Europes 2

Ens trobem a la Europa de l'any 2016. Tota Europa està ocupada per polítics, empresaris, buròcrates i organitzacions supranacionals... Tota? Si! Tota! No hi ha cap poblet habitat per santjoaners irreductibles que pugui resistir encara i sempre contra aquests invasors. Començam el 2016, amb el darrer article del 2015, continuant la mirada de totes aquestes unions que existeixen a Europa... mentre feim un pensament... Geogràfic!

Consell d'Europa

Constituït per el Tractat de Londres al 1949, el Consell d'Europa es la més antiga de les organitzacions que persegueixen els ideals de la integració Europea. És també l'única que inclou tots els estats Europeus (excepte el Vaticà, que no és una democràcia i no hi pot participar, però n'és observador). Apart dels 47 estats Europeus, Estats Units d'Amèrica, Canadà, Japó, Israel i Mèxic en son observadors permanents.

El Consell d'Europa no té res a veure amb la Unió Europea. Són dues organitzacions internacionals diferents encara que molts membres siguin comuns i que tinguin acords entre elles. I per tant tampoc s'ha de confondre el Consell d'Europa amb el Consell de la Unió Europea (institució que pertany a la Unió Europea), ni tampoc amb el Consell Europeu (format pels caps d'Estat i de Govern de la Unió Europea, més el president de la Comissió Europea).

Criteris de pertinença:

Per formar part del Consell d'Europa simplement s'ha de ser un Estat Europeu i no ser una dictadura. España no en va formar part fins al 1977, i una República Catalana independent en podria formar part el mateix dia de la independència.

EFTA - European Free Trade Association

És l'Associació Europea de Lliure Comerç, suposa un bloc comercial alternatiu pels estats europeus que no poden o no volen unir-se a la Unió Europea. Fou fundada al 1960 en l'actualitat, només Islàndia, Noruega, Suïssa i Liechtenstein en són membres. Anteriorment hi han participat Àustria, Dinamarca, Finlàndia, Islàndia, Portugal, Suècia i Regne Unit, que han anat abandonant l'EFTA a mesura que entraven a la Unió Europea.

L'objectiu principal consisteix en afavorir l'expansió econòmica i l'estabilitat financera de tots els seus membres. Ja que el seu objectiu és únicament econòmic, no existeix cap tipus de vinculació política. Amb l'excepció de Suïssa, els membres de l'EFTA son membres també del Espai Econòmic Europeu.

L'EFTA va fer fallida al 1973 quan el Regne Unit i Dinamarca van entrar a la Unió Europea. Però així encara n'han quedat els quatre membres actuals. Actualment l'EFTA té alguns reptes sobre la taula bastant importants:

-Tracte amb Microestats: Andorra, Mònaco i San Marino, tenen prevista la seva entrada a la EFTA, per a que passin a formar part de l'Espai Econòmic Europeu a través de l'EFTA, ja que la UE considera aquests estats massa petits per a negociar amb ells.

-Retorn del Regne Unit: la possible sortida de la UE fa que aquest país sigui un dels màxims candidats a ser-ne nou membre, cosa que s'ha anat publicant des del 2014.

-Acceptació de Catalunya: Des de que al 2010 es va aguditzar el procés independentista i sobretot al 2012, diversos dirigents de l'EFTA han assegurat que una república Catalana independent podria formar part de l'organització sense cap problema.

-Entrada a la Unió Europea: Tot i que aquests estats compleixen els requisits per entrar a la Unió Europea (fins i tot Catalunya els compliria) han renunciat a formar-hi part mitjançant diversos referèndums. Realment no queda gaire clar que aquests estats formin part de la UE en els propers anys.

UEFA - Union of European Football Associations

La Unió d'Associacions Europees de Futbol és una de les sis confederacions continentals que componen la FIFA (Federació Internacional de Futbol), fundada al 1954. És l'organisme encarregat de governar el futbol a Europa. Està integrat per les diverses federacions estatals del continent, organitza les diverses competicions entre estats i clubs europeus, així com els premis i drets de televisió d'aquestes competicions.

Actualment en formen part 53 associacions, incloses algunes que no són intrínsecament/tradicionalment  europees Rússia, Turquia, Israel, Geòrgia, Armènia, Azerbaidjan i Kazakhstan (Recordau aquell concepte de que Europa és un continent cultural i per tant els límits són).

Però en futbol trobem altres canvis com que els quatre països que conformen el Regne Unit participen per separat (Anglaterra, Escòcia, Gal·les, Irlanda del Nord i Gibraltar) igual que en altres esports.

I així com existeix la UEFA per al futbol també existeixen altres federacions europees d'altres esports com bàsquet (FIBA Europe), Hockey (European Hockey Federation), Handbol (European Handball Federation)... i en totes elles i participen països no estrictament Europeus com Israel, Turquia, Rússia...

Criteris de pertinença:

Per formar part de la UEFA cal tenir una associació federativa de futbol (amb tots els altres esports passa el mateix), per tant es segueix demostrant que Europa està feta amb criteris culturals i polítics i som capaços d'assumir l'existència d'estats no Europeus. Cal tenir en compte que la UEFA ja ha assumit processos d'independència i té un procediment per a solucionar un possible cas d'independència Català; tal i com ja ha passat abans amb tota la Federació Soviètica (i ara Russa), Txecoslovaca (i ara Txeca i Eslovaca)... Per tant no seria cap excepció.

EBU - European Broadcasting Union

La Unió Europea de Radiodifusió no forma part de la Unió Europea, al igual que la UEFA, la EFTA o el Consell d'Europa... però òbviament relacionen tant els estats Europeus com altres estats que hi col·laboren habitualment.

Creada al 1950 i fruit de diverses fusions (sobretot al 1993 amb l'entrada de Rússia i Europa de l'Est) actualment té 79 membres actius en 55 països d'Europa, Àfrica del nord i Orient mitjà, més 44 membres associats en 25 països del món (per exemple Australia, Xile, Canadà, Estats Units, Japó...). La majoria dels canals que la conformen són serveis públics de ràdio i televisió (TVE -España-, TF1 -França- , Radio i Televisió d'Andorra...)

Les funcions principals de la EBU negocia els drets de difusió de retransmissions esportives, posseeix dues xarxes de comunicació (Eurovisió i Euroradio), organitza intercanvis de programes, estimula i coordina coproduccions, i proporciona una gamma completa de serveis, que van des de comercials, tècnics, legals i estratègics als seus organismes membres. Però segurament l'aspecte més conegut de la EBU és l'organització i producció del Festival de la Cançó d'Eurovisió.

Encara n'hi ha més?

Clar que si, però toquen molts altres sectors de la societat i la llista seria infinita. Per tant si us interessa algun aspecte concret el revisarem, però més endavant. 

Europes 1

Durant els darrers anys el Govern Español i diverses entitats d'afiliació franquista i/o ultra centralista, han postulat que una eventual independència de Catalunya provocaria que aquesta quedés fora de la Unió Europea, fora del Mercat Comú Europeu, fora de l'Euro, i fora d'Europa en general. Cal assumir doncs que al ser Europa un continent cultural, és a dir una construcció històrica i social, té per tant diferents punts de vista i diferents "límits" i "Unions". Per tant... Quantes Europes diferents hi ha? Quines diferències tenen? Existeixen criteris per a pertànyer a cada una d'elles? Convindria fer-ne un pensament... Geogràfic!

Comunitats, Unions, Aliances...

Després de la Segona Guerra Mundial les propostes d'integració europea eren considerades per molts com una manera d'evitar un altre conflicte bèl·lic entre posicions extremistes i alhora promoure el desenvolupament econòmic de la postguerra. De fet, l'any 1944 es crea el Benelux (l'associació de Bèlgica, Holanda i Luxemburg), mostrant de certa manera, el pas que havia d'emprendre Europa. Churchil, primer ministre britànic també va contribuir en aquesta idea pronunciant un cèlebre discurs l'any 1946 on parlava ja d'uns "Estats Units d'Europa". Degut a això apareixen diverses comunitats Europees amb finalitats diferents amb l'objectiu principal de

Unió Europea

La Unió Europea neix d'una sèrie de tractats i Comunitats que s'acaben fusionant en una sola estructura, a partir del 1992. Les seves fases principals són:

1. Comunitat Europea del Carbó i l'Acer (1951-1957)

El principal antecedent de la Unió Europea és el Tractat de París de 1951, pel qual es constitueix la Comunitat Europea del Carbó i l'Acer (CECA) entre sis Estats: Bèlgica, França, Alemanya, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos.

2.Comunitat Econòmica Europea i Comunitat Europea (1957-1992)

El 1957, els sis Estats membres de la CECA van signar el Tractat de Roma i el Tractat constitutiu de la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica (Euratom).

Al llarg dels anys següents, la CEE va anar incorporant progressivament més Estats: Dinamarca, Irlanda i el Regne Unit el 1973, Grècia el 1981, i Espanya i Portugal el 1986.

Es signa l'Acta Única Europea (1986) que aprofundeix en cooperació política.

La CE es va ampliar amb la incorporació del territori de l'Alemanya de l'Est el 1990, com a conseqüència de la reunificació alemanya.

3. Unió Europea (1992-Actualitat)

El Tractat de Maastricht de 1992, crea la Unió Europea que es basa en 4 idees principals que veurem més endavant.

Els principals reptes de la Unió Europea han estat la creació i aplicació de l'Euro com a moneda única a partir de 1999 i la redacció d'una constitució Europea.

Ampliació 1995: Àustria, Finlàndia i Suècia (UE 15).

Ampliació 2004: Polònia, República Txeca, Eslovàquia, Estònia, Letònia, Lituània, Xipre, Malta, Hongria i Eslovènia (UE 25)

Ampliació 2007: Bulgària i Romania (UE 27)

Ampliació 2013: Croàcia (UE 28)

Algunes dades Interessants:

510 milions d'habitants (7% mundial)

15 bilions d'Euros en Producte Interior Brut (1º mundial, 30% Mundial)

25.000 Euros PIB per càpita

Idees bàsiques de la Unió Europea:

Lliure circulació de mercaderies: les mercaderies poden circular lliurement, sense càrrec, restricció o aranzels entre els Estats membres.

Lliure circulació de serveis: les persones i les empreses d'un Estat membre tindran la llibertat de realitzar serveis en altres Estats membres.

Lliure circulació de capitals: les persones d'un Estat membre podrà invertir lliurement en la restat d'Estats membres i tenen llibertat per a transferir fons entre aquests països.

Lliure circulació de persones: els ciutadans d'un Estat membre podrà lliurement viure i treballar en els Estats membres.

Principals òrgans de funcionament:

Comissió Europea

Parlament Europeu

Consell de Ministres

Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees

Criteris de pertinença:

Per formar part de la unió Europea s'han de complir molts criteris polítics i econòmics preestablerts i s'ha d'esser acceptat per unanimitat per tots els estat membres.

Eurozona

És el conjunt d'estats membres de la Unió Europea (UE) que han adoptat l'euro i han creat, així, una unió monetària. L'eurozona es creà l'1 de gener del 1999 amb el llançament oficial de l'euro. Inicialment en formaven part 11 dels 19 membres actuals: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Espanya, Finlàndia, França, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, els Països Baixos i Portugal. Els estats de l'eurozona tenen una política monetària comuna, de la que el Banc Central Europeu n'és l'entitat responsable. A més, des de 2012 s'està establint l'estructura per una unió bancària, de la que tots els membres de la zona euro n'han de formar part.

Però no tot és tant simple, ja que existeixen doncs diverses possibilitats:

-Membre UE i Membre Eurozona: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Eslovènia, Eslovàquia, Espanya, Estònia, Finlàndia, França, Grècia, Irlanda, Itàlia, Letònia, Lituània, Luxemburg, Malta, els Països Baixos, Portugal i Xipre. (És la solució més natural i habitual).

-Membre UE, però No Eurozona (per voluntat pròpia): Regne Unit i Dinamarca tenen signada una clàusula d'exclusió voluntària. Suècia no vol aplicar parts de la legislació comuna.

-Membre UE, però No Eurozona (No compleixen criteris): Son països d'Europa de l'Est incorporats recentment a la UE, però que no tenen Euro encara. Són Hongria, Polònia, República Txeca, Bulgària, Romania i Croàcia.

-No és membre UE, però utilitza Euro: Ciutat del Vaticà, Mònaco, San Marino i Andorra, no son membres de l'Eurozona, però tenen acords amb aquesta. Kosovo i Montenegro  també han adoptat l'euro sense cap acord formal i explícit amb la UE.

Criteris de pertinença:

Per formar part de la Zona Euro s'han de complir uns certs criteris de Convergència Econòmica i s'ha d'esser acceptat per unanimitat per tots els estat membres. Però realment es pot utilitzar l'Euro sense necessitat de pertànyer a l'Eurozona ni a la Unió Europea.

Espai Schengen

És un espai creat el 1995 per l'acord de Schengen (Una ciutat de Luxemburg) per suprimir les fronteres comunes entre els estats integrants i establir controls comuns a les fronteres exteriors d'aquests països. En la pràctica, l'espai Schengen funciona en termes migratoris com un sol país.

No s'ha de confondre l'espai Schengen amb la Unió Europea (UE), car hi ha països de la UE que no formen part de l'espai Schengen (Regne Unit, Irlanda, Croàcia, Xipre, Bulgària i Romania) i hi ha altres països que estan integrats en l'espai Schengen i no pertanyen a la UE (Noruega, Islàndia i Suïssa).

Criteris de pertinença:

Per formar part de l'espai Shcengen s'ha d'esser acceptat per unanimitat per tots els estat membres. Però realment es poden arribar a acords de fronteres amb els estats de la UE sense la necessitat de formar part de l'Espai Schengen.

Encara n'hi ha més?
Si, ens falta parlar del Consell d'Europa, de l'EFTA, de la UEFA, d'Eurovisió... si també són organitzacions Europees i com a tal... tenen les seves pròpies complicacions.

Continents

Aquest mes toca una pregunta simple: Quants continents hi ha al Món? Potser no és una pregunta amb una resposta tant simple. 5? 6? 7? Quins criteris s'utilitzen per definir un continent? Tots els Continents son iguals? Convindria fer-ne un pensament... Geogràfic!

Què és un Continent?

El principal problema d'aquest tema es que tenim múltiples definicions cosa que ha portat a l'existència de diferents models, amb diferent nombre de continents que varia de quatre a set. Tanmateix aquests models han anat canviant al llarg de la història amb la descoberta de nous territoris.

Per tant, a la seva accepció més estesa, la zona continental inclou també les illes situades a poca distància de les costes continentals. Des d'un punt de vista científic, els continents inclouen les illes que són a les plaques continentals, com per exemple Canàries o Madagascar respecte a Àfrica; i també Balears respecte Europa.

Models
Oceànic	4 continents	Àfrica-Euràsia			América		Antàrtica	Oceania
Descobriment	5 continents	Àfrica	Euràsia		América		Antàrtica	Oceania
Racial	5 continents	Àfrica	Europa	Àsia	América		Oceania
Cultural limitat	6 continents	Àfrica	Europa	Àsia	América		Antàrtica	Oceania
Geològic	6 continents	Àfrica	Euràsia		Amèrica del Nord	Amèrica del Sud	Antàrtica	Oceania
Cultural	7 continents	Àfrica	Europa	Àsia	Amèrica del Nord	Amèrica del Sud	Antàrtica	Oceania

Criteri Oceànic (4 continents)

Son continents aquelles masses de terra grans i continues (i les illes properes), separades únicament de forma natural mitjançant els oceans. Amb aquest criteri no es tenen en compte els canals (artificials) de Suez i Panamà; cosa que deixa Amèrica d'una sola peça, i queda un macro continent anomenat Àfrica-Euràsia o Eufràsia que uneix Europa, Amèrica i Àsia. Per tant tenim: Eufràsia, Amèrica, Oceania i Antàrtica.

Criteri per Descobriment(5 continents)

Segueix considerant com a continents aquelles masses de terra separades per oceans, però tot i que manté Amèrica unida, pel fet de ser descoberta com un sol bloc, separa Euràsia d'Àfrica per motius històrics. És a dir: Euràsia, Àfrica, Amèrica, Oceania i Antàrtica.

Criteri Racial (5 continents)

Té en compte com a continents aquelles grans masses terrestres, però separades per diferències Racials i per ser zones habitades. Per tant, l'Antàrtica queda descartada per estar deshabitada. Encara que les races siguin un tema tabú, podríem considerar una simplificació com a: Leucodèrmics (Blancs, Europa), Melanodèrmies (Negres, Àfrica), Xantodèrmies (Asiàtics, Àsia), Amerindis (Indígenes, Amèrica), Australoides (Oceania). Això deixa llavors 5 continents: Europa, Àfrica, Àsia, Amèrica i Oceania.

Criteri Geològic (6 continents)

Basat en les plaques tectòniques, per tant, són continents aquelles masses continentals que tenen una placa tectònica per si mateixes. Això complica una mica més les coses ja que introdueix nous conceptes com "subcontinent", ja que hi ha plaques més petites que conformen actuals o futurs continents (Àfrica Occidental i Aràbia) o algunes que aviat quedaran definitivament soldades, però encara estan separades (India).

Aquest criteri a nivell d'història geològica permet també la consideració de "supercontinents" com Laurasia (Euràsia més Amèrica del Nord), Gondwanna (Amèrica del Sud, Àfrica, India, Oceania, Antàrtica), i Pangea (la suma de tots els continents).

Avui en dia per tant, aquest criteri ens mostra 6 continents: Amèrica del Nord, Amèrica del Sud, Euràsia, Àfrica, Oceania i Antàrtica.

Criteri Cultural (6 o 7 continents)

La clau principal del criteri és assumir que els continents i per tant les seves subdivisions son promogudes per separacions culturals i històriques. El cas mes destacat d'aquest criteri és la separació d'Europa i Àsia.

Aquest criteri de diferents versions:

-Europa occidental, els Angloparlants i Àsia en general, tendeixen a separar les dues Amèriques (7 continents).

-Europa del Sud, Llatinoamèrica i el tendeix a considerar Amèrica com a un sol continent, i les dues Amèbiques com a subcontinent (6 continents).

-Moviment Olímpic, que utilitza un criteri més semblant al Racial, que és una derivació del Model Cultural (5 continents).

La conclusió final es que els continents són una macro unitat geogràfica, que està establerta per criteris físico-històrics i que per tant això genera diferents models i diferents maneres d'assumir aquestes diferències culturals. En el cas d'Europa encara complica més les coses, al ser el continent cultural per excel·lència i això genera doncs diferents maneres de veure Europa en si mateixa, cosa que ja avançàvem en l'article del mes passat i tornarem a veure aviat.

Tractats de Lliure Comerç

Avui en dia estem en un Món cada dia més globalitzat. Per tant les mercaderies es mouen a més distància i la interacció entre països és cada vegada més gran. Una de les conseqüències son les aliances entre estats lliures que decideixen que fer amb les seves fronteres i les seves mercaderies. Sabeu com ens afecta això? Té conseqüències directes per a nosaltres? Idò convindria fer un pensament... Geogràfic!

Què és un Tractat de Lliure Comerç?

És un acord entre dos o més països que té com a objectiu principal establir regles comunes per normar la relació comercial entre ells.  Són instruments bilaterals o multilaterals de política exterior que els països utilitzen per consolidar i ampliar l'accés dels seus productes i eliminar barreres entre sí. Per aconseguir això tenen diversos objectius que no sempre se compleixen.

Objectius dels Tractats de Lliure Comerç

Aquests son alguns dels objectius, no sempre es compleixen tots i a vegades en venen d'altres d'implicats.

•     Promoure les condicions per a una competència justa (tot i que a vegades es produeix l'efecte contrari, ja que la part més pobre té menys opcions de competència).

•     Incrementar les oportunitats de inversió (on la part més pobre té menys oportunitats d'inversió).

•     Proporcionar la protecció adequada als drets de propietat intel·lectual.

•     Establir procediments eficaços per l'aplicació del TLC i per a la solució de controvèrsies.

•     Fomentar la cooperació trilateral, regional i multilateral, entre d'altres països.

•     Eliminar barreres que afectin o minvin el comerç.

•     Oferir una solució a controvèrsies.

•     Establir processos efectius per a la estimulació de la producció nacional.

Temes addicionals al TLC

Un TLC constitueix un acord integral, que inclou temes clau de la relació econòmica entre les parts. En el cas de l'accés al mercat de béns, aborda aspectes relacionats amb barreres aranzelàries i no aranzelàries, salvaguardes, normes d'origen, obstacles tècnics, mesures sanitàries i fitosanitàries i mecanismes de defensa comercial. El TLC incorpora també assumptes relatius al comerç de serveis (telecomunicacions, financers, professionals, construcció, programari, entre d'altres), al comerç electrònic i les compres governamentals, la promoció i protecció recíproca d'inversions i la protecció dels drets de propietat intel·lectual, el compliment de les normes laborals i mediambientals i l'aplicació de mecanismes de solució de controvèrsies. Les negociacions d'un TLC transcendeixen l'esfera del comerç i abasten altres àmbits relacionats a una visió desenvolupament més comprensiva, pel que suposen la generació d'espais de diàleg en les diverses societats que conformen el TLC per arribar a propostes consensuades i socialment acceptades.

Conseqüències dels TLC

Així mateix, l'obertura comercial genera una major integració dels països a l'economia mundial, el que fa possible reduir la volatilitat del seu creixement, el nivell de risc del mercat intern i el cost de finançament de l'activitat privada en general.

No obstant això, no tots els sectors de l'economia es beneficien de la mateixa manera amb els tractats de lliure comerç. Hi ha sens dubte productes de major sensibilitat en el procés de negociació que s'han de protegir amb determinats mecanismes de defensa comercial. També cal tenir en compte que els efectes negatius sobre certs productes també es poden atenuar si es prenen les mesures adequades per impulsar la seva competitivitat o en tot cas incentivar la seva reconversió cap a activitats amb un major potencial de creixement.

Exemples de Tractats de lliure comerç

Tot i que es parla recentment de tractats en negociació com el TTIP (Atlàntic) i el TPP (Pacífic) existeix de fa uns anys una sèrie de Tractats en vigents a tenir en compte. Son tots d'escala continental i no inclouen països fora del seu continent, cosa que els fa molt estables.

- Unió Europea (UE): Des del 1956 (Ampliada múltiples vegades i reformulada al 1992) ha desenvolupat un mercat únic mitjançant un sistema de lleis estandarditzades vigents en tots els estats membres i que garanteixen les quatre llibertats de la Unió: la llibertat de moviment de les persones, dels béns, dels serveis i del capital. La Unió Europea també té una política comercial única, polítiques agrícoles i pesqueres comunes, i una política de desenvolupament regional.

- Associació Europea de Lliure Comerç (EFTA): (European Free Trade Association), establerta al 1960 alternatiu pels estats europeus que no podien o preferien no unir-se a la Comunitat Econòmica Europea (CEE) (en l'actualitat la Unió Europea). Avui dia està formada per Islàndia, Noruega, Suïssa i Liechtenstein (i abans també per Regne Unit, Portugal, Dinamarca, Àustria, Suècia i Finlàndia). De totes maneres tenen molta interrelació amb la Unió Europea, però ho veurem en altres articles.

- Àrea de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord (NAFTA): (North American Free Trade Agreement) Creada al 1994 és el bloc comercial integrat pel Canadà, els Estats Units i Mèxic estableixen una àrea de lliure comerç així com estàndards ambientals i laborals per a tots tres països. A diferència de la Unió Europea el trànsit lliure no inclou persones.

- Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic (ASEAN): (Association of Southeast Asian Nations) Fundada al 1967, inclou Indonèsia, Malàisia, Filipines, Singapur, Tailàndia, Brunei, Myanmar, Cambodja, Laos i Vietnam; sovint inclou Xina. Té per objectiu accelerar el creixement econòmic, el progrés social, el desenvolupament cultural entre els seus membres, fomentar la pau i l'estabilitat regional i proporcionar als països membres un marc on puguin discutir les seves diferències de manera pacífica.

- Mercado Común del Sur (MERCOSUR): Fundada al 1991 i està formada per  Brasil, Argentina, Uruguai, Paraguai i Veneçuela. Promou la lliure circulació de béns, serveis i factors productius entre els països, l'establiment d'un aranzel extern comú i l'adopció d'una política comercial comuna, la coordinació de polítiques macroeconòmiques i sectorials entre els Estats parts i l'harmonització de les legislacions per aconseguir l'enfortiment del procés d'integració. Bolívia, Xile, Colòmbia, Equador i Perú hi tenen estatus d'associat, conformant el Mercosur Ampliat.

Actualment hi ha dos Tractats en negociació que estan provocant moltes tensions a nivell mundial. Una de les principals característiques es que són Intercontinentals, cosa que des del punt de vista de la geografia suposa certs problemes de logística i mobilitat. Una altra curiositat es que totes dues estan promogudes per Estats Units d'Amèrica.

- Associació Transatlàntica pel Comerç i la Inversió (TTIP): (Trade and Investment Partnership) o Transatlantic Free Trade Area (TAFTA). Proposat als anys 90, reiniciat al 2006 i actualment en negociacions, és un acord de lliure comerç proposat entre la Unió Europea i els Estats Units. Els defensors diuen que l'acord donaria lloc a un creixement econòmic multilateral, mentre que els crítics diuen que augmentaria el poder empresarial i faria més difícil que els governs poguessin regular els mercats per al benefici públic.

- Aliança Transpacífica (TPP): Trans-Pacific Partnership. Ideat al 2005 i en plena negociació. Està conformat per Austràlia, Brunei, Canadà, Estats Units, Japó, Malàisia, Mèxic, Nova Zelanda, Perú, Singapur, Vietnam i Xile. Pretén fomentar el comerç i la inversió entre els països socis de la TPP, per promoure la innovació, el creixement econòmic i el desenvolupament, i per donar suport a la creació i preservació de llocs de treball. Es fortament criticat i protestat per les negociacions, en gran part a causa del secret del procediment, l'abast expansiu d'aquest acord, i les clàusules controvertides d'esborranys filtrades al públic.

Com podeu veure les relacions internacionals son molt complicades i es poden superposar diferents associacions al mateix temps complint molts propòsits, però aquests temes i sobretot a Europa, els tractarem un altre dia.

Terratrèmols i Plaques

Ha tornat a tremolar a Xile, tres terratrèmols superiors a grau 8 en 5 anys. Vos pareix molt? Per què tremola tant a alguns llocs del Món i tant poc en altres? Hem d'estar preparats a Mallorca per un Gran Terratrèmol? Idò convindria fer un pensament... Geogràfic!

Què és un terratrèmol?

Realment, sobre terratrèmols en varem parlar en un Article Publicat a la revista Mel  i Sucre nº 390 - Desembre2012. Si ho mireu, veureu que posa textualment:

<< Es el resultat de l'alliberament brusc d'energia acumulada pels desplaçaments i les friccions de les diferents plaques tectòniques que formen l'escorça. Es produeixen nombrosos sismes tots els dies,  uns cent mil cada any a tot el Mon, però la majoria no els podem percebre.>>

Si bé repassarem algunes coses d'aquell article, aquí anirem un poc més enllà.

Per que es produeixen els terratrèmols?

El Planeta Terra està conformat per diverses Plaques Tectòniques de roca sòlida que conformen la superfície terrestre que nosaltres coneixem (Escorça o Litosfera). Aquestes plaques suren i es desplacen sobre una espècie de capa "gelatinosa" de lava molt calenta que s'anomena Astenosfera (o Mantell).

Les plaques son com una espècie de trencaclosques en constant moviment. Es mouen perquè són de densitats diferents, les Plaques d'escorça oceànica es creen al mig dels oceans, en un lloc anomenat Dorsal. S'amplien cap als continents movent-los a raó d'uns centímetres cada any. Però a vegades les plaques es trenquen i la placa Oceànica es mou per sota del continent, provocant grans terratrèmols en una zona que s'anomena de Subducció. I tot aquest moviment fa que els continents puguin xocar provocant zones de Col·lisió.

 

Dorsal

A les Dorsals es crea la litosfera oceànica, es produeixen terratrèmols constantment. La lava es refreda i es converteix en Roca. Quan la lava (per algun motiu) surt a la superfície es formen illes i continents, com per exemple Canàries o Islàndia (que tècnicament és un continent que s'està formant sobre dues plaques diferents).

És més habitual veure-hi volcans que terratrèmols (arriben a un màxim de 6-7 graus en l'escala sísmica) , son habitualment de lava llefiscosa, lenta però molt densa, per tant contribueixen a crear més superfície.

Subducció

Són zones on la placa Oceànica s'ha trencat fa milions d'anys i es mou per sota la placa continental. D'aquesta manera es fon i torna a formar part del Mantell. La Fricció i el moviment d'aquestes zones és molt forta, per tant es produeixen terratrèmols molt forts en aquestes àrees. Avui en dia les zones de subducció són les costes de l'Oceà Pacífic, s'anomena l'Anell de Foc degut als terratrèmols i volcans. Comença a Nova Zelanda i Austràlia, passa per Indonèsia, Xina, Japó, Rússia, Canada, Estats Units, i tota Amèrica per acabar al Sud de Xile. Per tant, són les Àrees del Món amb més terratrèmols. Són els més potents de tots i profunds de tots, és molt habitual que arribin a grau 8 en l'escala sísmica i el record mundial està xifrat en 9,5 (a Xile l'any 1960).

Col·lisió

En 100 milions d'anys, una placa que es mou a raó de 5 cm anuals, es pot haver desplaçat 5.000 km, per tant els moviments de plaques són molt ràpids si es té en compte que la Terra té 4.500 milions d'anys.

Tard o d'hora l'escorça oceànica s'acaba entre dos continents, aquests s'apropen massa i xoquen, formant illes com les Balears i serralades com els Pirineus i els Alps. Quan dos continents xoquen els terratrèmols són més superficials i menys potents (no solen passar de 5 graus). L'Excepció és l'Himàlaia degut a que la Dorsal índica té molta força i està empenyent de forma molt potent la placa de la India contra la Placa Eurasiàtica.

I a Mallorca?

El Mar Mediterrani era un antic Oceà que li queden molts pocs milions d'anys de vida. La Placa Europea i la Placa Africana estan xocant (lentament, però xocant), i en uns milions d'anys tancaran l'estret de Gibraltar. Posteriorment l'antic fons marí (sec) unirà les Balears amb els dos continents i s'anirà fracturant i plegant poc a poc fins a crear una gran serralada. Es per això que els terratrèmols més freqüents del Mediterrani es produeixen just on hi ha la fractura entre les plaques Europea i Africana. I això pot produir Tsunamis que afecten Mallorca, però d'això en xerrarem el mes següent.