriba en avió, com és lògic. Sóc conscient que degut a que la publicació és en blanc i negre no veureu els gràfics en la qualitat correcta, però els podreu consultar a internet si seguiu el meu blog.

Què és el turisme?

És un fet social basat en el moviment d’una persona que viatja d’un territori A a un territori B utilitzant un mitjà de transport concret per una via d’accés entre ells, i que realitza una estada mínima en el territori B.

En general es considera turista a tota aquella persona que dorm fora de casa i s’hi està més de 24 hores. Els Mallorquins hem assumit com a turista aquells que són extrangers, però cal diferenciar moltes vegades entre turisme nacional i turisme internacional (encara que sigui una mera precisió de fronteres polítiques).

En aquest article ens centrarem en el turisme internacional que reb l’estat espanyol.

Quants en venen?

Sempre hem sabut que l’estat espanyol és un destí turístic internacionalment reconegut, al 2010 va ser el 4rt estat més visitat del Mòn per darrera de: França 76,8 Milions de Turistes, Estats Units d’Amèrica 59,7 Milions de Turistes, Xina 55,7 Milions i Espanya 52,7 Milions. Barcelona va ser la desena ciutat més visitada del Mòn amb 5,5 milions de turistes per si sola (un 10% del total de l’estat).

D’òn venen?

Generalment ficam tots els guiris dins el mateix saca però clarament hi ha uns certs països que són els que ens aporten més turistes. Tradicionalment Britànics (16 milions de turistes abans de la crisi), Alemanys (uns 10 milions de turistes anuals) i Francesos (que han pujat dels 4 milions als 8 en els darrers 15 anys) han suposat dos terços dels turistes que visiten Espanya. La resta de països europeus aporten prop d’un 20% (liderats per Italia, Països Baixos i Portugal) en els darrers anys han passat de 8 a 13 milions, però suposen el mateix percentatge degut a l’augment del total. El canvi més sobtat des del 1997 és com els turistes procedents de la resta del Mòn han duplicat (de 6 a 12 milions, suposant l’any passat un 23% del total). El fet que els turistes vinguin de múltiples orígens fa el destí turístic més resistent a les crisis.

Com venen?

Un 78% dels turistes venen e Avió, mentre que només un 19% (generalment francesos) ho fan per carretera. Les arribades en vaixell i ferrocarril són pràcticament ínfimes. Al 1995 fins a un 69% dels turistes venien en avió i un 25% per carrertera. S’explica en l’augment de turistes de fora d’Europa, que han de venir necessàriament en avió.

On van?

Per comunitats autònomes des del 1995 hi ha hagut una evolució del model:

- Balears i Canàries promocionen el model turístic de sol i platja es mantenen en uns 10 milions de turistes anuals degut a la màxima capacitat d’ambdós arxipèlags.

- Catalunya ha passat a ser la regió líder en turisme ja que combina totes les modalitats de turisme i és un referent a nivell mundial (Barcelona és la 10ena ciutat més visitiada del Mòn, amb 5 milions anuals. Aeroport del Prat 35 milions de passatgers/any).

- Altres comunitats han apostat per models d’interior i els hi ha aportat un creixement turístic espectacular, o han adoptat el model de sol i platja amb bons resultats.

Perquè venen?

Siguem realistes, els turistes venen de vacances. Si bé és veritat que hi ha 5 milions de turistes que venen a Espanya (Sobretot Barcelona i Madrid) per negocis, congressos, fires... el 84% dels turistes que arriben a Espanya ho fan per oci i vacances.

On dormen?

El model turístic tradicional de sol i platja afavoreix l’alltojament en hotels (al 2011 un 64% dels turistes dormien en hotel i un 30% en habitatges de gratuïts –familiars, pròpis, amics- o de lloguer).

Si teniu dubtes o voleu que comentem algun tema en concret vos podeu posar en contacte amb un servidor mateix o enviant un correu electrònic a guillemserrabou@gmail.com .

Publicat a la revista Mel i Sucre nº387 - Setembre 2012