Feim un pensament... Tremolant. Aquest mes, vos
escric una crònica personal des terratrèmol 8.2 que vam viure dimarts 1 d'Abril
al Nord de Xile. Vull demanar perdó per avançat, ja que és un article més llarg de lo normal i on hi trobareu més
opinions personals que professionals (i està escrit en llenguatge més col·loquial, salat), però crec que és sa millor manera per que
entengueu un poc tot lo que va passar.
Dimarts 1 d'abril del 2014, Arica. Son les 20:30
sortint de sa feina, aquesta setmana sense classes a s'Universitat de Tarapacá
(fan una espècie de festes per a sa gent nova que comença a estudiar enguany).
Surt de sa feina més tard de lo normal desprès d'una reunió que s'ha allargat massa.
Habitualment poden passar mesos sense que sa senti cap tremolor, ni des petits. Però fa dues setmanes n'hi va haver una de relativament forta,
res de nou, un grau 7 a 120km al Sud d'Arica (a un poble que se nom Pisagua). Han estat dues setmanes de rèpliques clar, on de tant en
tant tremola un poc enterra, com un tro fort, com quan es metro passa mentre
passeges per Barcelona, res especial. A Iquique se senten un poc més fort, ho
coment amb s'atl·lota per telèfon, ja que ella viu a Iquique, 300km al Sud d'Arica (però a uns 70km de Pisagua).
Vaig curt de benzina, ompliré demà, ara just tenc ganes d'arribar a ca nostra.
Son les 20:40 arrib a casa, coment amb sa sogra
com a anat es dia, tot tranquil, me dutxaré soparem i a preparar ses classes
per la setmana que ve.
Me trec ses sabates i comença a tremolar, fluix,
lo mateix durant dues setmanes, m'aixec perquè sa sogra es al menjador i mos
hem adonat que tremola fluix... sa porta de sa casa encara és oberta perquè mos hem distret xerrant, es
tremolor continua... duu devers mig minut i ja s'hauria d'haver aturat, pareix
que serà fort. <<Recorda Guillem, s'atl·lota te va dir que si se mou es cotxe de son pare i arriba a tocar sa paret vol dir que es fort>>, mir a defora, es cotxe
se mou poc, però se mou. De cop! S'apaga sa llum, i tot tremola el doble de
fort que abans... i s'allarga massa!!. Deu ser un 8? un 9? Supòs que un 8... perquè
es cotxe no arriba a tocar sa paret, però se remena més que amb es 7 de fa dues
setmanes. Sa sogra (que està aferrada a sa Televisió perquè no caigui) comença a resar i ploramiquejar, es normal, està assustada.
M'acost caminant (com puc, tot tremola molt fort) l'abraç i començ a pensar que
pot ser gros. s'allarga molt, però molt, devers 2 minuts i mig, per moments he
pensat que no s'aturaria o que encara aniria a mes... pareix que s'atura...si, pareix que s'ha afluixat... si, s'ha aturat.
Tot a les fosques, son les 20:47, estam bé, no hi
ha ferits, i sa casa està completament sencera, ni una rapinyada, just una figureta
(que era devora un siurell) ha caigut enterra i aguanta sencera, res pus. No sé on ha estat s'epicentre
(però m'ho imagin, fa dues setmanes que tremola allà mateix, a Pisagua, ha estat gros, supòs
que un 8 o 9). No hi ha llum, ni telèfon, ni internet, ni res... no puc avisar a
ningú. Sa sogra està molt nerviosa, cercam mòbil i llinternes, no hi ha senyal
de mòbil. Començ a pensar... es de Japó va ser un 9, es del Sud de Xile va ser
un 8 i escaig... si aquest ha estat un 8 o més... hi haurà tsunami. Me pos ses
sabates, surt a nes carrer, tot a les fosques igual, obr es cotxe, cap problema hi
tenc sa llinterna dinamo (mai falla), xerr amb es veïnats, tots estan bé, evacuarem, per si
de cas.
Sa sogra arriba a telefonar s'al·lota està bé, es
a casa, a Iquique, no l'hi ha passat res i també evacuarà, li he dit que som a ca
nostra amb sa mare i que cap problema, que anirem a nes restaurant de sa família (a ca
uns cosins), en zona segura, que no se preocupi, estarem bé. Es problema es que
sa mare se preocupa per sa filla... i sa filla per sa mare, se preocupen molt
(és bo) però hi perden sa calma (es dolent). No mos podem posar en contacte amb
es germà de s'atl·lota, ni amb son pare. Fan feina a Calama (800km enfora, almanco ells no poden rebre Tsunami, són a s'interior des país).
Paciència, hem de partir, o vendrà s'ona. Torn a ficar s'ordenador a sa maleta
(com se l'endugui la mar... serà ferest, hi tenc tot lo de sa feina i s'universitat),
agaf aigua, galletes una màniga llarga. I ajut a sa sogra perquè faci via (se m'està fent etern), hem
de partir. Tancam tot, tancam sa casa... pujam al cotxe i partim.
Son les 21:00, primer carrer principal, ple de
cotxos i de gent. Molta gent a peu, nosaltres també hi hauríem d'anar, però ses
ordres son: primers arribar a zona segura (a uns 500 m. de casa cap a sa muntanya) i desprès arribar a nes restaurant familiar (per estar més segurs i acompanyats). Es carrer
es ple de gent. Telefonam al cunyat i contesta! mel ! tot bé! Es terratrèmol l'ha notat
a Calama, diuen que ha estat un 8 o 8,2 (si que ho era fort i no m'he equivocat gaire), li deim que estam bé, que sabem que s'atl·lota
es a Iquique i està bé. Li deman si té internet, i si pot escriure en nom meu a
facebook que estam bé (per això heu pogut llegir-ho en despertar).
Seguim pujant amb es cotxe, pes carrer
"Artesanos", és un carrer de doble carril que s'allunya de la mar. Va
ple, però sa gent se deixa endur per es pànic i no pensa, tots es cotxos fan
fila en un sol carril, en lloc d'ocupar es dos i poder avançar el doble de
ràpid. Òbviament me n'aprofit, me pos a nes carril buit, tenim un Mitsubishi
pajero junior es estret i se mou bé. Res a criticar, sa gent (a peu o amb cotxe)
és ordenada i tranqui-la, no se veuen escàndols ni corredisses, qualque crit i
si, moltes llinternes. Vaig alerta clar, mirant per tot, ulls vius, sense
trepitjar ningú... i avançant, passam sa zona de seguretat, hi ha més gent
encara, però podem avançar sense problemes. Passen policies,
"carabineros" i militars, tot en ordre, sincerament, s'evacuació molt
tranqui-la, aquí tenen cultura de terratrèmols. Arrib a un altre carrer
principal "Alejandro Azolas" va paral·lel a sa costa, pràcticament
buit. Gir per "Renato Roca" més buit encara, és una zona industrial i
en arribar a "Capitán Avalos" hi trob molt de trànsit, no ho entenc,
som a 3km de la mar i Arica té pendent, per tant, s'aigua no hauria d'arribar
fins aquí, com a molt, 500 metres endins (sa zona de seguretat es a 1km de sa
costa i està pensada per magnitud 9 i ones de 25 metres). Arribam a nes restaurant
familiar, a "Rodrigo Araya" amb "Capitán Avalos" (encara
que a Google posi Artesanos aquí també). Me telefonen... qui deu ser? Es meu
cap des de Santiago, per demanar-me si va tot bé, diu que ha intentat posar-se
en contacte amb altra gent de sa feina i no ha pogut. Me demana si ha estat
gros i com ho he viscut, li cont que hem hagut d'evacuar, que m'imagin que
molts de companys de feina també, que Arica està completament a les fosques i
que segurament demà també. Avui dormirem a fora. Record ses imatges des Tsunami
de Japó, m'imagin lo pitjor.
Entram a nes restaurant familiar (ca es cosins i
tios), tot tranquil, mos obren sense problemes, ses instruccions ja les sabien,
es millor estar junts, ha arribat més gent de sa familia, i després de nosaltres arriben 4 o
5 familiars més. Sopam, poca cosa, té i pa amb formatge. Seguim nerviosos,
comentant sa jugada, escoltant sa radio, parlen ses autoritats, <<alerta
de tsunami... preventiva... evacuar hasta las seis de la madrugada... sismo de
grado 8... sin suministro electrico... problemas con la señal de telefonia...
la población respondió y evacua con normalidad...>> sentim rèpliques, res
greu... desprès d'un 8... un 6 o 5 fan rialles, ni els notes, pes nirvis,
supós. Xerram, sa son mos guanya... se fan les 24:00... dormirem aquí, sort que
tenen matalassos i llits a bastament, a les 7:00 o 7:30 mos despertarem... i ja
vorem que feim. Deixam sa radio encesa... per si de cas... <<alerta de
tsunami... evacuación... sin daños...>> sa son mos guanya.
Sent gent xerrar, sona es mòbil, son les 7:30...
es despertador, he dormit fatal, però he dormit. Ha tornat sa llum, bona
senyal, mos despedim de sa família i torman cap a casa. Començam a sentir
notícies, pareix que son bones. Arribam a casa i me telefona un company de feina: <<Evacuaron
a Don Manuel (es cap de s'empresa a Arica) y recién amaneció y bajó del cerro,
hoy no tenemos trabajo, así estamos con las familias y ponemos orden>>.
Ah, mel... sa casa està intacta, ni una raspadeta, casi tot a lloc....tot, però
no hi ha ni llum, ni internet, no puc avisar a Mallorca que estam bé. Deix a sa
sogra a casa, tranquil·la, es sogre va dir ahir vespre que tornaria a Arica,
sabem que arribarà més tard. S'atl·lota és a Iquique, han suspès ses classes,
he xerrat amb ella per telèfon se quedarà a casa i intentarà dormir, cap
problema. Aprofitaré per sortir, aniré a fer una volta, a omplir benzina,
carregar es mòbil i veuré quines han estat ses destroces o que ha estat es
tsunami. Me trob dues benzineres tancades, vaig cap a la mar... tot en
"ordre" pareix una llevantada, arena damunt es passeig marítim i poca
cosa més. Xerr amb sa gent que me trob <<la ola apenas llegó hasta acá,
dicen que tuvo solo 2 o 3 metros de alto>>. Estic sorprès no m'ho
esperava, jo calculava ones de 8 o 10 metres, potser aquí ha pegat fluix. Vaig
a veure altres zones de sa costa, excepte alguns detalls com s'arena moguda de
lloc no hi ha destrosses... fins que arrib a un restaurant, massa damunt s'arena,
destroçat, però era d'esperar no? Me trob algú d'un ministeri fent fotos, li
deman quatre coses, i tal com suposava ells també esperaven un tsunami més
gran, estan sorpresos (en positiu). Pas per devora es "Morro d'Arica" (un penya-segat molt important devora es port) , s'ha escapçat
un poc, hi ha hagut unes esllavissades i encara hi ha roques damunt es passeig
marítim, menys cosa de lo que m'esperava. Pas pes centre de sa ciutat i
efectivament hi ha destroces, vidres romputs a ses cases comercials, murs de
maons d'argila caiguts... i algunes faroles caigudes. Era un 8! alguna cosa
havia d'estar destrossada per nassos.
Son les 9:00 vaig a carregar benzina i es mòbils...
una coa tremenda, però possible, cal tenir paciència. telèfon al companys de
feina, quedarem per anar a veure s'oficina a les 11 o les 12. Me telefona es
cap de Santiago (segurament es cap d'Arica -Don Manuel- l'ha enviat a pondre, i per això me telefona a jo), vol que acabem s'informe des projecte que hem d'entregar
aquesta setmana, li contest: <<Don Manuel nos dijo que estuvieramos con las familias,
que evaluasemos los daños familiares primero, no tengo electricidad en casa y no se en que estado
está la oficina. Con los chicos hemos hablado de ir a la oficina a ver que tal,
hable con Don Manuel que el le mantendrá informado>>. Casi l'envii a
porgar fum, a Santiago se posen histèrics amb una remenadeta de grau 5 o 6... i nosaltres amb un 8,
sense saber encara que ha passat, volen que continuem com si no hagués passat
res? Quina Barra! Al final pos benzina. Vaig a s'oficina...
Tenim s'oficina a un bloc de pisos, es
terratrèmols els afecten molt... i començ a veure escletxes, molt de moviment
de gent, i trossos de guix per enterra. pareix greu. Arrib a s'oficina me trob
amb es companys, pareix que es danys de s'edifici son superficials, feim net,
ordenam, no hi ha corrent, tornarem a casa perquè no podem fer res.
Arrib a casa a les 14:00, ha tornat sa corrent i
ha arribat es sogre. Faré feina des de casa.
Rebem notícies d'Iquique i també de s'interior d'Arica. Moltes cases
Destroçades, més coes a ses gasolineres, supermercats tancats, gent alterada,
rèpliques de grau 5 o 6 cada 10 minuts, militars i policies a nes carrers... sa gent
està alçurada i nerviosa. I de cop i volta, a les 23:50, un altre terratrèmol
!! Si, brusc, però més fluix que es
d'ahir... Efectivament ha estat un 7. No ha fuit sa llum, demà tocarà anar a s'oficina.
Som es primer en arribar, segueixen ses rèpliques,
a s'oficina se noten un poc més, però res greu. Van arribant companys de feina,
per part nostra tot haurà de ser normal i aviat. Durant tot lo dia, i es dies
següents a sa feina continuam com si res, Arica està completament tranquil·la.
Si bé es cert que hi ha cases en mal estat, comparat amb Iquique no es res. A nes
pobles de s'interior (perduts a ses muntanyes o a nes desert) no se sap ni en quin
estat estan, hi ha d'anar s'exèrcit amb helicòpter, perquè hi ha camins i
carreteres bloquejades. A Xile ses televisions mostren cada dia imatges més o
menys desesperades des d'Iquique (allà es més greu perquè s'ha tallat sa carretera principal i és una ciutat tant gran com Palma, que no pot aguantar amb una sola carretera secundaria), helicòpters sobrevolant la ciutat, pujades de
preu en recursos bàsics, cases i col·legis destroçats, restriccions per venta
de combustible, cues i restriccions de venta en supermercats. S'atl·lota
decideix (i jo ho agraesc) venir cap a Arica amb avió (s'aeroport és lo únic que no té problemes a Iquique), de totes maneres es govern ha dit
que no hi haurà classes fins que es col·legis no certifiquin que no tenen cap
problema estructural.
Sincerament, cal donar s'enhorabona a sa gent
d'Arica per sa maduresa d'evacuació i lo molt avesada que està sa població a
aquests fenòmens. Però també cal dir que a vegades son una mica exagerats tant
amb ses destroces, com amb ses conseqüències, fins i tot hi ha casos de gent
que evacua abans des terratrèmol per por de que tremoli més fort (encara que
sigui científicament difícil).
Han passat dues setmanes, no se sap encara que farà es govern amb ses edificacions en mal estat, moltes escoles segueixen tancades, s'atl·lota encara no sap quan començaran les classes, pot ser la setmana que ve, però ha de tornar a Iquique (per sort sa situació és més tranquil·la)... tot pareix que seguirà igual, esperant.... que torni a tremolar, de moment estam tots bé.
