Feim un pensament... "Con la Fuerza del Sol". Aquest mes de febrer vos escric
quelcom especial. Des de fa 13 anys es celebra a la ciutat d'Arica el 3er
carnaval més gran d'Amèrica, i hem fa il·lusió mostrar-vos aquest fet cultural
i diferencial que reuneix 3 una gran cultura (Aimara o Andina) dividia per
culpa de la història entre 3 estats: Perú, Xile i Bolívia.
El Carnaval Andino
Internacional con la Fuerza del Sol Inti Ch'amampi és una festa que es realitza cada any en la temporada
estival, a la ciutat d'Arica (Xile) al mes de gener o febrer durant tres dies,
amb danses andines, tant originàries de l'altiplà peruà-bolivià, com de les
comunitats afro descendents i l'interior de la Regió d'Arica i Parinacota . És
el tercer Carnaval més important d'Amèrica , sent el primer el de Rio de
Janeiro (Brasil) i el segon el Carnaval d'Oruro (Bolívia), ambdós reconeguts
com a patrimoni de la humanitat.
El Carnaval és producte de la fusió de dues grans cercaviles que es
celebraven a Arica, organitzats cadascun per la Confraternitat de Balls Andins
d'Arica i la Federació de les Arts Indígenes Kimsa Suyu, i que portaven, respectivament, els noms de "Inti Ch'amampi" i "Con la Fuerza del Sol". La fusió i
engrandiment de l'esdeveniment va ser aconseguit per iniciativa de la Il·lustre
Municipalitat d'Arica el gener de l'any 2005.
D'on sorgeix la Iniciativa?
En un afany de reivindicar el protagonisme de la cultura andina al nord de
Xile, després de les dues onades de Xilenització
(Fenomen que explica la substitució de la cultura i llengua Aimara, mitjançant
la imposició de la cultura espanyola-Xilena) a la zona (Guerra del Pacífic i
dictadura d'Augusto Pinochet), diverses organitzacions comunitàries es van
constituir en fraternitats folklòriques, durant els anys 80 i 90. Algunes, com
els Caporales Sant Pedro de Totora es
van constituir en plena Dictadura (1975), quan la política pretenia
occidentalitzar encara més les celebracions: Haloween, Santa Claus, San
Valentí, Carnaval a la Brasilenya o a la Italiana... Però que sortadament, tot i els esforços dels
centralitzadors i occidentalitzadors, les expressions artístiques andines no
van poder ser deixades totalment de costat. En ser una celebració de caràcter
universal, el Carnaval mai va poder ser eradicat de la ciutat, però sí acabar
desvirtuat en diversos sentits. Cal destacar, això sí, la similitud en les
expressions artístiques i tradicions locals del Carnaval en el sud del Perú , l'oest
de Bolívia , el nord-oest de la Argentina i el nord de Xile, és a dir, tot el
territori Aimara.
Anata, Carnaval Aimara
La celebració de la Anata es fa generalment en el mes de febrer, de data movible, però es realitza en el temps de pluges, quan les plantes estan en ple floriment. Per al món andí és un temps ritual, i per tant, sagrat on es conjura a les divinitats andines, i fonamentalment a la Pachamama o Mare Terra.
 |
| Ball Típic del Anata |
No és una simple expressió lúdica o diversió, sinó que és un acte sagrat en
agraïment a la Divinitat. El joc o la Anata és doncs un conjunt d'expressions
socioculturals: familiars, dansa, música, vestimenta, ritus, menjar. És un
temps de relacions entre els homes i la natura: és el temps de conjurar
l'esperit de les coses que envolta la societat aimara.
Balls
El Carnaval d'Arica, més obert a diferents tipus de dansa i no als
tradicionals de la anata, junta balls procedents de tota la serralada andina i
les valls properes a Arica.
Caporales: Dansa despresa de l'original dansa dels
esclaus que representa el mulat convertit en capatàs que vigilava als negres,
que en renegar de la seva raça, es convertien en botxí amb fuets a mà.
L'esclavitud en l'època de la colònia es representa a través de passos de
moviments durs i imponents, com a fidel expressió de la submissió que exercien
els mestissos sobre els negres.
 |
| Caporales |
 |
| Caporales |
Morenada: Aquesta dansa té el seu origen en l'època de la colònia, quan els negres eren utilitzats com a esclaus en les tasques de les mines. És la representació que satiritza els balls de les corts virreials i, a més, reedita l'esclavitud dels negres sota el domini espanyol, on el caporal representa els capatassos negres que vigilaven als esclaus en un sistema d'explotació inhumana i el compàs marcat amb carraques ens recorda les seves cadenes i grillons.
 |
| Morenada |
 |
| Morenada |
 |
| Morenada |
Tinku: A la macrozona andina Tinku és sinònim de "el lloc on totes les diferències són una trobada". El Tinku defineix la tradicional dansa d'ambients guerrers que es realitza al nord de Potosí i sud d'Oruro, sent una dansa recent i tradicional, que com a ball significa indígenes cara a cara comparant forces. Apart de ser una dansa, els seus moviments poden eser usats com un estil de lluita propi aimara.
 |
| Tinku |
 |
| Tinku |
Tobas: Dansa guerrera de pas àgil, ambientada en
l'època de l'expansió de l'imperi inca, representant una actitud guerrera en la
caça de feres per a la seva subsistència. Destaquen la seva entusiasta
agilitat, els seus salts, els variats passos en la seva coreografia i la seva
vestimenta amb plomatge d'enlluernadors colors.
 |
| Tobas |
 |
| Tobas |
Tarqueada: Dansa autòctona dels pobles de la
serralada dels andes, és la que representa el ritual de l'anata, és executada amb un instrument anomenat " tarka ".
És una dansa cerimonial d'agraïment a la naturalesa, ballada generalment en
l'època de pluges, fins a l'etapa de la collita.
 |
| Tarqueada |
Tumba: Dansa pròpia dels afro que habiten la
vall de Azapa, portats fa 400 anys pels espanyols per treballar com a esclaus.
 |
| Tumba |
Saya: Ball propi dels Afro bolivians, del
sector de les Yungas, antigament
marginat i que només es podia ballar amb els permisos dels patrons a l'interior
de les seves terres, avui s'ha convertit en un gran esdeveniment social a
Bolívia.
Zampoñada: Toquen una "zampoña" o flauta
de canyes i cada músic toca una melodia diferent i d'aquesta manera es van
complementant. Sempre de dos, reflectint la veritable essència del que és la
Cosmovisió Andina, complementarietat, dualitat, diversitat i harmonia, concepte
difícil de donar a entendre tenint simplement com a concepte aquest conjunt de
paraules. El ball es semblant a la "Tarqueada".
 |
| Zampoñada |
Waca Wacas: Dansa que té el seu origen en l'època
Colonial que es caracteritza perquè els ballarins situen en la seva cintura una
reproducció d'animals com toros, cavalls o vaques, acompanyats d'un altre
dansaire que seria el torero i acompanyant això moltes dones vestides amb grans
faldes. En aquest ball s'ironitza amb la mort del torero.
Suri sicuris: S'identifica amb l'estruç andí anomenat
"suri" en aimara. Representa essencialment la gent aimara que executa
la música amb un instrument típic de nom Cisu, que a través de la dansa mostra
aspectes referits al caràcter ètnic i folklòric.
Diablada: La Diablada és una dansa típica de la
regió d'Oruro, a Bolívia, anomenada així per la careta i el vestit de diable
que usen els ballarins. La dansa representa l'enfrontament entre les forces del
bé i del mal, barrejant tant elements propis de les tradicions catòliques
introduïdes durant la conquesta espanyola i rituals ancestrals andins.
 |
| Diablada |
Actualitat
Consolidat ja com el gran esdeveniment de l'estiu a Arica, cada any el Carnaval
congrega un públic que ja supera els 100.000 espectadors i segueix en augment
amb els anys, posicionant a Arica com quadre titular de l'agenda turística
nacional i internacional.
A l'esdeveniment li donen vida un nombre creixent de fraternitats (59 l'any
2014), les quals amb facilitat superen els 100 ballarins cadascuna, que li
donen expressió a diversos ritmes andins que s'han expandit des Bolívia ,
ritmes locals presentats per les comunitats l'interior de la Regió d'Arica i
Parinacota , ritmes afroamericans a càrrec de les comunitats afro i alguns
ritmes convidats que han escapat de l'espectre andí, però que han aportat amb
la diversitat a la festa. Cada fraternitat tria a una Fusta , la denominació
prové de la paraula cache amb la qual es designava a les princeses en els temps
del Inca .
Associada a l'esdeveniment, es mou tota una maquinària comercial, on es beneficien els restaurants, els hotels, els locals d'entreteniment nocturn, venedors ambulants de tot tipus, brodadores i cosidores, artesans i més actors del comerç lligat a les cercaviles.
