Sant Joan i Turisme

Som en ple estiu a l'any 50 desprès del boom turístic. Tota Mallorca està ocupada per turistes alemanys i anglesos... Tota? No! Un poblet habitat per santjoaners irreductibles resisteix ara i sempre al "turista" invasor.

Efectivament, és estiu a Mallorca, i els santjoaners solem veure el turisme com un fet llunyà, que no afecta Sant Joan. Desvelarem en aquest article que aquesta llunyania no és del tot realista, i encara que no ho sembli, Sant Joan té i rep beneficis del turisme.

Turistes a Sant Joan?

Si ens atenem a la definició que els turistes són "aquelles persones que dormen almenys una nit en un territori distant al d'on resideixen habitualment", hem de tenir en compte que a Sant Joan no hi ha cap hotel, ni hostal, ni establiment d'allotjament reglat; i per tant no té"llit" o "plaça hotelera". Això no vol dir que no hi hagin turistes, ja que és habitual trobar-los en els principals recursos turístics del poble: Es Calderers, Hortella d'en Cotanet, Can Tronca, Consolació, Festes Tradicionals del poble... i més visiblement com a ciclistes de pas pels Bars de Sant Joan.

El principal recurs turístic de Sant Joan és la possessió d'Els Calderers

Per tant, ens ha de quedar clar que encara que els turistes no dormin a Sant Joan, segueixen sent turistes. Però també hem de tenir en compte els...

Visitants de la vila

Són aquelles persones no residents al terme de Sant Joan, que per un motiu o altre consumeixen algun tipus de producte o servei al nostre poble. Efectivament, de manera directa pensam en els mateixos que hem pensat abans, però hem d'afegir que els que compren a les botigues del poble, posen benzina a n'es Sortidor...

També tenen un impacte positiu indirecte a la resta de l'economia local, ja que per exemple una fruita venuda en una botiga, que hagués estat comprada a un pagès santjoaner fa que aquest també rebi part del benefici, igualment amb els sous de la gent que treballen en aquests negocis; i fins i tot, en els costos que ha realitzat el pagès per produir la fruita.

Beneficis indirectes

El poble de Sant Joan també es beneficia del turisme que reben altres municipis, tots aquells santjoaners que tenen negocis o treballen en altres llocs de Mallorca i tenen relació amb el turisme, també són beneficis per a la vila. Ja que encara que la seu de l'empresa pugui estar a Portocolom (per exemple) els santjoaners que hi treballen en surten beneficiats i més encara si part d'aquests guanys els consumeixen a Sant Joan.

Llaüt Mallorca, empresa del Santjoaner Joan Roig, a Portocolom

Potenciació turística

Ara que estam en crisi és un bon moment per pensar que podríem fer a Sant Joan per aprofitar el turisme per al nostre benefici. Hem de realitzar un diagnòstic acurat de la situació, en geografia s'utilitza el diagnòstic DAFO (Desavantatges, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats). Com a motius favorables cal tenir en compte que Sant Joan es pot beneficiar d'un turisme gastronòmic, rural o ciclista, sense que això suposi una afluència massiva que pugui afectar el poble a nivell cultural, social o en reducció de la qualitat; ja que ens estam referint a un turisme més qualitatiu i no les grans quantitats associades al turisme de sol i platja; o al risc de caure en la "tematització" (convertir el poble en un parc temàtic". Cal aprofitar doncs aquests avantatges i pensar en la possibilitat d'oferir millor els nostres productes:

- Agroalimentaris: negocis més visibles, més facilitat per aconseguir els productes del poble... estil a les botigues de fruita i verdura de Vilafranca. Òbviament la fira i el mercat són altres exemples, és clar que no poden competir amb Sineu o altres pobles, però "tot fa brou" diuen.

- Tranquil·litat: Falten places turístiques al poble que ofereixin un ambient rural i tranquil al turista, i al mateix temps suposaria més oferta laboral per a la gent del poble. Actualment es possible veure finques de lloguer turístic al poble, o estrangers que han vingut a residir a Sant Joan... però no són establiments reglats i tenen un impacte molt restringit en l'economia local.

- Esport: encara que sembli mentida Sant Joan té un bon aparador per l'esport: Penya Motorista, Burinos, Futbol Sala, MotoCross, Mobiletada, Ciclisme... Ja s'han produït en el passat grans iniciatives en aquest tema, algunes s'han perdut (i s'haurien de recuperar), d'altres són recents i tenen molt futur (Final Four cada any organitzada pel Sant Joan C.E.)... però la majoria necessiten més publicitat o establir-se com a productes sòlids, que produirien grans beneficis al poble. Cal pensar sèriament també afavorir i millorar els serveis als ciclistes de pas, més sobretot tenint en compte la tradició que hi té Sant Joan.

- Cultura: Sant Joan és possiblement el poble de Mallorca amb més percentatge d'habitants implicats en la cultura, cal fer ressò d'aquestes activitats, posar-les en un aparador regional, que fets com el Ball de Bot, Correfoc, Davallament, Literatura, Gloses, Cant, Festes populars... siguin coneguts arreu de Mallorca per afavorir la vinguda de gent d'altres pobles també a consumir a la vila.

Cartell de la Final Four de la Copa Juvenil de Futbol Sala, organitzada pel Sant Joan C.E.

Però sobretot... COORDINACIÓ, ho pos en majúscula per a quedi clar, allò que realment potencia les activitats a un poble tant petit és que entre unes i altres s'ajudin mútuament a fer-se famoses, compartint diferents perfils socials i al mateix temps fent que tant visitants com turistes vagin escoltant constantment referències de Sant Joan, i no només ens recordin per una vinguda fugaç a un restaurant... o malauradament segueixin pensant que Es Calderers és de Vilafranca. Relacionar coses de diferent temàtica no és tan complicat, realitzar activitats esportives el dia de sa festa des botifarró o es quart diumenge, com una prova de MotoCross o un triangular de futbol Sala, fa que més gent de fora poble, vengui durant aquestes celebracions i coneguin més el nostre poble.

És feina de tots aconseguir que Sant Joan surti al Mapa de Mallorca i per tant rebi més turistes, visitants... i sobretot... beneficis, que encara que sembli mentida, són per a tots els santjoaners i santjoaneres.

Planificació Turística

Feim un pensament... turístic. En ple estiu, des de Sant Joan es sol veure el fet turístic com una cosa distant, però per als municipis de la costa, o per aquells santjoaners i santjoaneres que treballen en coses relacionades amb el turisme, aquests mesos son molt importants. I com totes les coses importants a la vida, cal planificar-les. La geografia com a ciència del territori, estudia moltes de les variables que es tenen en compte pel turisme: Clima, territori, recursos naturals, recursos culturals, recursos socials, població, economia...  Per tant, la geografia es clau per poder dur a terme una adequada planificació turística (també territorial, urbana, mediambiental... que veurem en altres articles).

Cal entendre sobretot que el turisme és un fenomen molt complex que pot ser abordat des de tres perspectives no excloents des de l'àmbit de la Geografia: Fenomen social, activitat econòmica i font d'impactes sobre el medi (sistema o sistemes).

Què és la planificació turística?

Segons el geògraf Douglas Pearce (1989) "La Planificació pública és un procés racionalitzador i indispensable que l'Administració pública porta a terme per organitzar i coordinar els recursos disponibles per a l'assoliment del benestar i la satisfacció de les necessitats dels ciutadans i del progrés de la col·lectivitat".

Avui en dia la planificació turística segueix el mateix precepte, però té en compte les següents bases:

- Integració del turisme amb altres activitats econòmiques

- Maximitzar beneficis i minimitzar la inestabilitat mediambiental, cultural i social.

- Plantejaments a llarg termini.

- Planificació integrada, als sistemes que conformen el sistema (en aquest cas turístic).

La planificació turística es tradueix i fa visible en Plans de Planificació Turística, de diferent tipologia: Pla de Foment de la Qualitat Turística, Pla d'Excel·lència Turística, Pla de Dinamització Turística, Pla de Desestacionalització, Pla de Diversificació, Pla de reconversió, Pla de Turisme Sostenible...

Es realitza avui dia la planificació turística?

Tot i la crisi que afecta aquests anys a Europa, s'estan portant a terme moltes mesures a nivell de planificació turística. A escala de l'estat espanyol existeix el pla TURISMO2020 que es desenvolupa des del 2007, tot i la crisi. Aquest pla, té les següents funcions:

- Pretén un tractament integral de l'espai turístic.

- S'aplica a destinacions pilot per comprovar l'efecte demostració.

- L'administració local lidera i impulsa el desenvolupament de l'espai turístic.

- El finançament del projecte és públic, però es persegueix la co-responsabilitat pública i privada.

- El principi rector bàsic és la sostenibilitat (PDT).

- Es prioritzen aquelles actuacions perceptibles pels visitants i que millorin la qualitat de la destinació. Es tenen en compte temes estructurals que afecten també a la població.

El Pla Turismo2020 s'estructura en 4 eixos principals:              

1. Nova economia turística

2. Valor al client

3. Sostenibilitat del model

4. Entorn competitiu

      

Com ha de ser un Pla de Planificació Turística?

Ho mostrarem amb un exemple sobre la Colònia de Sant Jordi, per a que quedi més clar:

A.- El Pla ha de ser molt clar en els seus objectius des del principi. En el títol ha de contenir la idea rectora del que li donarà coherència:

• Pla de Foment de la qualitat turística (Excel·lència) de la Colònia ...

• Pla de Dinamització de l'oferta turística de la Colònia ...

• Pla desestacionalització de la Colònia ...

• Pla diversificació de la Colònia ...

• Pla reconversió de la Colònia ...

• Pla de Turisme Sostenible de la Colònia

B. - Situar el Pla en l'Eix i Programa del Pla Estratègic de Turisme espanyol Horitzó 2020 que li correspongui.

C. - Seguir l'estructura i continguts pròpies d'un Pla:

o Tipus d'urbanització, densitat, etc.Cada una de les fases citades té les seves pròpies claus, però sobretot cal tenir en compte els següents punts:

1. - Quantificació, catalogació, avaluació recursos de la zona

o Definir categories específiques per a la zona

o Definir jerarquia específica per a la zona

o Classificar els recursos per categories i jerarquies.

o Elaborar catàleg-fitxer-recursos actuals i potencials.

2. - Elaborar sistema d'indicadors de sostenibilitat de partida i que permetin avaluar els sistemes econòmics, socials i naturals a l'inici del Pla i al llarg del seu desenvolupament.

o Població

o Economia

o Oferta

o Demanda

o Recursos

 3. - Presentar el Diagnòstic mitjançant metodologia DAFO (Debilitats - Amenaces - Fortaleses - Oportunitats) de la zona com a destinació turística, que tingui en compte:

o Recursos Naturals, socials, culturals, turístics, econòmics...

o Oferta

o Demanda

o Medi ambient natural i urbà

o Equipaments

4. - Justificar les estratègies, programes i actuacions en base a:

o Models evolutius dels espais turístics

o Nous models turístics postfordistes (que cal tenir en compte en les propostes)

o La destinació turística com un sistema funcional

o Delimitació de l'àrea d'estudi

o Anàlisi dels components i la seva dinàmica interna

o Dades objectius obtinguts en la fase d'Anàlisi i Diagnòstic.

o Nivell de qualitat / obsolescència de l'oferta

o Nivell de qualitat / degradació de l'entorn urbà

o Nivell de conservació / degradació del entorn natural

o Densitat de població

o Suficiència / Insuficiència equipaments

o Suficiència / Insuficiència infraestructures

o Relació recursos / demanda: pressió, concentració, equilibri, etc.

o Característiques de la demanda

o Perfil del Turista: Procedències, Edats, Durada visita, despesa, etc.

o Característiques socials de la zona: Estructura de la població, segregació i cohesió social

o Normativa territorial i sectorial vigent

o NN.SS. Ses Salines

o Normativa específica Zona POOT 31

o Llei de Costes

o Propostes Pla Territorial Insular de Mallorca

o Llei General Turística

5. - Establir i programar les relacions institucionals necessàries.

• En funció de qui han de finançar el Pla

• En funció de les competències corresponents a les actuacions previstes.

o Ministeri de Turisme

o Ministeri de Foment (Costes)

o Govern Balear

o Conselleria de Turisme

o Conselleria de Medi Ambient

o Conselleria de Mobilitat i O.T.

o Conselleria de Comerç i Indústria

o Conselleria d'Educació i Cultura

o Consell Insular

o Departament de Territori

o Departament d'Economia i Turisme

o Ajuntament de Ses Salines

6. - Establir i programar relacions amb entitats interessades

o Associació Hotelers de la Colònia

o Associació de Veïns

o Associació de Comerciants

o Associació de Restauradors

o Associacions d'immigrants

o Associacions en defensa del medi ambient

o Amics dels molins

o Club de pescadors

7. - Aportar cartografia

o Localització zona

o Delimitació zona

o Delimitació zones funcionals internes

o Localització recursos

o Localització hoteleria, restauració comerç

o eixos de comunicació interna i externa principals.

o Ordenació urbana i territorial: Normes Subsidiàries, Pla d'Ordenació de l'Oferta Turística, Pla Territorial Insular de Mallorca.

Article Pulicat a la revista Mel  i Sucre nº 395 - Juny 2013.

Geografia d’Estat

Feim un pensament... independent. Coincidint amb la rabiosa actualitat de les eleccions a Catalunya, on la clau de tot el tema és la independència i les estructures d’estat, aquest mes és un bon moment per preguntar-se quins motius geogràfics té Catalunya per a voler aconseguir la independència? Té influència la geografia en les estructures d’Estat? Per contestar aquesta pregunta primer haurem d’entendre algunes qüestions relatives. 

Quins aspectes geogràfics condicionen un estat?

Tècnicament un estat no és més que un Territori definit, cohesionat, que administra els seus propis recursos i que està reconegut internacionalment per altres estats.

- La geografia estudia els territoris, que son definits tant per unes limitacions geogràfiques (costa, serralades, rius...) com socials (llengua, cultura, gastronomia, economia...). Tot i que la majoria d’estats tenen fronteres definides per límits naturals, en els darrers segles moltes fronteres són delimitades per línies imaginaries basades en coordenades.

- La cohesió dels territoris sol anar associada a la vinculació interna d’aquests i també externa, la manera més efectiva de que es produeixi aquesta vinculació és mitjançant una xarxa de transports (que també estudia la geografia). És important que des del mateix territori es potencii aquesta vinculació interna i es faciliti la connectivitat externa, duent a terme les accions i polítiques adequades.

- La gestió i administració dels recursos va associada a la planificació territorial, urbana, ambiental, turística, econòmica...  i es clau que aquesta gestió es porti a terme des del propi territori. Cal tenir en compte quins sons els propis recursos i quines limitacions es tenen, tradicionalment s’estableix com a limitació la falta de recursos naturals, però hi ha països molt viables econòmicament que tenen no tenen recursos naturals i que per exemple han d’importar gran part de l’energia que consumeixen (petroli, energia nuclear, combustibles fòssils...).

Compleix Catalunya els requisits geogràfics per ser un estat?

Des del punt de vista geogràfic Catalunya té un territori definit històricament per unes fronteres que han estat modificades al llarg del temps. Les fronteres avui dia establertes podrien variar en funció dels diferents criteris que es tinguin en compte: Límits actuals (Comunitat autònoma), límits culturals (Inclusió de la franja de Ponent), límits lingüístics (Assimilació de les Illes Balears o València), límits geogràfics (Pirineus, Sistema muntanyós valencià, el mar Mediterrani...) , límits previs modificats per tractats (Inclusió dels territoris de Catalunya Nord)... Quasi tots els estats tenen motius per veure modificats els seus límits, per exemple Bolívia reclama una sortida al mar a Xile, i Xile defensa uns drets marítims a Perú per drets territorials sobre la mar. A Europa... Bèlgica es vol separar en dos (Flandes i Valònia), Alsàcia i Lorena no queda clar si són de França o d’Alemanya, Escòcia segueix uns passos similars als de Catalunya, des del 1990 s’han creat 34 nous estats al Món...  Realment cap país té els seus límits definits per sempre.

Pel que fa als límits socials hi ha estats que tenen diverses llengües oficials com Suïssa, Espanya o França. Cal destacar els antecedents històrics d’aquests dos darrers països en limitar les llengües minoritàries en els seus estats, per tant és obvi pensar que un estat independent podria defensar millor els interessos de la llengua, les tradicions o la cultura.

Com s’explica la integració mitjançant els transports?

Els transports vinculen els estats en diferents escales: exteriorment (amb altres estats), estructuralment (entre regions del mateix estat), en cohesió (entre ciutats i pobles de les regions), mobalment (dins les ciutats i pobles). Una de les principals queixes des de Catalunya és una política de transports irracional per part d’Espanya guiant-se per motius polítics i no econòmics: les carreteres nacionals radials, el desenvolupament de la xarxa de ferrocarril de via estreta, el desequilibri territorial de les autopistes de peatge, la mala gestió dels aeroports, una equivocada visió del tren d’alta velocitat i mercaderies... son temes tractats al llibre Espanya, Capital París del mestre en economia territorial Germà Bel. Un exemple molt recent es la gestió dels corredors ferroviaris transeuropeus que travessen Espanya. Existeixen tres possibles corredors:

Atlàntic (Bordeus - País Vasc - Portugal), Central (Tolosa – Pirineus – Saragossa – Madrid) i Mediterrani (Perpinyà – Barcelona – València). Per part espanyola es té la por que en cas de que Catalunya i/o Euskadi assoleixin la independència es perdi el contacte directe amb Europa. Per aquest motiu es pretén potenciar el corredor central encara que vagi en contra dels interessos econòmics europeus: travessar els pirineus és molt costós i no passa pels ports del Mediterrani (Barcelona, Tarragona, València) que són la porta d’entrada i sortida de mercaderies entre Europa i Asia. 

Xarxa Europea de Ferrocarril a la Península Ibèrica

Un altre efecte directe de la necessitat de tenir un estat propi que vetlli per les infraestructures territorials es demostra comprovant com tant Catalunya com Balears han hagut de satisfer aquestes necessitats de transport mitjançant infraestructures de peatge (Autopistes, Túnels...) i xarxes de tren addicionals (Serveis Ferroviaris de Mallorca, Ferrocarrils de la Generalitat...) als aportats per l’estat ja que l’estat preferia invertir en altres zones (Ferrocarril de Rodalies a Madrid, autopistes gratuïtes arreu d’Espanya...). Això provoca un encariment del cost de vida pels ciutadans d’aquestes regions, que tot i pagar impostos al estat espanyol, aquest no té en compte les seves necessitats.

Kilòmetres d’autovia segons Comunitats Autònomes

És lògic doncs que des de Catalunya es vulgui duur a terme una política de transports diferent que tingui en compte les lògiques econòmica, europea i alhora ajudi a cohesionar i potenciar el territori.

Catalunya es capaç de gestionar els seus recursos?

Des del punt de vista de la planificació Catalunya sempre ha anat algunes passes al davant de la resta del país, generalment a nivell europeu. Alguns plans son previs a la guerra civil espanyola, per tant és lògic d’entendre que de no haver hagut de suportar aquesta guerra estaríem parlant avui dia d’un nivell més avançat de planificació. La planificació és clau per al desenvolupament d’un territori, exemples com els diversos plans de riscos naturals, plans urbanístics, plans territorials... i lleis que en la majoria de les altres comunitats no han estat contemplades. Tot aquest esforç demostra una experiència i la voluntat de planificar més que suficients per a desenvolupar en el futur estratègies i plans per a potenciar un estat. Les estructures d’estat requereixen una gestió no només estudiada per la geografia, si no per moltes altres disciplines que requereixen una mà d’obra qualificada i tecnificada que actualment existeix en el país.

Pla regional de Barcelona del 1932

En línies generals des del punt de vista de la geografia, Catalunya és un estat viable, amb una capacitat econòmica solvent, una projecció internacional potent i una capacitat d’interelació excepcional amb els territoris del seu entorn. No tractarem el tema amb estadístiques ni detalls numèrics (ja que serien dignes d’una tesi doctoral i apareixen continuament estudis seriosos al respecte) però en tots els àmbits s’està demostrant que, al igual que molts altres estats, la independència és un camí tan o més viable que qualsevol altre.

Si teniu dubtes o voleu que comentem algun tema en concret vos podeu posar en contacte amb jo mateix enviant-me un correu electrònic a guillemserrabou@gmail.com .

Publicat a la revista Mel i Sucre nº389 - Novembre 2012