Turistes i Turisme

Ens trobem a la Mallorca de l'any 2015, durant l'estiu. Tota Mallorca està ocupada pels turistes... Tota? No! Un poblet habitat per santjoaners irreductibles resisteix encara i sempre contra els Turistes invasors. Uep! Però tenim clar lo que és un turista? I tenim clar lo que és turisme? No? Idò convendria fer un pensament... Geogràfic!

Perquè viatja la gent?

L'ésser humà té unes certes necessitats psicològiques que necessita satisfer. En el cas dels viatges es vol conèixer gent i llocs diferents; i es té un desig d'evasió d'una forma de vida artificial. Òbviament cada persona té motius diversos que responen a desitjos i necessitats especifiques i per tant donen origen a diversos tipus de turisme.

Com existeix el Turisme?

El turisme només ha pogut proliferar gràcies a que les darreres dècades s'han facilitat diversos factors importants: Vacances Obligatòries (han augmentat el temps lliure de la gent, sobretot de la classe obrera), millores econòmiques (tot i la crisi actual el PIB és superior que durant la postguerra), progrés en els mitjans de transport (als anys 60 els avions arribaven a 600 km/h i no tenien capacitat per a més de 100 passatgers; actualment qualsevol avió supera els 900 km/h i els més grans poden duur 500 passatgers).

D'ón ve la paraula turista?

Suggereix ser invenció anglesa, per ser el primer lloc on es va iniciar el turisme com a activitat organitzada i es va denominar "turistes" als que realitzaven viatges culturals/culminació d'estudis. Aquests viatges els feien durant els segles XVIII i XIX, els nobles i rics universitaris en acabar els estudis, passaven sempre per Itàlia i França, era un "Tour" (viatge d'anada i Tornada). El cas més conegut a Mallorca és l'arxiduc Lluís Salvador, pioner del turisme a la nostra illa.

Què és doncs el turisme?

Tot i que no té una sola i única definició entenem el turisme com una forma particular d'ús tel temps lliure (temps personal que podem dedicar a activitats de descans i recreació, per a afirmar-nos individual i socialment) i també una forma particular d'oci (ús "agradable" fet del temps lliure: ballar, llegir, cantar, viatjar, passejar, veure una pel·lícula...).

Per tant el turisme és una activitat més que fem dins el temps lliure, però on hi podem realitzar al mateix temps diverses activitats d'oci. És habitual també que els viatges turístics no siguin exclusivament turístics, i combinin altres motius: feina, salut, negocis...

I que és el turista?

A nivell estadístic existeix la necessitat d'establir una unitat de mesura per comparar amb xifres internacionals. Per tant és habitual entendre com a excursionistes aquelles persones que "viatgen" però no pernocten (dormen) al lloc de destí, si no, que tornen a dormir a casa seva (o a casa d'algun familiar o amic), en un lloc proper del seu àmbit de residència habitual. Però els turistes pernocten (dormen al lloc de destí) i per tant consideram actualment com a turistes aquelles persones que estan més de 24 hores fora de la seva residència habitual i realitzen pernoctacions en un altre punt geogràfic, tant si són nacionals com internacionals.

Ara que ho tenim clar, podem saber quants turistes venen a Mallorca. Per al 2013, van venir 13,8 milions de turistes, dels quals 11 milions eren estrangers (un 80%). Si voleu saber més detalls podeu consultar la Mel i Sucre nº387 -Setembre 2012, on ja vaig explicar altres estadístiques relacionades amb el turisme.

ESPAÑA 2013	Milions Turistes (N° de persones)			Milions Pernoctacions (N° de nits)			Pernoctació mitjana
	Total	Españols	Estrangers	Total	Españols	Estrangers
TOTAL	216,4	155,8	60,6	727,1	523,488	203,62	3,36

BALEARS 2013	Milions Turistes (N° de persones)			Milions Pernoctacions (N° de nits)			Pernoctació mitjana
	Total	Españols	Estrangers	Total	Españols	Estrangers
TOTAL	13,8	2,7	11,1	88,32	17,28	71,04	6,4

Inti Ch'amampi : El Carnaval d'Arica

Feim un pensament... "Con la Fuerza del Sol". Aquest mes de febrer vos escric quelcom especial. Des de fa 13 anys es celebra a la ciutat d'Arica el 3er carnaval més gran d'Amèrica, i hem fa il·lusió mostrar-vos aquest fet cultural i diferencial que reuneix 3 una gran cultura (Aimara o Andina) dividia per culpa de la història entre 3 estats: Perú, Xile i Bolívia.

El Carnaval Andino Internacional con la Fuerza del Sol Inti Ch'amampi és una festa que es realitza cada any en la temporada estival, a la ciutat d'Arica (Xile) al mes de gener o febrer durant tres dies, amb danses andines, tant originàries de l'altiplà peruà-bolivià, com de les comunitats afro descendents i l'interior de la Regió d'Arica i Parinacota . És el tercer Carnaval més important d'Amèrica , sent el primer el de Rio de Janeiro (Brasil) i el segon el Carnaval d'Oruro (Bolívia), ambdós reconeguts com a patrimoni de la humanitat.

El Carnaval és producte de la fusió de dues grans cercaviles que es celebraven a Arica, organitzats cadascun per la Confraternitat de Balls Andins d'Arica i la Federació de les Arts Indígenes Kimsa Suyu, i que portaven, respectivament, els noms de "Inti Ch'amampi" i "Con la Fuerza del Sol". La fusió i engrandiment de l'esdeveniment va ser aconseguit per iniciativa de la Il·lustre Municipalitat d'Arica el gener de l'any 2005.

D'on sorgeix la Iniciativa?

En un afany de reivindicar el protagonisme de la cultura andina al nord de Xile, després de les dues onades de Xilenització (Fenomen que explica la substitució de la cultura i llengua Aimara, mitjançant la imposició de la cultura espanyola-Xilena) a la zona (Guerra del Pacífic i dictadura d'Augusto Pinochet), diverses organitzacions comunitàries es van constituir en fraternitats folklòriques, durant els anys 80 i 90. Algunes, com els Caporales Sant Pedro de Totora es van constituir en plena Dictadura (1975), quan la política pretenia occidentalitzar encara més les celebracions: Haloween, Santa Claus, San Valentí, Carnaval a la Brasilenya o a la Italiana...  Però que sortadament, tot i els esforços dels centralitzadors i occidentalitzadors, les expressions artístiques andines no van poder ser deixades totalment de costat. En ser una celebració de caràcter universal, el Carnaval mai va poder ser eradicat de la ciutat, però sí acabar desvirtuat en diversos sentits. Cal destacar, això sí, la similitud en les expressions artístiques i tradicions locals del Carnaval en el sud del Perú , l'oest de Bolívia , el nord-oest de la Argentina i el nord de Xile, és a dir, tot el territori Aimara.

Anata, Carnaval Aimara
La celebració de la Anata es fa generalment en el mes de febrer, de data movible, però es realitza en el temps de pluges, quan les plantes estan en ple floriment. Per al món andí és un temps ritual, i per tant, sagrat on es conjura a les divinitats andines, i fonamentalment a la Pachamama o Mare Terra. 

Ball Típic del Anata

No és una simple expressió lúdica o diversió, sinó que és un acte sagrat en agraïment a la Divinitat. El joc o la Anata és doncs un conjunt d'expressions socioculturals: familiars, dansa, música, vestimenta, ritus, menjar. És un temps de relacions entre els homes i la natura: és el temps de conjurar l'esperit de les coses que envolta la societat aimara.

Balls

El Carnaval d'Arica, més obert a diferents tipus de dansa i no als tradicionals de la anata, junta balls procedents de tota la serralada andina i les valls properes a Arica.

Caporales: Dansa despresa de l'original dansa dels esclaus que representa el mulat convertit en capatàs que vigilava als negres, que en renegar de la seva raça, es convertien en botxí amb fuets a mà. L'esclavitud en l'època de la colònia es representa a través de passos de moviments durs i imponents, com a fidel expressió de la submissió que exercien els mestissos sobre els negres.

Caporales

Caporales

 Morenada: Aquesta dansa té el seu origen en l'època de la colònia, quan els negres eren utilitzats com a esclaus en les tasques de les mines. És la representació que satiritza els balls de les corts virreials i, a més, reedita l'esclavitud dels negres sota el domini espanyol, on el caporal representa els capatassos negres que vigilaven als esclaus en un sistema d'explotació inhumana i el compàs marcat amb carraques ens recorda les seves cadenes i grillons.

Morenada

Morenada

Morenada

Tinku: A la macrozona andina Tinku és sinònim de "el lloc on totes les diferències són una trobada". El Tinku defineix la tradicional dansa d'ambients guerrers que es realitza al nord de Potosí i sud d'Oruro, sent una dansa recent i tradicional, que com a ball significa indígenes cara a cara comparant forces. Apart de ser una dansa, els seus moviments poden eser usats com un estil de lluita propi aimara.

Tinku

Tinku

Tobas: Dansa guerrera de pas àgil, ambientada en l'època de l'expansió de l'imperi inca, representant una actitud guerrera en la caça de feres per a la seva subsistència. Destaquen la seva entusiasta agilitat, els seus salts, els variats passos en la seva coreografia i la seva vestimenta amb plomatge d'enlluernadors colors.

Tobas

Tobas

Tarqueada: Dansa autòctona dels pobles de la serralada dels andes, és la que representa el ritual de l'anata, és executada amb un instrument anomenat " tarka ". És una dansa cerimonial d'agraïment a la naturalesa, ballada generalment en l'època de pluges, fins a l'etapa de la collita.

Tarqueada

Tumba: Dansa pròpia dels afro que habiten la vall de Azapa, portats fa 400 anys pels espanyols per treballar com a esclaus.

Tumba

Saya: Ball propi dels Afro bolivians, del sector de les Yungas, antigament marginat i que només es podia ballar amb els permisos dels patrons a l'interior de les seves terres, avui s'ha convertit en un gran esdeveniment social a Bolívia.

Zampoñada: Toquen una "zampoña" o flauta de canyes i cada músic toca una melodia diferent i d'aquesta manera es van complementant. Sempre de dos, reflectint la veritable essència del que és la Cosmovisió Andina, complementarietat, dualitat, diversitat i harmonia, concepte difícil de donar a entendre tenint simplement com a concepte aquest conjunt de paraules. El ball es semblant a la "Tarqueada".

Zampoñada

Waca Wacas: Dansa que té el seu origen en l'època Colonial que es caracteritza perquè els ballarins situen en la seva cintura una reproducció d'animals com toros, cavalls o vaques, acompanyats d'un altre dansaire que seria el torero i acompanyant això moltes dones vestides amb grans faldes. En aquest ball s'ironitza amb la mort del torero.

Suri sicuris: S'identifica amb l'estruç andí anomenat "suri" en aimara. Representa essencialment la gent aimara que executa la música amb un instrument típic de nom Cisu, que a través de la dansa mostra aspectes referits al caràcter ètnic i folklòric.

Diablada: La Diablada és una dansa típica de la regió d'Oruro, a Bolívia, anomenada així per la careta i el vestit de diable que usen els ballarins. La dansa representa l'enfrontament entre les forces del bé i del mal, barrejant tant elements propis de les tradicions catòliques introduïdes durant la conquesta espanyola i rituals ancestrals andins.

Diablada

Actualitat

Consolidat ja com el gran esdeveniment de l'estiu a Arica, cada any el Carnaval congrega un públic que ja supera els 100.000 espectadors i segueix en augment amb els anys, posicionant a Arica com quadre titular de l'agenda turística nacional i internacional.

A l'esdeveniment li donen vida un nombre creixent de fraternitats (59 l'any 2014), les quals amb facilitat superen els 100 ballarins cadascuna, que li donen expressió a diversos ritmes andins que s'han expandit des Bolívia , ritmes locals presentats per les comunitats l'interior de la Regió d'Arica i Parinacota , ritmes afroamericans a càrrec de les comunitats afro i alguns ritmes convidats que han escapat de l'espectre andí, però que han aportat amb la diversitat a la festa. Cada fraternitat tria a una Fusta , la denominació prové de la paraula cache amb la qual es designava a les princeses en els temps del Inca .
Associada a l'esdeveniment, es mou tota una maquinària comercial, on es beneficien els restaurants, els hotels, els locals d'entreteniment nocturn, venedors ambulants de tot tipus, brodadores i cosidores, artesans i més actors del comerç lligat a les cercaviles.

Població

Feim un pensament... per a molta gent. A raó d'una sol·licitud d'una lectora que me demanava com és sa situació a Sant Joan respecte ets immigrants. Com que informacions d'aquest tipus requereixen d'un estudi social i geogràfic en terreny (cosa que ara mateix no puc realitzar; i que requereix de temps i costos a nivell professional) m'he decidit per fer un breu anàlisi poblacional de Sant Joan, incloent una pinzellada sobre els immigrants.

Dades

Totes les dades que veurem en aquest article estan disponibles de forma gratuïta a la pàgina web del Instituto Nacional de Estadística (www.INE.es). Aprofitam sobretot les dades del Cens de 2011, que és el més complet. A més disposem de les dades del padró municipal continu, que ofereix dades fins al 2012 (les de 2013 no estaran disponibles fins al gener).

Població total

Sant Joan, ha sofert al llarg dels anys (com tots els pobles) una variació de la població que canvia per diferents factors. Generalment la població té una variació interanual positiva o negativa d'un 0,26%, amb màximes d'un 4% tant de pujada com de baixada. Actualment tenim dades registrades des del 1900 fins a l'actualitat. L'any 1920 va ser l'any amb més població a la vila, amb un total de 2555 habitants. De llavors ençà va baixar paulatinament fins a l'any 1993 amb un mínim de 1652 habitants. Com a notícia podem dir que aquest passat 2012 es va superar la xifra de 2000 habitants, que s'havia perdut als anys 70.

Gènere

Com és habitual a tot el Món, a Sant Joan també hi ha més dones (56,86%) que homes (49,19%), per a l'any 2011 hi havia un total de 1985 habitants.

Edat

En demografia s'estudia la població segons grups quinquennals d'edat (cada 5 anys). A nivell gràfic s'utilitza la piràmide de població. La forma ideal es que els pisos de gent més jove siguin més grans que els pisos de gent major. Però com podem veure, la piràmide de població de Sant Joan està envellida (i més envellida que la de Balears).

	SANT JOAN		BALEARS
Menors de 20	349	17,58%	222382	19,98%
De 20 a 64	1163	58,59%	732061	65,77%
Majors de 64	473	23,83%	158671	14,25%
TOTAL	1985	100,00%	1113114	100,00%

Immigració, llocs de naixement, percentatges...

Aprofitant les dades del cens de 2011, la millor manera que hem trobat per a saber el percentatge d'immigrants que hi ha a Sant Joan, ha estat tenir en compte el lloc de naixement. Les dades del INE ens permeten desglossar entre gent que ha declarat néixer al mateix municipi (poden ser nascuts a Palma o Manacor, però l'acta de naixement es va registrar a la vila), així com gent nascuda a altres municipis, altres comunitats del país o l'estranger.

Com era d'esperar, Sant Joan té un altíssim percentatge de gent nascuda a Sant Joan, i juntament amb els altres nascuts a Balears suposen un 79% de la població de la vila (mentre que en el total de Balears només un 53% de la població ha nascut a la comunitat). A Sant Joan, al 2011 hi havia un total de 287 estrangers, dels quals la majoria són de la Unió Europea (Alemanys i anglesos). Els estrangers procedents d'Àfrica i Amèrica (malauradament marcats socialment com una immigració no desitjada), suposen només un 8% de la població de Sant Joan, un total de 159 habitants. Per als alarmistes, cal recordar que en el total de Balears, els immigrants no comunitaris suposen un 13,47% de la població, amb un total de 149.978 habitants.