Turistes i Turisme

Ens trobem a la Mallorca de l'any 2015, durant l'estiu. Tota Mallorca està ocupada pels turistes... Tota? No! Un poblet habitat per santjoaners irreductibles resisteix encara i sempre contra els Turistes invasors. Uep! Però tenim clar lo que és un turista? I tenim clar lo que és turisme? No? Idò convendria fer un pensament... Geogràfic!

Perquè viatja la gent?

L'ésser humà té unes certes necessitats psicològiques que necessita satisfer. En el cas dels viatges es vol conèixer gent i llocs diferents; i es té un desig d'evasió d'una forma de vida artificial. Òbviament cada persona té motius diversos que responen a desitjos i necessitats especifiques i per tant donen origen a diversos tipus de turisme.

Com existeix el Turisme?

El turisme només ha pogut proliferar gràcies a que les darreres dècades s'han facilitat diversos factors importants: Vacances Obligatòries (han augmentat el temps lliure de la gent, sobretot de la classe obrera), millores econòmiques (tot i la crisi actual el PIB és superior que durant la postguerra), progrés en els mitjans de transport (als anys 60 els avions arribaven a 600 km/h i no tenien capacitat per a més de 100 passatgers; actualment qualsevol avió supera els 900 km/h i els més grans poden duur 500 passatgers).

D'ón ve la paraula turista?

Suggereix ser invenció anglesa, per ser el primer lloc on es va iniciar el turisme com a activitat organitzada i es va denominar "turistes" als que realitzaven viatges culturals/culminació d'estudis. Aquests viatges els feien durant els segles XVIII i XIX, els nobles i rics universitaris en acabar els estudis, passaven sempre per Itàlia i França, era un "Tour" (viatge d'anada i Tornada). El cas més conegut a Mallorca és l'arxiduc Lluís Salvador, pioner del turisme a la nostra illa.

Què és doncs el turisme?

Tot i que no té una sola i única definició entenem el turisme com una forma particular d'ús tel temps lliure (temps personal que podem dedicar a activitats de descans i recreació, per a afirmar-nos individual i socialment) i també una forma particular d'oci (ús "agradable" fet del temps lliure: ballar, llegir, cantar, viatjar, passejar, veure una pel·lícula...).

Per tant el turisme és una activitat més que fem dins el temps lliure, però on hi podem realitzar al mateix temps diverses activitats d'oci. És habitual també que els viatges turístics no siguin exclusivament turístics, i combinin altres motius: feina, salut, negocis...

I que és el turista?

A nivell estadístic existeix la necessitat d'establir una unitat de mesura per comparar amb xifres internacionals. Per tant és habitual entendre com a excursionistes aquelles persones que "viatgen" però no pernocten (dormen) al lloc de destí, si no, que tornen a dormir a casa seva (o a casa d'algun familiar o amic), en un lloc proper del seu àmbit de residència habitual. Però els turistes pernocten (dormen al lloc de destí) i per tant consideram actualment com a turistes aquelles persones que estan més de 24 hores fora de la seva residència habitual i realitzen pernoctacions en un altre punt geogràfic, tant si són nacionals com internacionals.

Ara que ho tenim clar, podem saber quants turistes venen a Mallorca. Per al 2013, van venir 13,8 milions de turistes, dels quals 11 milions eren estrangers (un 80%). Si voleu saber més detalls podeu consultar la Mel i Sucre nº387 -Setembre 2012, on ja vaig explicar altres estadístiques relacionades amb el turisme.

ESPAÑA 2013	Milions Turistes (N° de persones)			Milions Pernoctacions (N° de nits)			Pernoctació mitjana
	Total	Españols	Estrangers	Total	Españols	Estrangers
TOTAL	216,4	155,8	60,6	727,1	523,488	203,62	3,36

BALEARS 2013	Milions Turistes (N° de persones)			Milions Pernoctacions (N° de nits)			Pernoctació mitjana
	Total	Españols	Estrangers	Total	Españols	Estrangers
TOTAL	13,8	2,7	11,1	88,32	17,28	71,04	6,4

Transport Marítim

Feim un pensament... Marítim. Som a l'estiu i com sempre pensant amb el bon temps i la mar. Una de les funcions més importants de la mar és facilitar el transport marítim. El Transport és una faceta important de la geografia, ja que un 10% del cost dels productes es degut al transport. El 90% de tot el comerç mundial es transporta per mar, per tant és necessari saber com es transporten les coses.

Com que hi ha diferents tipus de càrrega s'utilitzen òbviament diferents tipus de vaixells per portar aquesta càrrega:

-Vaixell de càrrega general: que fins fa poc van ser els amos dels mars, però que actualment representen una petita fracció.

-Bulk-carrier: per a les càrregues sòlides a granel. La seva mida varia des de 2.000 o 3.000 TPM fins a les 400.000 TPM.

-Petrolier: des de petits vaixells de 500 TPM fins als superpetroliers de 550.000 TPM. Es divideixen també pel tipus de càrrega transportada, petroli cru, productes, etc.

-Vaixell portacontenidors: per transportar contenidors amb les mercaderies més diverses; mouen el comerç internacional, ja que han fet que el preu del transport s'abarateixi en gran mesura. La seva mida es mesura per TEU, equivalent a un contenidor de 20 peus. N'hi ha des de 100 TEU fins monstres d'uns 13.000 TEU.

-Vaixell frigorífic: especialitzat en transport càrregues refrigerades, generalment productes alimentaris.

-Ro-Ro o vaixell cotxera: transporten carregament rodant; han abaratit el transport de cotxes o material rodant. Es mesuren per la quantitat de vehicles que poden transportar.

-Transbordador o ferri: per transportar passatgers i els seus vehicles en distàncies relativament curtes, habitualment no més de dos dies de navegació, sent el més habitual unes hores.

 

Com es transporten les coses?

Des dels anys 60 i sobretot des dels 90 ha proliferat l'ús de contenidors. Per a poder transportar les mercaderies de forma habitual. Els Contenidors són literalment capses d'acer utilitzades per al transport intermodal eficient de mercaderies. És a dir poden ser transportats tant per grans vaixells portacontenidors, com amb trens de mercaderies i camions. Son un element clau del comerç internacional i compten amb unes mides estandarditzades. La mida estàndard es de 20 peus (6 metres) es coneix com a TEU; també existeix el FEU (de 40 peus o 12 metres).

Avui en dia aproximadament un 90% de la càrrega mundial que no és a granel (com els combustibles, minerals o cereals) és transportada en contenidors mitjançant rutes marítimes. Aproximadament cada any es mou un total de 550 milions de contenidors dels quals un 26% són productes elaborats a la Xina.

Això ha permès disminuir molt els costos del transport a llarga distància, gràcies al transport massiu en grans vaixells cada vegada més llargs i en ports cada vegada més automatitzats, cosa que va afavorir alhora un gran increment del comerç internacional: transportar, per exemple dur fruita des de Xile no costa gaire més que dur fruita de Mallorca a Alemanya. Per això es normal que durant l'hivern trobeu al mercat fruites xilenes, sobretot pomes i cireres.

 

Com es transporten els TEUs?

A mesura que s'han automatitzat els ports, i s'ha millorat l'eficiència del sector s'ha facilitat la construcció de grans vaixells de portacontenidors que poden navegar amb molta eficiència. Actualment els més grans poden moure fins a 18.000 TEUs; podreu veure un vaixell de la companyia Maersk al port de Barcelona almenys un cop al mes.

El Gran problema que tenen aquests vaixells es que estan limitats per la profunditat del Canal de Panamà, ja que amb el canal de Suez (almenys avui en dia) no tenen cap problema.

 

I a Mallorca es mouen TEUs?

Cada any al port de Palma es mouen uns 100.000 TEUs; el Port de Barcelona mou uns 2 milions de TEUs anuals. Així encara, ens trobem lluny dels 30 milions de contenidors anuals que mouen els ports asiàtics de Shangai o Singapur.

Per tant, si aquest estiu veis algun vaixell o camió movent contenidors, ja vos podeu fer la idea que possiblement ve de Xina.

30 pensaments

Feim un pensament... trenta!!. Aquest és l'article número 30 que Mel i Sucre hem publica, ja fa tres anys que continua i comencen a quedar enfora els primers números. Els haureu de cercar al 2012 o al Blog http://pensamentgeografic.blogspot.com.es/.

Supós que aquest mes estareu tots nerviosos amb les eleccions i els possibles canvis de govern (quan escric aquest article lo únic que sé es que el Barça acaba de guanyar la lliga; i falta una setmana per ses eleccions).

Que hem pensat fins ara?

Hem parlat de molts temes, Sant Joan, Barcelona, Xile, Clima, Turisme, Urbanisme, Paisatge, Ecònoma, Transports, Geologia, Hidrologia... Fins i tot de Llames i Terratrèmols, o curiositats exòtiques com les relacions entre Xile i Mallorca/Barcelona/Espanya... com explicaré en aquest article.

Catalans a Xile

Malauradament es mal de fer trobar mallorquins famosos a Xile, tot i que hi ha el cas de la ciutat d'Ovalle, on la immigració Mallorquina va ser massiva i s'hi poden trobar molts llinatges mallorquins. Per això bàsicament escriuré de catalans, me sap greu.

Fa poc era dia 21 de Maig, a Xile es celebra aquest dia el Combat Naval d'Iquique del 1879, una de les moltes batalles de la Guerra del Pacífic de Xile contra Perú i Bolívia. El més curiós d'aquesta guerra és que el principal general peruà era Miguel Grau net de catalans, concretament de Sitges. El general xilè era Arturo Prat Chacón, també net de catalans, concretament de Santa Coloma de Farners. Per això a Santa Coloma hi ha una anomenada "Artur Prat" on cada 21 de Maig hi fan un homenatge els xilens que viuen a Catalunya. També hi ha la Avinguda Xile i el Carrer Iquique. Per altra banda a la ciutat d'Iquique, es fàcil trobar el carrer "Santa Coloma de Farners".

Però no queda aquí la cosa; la família Montt, provinents de Sant Pere Pescador a Girona, van arribar a tenir tres presidents de la República de Xile: Manuel Montt, Jorge i Pedro Montt, entre el 1850 i el 1910.

 L'actual himne de Xile està també compost per un músic Català: Ramon Carnicer. I es comú trobar ciutats amb un carrer dedicat.

El Centre Català de Santiago de Xile fou fundat l'any 1906 i és un dels més antics.

Degut a que es mes d'eleccions deixaré aquest article curtet, perquè cada vegada venen coses més interessants.

Dispersió Territorial

Feim un pensament... Dispers. La localització de la gent en el territori sempre ha estat un tema complicat. Això crea patrons de distribució concrets que donen lloc a models diversos de dispersió territorial de la població.

Hàbitat Concentrat

Se sol localitzar en àrees amb escassetat d'aigua, la qual cosa obliga a la població a unir-se per a l'abastament bàsic.  També passa el mateix quan altres recursos son escassos com la falta de territori per construir (ja que es deixen les millors terres per a finalitats agrícoles, boscoses o simplement és complicat construir-hi per estar en les pendents d'una vall).

La població viu agrupada en un sol nucli que pot estar disposat de diferents formes:

- Agrupat, al voltant d'una església, un castell, un port... Que pot ser amb els carrers desordenats, radials o ortogonals. (Sant Joan, Petra, Llucmajor... la gran majoria de pobles de Mallorca).

- Lineal, al llarg d'una via de comunicació principal, ja sigui un carrer o un riu. (Esporles, Santa Eugènia).

Hàbitat Dispers

Es caracteritza per un elevat índex de dispersió, que prové del fet que la casa rural està envoltada per les terres de conreu, prats o muntanyes, per a la seva millor vigilància i està allunyada d'altres cases rurals.

A l'estat Espanyol en general és molt comú: les Possessions Mallorquines, les Masies Catalanes, els Cortijos Andalusos, les Quinterías Manchegas i fins i tot les Alqueries Musulmanes. La gran diferència entre elles és sobretot la densitat, Tant les possessions com les Masies solen ser tècnicament satèl·lits d'un poble mentre que els Cortijos i les Quinterías han estat més independents. Podem distingir entre:

- Dispers Absolut, Sense gairebé cap nucli urbà proper. Parlam d'un espai rural complet. És habitual a quasi tot Espanya, excepte al Mediterrani.

- Dispers amb Concentrat Lax, Habitual a Catalunya (Masies), València (Mas o Alqueria) i Balears (Possessions). Aquestes cases rurals sempre son relativament properes (menys de 5 km) a un poble més gran.

Sant Joan: Concentrat, agrupat, ortogonal

Sant Joan, com la gran majoria de pobles de Mallorca és un habitat Concentrat (Degut a que totes les cases estan juntes per aprofitar al màxim les terres de conreu), Agrupat (Entorn a l'església i l'ajuntament) i Ortogonal (perquè els carrers formen una trama quadriculada amb angles rectes).

Podríem considerar Sant Joan com un habitat Dispers amb Concentrat Lax, gràcies a les possessions de Sa Bastida, Son Brondo, Solanda, Es Calderers... però aquesta categoria és més habitual de llocs amb baixa densitat, com els Pirineus o les zones més rurals de Catalunya.

Camèlids Andins

Feim un pensament... animal. A Sudamèrica les espècies animals i vegetals són diferents als que tenim avesats a Europa. Això és deu a la deriva continental i que amb el pas dels milions d'anys els animals de cada continent s'han anat especialitzant, adaptant i per tant diferenciant. Els Camèlids Andins són lògicament molt diferents als Camèlids Africans i Asiàtics.

Camèlids Andins?

Són quatre espècies animals, que segurament coneixeu per separat: Llama, Alpaca, Guanac i Vicunya. Segons l'espècie fan aproximadament un 1-1,2m d'alt a la creu i entre 1,6-1,9m d'alçada. Pesen entre 50 i 100kg. En Resum, són com una espècie d'ovelles grosses i amb el coll llarg. I és curiós perquè els espanyols anomenaven "ovejas" a les Llames quan les van veure fa 500 anys.

Fins fa pocs anys no quedava clar si eren espècies diferents o races d'una mateixa espècie, però actualment, segons les proves d'ADN recents s'ha pogut establir la relació correcta entre elles. Tot això es deu a que les quatre espècies es poden hibridar entre elles sense problemes.

En general tots els camèlids viuen en climes secs amb grans diferencies de temperatura i una elevada radiació solar. Tenen una gran resistència a la deshidratació.

El ramat té un comportament gregari i territorial, existint sempre un mascle dominant que controla els altres o els fa fora del ramat.

A diferencia de la llana d'ovella, tenen una llama lleugera de microfibres buides, que és molt més lleugera i preuada. La llana d'aquests animals sempre ha tengut molt bona fama, tant, que fins i tot als anys 50 ja era ben coneguda la llana d'Alpaca (concretament) entre els sectors de classe alta a Europa i Estats Units.

Animal	Estat	Tamany	Funció	Població
Llama	Domesticat	Gran	Càrrega i Carn	3,5 milions
Alpaca	Domesticat	Petit	Llana i Carn	6,5 milions
Guanac	Silvestre	Gran	Llana	600 mil
Vicunya	Silvestre	Petit	Llana	190 mil

Llama (Lama glama)

És la més coneguda de les quatre, i també el més gran. Es el més fort dels camèlids andins que generalment s'utilitza com animal de càrrega i per a carn. Poden carregar entre 40kg i 60kg de càrrega. I si, escupen quan s'enfaden!

Es considera una hibridació i millora genètica creada del Guanac des de l'època preincaica a prop del 4.500 a.C. Completament Domesticada.

La llama té les fibres més gruixudes i pot arribar a aportar fins a 4kg de llana cada 2 anys.

S'estima que la població mundial és d'uns 3,5 milions de llames. Que es concentra majoritàriament a Bolívia (60%) i Perú (30%).

Alpaca (Vicugna pacos)

Es una hibridació de la Vicunya amb gens de llama. També està completament domesticada.

Són més petites que les llames, i foren creades per aprofitar la seva llana i carn (no per càrrega).  I també escupen.

La textura de la seva llana és fina i sedosa és la més utilitzada en tèxtil de qualitat, i aporta uns 5kg de llana cada 2 anys. El preu de la llana d'Alpaca sense processar pot costar uns 10€.

La població mundial d'Alpaques és d'uns 6,5 milions que es concentren a Perú (80%), Bolívia (8%) i  Australia (6,6%).

Guanac (Lama guanicoe)

És la versió silvestre de la llama, la seva alçada es de fins a 1,9 m. Es caracteritzen per ser els animals més grans de la Patagonia. També Són els més ràpids de tots els camèlids, poden arribar a 64 km/h.

Es distribueixen des del Sud del Perú fins a la Terra del Foc, són per tant els que toleren més el fred.

Els seus principals depredadors són el Puma i la Guineu dels Andes.

S'estima que la població es d'uns 600.000, es troben sobretot a Argentina (94%) i Xile (5%). Malauradament es troba en Risc Lleu d'extinció.

Vicunya (Vicugna vicugna)

És l'espècie original i silvestre de l'alpaca. Son els camèlids més petits, pesen entre 40 i 50 kg i tenen una longitud de 80 cm. 

Viuen sempre per sobre dels 3500m en l'estadi de nivell anomenat "Puna", que és un ambient molt estepari.

La fibra de la seva llana està entre las més fines del Món, mesurant uns 15 microns de diàmetre. Pot arribar a costar uns 400€ cada kilo, té molta fama a nivell mundial, a Europa o Estats Units es paguen uns 20.000 € per una jaqueta o 31.000 € en un traje fabricat amb aquesta suau tela.

La població mundial de Vicunyes és d'uns 190.000 exemplars, es distribueixen entre Perú (63%), Bolívia (17%) i Xile (10%). Malauradament també es troba en Risc Lleu d'extinció.

Fibra	Diàmetre (microns)	Longitud (mm)	Preu Kilo
Vicunya	10 a 15	15 a 40	420 €
Angora	11 a 15	25 a 50	48 €
Cashmere	15 a 19	25 a 90	147 €
Alpaca	18 A 40	75 A 400	10 €

Vols Oceànics

Feim un pensament... volant moltes hores. A principis de febrer, he tornat a Xile. Concretament a Arica. Molta gent a Sant Joan em demanava com funciona el tema dels vols Oceànics. Alguns els han pogut experimentar viatjant al Carib, Estats Units... però n’hi ha de més llargs.

Com ja he explicat altres vegades, la gestió del transport és un tema habitual de la geografia, on sovint entrem en discòrdia amb els enginyers de transport... i per variar amb els polítics de torn. De totes maneres en aquest article xerraré més concretament dels aspectes personals que no de la gestió de vols.

És Lluny Xile?

Si i no. Cal tenir en compte que el Món té 12.750 km de diàmetre, i la Circumferència fa uns 44.000 km. Des de Sant Joan a Arica hi ha aproximadament 10.000 km, però el lloc més llunyà respecte Mallorca és Nova Zelanda, i està a 19.900 km, el doble que Xile!

Però són moltes hores de vol, cert. Mentre un vol a Nova York pot ser d’unes 6 o 7 hores, des de Madrid a Santiago de Xile hi ha unes 13 o 15 hores, i des de Lima (Perú) entre 11 i 12 hores. Comparant amb els 35 minuts a Barcelona, l’hora fins a Madrid, o les 2 hores fins a Europa... arribar a Xile és enfora com ho podeu veure al mapa. I això sense fer escales! El cas més habitual és fer escala a Madrid (on se perd bastant de temps).

Com es gestiona el temps en un vol tan llarg?

Sincerament, encara que puguin ser moltes hores, les companyies aèries planifiquen molt bé el temps de vol de llarga distància. Ofereixen sempre un sopar i un berenar.  Si mirau les taules de planificació de vol, anau alerta, he posat a la fila de dalt l’hora de sortida, però arribareu a l’hora d’arribada de la fila d’abaix. L’exemple és un vol nocturn entre Madrid i Santiago durant els mesos de Novembre-Març, quan la diferència en hores es de 4. Si volau a Xile durant l’estiu mallorquí arribareu dues hores més prest, a les 7:00.

Xile à Madrid
Hora	Sortida	Sopar	Dormir	Berenar	Arribada
Xile	20:00	21:00	23:00	08:00	10:00
Madrid	00:00	01:00	03:00	12:00	14:00

Madrid à Xile
Hora	Sortida	Sopar	Dormir	Berenar	Arribada
Madrid	00:00	01:00	03:00	12:00	13:00
Xile	20:00	21:00	23:00	08:00	09:00

És ideal dur un llibre, un ordinador portàtil, una consola de jocs portàtil... o qualsevol cosa que poguem utilitzar per a distreure. De totes maneres en aquests viatges els avions solen tenir unes pantalles personals a cada seients, amb pel·lícules, documentals, sèries, música, jocs... sincerament, qui s’avorreix es perquè vol.

Que és el famós Jet-lag?

És un desequilibri produït entre el rellotge intern d'una persona (que marca els períodes de somni i despertar) i el nou horari que s'estableix al viatjar amb avió llargues distàncies, a través de diverses regions horàries, com és el cas d’un viatge entre Xile i Mallorca.

La millor manera de no sofrir-lo és descansant bé i aprofitar al màxim possible el pla de vol. També hi ha maneres de preparar-se a consciència i intentar adaptar els horaris de son els dies anteriors al viatge.

I ara què?

Els propers mesos redactaré diversos articles de temes que he pogut conversar a Sant Joan, transports, urbanisme, cosetes que s’han fet a la vila... que m’han sorprès durant aquests anys d’absència.