Hemisferis

Feim un pensament... de cap per avall. Com molts lectors i lectores sabreu visc actualment a Xile, però això no m’imepedeix col·laborar amb la revista Mel i Sucre, gràcies a internet. Possiblement sabreu que Xile se situa a l’hemisferi sud, la part nord del país està a uns 10.000 km de Sant Joan, i per això en aquest article tractarem de curiositats sobre els dos hemisferis.

Què son els hemisferis?

Són les dues meitats en que es separa una esfera, en aquest cas el planeta Terra. Es separa per l’Ecuador, creant dues meitats: Nord i Sud. Com podeu veure al dibuix a l’hemisferi Nord hi ha més masses continentals, concretament: Europa, Àsia, Amèrica del Nord, Amèrica Central, el Carib i dos terços d’Àfrica. En canvi la majoria de l’hemisferi resta cobert pels oceans i només hi trobem la majoria d’Amèrica del Sud, l’Antàrtida, Austràlia i un terç d’Àfrica.

Projecció Polar dels hemisferis Nord (Esquerra) i Sud (Dreta).

Quins efectes físics té?

Es simple, nosaltres estam avesats a que el Sol surt per Llevant, passa per Mitjorn i es pon a Ponent, per tant es mou en un sentit esquerra-dreta. En canvi a l’'hemisferi sud el sol passa d'est a oest a través del nord (Llevant – Tramuntana – Ponent). Aquest fet fa que aparentment el moviment del Sol sigui dreta-esquerra, per tant les ombres i els rellotges de Sol giren al revés que a Mallorca.

Com funcionen les estacions?

Sempre van de forma oposada. Quan es Estiu a l’hemisferi Nord, al Sud és Hivern. Però això es deu a la inclinació de l’eix de rotació de la terra (com ja vam explicar a l’article referent a Climatologia), és a dir, si la Terra no giràs inclinada no hi hauria estacions, ja que tot depèn de com la inclinació dels rajos del Sol arriba a la Terra.

Representació de les estacions en ambdós hemisferis

Hemisferi Nord	Hivern	Primavera	Estiu	Tardor
Hemisferi Sud	Estiu	Tardor	Hivern	Primavera

Els climes a l'hemisferi sud en general tendeixen a ser lleugerament més suau que els de l'Hemisferi Nord en latituds similars, excepte a l'Antàrtida, que és més freda que l'Àrtic. Això és perquè l'hemisferi sud té molta més superfície d’oceans i menys continents, l'aigua s'escalfa i es refreda més lentament que la terra, i per tant les temperatures son més suaus. Cal afegir també el fet que la Terra s’acosta més al Sol durant l’Hivern de l’hemisferi Nord, però els efectes d’aquest fet són molt pocs.

Com es reparteix la població?

A l’hemisferi Nord hi viu el 88% de població (Sobretot a la India i a la Xina), l’idioma més parlat és el Xinès. En canvi l’hemisferi sud només conté el 12% de la població mundial i la llengua més parlada és el portugès (gràcies a Brasil i les antigues colònies portugueses d’Àfrica). Lògicament l’hemisferi Sud està molt menys contaminat que l’hemisferi Nord degut a una menor població, baixa industrialització i poques masses continentals.

Funcionen les hores de la mateixa manera?

Com sabreu els fusos horaris es van establir per evitar problemes amb l’entrada dels transports moderns (en parlarem extensivament quan parlem de transports). Posteriorment ha arribat la temàtica referent al canvi horari per aprofitar la diferència d’hores de llum entre l’estiu i l’hivern. La combinació d’aquests dos factors i la oposició estacional entre els dos hemisferis produeix un fet molt curiós entre Xile (i altres països d’Amèrica del Sud) i Europa. De base, Europa es troba al fus GTM+1 mentre que Xile es troba al fus GTM-4, fet que dona 5 hores de diferència, que mai es compleixen. Durant l’Estiu Europa avança el rellotge una hora, cosa que passa la diferència a 6 hores. Aquesta diferència es capgira durant l’hivern, quan Europa torna a l’hora original (GTM+1) i Xile passa a horari d’estiu avançant el rellotge una hora, creant un resultat final de 4 hores de diferència horària.  

Mapa mundial de fusos horaris

Hi ha més coses per saber?

El Pol Sud està orientat cap al centre de la Via Làctia, els cels més clars degut a la baixa contaminació aèria i lumínica de l’hemisferi Sud, afavoreixen una excel·lent visualització del cel nocturn per a veure les estrelles més brillants i més nombroses. Curiosament aquesta orientació de l’eix fa que l’hemisferi Nord enfoqui cap a fora de la nostra galàxia, cosa que facilita l’estiu de l’espai profund i llunyà.

Per al proper mes parlarem de plaques tectòniques, terratrèmols, tsunamis... cosa molt habitual a Xile, però que també afecta Mallorca de tant en tant.

Si teniu dubtes o voleu que comentem algun tema en concret vos podeu posar en contacte amb jo mateix enviant-me un correu electrònic a guillemserrabou@gmail.com .

Publicat a la revista Mel i Sucre nº388 - Octubre 2012

Turisme

Feim un pensament... mirant qui ens visita. Seguint la tònica de l’estiu fem una revisió a alguns temes referents a la mar, a l’estiu i al turisme. Aquest juliol heu pogut veure molta gent a les platges, però vos heu demanat alguna vegada d’on ve tota aquesta gent? Com arriben a Mallorca? Venen només a Mallorca? Perquè venen? On dormen? Farem un pensament sobre tot això.

Ens basam en estadístiques de l’ Instituto Nacional de Estadística (INE) que cada any publica les estadístiques oficials de l’estat espanyol. L’article el farem en base estadística estatal, ja que heu de pensar que les illes marquen la referència en turisme de sol i platja, i per tant els resultats serien similars, excepte en una excepció: a ca nostra quasi tot el turisme estranger arriba en avió, com és lògic. Sóc conscient que degut a que la publicació és en blanc i negre no veureu els gràfics en la qualitat correcta, però els podreu consultar a internet si seguiu el meu blog.

Què és el turisme?

És un fet social basat en el moviment d’una persona que viatja d’un territori A a un territori B utilitzant un mitjà de transport concret per una via d’accés entre ells, i que realitza una estada mínima en el territori B.

En general es considera turista a tota aquella persona que dorm fora de casa i s’hi està més de 24 hores. Els Mallorquins hem assumit com a turista aquells que són extrangers, però cal diferenciar moltes vegades entre turisme nacional i turisme internacional (encara que sigui una mera precisió de fronteres polítiques).

En aquest article ens centrarem en el turisme internacional que reb l’estat espanyol.

Quants en venen?

Sempre hem sabut que l’estat espanyol és un destí turístic internacionalment reconegut, al 2010 va ser el 4rt estat més visitat del Mòn per darrera de: França 76,8 Milions de Turistes, Estats Units d’Amèrica 59,7 Milions de Turistes, Xina 55,7 Milions i Espanya 52,7 Milions. Barcelona va ser la desena ciutat més visitada del Mòn amb 5,5 milions de turistes per si sola (un 10% del total de l’estat).

D’òn venen?

Generalment ficam tots els guiris dins el mateix saca però clarament hi ha uns certs països que són els que ens aporten més turistes. Tradicionalment Britànics (16 milions de turistes abans de la crisi), Alemanys (uns 10 milions de turistes anuals) i Francesos (que han pujat dels 4 milions als 8 en els darrers 15 anys) han suposat dos terços dels turistes que visiten Espanya. La resta de països europeus aporten prop d’un 20% (liderats per Italia, Països Baixos i Portugal) en els darrers anys han passat de 8 a 13 milions, però suposen el mateix percentatge degut a l’augment del total. El canvi més sobtat des del 1997 és com els turistes procedents de la resta del Mòn han duplicat (de 6 a 12 milions, suposant l’any passat un 23% del total). El fet que els turistes vinguin de múltiples orígens fa el destí turístic més resistent a les crisis.

Com venen?

Un 78% dels turistes venen e Avió, mentre que només un 19% (generalment francesos) ho fan per carretera. Les arribades en vaixell i ferrocarril són pràcticament ínfimes. Al 1995 fins a un 69% dels turistes venien en avió i un 25% per carrertera. S’explica en l’augment de turistes de fora d’Europa, que han de venir necessàriament en avió.

On van?

Per comunitats autònomes des del 1995 hi ha hagut una evolució del model:

- Balears i Canàries promocionen el model turístic de sol i platja es mantenen en uns 10 milions de turistes anuals degut a la màxima capacitat d’ambdós arxipèlags.

- Catalunya ha passat a ser la regió líder en turisme ja que combina totes les modalitats de turisme i és un referent a nivell mundial (Barcelona és la 10ena ciutat més visitiada del Mòn, amb 5 milions anuals. Aeroport del Prat 35 milions de passatgers/any).

- Altres comunitats han apostat per models d’interior i els hi ha aportat un creixement turístic espectacular, o han adoptat el model de sol i platja amb bons resultats.

Perquè venen?

Siguem realistes, els turistes venen de vacances. Si bé és veritat que hi ha 5 milions de turistes que venen a Espanya (Sobretot Barcelona i Madrid) per negocis, congressos, fires... el 84% dels turistes que arriben a Espanya ho fan per oci i vacances.

On dormen?

El model turístic tradicional de sol i platja afavoreix l’alltojament en hotels (al 2011 un 64% dels turistes dormien en hotel i un 30% en habitatges de gratuïts –familiars, pròpis, amics- o de lloguer).

Si teniu dubtes o voleu que comentem algun tema en concret vos podeu posar en contacte amb un servidor mateix o enviant un correu electrònic a guillemserrabou@gmail.com .

Publicat a la revista Mel i Sucre nº387 - Setembre 2012