Camèlids Andins

Feim un pensament... animal. A Sudamèrica les espècies animals i vegetals són diferents als que tenim avesats a Europa. Això és deu a la deriva continental i que amb el pas dels milions d'anys els animals de cada continent s'han anat especialitzant, adaptant i per tant diferenciant. Els Camèlids Andins són lògicament molt diferents als Camèlids Africans i Asiàtics.

Camèlids Andins?

Són quatre espècies animals, que segurament coneixeu per separat: Llama, Alpaca, Guanac i Vicunya. Segons l'espècie fan aproximadament un 1-1,2m d'alt a la creu i entre 1,6-1,9m d'alçada. Pesen entre 50 i 100kg. En Resum, són com una espècie d'ovelles grosses i amb el coll llarg. I és curiós perquè els espanyols anomenaven "ovejas" a les Llames quan les van veure fa 500 anys.

Fins fa pocs anys no quedava clar si eren espècies diferents o races d'una mateixa espècie, però actualment, segons les proves d'ADN recents s'ha pogut establir la relació correcta entre elles. Tot això es deu a que les quatre espècies es poden hibridar entre elles sense problemes.

En general tots els camèlids viuen en climes secs amb grans diferencies de temperatura i una elevada radiació solar. Tenen una gran resistència a la deshidratació.

El ramat té un comportament gregari i territorial, existint sempre un mascle dominant que controla els altres o els fa fora del ramat.

A diferencia de la llana d'ovella, tenen una llama lleugera de microfibres buides, que és molt més lleugera i preuada. La llana d'aquests animals sempre ha tengut molt bona fama, tant, que fins i tot als anys 50 ja era ben coneguda la llana d'Alpaca (concretament) entre els sectors de classe alta a Europa i Estats Units.

Animal	Estat	Tamany	Funció	Població
Llama	Domesticat	Gran	Càrrega i Carn	3,5 milions
Alpaca	Domesticat	Petit	Llana i Carn	6,5 milions
Guanac	Silvestre	Gran	Llana	600 mil
Vicunya	Silvestre	Petit	Llana	190 mil

Llama (Lama glama)

És la més coneguda de les quatre, i també el més gran. Es el més fort dels camèlids andins que generalment s'utilitza com animal de càrrega i per a carn. Poden carregar entre 40kg i 60kg de càrrega. I si, escupen quan s'enfaden!

Es considera una hibridació i millora genètica creada del Guanac des de l'època preincaica a prop del 4.500 a.C. Completament Domesticada.

La llama té les fibres més gruixudes i pot arribar a aportar fins a 4kg de llana cada 2 anys.

S'estima que la població mundial és d'uns 3,5 milions de llames. Que es concentra majoritàriament a Bolívia (60%) i Perú (30%).

Alpaca (Vicugna pacos)

Es una hibridació de la Vicunya amb gens de llama. També està completament domesticada.

Són més petites que les llames, i foren creades per aprofitar la seva llana i carn (no per càrrega).  I també escupen.

La textura de la seva llana és fina i sedosa és la més utilitzada en tèxtil de qualitat, i aporta uns 5kg de llana cada 2 anys. El preu de la llana d'Alpaca sense processar pot costar uns 10€.

La població mundial d'Alpaques és d'uns 6,5 milions que es concentren a Perú (80%), Bolívia (8%) i  Australia (6,6%).

Guanac (Lama guanicoe)

És la versió silvestre de la llama, la seva alçada es de fins a 1,9 m. Es caracteritzen per ser els animals més grans de la Patagonia. També Són els més ràpids de tots els camèlids, poden arribar a 64 km/h.

Es distribueixen des del Sud del Perú fins a la Terra del Foc, són per tant els que toleren més el fred.

Els seus principals depredadors són el Puma i la Guineu dels Andes.

S'estima que la població es d'uns 600.000, es troben sobretot a Argentina (94%) i Xile (5%). Malauradament es troba en Risc Lleu d'extinció.

Vicunya (Vicugna vicugna)

És l'espècie original i silvestre de l'alpaca. Son els camèlids més petits, pesen entre 40 i 50 kg i tenen una longitud de 80 cm. 

Viuen sempre per sobre dels 3500m en l'estadi de nivell anomenat "Puna", que és un ambient molt estepari.

La fibra de la seva llana està entre las més fines del Món, mesurant uns 15 microns de diàmetre. Pot arribar a costar uns 400€ cada kilo, té molta fama a nivell mundial, a Europa o Estats Units es paguen uns 20.000 € per una jaqueta o 31.000 € en un traje fabricat amb aquesta suau tela.

La població mundial de Vicunyes és d'uns 190.000 exemplars, es distribueixen entre Perú (63%), Bolívia (17%) i Xile (10%). Malauradament també es troba en Risc Lleu d'extinció.

Fibra	Diàmetre (microns)	Longitud (mm)	Preu Kilo
Vicunya	10 a 15	15 a 40	420 €
Angora	11 a 15	25 a 50	48 €
Cashmere	15 a 19	25 a 90	147 €
Alpaca	18 A 40	75 A 400	10 €

Vols Oceànics

Feim un pensament... volant moltes hores. A principis de febrer, he tornat a Xile. Concretament a Arica. Molta gent a Sant Joan em demanava com funciona el tema dels vols Oceànics. Alguns els han pogut experimentar viatjant al Carib, Estats Units... però n’hi ha de més llargs.

Com ja he explicat altres vegades, la gestió del transport és un tema habitual de la geografia, on sovint entrem en discòrdia amb els enginyers de transport... i per variar amb els polítics de torn. De totes maneres en aquest article xerraré més concretament dels aspectes personals que no de la gestió de vols.

És Lluny Xile?

Si i no. Cal tenir en compte que el Món té 12.750 km de diàmetre, i la Circumferència fa uns 44.000 km. Des de Sant Joan a Arica hi ha aproximadament 10.000 km, però el lloc més llunyà respecte Mallorca és Nova Zelanda, i està a 19.900 km, el doble que Xile!

Però són moltes hores de vol, cert. Mentre un vol a Nova York pot ser d’unes 6 o 7 hores, des de Madrid a Santiago de Xile hi ha unes 13 o 15 hores, i des de Lima (Perú) entre 11 i 12 hores. Comparant amb els 35 minuts a Barcelona, l’hora fins a Madrid, o les 2 hores fins a Europa... arribar a Xile és enfora com ho podeu veure al mapa. I això sense fer escales! El cas més habitual és fer escala a Madrid (on se perd bastant de temps).

Com es gestiona el temps en un vol tan llarg?

Sincerament, encara que puguin ser moltes hores, les companyies aèries planifiquen molt bé el temps de vol de llarga distància. Ofereixen sempre un sopar i un berenar.  Si mirau les taules de planificació de vol, anau alerta, he posat a la fila de dalt l’hora de sortida, però arribareu a l’hora d’arribada de la fila d’abaix. L’exemple és un vol nocturn entre Madrid i Santiago durant els mesos de Novembre-Març, quan la diferència en hores es de 4. Si volau a Xile durant l’estiu mallorquí arribareu dues hores més prest, a les 7:00.

Xile à Madrid
Hora	Sortida	Sopar	Dormir	Berenar	Arribada
Xile	20:00	21:00	23:00	08:00	10:00
Madrid	00:00	01:00	03:00	12:00	14:00

Madrid à Xile
Hora	Sortida	Sopar	Dormir	Berenar	Arribada
Madrid	00:00	01:00	03:00	12:00	13:00
Xile	20:00	21:00	23:00	08:00	09:00

És ideal dur un llibre, un ordinador portàtil, una consola de jocs portàtil... o qualsevol cosa que poguem utilitzar per a distreure. De totes maneres en aquests viatges els avions solen tenir unes pantalles personals a cada seients, amb pel·lícules, documentals, sèries, música, jocs... sincerament, qui s’avorreix es perquè vol.

Que és el famós Jet-lag?

És un desequilibri produït entre el rellotge intern d'una persona (que marca els períodes de somni i despertar) i el nou horari que s'estableix al viatjar amb avió llargues distàncies, a través de diverses regions horàries, com és el cas d’un viatge entre Xile i Mallorca.

La millor manera de no sofrir-lo és descansant bé i aprofitar al màxim possible el pla de vol. També hi ha maneres de preparar-se a consciència i intentar adaptar els horaris de son els dies anteriors al viatge.

I ara què?

Els propers mesos redactaré diversos articles de temes que he pogut conversar a Sant Joan, transports, urbanisme, cosetes que s’han fet a la vila... que m’han sorprès durant aquests anys d’absència.

Nadals i climes

Feim un pensament... Nadalenc. De tornada a Sant Joan durant un mes llarg vull agrair les mostres de suport de molts lectors i lectores, que he rebut aquests dies.

Molta gent m’ha demanat sobre les hores de vol, les diferències gastronòmiques, el clima, la gent... més d’un s’ha sorprès quan he afirmat “he vist ploure més en un minut que en 2 anys” , o intentant imaginant-se un Nadal en màniga curta (tot i que qualque Santjoaner hi sol anar també).

En aquest article xerraré més aviat del canvi d’estació. Ja que per temes gastronòmics, culturals i socials... hauríem d’escriure una enciclopèdia sencera. I el tema dels avions l’explicaré el mes que ve.

Molts temes d’aquest article vos sonaran familiars si llegiu es Mel i Sucre nº388 - Octubre 2012, on vaig escriure un article sobre Hemisferis.

Canvia molt el Nadal?

Realment si. Hem de pensar que Sant Joan i Arica se troben a llocs molt diferents del Món, posaré un tercer punt de comparació més semblant i proper Fuerteventura (Canàries). Com podreu veure a la taula següent el clima d’Arica és molt mes semblant a Canàries que no a Mallorca, i encara que el Nadal caigués a l’Hivern, seria un Nadal Molt càlid. I efectivament no hi plou mai.

	Sant Joan	Arica	Fuerteventura
Latitud	39º N	18º S	28º N
Temperatura Màxima Absoluta	41º	31º	36º
Temperatura màxima Mensual	31º	27º	27º
Temperatura Mínima Mensual	14º	16º	17º
Temperatura Mínima Absoluta	3º	14º	14º
Precipitació Anual	450	1	100
Estiu	Agost	Febrer	Agost
Hivern	Febrer	Agost	Febrer
Corrent Marina	Càlida	Freda	Freda
Paisatge	Mediterrani	Desert	Desert

Altres llocs on passa el mateix

Tots aquells llocs subtropicals on es trobi religió cristiana, Llatinoamèrica en general, Austràlia, Nova Zelanda i Sud-àfrica. Existeixen molts llocs amb climes càlids que no celebren Nadal.

Es habitual, que a Xile les festes de Nadal es celebrin al carrer, jugant i fent festa amb castells inflables... els pares noels (figura habitual de Nadal a Xile, ja que els reis mags estan pràcticament desapareguts) tendeixen anar amb roba fina, però alguns (i cada vegada més) van estil Australià, camisa vermella i calçons curts vermells (els Australians ja fa molts d’anys que publiciten Nadals estiuencs).

Passa amb altres festes?

Potser vos sorprendrà, però el poble de Saxamar (a l'interior d'Arica) d'on prové la família de la meva parella estan en festes durant el final d’agost, igual que a Sant Joan.

Lluny d'estereotips moderns, de "San Corteingles", dies del llibre, o moltes altres festes comercials... les festes, tenen una raó de ser: reconeixement d'un event astronòmic, acció de pregària per obtenir una bona collita, agraïment per el bon temps o les bones collites, recordatori d'un fet important...

La gran majoria de festes més tradicionals venen lligades a la collita:

-Solstici d'Hivern: Marca l'inici de l'any, és un event astronòmic, però també climàtic, ja que marca el moment més fred de l'any.

-Inici de la primavera: buscant la fertilitat, el bon temps, i desitjant una bona collita.

-Festa de l'estiu: generalment festa per agrair la collita (té moltes variants ja que canvia en funció del producte dominant.

Realment, existeix una vinculació climàtica on la gran majoria de festes més tradicionals venen lligades a la collita:

Event Climàtic	Sant Joan	Data	Cultura Aymara	Data
Solstici Hivern	Any Nou	25-des / 1-gener	Inti Raymi	24-Juny
Primavera	Rua / Carnaval	Febrer	Pachamama	Juliol/Agost
Recollida	Sol que Balla	23-24 de Juny	Anata Tunkuri	Gener/Febrer

No hi plou mai?

Realment el Desert d’Atacama (Nord de Xile i Sud de Perú) és el Desert més àrid del Món. Arica és una de les ciutats que s’hi poden trobar.

No hi plou mai per què durant l’Hivern, l’Anticicló de l’Illa de Pasqua que habitualment està situat al paral·lel 30ºS, s’acosta cap a Arica, afavorint un temps estable i sense precipitacions.

A l’Estiu, Hauria de ploure, ja que es produeixen fortes depressions a Bolívia, i també a la serralada dels Andes. El problema es que les precipitacions es produeixen a la serralada, a uns 200km a l’interior del continent i no a la costa.

Per tant la costa, regada per un corrent marítim d’aigua freda, que regula les temperatures i facilita les boires, provoca que no plogui mai. Però la boira i els aqüífers faciliten l’arribada d’aigua i per tant, les valls son verdes.