Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Transports. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Transports. Mostrar tots els missatges

diumenge, 21 de juny del 2015

Transport Marítim

Feim un pensament... Marítim. Som a l'estiu i com sempre pensant amb el bon temps i la mar. Una de les funcions més importants de la mar és facilitar el transport marítim. El Transport és una faceta important de la geografia, ja que un 10% del cost dels productes es degut al transport. El 90% de tot el comerç mundial es transporta per mar, per tant és necessari saber com es transporten les coses.

Com que hi ha diferents tipus de càrrega s'utilitzen òbviament diferents tipus de vaixells per portar aquesta càrrega:
-Vaixell de càrrega general: que fins fa poc van ser els amos dels mars, però que actualment representen una petita fracció.
-Bulk-carrier: per a les càrregues sòlides a granel. La seva mida varia des de 2.000 o 3.000 TPM fins a les 400.000 TPM.
-Petrolier: des de petits vaixells de 500 TPM fins als superpetroliers de 550.000 TPM. Es divideixen també pel tipus de càrrega transportada, petroli cru, productes, etc.
-Vaixell portacontenidors: per transportar contenidors amb les mercaderies més diverses; mouen el comerç internacional, ja que han fet que el preu del transport s'abarateixi en gran mesura. La seva mida es mesura per TEU, equivalent a un contenidor de 20 peus. N'hi ha des de 100 TEU fins monstres d'uns 13.000 TEU.
-Vaixell frigorífic: especialitzat en transport càrregues refrigerades, generalment productes alimentaris.
-Ro-Ro o vaixell cotxera: transporten carregament rodant; han abaratit el transport de cotxes o material rodant. Es mesuren per la quantitat de vehicles que poden transportar.
-Transbordador o ferri: per transportar passatgers i els seus vehicles en distàncies relativament curtes, habitualment no més de dos dies de navegació, sent el més habitual unes hores.
 
Com es transporten les coses?
Des dels anys 60 i sobretot des dels 90 ha proliferat l'ús de contenidors. Per a poder transportar les mercaderies de forma habitual. Els Contenidors són literalment capses d'acer utilitzades per al transport intermodal eficient de mercaderies. És a dir poden ser transportats tant per grans vaixells portacontenidors, com amb trens de mercaderies i camions. Son un element clau del comerç internacional i compten amb unes mides estandarditzades. La mida estàndard es de 20 peus (6 metres) es coneix com a TEU; també existeix el FEU (de 40 peus o 12 metres).
Avui en dia aproximadament un 90% de la càrrega mundial que no és a granel (com els combustibles, minerals o cereals) és transportada en contenidors mitjançant rutes marítimes. Aproximadament cada any es mou un total de 550 milions de contenidors dels quals un 26% són productes elaborats a la Xina.
Això ha permès disminuir molt els costos del transport a llarga distància, gràcies al transport massiu en grans vaixells cada vegada més llargs i en ports cada vegada més automatitzats, cosa que va afavorir alhora un gran increment del comerç internacional: transportar, per exemple dur fruita des de Xile no costa gaire més que dur fruita de Mallorca a Alemanya. Per això es normal que durant l'hivern trobeu al mercat fruites xilenes, sobretot pomes i cireres.
 
Com es transporten els TEUs?
A mesura que s'han automatitzat els ports, i s'ha millorat l'eficiència del sector s'ha facilitat la construcció de grans vaixells de portacontenidors que poden navegar amb molta eficiència. Actualment els més grans poden moure fins a 18.000 TEUs; podreu veure un vaixell de la companyia Maersk al port de Barcelona almenys un cop al mes.
El Gran problema que tenen aquests vaixells es que estan limitats per la profunditat del Canal de Panamà, ja que amb el canal de Suez (almenys avui en dia) no tenen cap problema.
 
I a Mallorca es mouen TEUs?
Cada any al port de Palma es mouen uns 100.000 TEUs; el Port de Barcelona mou uns 2 milions de TEUs anuals. Així encara, ens trobem lluny dels 30 milions de contenidors anuals que mouen els ports asiàtics de Shangai o Singapur.


Per tant, si aquest estiu veis algun vaixell o camió movent contenidors, ja vos podeu fer la idea que possiblement ve de Xina.

dimecres, 21 de gener del 2015

Vols Oceànics

Feim un pensament... volant moltes hores. A principis de febrer, he tornat a Xile. Concretament a Arica. Molta gent a Sant Joan em demanava com funciona el tema dels vols Oceànics. Alguns els han pogut experimentar viatjant al Carib, Estats Units... però n’hi ha de més llargs.
Com ja he explicat altres vegades, la gestió del transport és un tema habitual de la geografia, on sovint entrem en discòrdia amb els enginyers de transport... i per variar amb els polítics de torn. De totes maneres en aquest article xerraré més concretament dels aspectes personals que no de la gestió de vols.

És Lluny Xile?
Si i no. Cal tenir en compte que el Món té 12.750 km de diàmetre, i la Circumferència fa uns 44.000 km. Des de Sant Joan a Arica hi ha aproximadament 10.000 km, però el lloc més llunyà respecte Mallorca és Nova Zelanda, i està a 19.900 km, el doble que Xile!
Però són moltes hores de vol, cert. Mentre un vol a Nova York pot ser d’unes 6 o 7 hores, des de Madrid a Santiago de Xile hi ha unes 13 o 15 hores, i des de Lima (Perú) entre 11 i 12 hores. Comparant amb els 35 minuts a Barcelona, l’hora fins a Madrid, o les 2 hores fins a Europa... arribar a Xile és enfora com ho podeu veure al mapa. I això sense fer escales! El cas més habitual és fer escala a Madrid (on se perd bastant de temps).

Com es gestiona el temps en un vol tan llarg?
Sincerament, encara que puguin ser moltes hores, les companyies aèries planifiquen molt bé el temps de vol de llarga distància. Ofereixen sempre un sopar i un berenar.  Si mirau les taules de planificació de vol, anau alerta, he posat a la fila de dalt l’hora de sortida, però arribareu a l’hora d’arribada de la fila d’abaix. L’exemple és un vol nocturn entre Madrid i Santiago durant els mesos de Novembre-Març, quan la diferència en hores es de 4. Si volau a Xile durant l’estiu mallorquí arribareu dues hores més prest, a les 7:00.
Xile à Madrid
Hora
Sortida
Sopar
Dormir
Berenar
Arribada
Xile
20:00
21:00
23:00
08:00
10:00
Madrid
00:00
01:00
03:00
12:00
14:00

Madrid à Xile
Hora
Sortida
Sopar
Dormir
Berenar
Arribada
Madrid
00:00
01:00
03:00
12:00
13:00
Xile
20:00
21:00
23:00
08:00
09:00

És ideal dur un llibre, un ordinador portàtil, una consola de jocs portàtil... o qualsevol cosa que poguem utilitzar per a distreure. De totes maneres en aquests viatges els avions solen tenir unes pantalles personals a cada seients, amb pel·lícules, documentals, sèries, música, jocs... sincerament, qui s’avorreix es perquè vol.

Que és el famós Jet-lag?
És un desequilibri produït entre el rellotge intern d'una persona (que marca els períodes de somni i despertar) i el nou horari que s'estableix al viatjar amb avió llargues distàncies, a través de diverses regions horàries, com és el cas d’un viatge entre Xile i Mallorca.
La millor manera de no sofrir-lo és descansant bé i aprofitar al màxim possible el pla de vol. També hi ha maneres de preparar-se a consciència i intentar adaptar els horaris de son els dies anteriors al viatge.


I ara què?

Els propers mesos redactaré diversos articles de temes que he pogut conversar a Sant Joan, transports, urbanisme, cosetes que s’han fet a la vila... que m’han sorprès durant aquests anys d’absència.

dissabte, 21 de juny del 2014

Hubs

Feim un pensament... volant. Comença l'estiu i tornem a pensar en turisme i sobretot avions.  Aquest més parlarem de Hubs Aeroportuaris, un sistema de gestió de vols molt modern i aplicat en els darrers anys, i on el millor exemple és curiosament l'aeroport de Palma.
Transports ?
Els transports són un fet molt recent (tenen poc més de 150 anys), que han revolucionat la manera en que ens desplacem i entenem l'espai i el temps. Per tant, encara no hi ha cap ciència clara que estudii els transports o la Mobilitat, i les que ho fan son: l'enginyeria (per a millorar els vehicles i les vies), l'economia i la política (pressupostos, interessos socials...) i la geografia (territori, fluxos de persones i mercaderies...), i com podeu imaginar el treball en equip és completament necessari.
Com es gestionen els vols ?
Les connexions entre aeroports (i per tant ciutats) solen tenir dues maneres habituals de dur-se a terme:
- Punt a Punt: Els avions van de ciutat en ciutat, fent rutes programades prèviament però sense connexió aparent. Si una persona vol anar de Sevilla a Moscou hauria de tenir la sort que existeixi el vol Sevilla-Moscú (improbable i poc eficient) o anar de Sevilla a Madrid amb un avió, de Madrid a Berlín amb un altre avió, i canviar després a un altre de Madrid a Moscou. Amb escales llargues i dificultat de planificació. Per part de les companyies, requereix de molts avions, cobrint distàncies curtes i un gran cost logístic. Per exemple, en un avió de Palma a Munich, totes les persones viatjarien entre aquestes dues ciutats.
- Hub: Una areolínia usa un aeroport Bandera, on concentra tots els vols procedents de moltes ciutats creant una àrea d'alimentació, que arriben a una hora puntual. Desprès els vols es reparteixen cap a altres ciutats creant una àrea de destí. D'aquesta manera funciona el Hub d'Ibera a Madrid-Barajas. S'alimenta de totes les ciutats Europees, s'ajunten els passatgers a Madrid i després es reparteixen en vols més grans cap a tot Amèrica Llatina. En un vol Londres-Madrid, podrem trobar doncs passatgers que van a Xile, Argentina o Colòmbia. Mentre al vol Madrid-Lima podríem torbar passatgers procedents de tot Europa, que han arribat a Madrid amb diferents vols. LAN (aerolínia Xilena) fa quelcom semblant a l'aeroport de Santiago.

-Doble-Hub: Una o més aerolínies seleccionen dos Aeroports base en dos continents diferents. Els Aeroports base absorbeixen tots els passatgers del continent amb avions relativament petits. Mentrestant entre aquests dos Aeroports, el vol es fa mitjançant avions de gran capacitat que redueixen costos i són molt més eficients. D'aquesta manera s'ajunten a Londres-Heathrow en el Hub de British Airways molts passatgers provinents de tota Europa. Després volen tots junts en un sol avió cap a Nova York- Jhon Fitzgerald Kenedy i es reparteixen per tot estats units en el Hub d' American Airlines (Aliada de British, Iberia i LAN).

El Hub d'Air Berlin a Son Sant Joan
Air Berlin va situar al 2002 la seva base al sud d'Europa a l'Aeroport de Palma - Son Sant Joan. De llavors ençà els vols setmanals d'aquesta companyia cap a Mallorca s'han multiplicat dels 140 vols setmanals (estiu de 2001) a 160 vols (estiu de 2002), 240 vols (estiu de 2004), 360 vols (estiu de 2007) i 380 vols (estiu de 2008). Té un funcionament molt simple, de 4 fases diàries (que es repeteixen cada dia de l'any) augmentant la seva intensitat a l'estiu. Alemanya és l'àrea d'alimentació i el Mediterrani és l'àrea de destí.
Dematí (Alemanya-Mallorca): Surten vols des de cada ciutat alemanya (i algunes altres d'Europa) cap a Palma. En el vol Munich-Palma, trobarem molts alemanys que es quedaran a Mallorca, però alguns en arribar a Palma, canviaran d'avió per anar a altres destins repartits per el Mediterrani.
Migdia (Mallorca-Mediterrani): Els avions que han estat aturats a l'Aeroport de Palma una poc menys d'una hora. Han intercanviat passatgers, els passatgers que venien de diferents ciutats alemanyes s'ajunten en un sol vol cap a un destí concret, o al mateix temps els passatgers que venien d'una sola ciutat alemanya es reparteixen per diversos vols cap a altres destins. Així encara molts alemanys es queden a Mallorca. Els avions es reparteixen pel Mediterrani, excepte alguns que tornen a Alemanya a cercar més gent.
Horabaixa (Mediterrani-Mallorca): Tots els avions que s'havien repartit per tot el Mediterrani (i els que avien anat a Alemanya) tornen a Mallorca amb passatgers procedents de tot el Mediterrani que volen viatjar en general o alemanys que tornen de vacances. Es produeix el mateix procés que al migdia, però a la inversa.

Vespre (Mallorca-Alemanya): Un cop recuperats tots els avions i passatgers que s'havien repartit, tornen cap a Alemanya, per repetir el procés el proper dia. Tots aquests processos els podeu veure a la imatge de l'article.