Tractats de Lliure Comerç

Avui en dia estem en un Món cada dia més globalitzat. Per tant les mercaderies es mouen a més distància i la interacció entre països és cada vegada més gran. Una de les conseqüències son les aliances entre estats lliures que decideixen que fer amb les seves fronteres i les seves mercaderies. Sabeu com ens afecta això? Té conseqüències directes per a nosaltres? Idò convindria fer un pensament... Geogràfic!

Què és un Tractat de Lliure Comerç?

És un acord entre dos o més països que té com a objectiu principal establir regles comunes per normar la relació comercial entre ells.  Són instruments bilaterals o multilaterals de política exterior que els països utilitzen per consolidar i ampliar l'accés dels seus productes i eliminar barreres entre sí. Per aconseguir això tenen diversos objectius que no sempre se compleixen.

Objectius dels Tractats de Lliure Comerç

Aquests son alguns dels objectius, no sempre es compleixen tots i a vegades en venen d'altres d'implicats.

•     Promoure les condicions per a una competència justa (tot i que a vegades es produeix l'efecte contrari, ja que la part més pobre té menys opcions de competència).

•     Incrementar les oportunitats de inversió (on la part més pobre té menys oportunitats d'inversió).

•     Proporcionar la protecció adequada als drets de propietat intel·lectual.

•     Establir procediments eficaços per l'aplicació del TLC i per a la solució de controvèrsies.

•     Fomentar la cooperació trilateral, regional i multilateral, entre d'altres països.

•     Eliminar barreres que afectin o minvin el comerç.

•     Oferir una solució a controvèrsies.

•     Establir processos efectius per a la estimulació de la producció nacional.

Temes addicionals al TLC

Un TLC constitueix un acord integral, que inclou temes clau de la relació econòmica entre les parts. En el cas de l'accés al mercat de béns, aborda aspectes relacionats amb barreres aranzelàries i no aranzelàries, salvaguardes, normes d'origen, obstacles tècnics, mesures sanitàries i fitosanitàries i mecanismes de defensa comercial. El TLC incorpora també assumptes relatius al comerç de serveis (telecomunicacions, financers, professionals, construcció, programari, entre d'altres), al comerç electrònic i les compres governamentals, la promoció i protecció recíproca d'inversions i la protecció dels drets de propietat intel·lectual, el compliment de les normes laborals i mediambientals i l'aplicació de mecanismes de solució de controvèrsies. Les negociacions d'un TLC transcendeixen l'esfera del comerç i abasten altres àmbits relacionats a una visió desenvolupament més comprensiva, pel que suposen la generació d'espais de diàleg en les diverses societats que conformen el TLC per arribar a propostes consensuades i socialment acceptades.

Conseqüències dels TLC

Així mateix, l'obertura comercial genera una major integració dels països a l'economia mundial, el que fa possible reduir la volatilitat del seu creixement, el nivell de risc del mercat intern i el cost de finançament de l'activitat privada en general.

No obstant això, no tots els sectors de l'economia es beneficien de la mateixa manera amb els tractats de lliure comerç. Hi ha sens dubte productes de major sensibilitat en el procés de negociació que s'han de protegir amb determinats mecanismes de defensa comercial. També cal tenir en compte que els efectes negatius sobre certs productes també es poden atenuar si es prenen les mesures adequades per impulsar la seva competitivitat o en tot cas incentivar la seva reconversió cap a activitats amb un major potencial de creixement.

Exemples de Tractats de lliure comerç

Tot i que es parla recentment de tractats en negociació com el TTIP (Atlàntic) i el TPP (Pacífic) existeix de fa uns anys una sèrie de Tractats en vigents a tenir en compte. Son tots d'escala continental i no inclouen països fora del seu continent, cosa que els fa molt estables.

- Unió Europea (UE): Des del 1956 (Ampliada múltiples vegades i reformulada al 1992) ha desenvolupat un mercat únic mitjançant un sistema de lleis estandarditzades vigents en tots els estats membres i que garanteixen les quatre llibertats de la Unió: la llibertat de moviment de les persones, dels béns, dels serveis i del capital. La Unió Europea també té una política comercial única, polítiques agrícoles i pesqueres comunes, i una política de desenvolupament regional.

- Associació Europea de Lliure Comerç (EFTA): (European Free Trade Association), establerta al 1960 alternatiu pels estats europeus que no podien o preferien no unir-se a la Comunitat Econòmica Europea (CEE) (en l'actualitat la Unió Europea). Avui dia està formada per Islàndia, Noruega, Suïssa i Liechtenstein (i abans també per Regne Unit, Portugal, Dinamarca, Àustria, Suècia i Finlàndia). De totes maneres tenen molta interrelació amb la Unió Europea, però ho veurem en altres articles.

- Àrea de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord (NAFTA): (North American Free Trade Agreement) Creada al 1994 és el bloc comercial integrat pel Canadà, els Estats Units i Mèxic estableixen una àrea de lliure comerç així com estàndards ambientals i laborals per a tots tres països. A diferència de la Unió Europea el trànsit lliure no inclou persones.

- Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic (ASEAN): (Association of Southeast Asian Nations) Fundada al 1967, inclou Indonèsia, Malàisia, Filipines, Singapur, Tailàndia, Brunei, Myanmar, Cambodja, Laos i Vietnam; sovint inclou Xina. Té per objectiu accelerar el creixement econòmic, el progrés social, el desenvolupament cultural entre els seus membres, fomentar la pau i l'estabilitat regional i proporcionar als països membres un marc on puguin discutir les seves diferències de manera pacífica.

- Mercado Común del Sur (MERCOSUR): Fundada al 1991 i està formada per  Brasil, Argentina, Uruguai, Paraguai i Veneçuela. Promou la lliure circulació de béns, serveis i factors productius entre els països, l'establiment d'un aranzel extern comú i l'adopció d'una política comercial comuna, la coordinació de polítiques macroeconòmiques i sectorials entre els Estats parts i l'harmonització de les legislacions per aconseguir l'enfortiment del procés d'integració. Bolívia, Xile, Colòmbia, Equador i Perú hi tenen estatus d'associat, conformant el Mercosur Ampliat.

Actualment hi ha dos Tractats en negociació que estan provocant moltes tensions a nivell mundial. Una de les principals característiques es que són Intercontinentals, cosa que des del punt de vista de la geografia suposa certs problemes de logística i mobilitat. Una altra curiositat es que totes dues estan promogudes per Estats Units d'Amèrica.

- Associació Transatlàntica pel Comerç i la Inversió (TTIP): (Trade and Investment Partnership) o Transatlantic Free Trade Area (TAFTA). Proposat als anys 90, reiniciat al 2006 i actualment en negociacions, és un acord de lliure comerç proposat entre la Unió Europea i els Estats Units. Els defensors diuen que l'acord donaria lloc a un creixement econòmic multilateral, mentre que els crítics diuen que augmentaria el poder empresarial i faria més difícil que els governs poguessin regular els mercats per al benefici públic.

- Aliança Transpacífica (TPP): Trans-Pacific Partnership. Ideat al 2005 i en plena negociació. Està conformat per Austràlia, Brunei, Canadà, Estats Units, Japó, Malàisia, Mèxic, Nova Zelanda, Perú, Singapur, Vietnam i Xile. Pretén fomentar el comerç i la inversió entre els països socis de la TPP, per promoure la innovació, el creixement econòmic i el desenvolupament, i per donar suport a la creació i preservació de llocs de treball. Es fortament criticat i protestat per les negociacions, en gran part a causa del secret del procediment, l'abast expansiu d'aquest acord, i les clàusules controvertides d'esborranys filtrades al públic.

Com podeu veure les relacions internacionals son molt complicades i es poden superposar diferents associacions al mateix temps complint molts propòsits, però aquests temes i sobretot a Europa, els tractarem un altre dia.

Terratrèmols i Plaques

Ha tornat a tremolar a Xile, tres terratrèmols superiors a grau 8 en 5 anys. Vos pareix molt? Per què tremola tant a alguns llocs del Món i tant poc en altres? Hem d'estar preparats a Mallorca per un Gran Terratrèmol? Idò convindria fer un pensament... Geogràfic!

Què és un terratrèmol?

Realment, sobre terratrèmols en varem parlar en un Article Publicat a la revista Mel  i Sucre nº 390 - Desembre2012. Si ho mireu, veureu que posa textualment:

<< Es el resultat de l'alliberament brusc d'energia acumulada pels desplaçaments i les friccions de les diferents plaques tectòniques que formen l'escorça. Es produeixen nombrosos sismes tots els dies,  uns cent mil cada any a tot el Mon, però la majoria no els podem percebre.>>

Si bé repassarem algunes coses d'aquell article, aquí anirem un poc més enllà.

Per que es produeixen els terratrèmols?

El Planeta Terra està conformat per diverses Plaques Tectòniques de roca sòlida que conformen la superfície terrestre que nosaltres coneixem (Escorça o Litosfera). Aquestes plaques suren i es desplacen sobre una espècie de capa "gelatinosa" de lava molt calenta que s'anomena Astenosfera (o Mantell).

Les plaques son com una espècie de trencaclosques en constant moviment. Es mouen perquè són de densitats diferents, les Plaques d'escorça oceànica es creen al mig dels oceans, en un lloc anomenat Dorsal. S'amplien cap als continents movent-los a raó d'uns centímetres cada any. Però a vegades les plaques es trenquen i la placa Oceànica es mou per sota del continent, provocant grans terratrèmols en una zona que s'anomena de Subducció. I tot aquest moviment fa que els continents puguin xocar provocant zones de Col·lisió.

 

Dorsal

A les Dorsals es crea la litosfera oceànica, es produeixen terratrèmols constantment. La lava es refreda i es converteix en Roca. Quan la lava (per algun motiu) surt a la superfície es formen illes i continents, com per exemple Canàries o Islàndia (que tècnicament és un continent que s'està formant sobre dues plaques diferents).

És més habitual veure-hi volcans que terratrèmols (arriben a un màxim de 6-7 graus en l'escala sísmica) , son habitualment de lava llefiscosa, lenta però molt densa, per tant contribueixen a crear més superfície.

Subducció

Són zones on la placa Oceànica s'ha trencat fa milions d'anys i es mou per sota la placa continental. D'aquesta manera es fon i torna a formar part del Mantell. La Fricció i el moviment d'aquestes zones és molt forta, per tant es produeixen terratrèmols molt forts en aquestes àrees. Avui en dia les zones de subducció són les costes de l'Oceà Pacífic, s'anomena l'Anell de Foc degut als terratrèmols i volcans. Comença a Nova Zelanda i Austràlia, passa per Indonèsia, Xina, Japó, Rússia, Canada, Estats Units, i tota Amèrica per acabar al Sud de Xile. Per tant, són les Àrees del Món amb més terratrèmols. Són els més potents de tots i profunds de tots, és molt habitual que arribin a grau 8 en l'escala sísmica i el record mundial està xifrat en 9,5 (a Xile l'any 1960).

Col·lisió

En 100 milions d'anys, una placa que es mou a raó de 5 cm anuals, es pot haver desplaçat 5.000 km, per tant els moviments de plaques són molt ràpids si es té en compte que la Terra té 4.500 milions d'anys.

Tard o d'hora l'escorça oceànica s'acaba entre dos continents, aquests s'apropen massa i xoquen, formant illes com les Balears i serralades com els Pirineus i els Alps. Quan dos continents xoquen els terratrèmols són més superficials i menys potents (no solen passar de 5 graus). L'Excepció és l'Himàlaia degut a que la Dorsal índica té molta força i està empenyent de forma molt potent la placa de la India contra la Placa Eurasiàtica.

I a Mallorca?

El Mar Mediterrani era un antic Oceà que li queden molts pocs milions d'anys de vida. La Placa Europea i la Placa Africana estan xocant (lentament, però xocant), i en uns milions d'anys tancaran l'estret de Gibraltar. Posteriorment l'antic fons marí (sec) unirà les Balears amb els dos continents i s'anirà fracturant i plegant poc a poc fins a crear una gran serralada. Es per això que els terratrèmols més freqüents del Mediterrani es produeixen just on hi ha la fractura entre les plaques Europea i Africana. I això pot produir Tsunamis que afecten Mallorca, però d'això en xerrarem el mes següent.

Onades

Estiu 2015, anam a la mar i podem veure con una i altra vegada les ones arriben a la platja. Sempre és així? Les ones son sempre iguals? Tenim la sort que al Mediterrani que les ones de la mar són de poca altura? Tenim clar com se fan les ones? No? Idò convindria fer un pensament... Geogràfic!

Què és una ona?

Són moviments ondulatoris, oscil·lacions periòdiques de la superfície del mar, formades per crestes i depressions que es desplacen horitzontalment. Es caracteritzen per una sèrie de variables físiques i geomètriques.

Longitud d'ona (L): és la distància horitzontal entre dues crestes o dues depressions successives.

Període (T): és el temps, explicat en segons, entre el pas de dues crestes successives per un mateix punt.

Alçada (H): distància entre la cresta de l'onada i el nivell mitjà del mar.

Pendent: relació entre l'altura i la longitud d'ona (H / L).

Amplitud (A): distància entre la cresta i la vall de l'onada.

Velocitat de propagació: V = Longitud d'ona / Període

Com que les onades són molt variades, s'utilitzen mitjanes en certs períodes de temps, i per tant parlam d'ones d'un metre d'alt, que arriben cada 10 o 20 segons en condicions normals a Mallorca.

El vent és responsable de la generació de l'onatge que es desplaça sobre la superfície de l'aigua i que juga un paper molt important en la modificació de la línia costanera.

Es poden classificar les onades?

Exacte, existeixen dos tipus d'onades.

Onades d'aigua profunda: que no estan influenciades pel fons de la mar i depenen exclusivament de la força del vent. Per tant el vent produeix un moviment més o menys regular en la superfície de l'oceà, denominat onatge, en el qual l'altura de l'ona és baixa en relació amb el llarg de l'ona. L'onatge es propaga en l'oceà en general molt lluny del lloc on s'origina. Així, l'estructura superficial de l'oceà és el resultat de la superposició de diversos trens d'onades que s'interfereixen resultant depressions i cims. La interferència pot donar anul·lació o un reforçament.

Onades costaneres: Si seguim les onades des que el vent les produeix a alta mar, viatgen milers de quilòmetres i trenquen finalment contra la costa. A partir d'aquest moment per disminució de la profunditat de l'aigua, la seva forma i moviment estan afectats pel fons.

Com es fan les Onades?

El desenvolupament de les ones s'atribueix a tres factors principals:

- La velocitat mitjana del vent.

- La durada del temps en què actua.

- La distància sobre la qual ha bufat (fetch).

Com més grans són aquestes variables més grans són les ones que es poden produir.

El mar Mediterrani, té un fetch molt curt (uns 200 o 300 km), però velocitats de vent molt altes (és habitual tenir tramuntanades amb velocitats de 100 km/h). En canvi Arica que està considerada un bon lloc per al Surf a nivell mundial té un fetch molt llarg (Oceà Pacífic mínim 3000 km), però velocitats del vent inferiors.

Velocitat del vent (km / h)	Durada mínima (h)	Fetch (km)	Alçada mitjana (m)
18	2,4	18	0,3
28	6,0	63	0,8
37	10	140	1,5
46	16	300	2,7
-	-	-	-
92	69	2600	15

On es fan les Onades més altes doncs?

Les podem trobar en aquells grans oceans (molt fetch) amb forts vents. Com podeu veure en el mapa, són aquelles on bufen els vents de l'oest a les zones temperades dels dos hemisferis. Les tempestes donen origen a ones del NO i SO, a partir dels 40º de latitud. El cinturó de tempestes del sud és l'àrea generadora d'onades més clara i definida del Món perquè allí es registren gran quantitat de vents forts (mínim 75 km/h), són relativament persistents pel que fa a ubicació i bufen sobre llargues distàncies al mar. I és habitual trobar ones superiors als 8 metres al voltant de l'Antàrtida.

 

I a Mallorca?

Les onades més altes que podem rebre a Mallorca són d'uns 6 metres d'alt, i són casos extrems de fortes tramuntanades, ja que els temporals habituals solen provocar ones d'entre 2 i 4 metres.

Per tant, no passeu pena, que no arribarà cap onada a la vila, i tampoc un Tsunami, però això ho vorem un altre dia.

Turistes i Turisme

Ens trobem a la Mallorca de l'any 2015, durant l'estiu. Tota Mallorca està ocupada pels turistes... Tota? No! Un poblet habitat per santjoaners irreductibles resisteix encara i sempre contra els Turistes invasors. Uep! Però tenim clar lo que és un turista? I tenim clar lo que és turisme? No? Idò convendria fer un pensament... Geogràfic!

Perquè viatja la gent?

L'ésser humà té unes certes necessitats psicològiques que necessita satisfer. En el cas dels viatges es vol conèixer gent i llocs diferents; i es té un desig d'evasió d'una forma de vida artificial. Òbviament cada persona té motius diversos que responen a desitjos i necessitats especifiques i per tant donen origen a diversos tipus de turisme.

Com existeix el Turisme?

El turisme només ha pogut proliferar gràcies a que les darreres dècades s'han facilitat diversos factors importants: Vacances Obligatòries (han augmentat el temps lliure de la gent, sobretot de la classe obrera), millores econòmiques (tot i la crisi actual el PIB és superior que durant la postguerra), progrés en els mitjans de transport (als anys 60 els avions arribaven a 600 km/h i no tenien capacitat per a més de 100 passatgers; actualment qualsevol avió supera els 900 km/h i els més grans poden duur 500 passatgers).

D'ón ve la paraula turista?

Suggereix ser invenció anglesa, per ser el primer lloc on es va iniciar el turisme com a activitat organitzada i es va denominar "turistes" als que realitzaven viatges culturals/culminació d'estudis. Aquests viatges els feien durant els segles XVIII i XIX, els nobles i rics universitaris en acabar els estudis, passaven sempre per Itàlia i França, era un "Tour" (viatge d'anada i Tornada). El cas més conegut a Mallorca és l'arxiduc Lluís Salvador, pioner del turisme a la nostra illa.

Què és doncs el turisme?

Tot i que no té una sola i única definició entenem el turisme com una forma particular d'ús tel temps lliure (temps personal que podem dedicar a activitats de descans i recreació, per a afirmar-nos individual i socialment) i també una forma particular d'oci (ús "agradable" fet del temps lliure: ballar, llegir, cantar, viatjar, passejar, veure una pel·lícula...).

Per tant el turisme és una activitat més que fem dins el temps lliure, però on hi podem realitzar al mateix temps diverses activitats d'oci. És habitual també que els viatges turístics no siguin exclusivament turístics, i combinin altres motius: feina, salut, negocis...

I que és el turista?

A nivell estadístic existeix la necessitat d'establir una unitat de mesura per comparar amb xifres internacionals. Per tant és habitual entendre com a excursionistes aquelles persones que "viatgen" però no pernocten (dormen) al lloc de destí, si no, que tornen a dormir a casa seva (o a casa d'algun familiar o amic), en un lloc proper del seu àmbit de residència habitual. Però els turistes pernocten (dormen al lloc de destí) i per tant consideram actualment com a turistes aquelles persones que estan més de 24 hores fora de la seva residència habitual i realitzen pernoctacions en un altre punt geogràfic, tant si són nacionals com internacionals.

Ara que ho tenim clar, podem saber quants turistes venen a Mallorca. Per al 2013, van venir 13,8 milions de turistes, dels quals 11 milions eren estrangers (un 80%). Si voleu saber més detalls podeu consultar la Mel i Sucre nº387 -Setembre 2012, on ja vaig explicar altres estadístiques relacionades amb el turisme.

ESPAÑA 2013	Milions Turistes (N° de persones)			Milions Pernoctacions (N° de nits)			Pernoctació mitjana
	Total	Españols	Estrangers	Total	Españols	Estrangers
TOTAL	216,4	155,8	60,6	727,1	523,488	203,62	3,36

BALEARS 2013	Milions Turistes (N° de persones)			Milions Pernoctacions (N° de nits)			Pernoctació mitjana
	Total	Españols	Estrangers	Total	Españols	Estrangers
TOTAL	13,8	2,7	11,1	88,32	17,28	71,04	6,4

Transport Marítim

Feim un pensament... Marítim. Som a l'estiu i com sempre pensant amb el bon temps i la mar. Una de les funcions més importants de la mar és facilitar el transport marítim. El Transport és una faceta important de la geografia, ja que un 10% del cost dels productes es degut al transport. El 90% de tot el comerç mundial es transporta per mar, per tant és necessari saber com es transporten les coses.

Com que hi ha diferents tipus de càrrega s'utilitzen òbviament diferents tipus de vaixells per portar aquesta càrrega:

-Vaixell de càrrega general: que fins fa poc van ser els amos dels mars, però que actualment representen una petita fracció.

-Bulk-carrier: per a les càrregues sòlides a granel. La seva mida varia des de 2.000 o 3.000 TPM fins a les 400.000 TPM.

-Petrolier: des de petits vaixells de 500 TPM fins als superpetroliers de 550.000 TPM. Es divideixen també pel tipus de càrrega transportada, petroli cru, productes, etc.

-Vaixell portacontenidors: per transportar contenidors amb les mercaderies més diverses; mouen el comerç internacional, ja que han fet que el preu del transport s'abarateixi en gran mesura. La seva mida es mesura per TEU, equivalent a un contenidor de 20 peus. N'hi ha des de 100 TEU fins monstres d'uns 13.000 TEU.

-Vaixell frigorífic: especialitzat en transport càrregues refrigerades, generalment productes alimentaris.

-Ro-Ro o vaixell cotxera: transporten carregament rodant; han abaratit el transport de cotxes o material rodant. Es mesuren per la quantitat de vehicles que poden transportar.

-Transbordador o ferri: per transportar passatgers i els seus vehicles en distàncies relativament curtes, habitualment no més de dos dies de navegació, sent el més habitual unes hores.

 

Com es transporten les coses?

Des dels anys 60 i sobretot des dels 90 ha proliferat l'ús de contenidors. Per a poder transportar les mercaderies de forma habitual. Els Contenidors són literalment capses d'acer utilitzades per al transport intermodal eficient de mercaderies. És a dir poden ser transportats tant per grans vaixells portacontenidors, com amb trens de mercaderies i camions. Son un element clau del comerç internacional i compten amb unes mides estandarditzades. La mida estàndard es de 20 peus (6 metres) es coneix com a TEU; també existeix el FEU (de 40 peus o 12 metres).

Avui en dia aproximadament un 90% de la càrrega mundial que no és a granel (com els combustibles, minerals o cereals) és transportada en contenidors mitjançant rutes marítimes. Aproximadament cada any es mou un total de 550 milions de contenidors dels quals un 26% són productes elaborats a la Xina.

Això ha permès disminuir molt els costos del transport a llarga distància, gràcies al transport massiu en grans vaixells cada vegada més llargs i en ports cada vegada més automatitzats, cosa que va afavorir alhora un gran increment del comerç internacional: transportar, per exemple dur fruita des de Xile no costa gaire més que dur fruita de Mallorca a Alemanya. Per això es normal que durant l'hivern trobeu al mercat fruites xilenes, sobretot pomes i cireres.

 

Com es transporten els TEUs?

A mesura que s'han automatitzat els ports, i s'ha millorat l'eficiència del sector s'ha facilitat la construcció de grans vaixells de portacontenidors que poden navegar amb molta eficiència. Actualment els més grans poden moure fins a 18.000 TEUs; podreu veure un vaixell de la companyia Maersk al port de Barcelona almenys un cop al mes.

El Gran problema que tenen aquests vaixells es que estan limitats per la profunditat del Canal de Panamà, ja que amb el canal de Suez (almenys avui en dia) no tenen cap problema.

 

I a Mallorca es mouen TEUs?

Cada any al port de Palma es mouen uns 100.000 TEUs; el Port de Barcelona mou uns 2 milions de TEUs anuals. Així encara, ens trobem lluny dels 30 milions de contenidors anuals que mouen els ports asiàtics de Shangai o Singapur.

Per tant, si aquest estiu veis algun vaixell o camió movent contenidors, ja vos podeu fer la idea que possiblement ve de Xina.

30 pensaments

Feim un pensament... trenta!!. Aquest és l'article número 30 que Mel i Sucre hem publica, ja fa tres anys que continua i comencen a quedar enfora els primers números. Els haureu de cercar al 2012 o al Blog http://pensamentgeografic.blogspot.com.es/.

Supós que aquest mes estareu tots nerviosos amb les eleccions i els possibles canvis de govern (quan escric aquest article lo únic que sé es que el Barça acaba de guanyar la lliga; i falta una setmana per ses eleccions).

Que hem pensat fins ara?

Hem parlat de molts temes, Sant Joan, Barcelona, Xile, Clima, Turisme, Urbanisme, Paisatge, Ecònoma, Transports, Geologia, Hidrologia... Fins i tot de Llames i Terratrèmols, o curiositats exòtiques com les relacions entre Xile i Mallorca/Barcelona/Espanya... com explicaré en aquest article.

Catalans a Xile

Malauradament es mal de fer trobar mallorquins famosos a Xile, tot i que hi ha el cas de la ciutat d'Ovalle, on la immigració Mallorquina va ser massiva i s'hi poden trobar molts llinatges mallorquins. Per això bàsicament escriuré de catalans, me sap greu.

Fa poc era dia 21 de Maig, a Xile es celebra aquest dia el Combat Naval d'Iquique del 1879, una de les moltes batalles de la Guerra del Pacífic de Xile contra Perú i Bolívia. El més curiós d'aquesta guerra és que el principal general peruà era Miguel Grau net de catalans, concretament de Sitges. El general xilè era Arturo Prat Chacón, també net de catalans, concretament de Santa Coloma de Farners. Per això a Santa Coloma hi ha una anomenada "Artur Prat" on cada 21 de Maig hi fan un homenatge els xilens que viuen a Catalunya. També hi ha la Avinguda Xile i el Carrer Iquique. Per altra banda a la ciutat d'Iquique, es fàcil trobar el carrer "Santa Coloma de Farners".

Però no queda aquí la cosa; la família Montt, provinents de Sant Pere Pescador a Girona, van arribar a tenir tres presidents de la República de Xile: Manuel Montt, Jorge i Pedro Montt, entre el 1850 i el 1910.

 L'actual himne de Xile està també compost per un músic Català: Ramon Carnicer. I es comú trobar ciutats amb un carrer dedicat.

El Centre Català de Santiago de Xile fou fundat l'any 1906 i és un dels més antics.

Degut a que es mes d'eleccions deixaré aquest article curtet, perquè cada vegada venen coses més interessants.

Dispersió Territorial

Feim un pensament... Dispers. La localització de la gent en el territori sempre ha estat un tema complicat. Això crea patrons de distribució concrets que donen lloc a models diversos de dispersió territorial de la població.

Hàbitat Concentrat

Se sol localitzar en àrees amb escassetat d'aigua, la qual cosa obliga a la població a unir-se per a l'abastament bàsic.  També passa el mateix quan altres recursos son escassos com la falta de territori per construir (ja que es deixen les millors terres per a finalitats agrícoles, boscoses o simplement és complicat construir-hi per estar en les pendents d'una vall).

La població viu agrupada en un sol nucli que pot estar disposat de diferents formes:

- Agrupat, al voltant d'una església, un castell, un port... Que pot ser amb els carrers desordenats, radials o ortogonals. (Sant Joan, Petra, Llucmajor... la gran majoria de pobles de Mallorca).

- Lineal, al llarg d'una via de comunicació principal, ja sigui un carrer o un riu. (Esporles, Santa Eugènia).

Hàbitat Dispers

Es caracteritza per un elevat índex de dispersió, que prové del fet que la casa rural està envoltada per les terres de conreu, prats o muntanyes, per a la seva millor vigilància i està allunyada d'altres cases rurals.

A l'estat Espanyol en general és molt comú: les Possessions Mallorquines, les Masies Catalanes, els Cortijos Andalusos, les Quinterías Manchegas i fins i tot les Alqueries Musulmanes. La gran diferència entre elles és sobretot la densitat, Tant les possessions com les Masies solen ser tècnicament satèl·lits d'un poble mentre que els Cortijos i les Quinterías han estat més independents. Podem distingir entre:

- Dispers Absolut, Sense gairebé cap nucli urbà proper. Parlam d'un espai rural complet. És habitual a quasi tot Espanya, excepte al Mediterrani.

- Dispers amb Concentrat Lax, Habitual a Catalunya (Masies), València (Mas o Alqueria) i Balears (Possessions). Aquestes cases rurals sempre son relativament properes (menys de 5 km) a un poble més gran.

Sant Joan: Concentrat, agrupat, ortogonal

Sant Joan, com la gran majoria de pobles de Mallorca és un habitat Concentrat (Degut a que totes les cases estan juntes per aprofitar al màxim les terres de conreu), Agrupat (Entorn a l'església i l'ajuntament) i Ortogonal (perquè els carrers formen una trama quadriculada amb angles rectes).

Podríem considerar Sant Joan com un habitat Dispers amb Concentrat Lax, gràcies a les possessions de Sa Bastida, Son Brondo, Solanda, Es Calderers... però aquesta categoria és més habitual de llocs amb baixa densitat, com els Pirineus o les zones més rurals de Catalunya.