dissabte, 21 de febrer del 2015

Camèlids Andins

Feim un pensament... animal. A Sudamèrica les espècies animals i vegetals són diferents als que tenim avesats a Europa. Això és deu a la deriva continental i que amb el pas dels milions d'anys els animals de cada continent s'han anat especialitzant, adaptant i per tant diferenciant. Els Camèlids Andins són lògicament molt diferents als Camèlids Africans i Asiàtics.

Camèlids Andins?
Són quatre espècies animals, que segurament coneixeu per separat: Llama, Alpaca, Guanac i Vicunya. Segons l'espècie fan aproximadament un 1-1,2m d'alt a la creu i entre 1,6-1,9m d'alçada. Pesen entre 50 i 100kg. En Resum, són com una espècie d'ovelles grosses i amb el coll llarg. I és curiós perquè els espanyols anomenaven "ovejas" a les Llames quan les van veure fa 500 anys.
Fins fa pocs anys no quedava clar si eren espècies diferents o races d'una mateixa espècie, però actualment, segons les proves d'ADN recents s'ha pogut establir la relació correcta entre elles. Tot això es deu a que les quatre espècies es poden hibridar entre elles sense problemes.
En general tots els camèlids viuen en climes secs amb grans diferencies de temperatura i una elevada radiació solar. Tenen una gran resistència a la deshidratació.
El ramat té un comportament gregari i territorial, existint sempre un mascle dominant que controla els altres o els fa fora del ramat.
A diferencia de la llana d'ovella, tenen una llama lleugera de microfibres buides, que és molt més lleugera i preuada. La llana d'aquests animals sempre ha tengut molt bona fama, tant, que fins i tot als anys 50 ja era ben coneguda la llana d'Alpaca (concretament) entre els sectors de classe alta a Europa i Estats Units.
Animal
Estat
Tamany
Funció
Població
Llama
Domesticat
Gran
Càrrega i Carn
3,5 milions
Alpaca
Domesticat
Petit
Llana i Carn
6,5 milions
Guanac
Silvestre
Gran
Llana
600 mil
Vicunya
Silvestre
Petit
Llana
190 mil



Llama (Lama glama)
És la més coneguda de les quatre, i també el més gran. Es el més fort dels camèlids andins que generalment s'utilitza com animal de càrrega i per a carn. Poden carregar entre 40kg i 60kg de càrrega. I si, escupen quan s'enfaden!
Es considera una hibridació i millora genètica creada del Guanac des de l'època preincaica a prop del 4.500 a.C. Completament Domesticada.
La llama té les fibres més gruixudes i pot arribar a aportar fins a 4kg de llana cada 2 anys.
S'estima que la població mundial és d'uns 3,5 milions de llames. Que es concentra majoritàriament a Bolívia (60%) i Perú (30%).

Alpaca (Vicugna pacos)
Es una hibridació de la Vicunya amb gens de llama. També està completament domesticada.
Són més petites que les llames, i foren creades per aprofitar la seva llana i carn (no per càrrega).  I també escupen.
La textura de la seva llana és fina i sedosa és la més utilitzada en tèxtil de qualitat, i aporta uns 5kg de llana cada 2 anys. El preu de la llana d'Alpaca sense processar pot costar uns 10€.
La població mundial d'Alpaques és d'uns 6,5 milions que es concentren a Perú (80%), Bolívia (8%) i  Australia (6,6%).


Guanac (Lama guanicoe)
És la versió silvestre de la llama, la seva alçada es de fins a 1,9 m. Es caracteritzen per ser els animals més grans de la Patagonia. També Són els més ràpids de tots els camèlids, poden arribar a 64 km/h.
Es distribueixen des del Sud del Perú fins a la Terra del Foc, són per tant els que toleren més el fred.
Els seus principals depredadors són el Puma i la Guineu dels Andes.
S'estima que la població es d'uns 600.000, es troben sobretot a Argentina (94%) i Xile (5%). Malauradament es troba en Risc Lleu d'extinció.


Vicunya (Vicugna vicugna)
És l'espècie original i silvestre de l'alpaca. Son els camèlids més petits, pesen entre 40 i 50 kg i tenen una longitud de 80 cm
Viuen sempre per sobre dels 3500m en l'estadi de nivell anomenat "Puna", que és un ambient molt estepari.
La fibra de la seva llana està entre las més fines del Món, mesurant uns 15 microns de diàmetre. Pot arribar a costar uns 400€ cada kilo, té molta fama a nivell mundial, a Europa o Estats Units es paguen uns 20.000 € per una jaqueta o 31.000 € en un traje fabricat amb aquesta suau tela.
La població mundial de Vicunyes és d'uns 190.000 exemplars, es distribueixen entre Perú (63%), Bolívia (17%) i Xile (10%). Malauradament també es troba en Risc Lleu d'extinció.
Fibra
Diàmetre (microns)
Longitud (mm)
Preu Kilo
Vicunya
10 a 15
15 a 40
420 €
Angora
11 a 15
25 a 50
48 €
Cashmere
15 a 19
25 a 90
147 €
Alpaca
18 A 40
75 A 400
10 €



dimecres, 21 de gener del 2015

Vols Oceànics

Feim un pensament... volant moltes hores. A principis de febrer, he tornat a Xile. Concretament a Arica. Molta gent a Sant Joan em demanava com funciona el tema dels vols Oceànics. Alguns els han pogut experimentar viatjant al Carib, Estats Units... però n’hi ha de més llargs.
Com ja he explicat altres vegades, la gestió del transport és un tema habitual de la geografia, on sovint entrem en discòrdia amb els enginyers de transport... i per variar amb els polítics de torn. De totes maneres en aquest article xerraré més concretament dels aspectes personals que no de la gestió de vols.

És Lluny Xile?
Si i no. Cal tenir en compte que el Món té 12.750 km de diàmetre, i la Circumferència fa uns 44.000 km. Des de Sant Joan a Arica hi ha aproximadament 10.000 km, però el lloc més llunyà respecte Mallorca és Nova Zelanda, i està a 19.900 km, el doble que Xile!
Però són moltes hores de vol, cert. Mentre un vol a Nova York pot ser d’unes 6 o 7 hores, des de Madrid a Santiago de Xile hi ha unes 13 o 15 hores, i des de Lima (Perú) entre 11 i 12 hores. Comparant amb els 35 minuts a Barcelona, l’hora fins a Madrid, o les 2 hores fins a Europa... arribar a Xile és enfora com ho podeu veure al mapa. I això sense fer escales! El cas més habitual és fer escala a Madrid (on se perd bastant de temps).

Com es gestiona el temps en un vol tan llarg?
Sincerament, encara que puguin ser moltes hores, les companyies aèries planifiquen molt bé el temps de vol de llarga distància. Ofereixen sempre un sopar i un berenar.  Si mirau les taules de planificació de vol, anau alerta, he posat a la fila de dalt l’hora de sortida, però arribareu a l’hora d’arribada de la fila d’abaix. L’exemple és un vol nocturn entre Madrid i Santiago durant els mesos de Novembre-Març, quan la diferència en hores es de 4. Si volau a Xile durant l’estiu mallorquí arribareu dues hores més prest, a les 7:00.
Xile à Madrid
Hora
Sortida
Sopar
Dormir
Berenar
Arribada
Xile
20:00
21:00
23:00
08:00
10:00
Madrid
00:00
01:00
03:00
12:00
14:00

Madrid à Xile
Hora
Sortida
Sopar
Dormir
Berenar
Arribada
Madrid
00:00
01:00
03:00
12:00
13:00
Xile
20:00
21:00
23:00
08:00
09:00

És ideal dur un llibre, un ordinador portàtil, una consola de jocs portàtil... o qualsevol cosa que poguem utilitzar per a distreure. De totes maneres en aquests viatges els avions solen tenir unes pantalles personals a cada seients, amb pel·lícules, documentals, sèries, música, jocs... sincerament, qui s’avorreix es perquè vol.

Que és el famós Jet-lag?
És un desequilibri produït entre el rellotge intern d'una persona (que marca els períodes de somni i despertar) i el nou horari que s'estableix al viatjar amb avió llargues distàncies, a través de diverses regions horàries, com és el cas d’un viatge entre Xile i Mallorca.
La millor manera de no sofrir-lo és descansant bé i aprofitar al màxim possible el pla de vol. També hi ha maneres de preparar-se a consciència i intentar adaptar els horaris de son els dies anteriors al viatge.


I ara què?

Els propers mesos redactaré diversos articles de temes que he pogut conversar a Sant Joan, transports, urbanisme, cosetes que s’han fet a la vila... que m’han sorprès durant aquests anys d’absència.

diumenge, 21 de desembre del 2014

Nadals i climes

Feim un pensament... Nadalenc. De tornada a Sant Joan durant un mes llarg vull agrair les mostres de suport de molts lectors i lectores, que he rebut aquests dies.
Molta gent m’ha demanat sobre les hores de vol, les diferències gastronòmiques, el clima, la gent... més d’un s’ha sorprès quan he afirmat “he vist ploure més en un minut que en 2 anys” , o intentant imaginant-se un Nadal en màniga curta (tot i que qualque Santjoaner hi sol anar també).
En aquest article xerraré més aviat del canvi d’estació. Ja que per temes gastronòmics, culturals i socials... hauríem d’escriure una enciclopèdia sencera. I el tema dels avions l’explicaré el mes que ve.
Molts temes d’aquest article vos sonaran familiars si llegiu es Mel i Sucre nº388 - Octubre 2012, on vaig escriure un article sobre Hemisferis.

Canvia molt el Nadal?
Realment si. Hem de pensar que Sant Joan i Arica se troben a llocs molt diferents del Món, posaré un tercer punt de comparació més semblant i proper Fuerteventura (Canàries). Com podreu veure a la taula següent el clima d’Arica és molt mes semblant a Canàries que no a Mallorca, i encara que el Nadal caigués a l’Hivern, seria un Nadal Molt càlid. I efectivament no hi plou mai.

Sant Joan
Arica
Fuerteventura
Latitud
39º N
18º S
28º N
Temperatura Màxima Absoluta
41º
31º
36º
Temperatura màxima Mensual
31º
27º
27º
Temperatura Mínima Mensual
14º
16º
17º
Temperatura Mínima Absoluta
14º
14º
Precipitació Anual
450
1
100
Estiu
Agost
Febrer
Agost
Hivern
Febrer
Agost
Febrer
Corrent Marina
Càlida
Freda
Freda
Paisatge
Mediterrani
Desert
Desert

Altres llocs on passa el mateix
Tots aquells llocs subtropicals on es trobi religió cristiana, Llatinoamèrica en general, Austràlia, Nova Zelanda i Sud-àfrica. Existeixen molts llocs amb climes càlids que no celebren Nadal.
Es habitual, que a Xile les festes de Nadal es celebrin al carrer, jugant i fent festa amb castells inflables... els pares noels (figura habitual de Nadal a Xile, ja que els reis mags estan pràcticament desapareguts) tendeixen anar amb roba fina, però alguns (i cada vegada més) van estil Australià, camisa vermella i calçons curts vermells (els Australians ja fa molts d’anys que publiciten Nadals estiuencs).


Passa amb altres festes?
Potser vos sorprendrà, però el poble de Saxamar (a l'interior d'Arica) d'on prové la família de la meva parella estan en festes durant el final d’agost, igual que a Sant Joan.
Lluny d'estereotips moderns, de "San Corteingles", dies del llibre, o moltes altres festes comercials... les festes, tenen una raó de ser: reconeixement d'un event astronòmic, acció de pregària per obtenir una bona collita, agraïment per el bon temps o les bones collites, recordatori d'un fet important...
La gran majoria de festes més tradicionals venen lligades a la collita:
-Solstici d'Hivern: Marca l'inici de l'any, és un event astronòmic, però també climàtic, ja que marca el moment més fred de l'any.
-Inici de la primavera: buscant la fertilitat, el bon temps, i desitjant una bona collita.
-Festa de l'estiu: generalment festa per agrair la collita (té moltes variants ja que canvia en funció del producte dominant.
Realment, existeix una vinculació climàtica on la gran majoria de festes més tradicionals venen lligades a la collita:
Event Climàtic
Sant Joan
Data
Cultura Aymara
Data
Solstici Hivern
Any Nou
25-des / 1-gener
Inti Raymi
24-Juny
Primavera
Rua / Carnaval
Febrer
Pachamama
Juliol/Agost
Recollida
Sol que Balla
23-24 de Juny
Anata Tunkuri
Gener/Febrer

No hi plou mai?
Realment el Desert d’Atacama (Nord de Xile i Sud de Perú) és el Desert més àrid del Món. Arica és una de les ciutats que s’hi poden trobar.
No hi plou mai per què durant l’Hivern, l’Anticicló de l’Illa de Pasqua que habitualment està situat al paral·lel 30ºS, s’acosta cap a Arica, afavorint un temps estable i sense precipitacions.
A l’Estiu, Hauria de ploure, ja que es produeixen fortes depressions a Bolívia, i també a la serralada dels Andes. El problema es que les precipitacions es produeixen a la serralada, a uns 200km a l’interior del continent i no a la costa.

Per tant la costa, regada per un corrent marítim d’aigua freda, que regula les temperatures i facilita les boires, provoca que no plogui mai. Però la boira i els aqüífers faciliten l’arribada d’aigua i per tant, les valls son verdes.



dimarts, 21 d’octubre del 2014

Mar d'Aral

Feim un pensament... Sec. Els darrers anys i sobretot els darrers mesos, s'ha parlat molt de la dessecació completa del Mar d'Aral (un mar situat a l'Àsia central entre Kazakhstan i Uzbequistan). Analitzarem breument la situació històrica més actual que ha portat a la mar d’Aral i a regió que l’envolta a veure’s sotmesa en una profunda crisi que abarca, tots i cada un dels àmbits de la vida al planeta (Climatologia, ecologia, economia, biosfera...). Seguint els passos que han provocat aquesta problemàtica així com les conseqüències que comporta la degradació d’un espai on l’element central és l’aigua.

On és el mar d'Aral?
La ribera del mar d’Aral és un dels centres més antics de la civilització del món. Aquesta regió té territoris àrids i semi-àrids extensos amb només el 5% d'oasis densament poblats. L’aigua és el cos central d’aquesta regió entorn al mar d'Aral (el quart llac interior més gran del món abans de 1960). La dependència de la mar per al desenvolupament de la civilització a l'Àsia central data d’èpoques antigues. L'aigua i la irrigació han estat sempre la base de la vida, el desenvolupament de cada cosa viva, i el component principal de la naturalesa a la regió.
A principis del s.XX vivien en aquesta regió entre 7 i 8 milions de persones. Les terres irrigades suposaven prop de 3.5 milions d'hectàrees i tenien xarxes d’irrigació a diversos nivells, que eren la base econòmica de la societat. Actualment la població excedeix els 60 milions de persones. De la mateixa manera les terres irrigades s’han quasi triplicat (7.9-8.3 milions d’hectàrees actualment).



Què ha passat?
El mar d'Aral ha tingut històricament canvis periòdics de la seva superfície aquàtica, és a dir les extensions són seguides per en retiraments. Aquets canvis son condicionats per fluctuacions del clima i fan canviar l'ambient de la regió. El principi de l'agricultura irrigada a la regió data dels ss.VI-VIIa.C. i coincideix amb l’època més pròspera de la civilització més antiga, que necessitava de la irrigació com un factor decisiu en l’important desenvolupament històric i socioeconòmic.


El mar d'Aral funciona com un evaporador gegantí, prop de 60 km3 d'aigua s'evaporen cada any. Contribueix a la millora hidrotèrmica del règim climàtic de la regió, influenciant els règims de plantes àrides, i augmentant així la productivitat de l'aigua per a la pastura, i permetia el funcionament normal dels pous artesians. L'equilibri ecològic (natura-factors antròpics) va ser estable fins al principi dels anys 60. Quan el Mar d’Aral tenia un volum de 1.044km3, i un territori de l'aigua d’uns 68.000 km2.
Avui l'Aral i la seva ribera tenen clar que els desastres ecològics s’han d'atribuir principalment als factors antròpics. El creixement del consum de l'aigua va combinar el cultiu de nous territoris irrigat, on principalment s’hi produeix cotó i arròs, juntament amb l'augment en la població que treballava en agricultura. El flux de l'aigua cap al mar dels dos sistemes principals dels rius (l’AmuDarya i el SyrDarya) s’ha parat totalment. La degradació del mar d'Aral ha provocat que s’hagi convertit en el cos de dipòsits salats més gran del món, situat al centre dels deserts asiàtics.

Impacte climàtic
El clima de l’Àsia central és un clima continental molt acusat, allunyada de qualsevol oceà, les masses d’aigua més properes són el mar Caspi i el mar d’Aral. I si tenim en compte la situació crítica del segon... és fàcil entendre que el clima ha sofert uns efectes importants:
Durant els darrers anys del s.XX la sequera i l’aridesa han fet que s'agreugés el problema del mar d'Aral, portat canvis al voltant de sensibles en condicions de clima. En el passat l'Aral era considerat un regulador que atenuava els vents freds de Sibèria i que reduïa la calor de l'estiu. Els canvis del clima han conduït a generar un estiu més curt i més sec, i de forma oposada hiverns més llargs i freds.

Impacte sobre els sòls
La immensa majoria dels sòls a l'Àsia central són lleugers i transportats fàcilment pel vent. La sequedat del mar d'Aral ha donat lloc a dues classes de desertificació: El llit del mar completament assecat, i l’abús de l' irrigació artificial de les terres de conreu. Conseqüentment, ha aparegut un nou desert "Aralkum"al centre dels grans deserts asiàtics, morfològicament és un pantà salat, rodejat de dipòsits de sal sòlida, on s’hi combinen altes restes sòlides com dipòsits minerals, o sòls fets mal bé pels fertilitzants.

Impacte en el criosfera
Una de les conseqüències més perilloses de la sequedat del mar d'Aral, és l‘augment de la degradació de les glaceres muntanyoses del Himàlaia, el Pamir, Tien-tien-Shan, i del Altay, que a la vegada alimenten el SyrDarya i l’AmuDarya (Els rius que alimenten el Mar d'Aral).

Impacte sobre la biodiversitat
En el passat la especificitat del mar d'Aral va contribuir a la riquesa i a la diversitat d’una biota que es podria comparar amb l’africana. Aquesta àrea posseïa la meitat de les espècies que es trobaven  dins l’antiga URSS; moltes d'aquests, no obstant això, han desaparegut o estan amenaçades. Hi havia 500 classes d'ocells, 200 espècies de mamífers i 100 espècies de peixos, milers d'insectes i invertebrats.

Impacte en els ecosistemes
La conca del mar d’Aral es caracteritza per tenir una estructura espacial complexa d'ecosistemes. Aquests són influenciats per les condicions físiques i geogràfiques de la regió, les conseqüències de la seva utilització econòmica durant molts segles, i la influència activa de processos antropogènics moderns. Els ecosistemes d’Aral s'estan convertint en ambients de condicions desèrtiques extremes.

Impacte econòmic
La taxa d’enfermetat té tendència a augmentar progressivament.
Les víctimes primàries de les crisis eren les capes més vulnerables de la societat: nens, dones, pobres, malpagats, tant de ciutats com àrees rurals.
La sang, les malalties oncològiques, l'asma i les malalties cardíaques estan progressant. La investigació mèdica prova que la incidència i el creixement d'aquestes malalties són directament dependent en desastre ecològic.



Previsió de futur

Si bé fa uns 10 anys es contemplaven diversos escenaris, actualment es considera que la dessecació total del Mar d’Aral en uns 5 o 10 anys.

diumenge, 21 de setembre del 2014

Huracans al Mediterrani

Feim un pensament... Huracanat. No és cap titular boig, escric aquest article dia 20 de setembre del 2014, ara mateix, els models meteorològics o mapes del temps (els complicats, no els que surten a la televisió) indiquen que durant la propera setmana (del 22 al 26 de setembre) hi haurà un huracà mediterrani, o anomenat MEDICANE (de l'anglès Mediterranean Hurricane).

Que és un MEDICANE?
Pot semblar un fenomen totalment estrany, però no ho és. De fet, al 2007 s'en va formar un a la costa murciana. Es tracta d’una baixa pressió molt profunda però amb característiques subtropicals. Això vol dir que, entre altres coses, té un nucli càlid associat (contràriament a les borrasques que ens afecten normalment), vents molt forts en superfície i una capacitat de rotació molt important.
No arriben a la potència d'un Huracà (Carib) o un Tifó (Àsia), però si porten associades potències de vent superiors als 100 km/h i pluges extremadament intenses (més de 60 litres). Realment és una tempesta forta, passa que quan tenen el nucli càlid, les pressions son baixes i tenen un ull definit... solen ser més poderoses del que tenim habitual.
Son extremadament difícils de predir, moltes vegades no surten als models, o simplement els models no es compleixen. Fins i tot tant sols a unes hores vista, per la qual cosa cal anar seguint molt atentament si es forma i la seva direcció. Ja que són d'una formació extremadament ràpida.
Agustí Jansà el millor meteoròleg de Balears especialista en el tema ha citat sobre el fenomen d'aquest setembre:  << Parece que algún modelo está pronosticando medicane entre Península y Balears, entre lunes y martes. Lo que parece claro es que hay alta probabilidad de abundante precipitación en la zona, en el periodo, pero hay mucha incertidumbre sobre cómo puede organizarse la convección: medicane no es imposible, pero también es posible sistema convectivo o convección dispersa. Medicanes históricos han sido correctamente pronosticados, a posteriori, por los modelos, pero los modelos han generado no pocos medicanes espúreos en tiempo real.>>

Com es prediuen?
Realment la predicció és difícil, però habitualment es produeixen quan les temperatures han estat elevades durant molt de temps , amb una xafogor altíssima (alta humitat) i la mar amb temperatures altes. Segurament deuen haver estat uns dies molt insuportables.
El Weather Research and Forecasting Model (WRF) és un model numèric de pronòstic del temps, dissenyat per aplicacions operatives i de recerca. Un dels seus objectius és, precisament, accelerar la introducció dels avenços en recerca als processos operatius. Actualment, el WRF pot utilitzar-se un ampli rang d'escales, de manera que pot actuar com a model global o d'àrea limitada.






Al Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) s'ha implementat la versió coneguda com WRF-ARW (Advanced Research WRF), desenvolupada sota el lideratge del NCAR (National Center for Atmospheric Research, EUA) i funciona com a model d'àrea limitada, amb l'objectiu de simular circulacions atmosfèriques de messoescala. Aquestes, inclouen aquells fenòmens que tenen lloc a escales espacials que van des d'uns quants quilòmetres fins a uns quants centenars, com per exemple les tempestes, les brises, o els sistemes frontals entre d'altres. I per tant, els Medicanes.

I surten als mapes?
Si, en els mapes del model WRF d'àrea limitada (com el del SMC) els podem veure.
En les imatges, podeu veure com a la ciutat de València es preveuen pluges de fins a 100 litres i vents de més de 100 km/h (son l'àrea més fosca de les imatges).

Què ha passat realment?

Jo no vos he pogut escriure, perquè encara havia de passar. Ha tengut repercussions a Mallorca? Ho heu viscut? Ha sortit a les notícies? Esper que a TV3 o IB3 n'hagin fet un seguiment. Mentre escric l'article no ho sé, però els lectors ho sabreu en llegir això.