Huracans al Mediterrani

Feim un pensament... Huracanat. No és cap titular boig, escric aquest article dia 20 de setembre del 2014, ara mateix, els models meteorològics o mapes del temps (els complicats, no els que surten a la televisió) indiquen que durant la propera setmana (del 22 al 26 de setembre) hi haurà un huracà mediterrani, o anomenat MEDICANE (de l'anglès Mediterranean Hurricane).

Que és un MEDICANE?

Pot semblar un fenomen totalment estrany, però no ho és. De fet, al 2007 s'en va formar un a la costa murciana. Es tracta d’una baixa pressió molt profunda però amb característiques subtropicals. Això vol dir que, entre altres coses, té un nucli càlid associat (contràriament a les borrasques que ens afecten normalment), vents molt forts en superfície i una capacitat de rotació molt important.

No arriben a la potència d'un Huracà (Carib) o un Tifó (Àsia), però si porten associades potències de vent superiors als 100 km/h i pluges extremadament intenses (més de 60 litres). Realment és una tempesta forta, passa que quan tenen el nucli càlid, les pressions son baixes i tenen un ull definit... solen ser més poderoses del que tenim habitual.

Son extremadament difícils de predir, moltes vegades no surten als models, o simplement els models no es compleixen. Fins i tot tant sols a unes hores vista, per la qual cosa cal anar seguint molt atentament si es forma i la seva direcció. Ja que són d'una formació extremadament ràpida.

Agustí Jansà el millor meteoròleg de Balears especialista en el tema ha citat sobre el fenomen d'aquest setembre:  << Parece que algún modelo está pronosticando medicane entre Península y Balears, entre lunes y martes. Lo que parece claro es que hay alta probabilidad de abundante precipitación en la zona, en el periodo, pero hay mucha incertidumbre sobre cómo puede organizarse la convección: medicane no es imposible, pero también es posible sistema convectivo o convección dispersa. Medicanes históricos han sido correctamente pronosticados, a posteriori, por los modelos, pero los modelos han generado no pocos medicanes espúreos en tiempo real.>>

Com es prediuen?

Realment la predicció és difícil, però habitualment es produeixen quan les temperatures han estat elevades durant molt de temps , amb una xafogor altíssima (alta humitat) i la mar amb temperatures altes. Segurament deuen haver estat uns dies molt insuportables.

El Weather Research and Forecasting Model (WRF) és un model numèric de pronòstic del temps, dissenyat per aplicacions operatives i de recerca. Un dels seus objectius és, precisament, accelerar la introducció dels avenços en recerca als processos operatius. Actualment, el WRF pot utilitzar-se un ampli rang d'escales, de manera que pot actuar com a model global o d'àrea limitada.

Al Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) s'ha implementat la versió coneguda com WRF-ARW (Advanced Research WRF), desenvolupada sota el lideratge del NCAR (National Center for Atmospheric Research, EUA) i funciona com a model d'àrea limitada, amb l'objectiu de simular circulacions atmosfèriques de messoescala. Aquestes, inclouen aquells fenòmens que tenen lloc a escales espacials que van des d'uns quants quilòmetres fins a uns quants centenars, com per exemple les tempestes, les brises, o els sistemes frontals entre d'altres. I per tant, els Medicanes.

I surten als mapes?

Si, en els mapes del model WRF d'àrea limitada (com el del SMC) els podem veure.

En les imatges, podeu veure com a la ciutat de València es preveuen pluges de fins a 100 litres i vents de més de 100 km/h (son l'àrea més fosca de les imatges).

Què ha passat realment?

Jo no vos he pogut escriure, perquè encara havia de passar. Ha tengut repercussions a Mallorca? Ho heu viscut? Ha sortit a les notícies? Esper que a TV3 o IB3 n'hagin fet un seguiment. Mentre escric l'article no ho sé, però els lectors ho sabreu en llegir això.

Turisme i Clima

Feim un pensament... Estiuenc. Perquè els turistes adoren el clima de Mallorca? Que té d'especial el clima de ca nostra que a tothom l'hi agrada? Hi ha relació entre tipus de clima i turisme? Hi ha climes més propensos a rebre altres tipus de turisme. 

Que volen els turistes?

Per començar cal tenir present quin tipus de turisme es realitza majoritàriament al Món. Habitualment els turistes de Sol i Platja cerquen destins amb temperatures càlides (d'uns 20ºC- 25ºC aprox.) i poques precipitacions (òbviament no fa cap gràcia anar a la platja i que plogui).

Els turistes de muntanya i esports d'hivern, cerquen temperatures fredes (menys de 5ºC) i unes certes precipitacions, que permeten la formació de neu.

Els turistes de ciutat, cultura, congressos, negocis i fires, si bé no tenen una relació directa amb el clima, tendeixen a mostrar un perfil de climes més suaus i humits (menys de 20ºC i més de 500mm anuals, com a referència), ja que l'aigua demostra ser un recurs que potencia l'existència d'altres activitats i sobretot les agrícoles i industrials; i a llarg termini, els negocis.

Com trobem aquests perfils climàtics?

Segons la Organització mundial de Meteorologia, cal tenir com a mínim 30 anys seguits de dades per a poder establir un clima. Posteriorment, la manera més simple és utilitzar aquestes dades per a crear un climograma (gràfic prou conegut en els nostres articles). Avui en dia els climes es classifiquen mitjançant una versió renovada de la classificació de Köppen (un climatòleg alemany de principis del s.XX). Aquesta classificació, estructura els tipus de climes en funció de 3 lletres:

- Grup (A, B, C, D, E ):  Depèn de les temperatures. A-Tropical (si la temperatura mitjana anual és major de 18ºC), B-Àrid (si la temperatura anual és superior a les precipitacions), C-Temperat (temperatures dels mesos més càlids per sobre de 10 °C mentre el mes més fred és superior a -3 °C), D-Continental (quan la temperatura del mes més calent és superior en 20ºC o més, respecte el mes més fred), E-Fred (Temperatures sempre inferiors als 10ºC).

- Règim de Precipitacions (f, s, w, m):  f-full (plou tot l'any), s-summer (estius secs), w-winter (hiverns secs), m-monzònic (dues estacions marcades).

- Tipus de Temperatures (a,b,c,d,h,k):  a-subtropical (Estius càlids), b-temperat (estius suaus), c-subpolar (hiverns freds), e-polar (hiverns molt freds), h-hot (en climes àrids, superior a 18ºC), k-cold (en climes àrids, inferior a 18ºC),

Turisme de sol i platja, Estius càlids i secs

És el període de l'any amb temperatures més altes. Habitualment també és quan plou més, excepte en dos tipus concrets de clima Csa (Mediterrani, temperat d'estius secs i subtropical) i As (Tropical, d'estius secs), que tenen per característica principal tenir estius secs. També hi ha altres climes interessants per el turisme de sol i platja, perquè tenen temperatures càlides i poques precipitacions, passa que per motiu o altre, no s'hi desenvolupa tant el turisme. Bwh (estepari càlid), Cfa (Subtropical Humit) i tots els A (Tropicals) en general (tot i que a vegades les altes precipitacions són un problema). Com es pot veure en els climogrames, els mesos que tenen més turistes coincideixen amb temperatures d'entre 20º i 25ºC ideal per a estiuejar.

Esquiar, neu, fred...

Per al turisme de muntanya, aventura i d'hivern en general, calen temperatures baixes i precipitacions. A Europa trobem aquests climes en Altura (Pirineus, Alps...) o més al Nord  Dfb (Escandinava, Rússia, Islàndia...). Com es pot veure als climogrames tenen mesos per sota dels 0ºC, i si, fa molt fred.

I d'on venen tots aquests turistes?

Pel cas de Mallorca, com ja sabeu la majoria de turistes venen d'Alemanya i Anglaterra, que al mateix temps són llocs on es duen a terme turisme de ciutat, negocis, fires i congressos. Si mireu els climogrames, tenen un clima oceànic Cfb (Temperat humit) o Continental Dfb (Continental Humit i fred) i s'hi poden veure temperatures fresques a l'estiu (uns 15ºC i pluja segura), mentre que els hiverns són freds  o molt Freds si ens allunyem de la mar.

És lògic doncs que els Europeus vulguin venir a estiuejar a ca nostra, amb raó els hi agrada tant es Solet i ses platges, que nosaltres també disfrutem.

Hubs

Feim un pensament... volant. Comença l'estiu i tornem a pensar en turisme i sobretot avions.  Aquest més parlarem de Hubs Aeroportuaris, un sistema de gestió de vols molt modern i aplicat en els darrers anys, i on el millor exemple és curiosament l'aeroport de Palma.

Transports ?

Els transports són un fet molt recent (tenen poc més de 150 anys), que han revolucionat la manera en que ens desplacem i entenem l'espai i el temps. Per tant, encara no hi ha cap ciència clara que estudii els transports o la Mobilitat, i les que ho fan son: l'enginyeria (per a millorar els vehicles i les vies), l'economia i la política (pressupostos, interessos socials...) i la geografia (territori, fluxos de persones i mercaderies...), i com podeu imaginar el treball en equip és completament necessari.

Com es gestionen els vols ?

Les connexions entre aeroports (i per tant ciutats) solen tenir dues maneres habituals de dur-se a terme:

- Punt a Punt: Els avions van de ciutat en ciutat, fent rutes programades prèviament però sense connexió aparent. Si una persona vol anar de Sevilla a Moscou hauria de tenir la sort que existeixi el vol Sevilla-Moscú (improbable i poc eficient) o anar de Sevilla a Madrid amb un avió, de Madrid a Berlín amb un altre avió, i canviar després a un altre de Madrid a Moscou. Amb escales llargues i dificultat de planificació. Per part de les companyies, requereix de molts avions, cobrint distàncies curtes i un gran cost logístic. Per exemple, en un avió de Palma a Munich, totes les persones viatjarien entre aquestes dues ciutats.

- Hub: Una areolínia usa un aeroport Bandera, on concentra tots els vols procedents de moltes ciutats creant una àrea d'alimentació, que arriben a una hora puntual. Desprès els vols es reparteixen cap a altres ciutats creant una àrea de destí. D'aquesta manera funciona el Hub d'Ibera a Madrid-Barajas. S'alimenta de totes les ciutats Europees, s'ajunten els passatgers a Madrid i després es reparteixen en vols més grans cap a tot Amèrica Llatina. En un vol Londres-Madrid, podrem trobar doncs passatgers que van a Xile, Argentina o Colòmbia. Mentre al vol Madrid-Lima podríem torbar passatgers procedents de tot Europa, que han arribat a Madrid amb diferents vols. LAN (aerolínia Xilena) fa quelcom semblant a l'aeroport de Santiago.

-Doble-Hub: Una o més aerolínies seleccionen dos Aeroports base en dos continents diferents. Els Aeroports base absorbeixen tots els passatgers del continent amb avions relativament petits. Mentrestant entre aquests dos Aeroports, el vol es fa mitjançant avions de gran capacitat que redueixen costos i són molt més eficients. D'aquesta manera s'ajunten a Londres-Heathrow en el Hub de British Airways molts passatgers provinents de tota Europa. Després volen tots junts en un sol avió cap a Nova York- Jhon Fitzgerald Kenedy i es reparteixen per tot estats units en el Hub d' American Airlines (Aliada de British, Iberia i LAN).

El Hub d'Air Berlin a Son Sant Joan

Air Berlin va situar al 2002 la seva base al sud d'Europa a l'Aeroport de Palma - Son Sant Joan. De llavors ençà els vols setmanals d'aquesta companyia cap a Mallorca s'han multiplicat dels 140 vols setmanals (estiu de 2001) a 160 vols (estiu de 2002), 240 vols (estiu de 2004), 360 vols (estiu de 2007) i 380 vols (estiu de 2008). Té un funcionament molt simple, de 4 fases diàries (que es repeteixen cada dia de l'any) augmentant la seva intensitat a l'estiu. Alemanya és l'àrea d'alimentació i el Mediterrani és l'àrea de destí.

Dematí (Alemanya-Mallorca): Surten vols des de cada ciutat alemanya (i algunes altres d'Europa) cap a Palma. En el vol Munich-Palma, trobarem molts alemanys que es quedaran a Mallorca, però alguns en arribar a Palma, canviaran d'avió per anar a altres destins repartits per el Mediterrani.

Migdia (Mallorca-Mediterrani): Els avions que han estat aturats a l'Aeroport de Palma una poc menys d'una hora. Han intercanviat passatgers, els passatgers que venien de diferents ciutats alemanyes s'ajunten en un sol vol cap a un destí concret, o al mateix temps els passatgers que venien d'una sola ciutat alemanya es reparteixen per diversos vols cap a altres destins. Així encara molts alemanys es queden a Mallorca. Els avions es reparteixen pel Mediterrani, excepte alguns que tornen a Alemanya a cercar més gent.

Horabaixa (Mediterrani-Mallorca): Tots els avions que s'havien repartit per tot el Mediterrani (i els que avien anat a Alemanya) tornen a Mallorca amb passatgers procedents de tot el Mediterrani que volen viatjar en general o alemanys que tornen de vacances. Es produeix el mateix procés que al migdia, però a la inversa.

Vespre (Mallorca-Alemanya): Un cop recuperats tots els avions i passatgers que s'havien repartit, tornen cap a Alemanya, per repetir el procés el proper dia. Tots aquests processos els podeu veure a la imatge de l'article.

Tempestes

Feim un pensament... Tempestiu. Mes de Maig cada dia un raig, a petició d'un lector des Mel i Sucre, me va recordar que Maig es temps de tempestes i que podia explicar com se formen. Serà un article breu, però intentaré que quedi clar.

Les tempestes són un dels fenòmens naturals i meteorològics més interessants i sorprenents al nostre planeta , però estem tan acostumats a elles que en molt poques oportunitats ens posem a pensar el que signifiquen.

Què és una tempesta ?

Tècnicament una tempesta és un fenomen produït per diferència de pressió, que provoca que una massa d'aire calenta i humida s'elevi. L'aire, funciona com una espècie de bossa, si està calent ocupa molt espai i permet aguantar molt vapor d'aigua. Però si es refreda ocupa menys espai, no pot mantenir tant vapor d'aigua, i aquest vapor és obligat a condensar-se creant niguls i en grans quantitats pluja.

Bàsicament , una tempesta es compon de pluja , vent , llamps, trons i habitualment calabruix.

Com es generen les tempestes ?

Per a la formació de tempestes es necessita la coexistència de dues masses d'aire de diferents temperatures i bàsicament ocorren quan un centre de baixa pressió es genera dins d'un sistema d'alta pressió . Tota aquesta activitat és capaç de generar tot un terratrèmol aeri , ja que el contrast tèrmic i la interacció de les masses d'aire humit generen moviments d'aire que es tradueixen en vents i pluges , i fins i tot descàrregues elèctriques quan s'arriba a la tensió de ruptura de l'aire .

Habitualment el procés es així:

- Ascensió de l'aire: Hi ha diverses maneres de fer que l'aire ascendeixi: Pot ser per escalfament (és lo més habitual a l'estiu), per una serralada o degut a un xoc de masses d'aire anomenat front.  Aquest aire es refreda progressivament fins condensar amb la conseqüent formació de petits cumulus (niguls).

- A diferència de les situacions de bon temps , el corrent ascendent no s'atura i el nigul creix ràpidament en sentit vertical .

-El cumulus continua creixent en sentit vertical i està a punt de convertir-se en un nigul de tempesta (cumulonimbus) . Quan arriba a la isoterma dels 0º C , les càrregues elèctriques que s'han anat generant comencen a ordenar dins del nigul . La part superior serà positiva i la inferior negativa . A més , es comencen a formar dins del nigul grans gotes o partícules de calabruix però la forta corrent ascendent els manté en suspensió .

-El cumulus s'ha transformat ja en un cumulonimbus que pot arribar a tenir fins a 10 km d'altura . En la seva part superior la temperatura pot ser molt baixa ( -20 º C o -30 º C ) . Això afavoreix una intensa sobresaturació de l'aire que origina una gran quantitat de gotes de pluja o de calamarsa , algunes de les quals cauran en forma de precipitació .

- El nigul de tempesta es desgasta en desaparèixer el corrent ascendent que l'alimentava . La terra ja s'ha refredat i forts corrents descendents de vent provoquen pluja de gran intensitat que acaben per desfer el nigul . La tempesta ha acabat i algunes capes de cirrus o cirroestratus seran les úniques restes d'aquest extraordinari fenomen de la naturalesa .

Les tempestes formades per convecció o per un front fred solen tenir una durada curta ja que, com hem vist , quan la terra es refreda la tempesta s'acaba .

Les depressions també poden formar tempestes la durada sol ser més llarga ja que s'acostumen a formar nombrosos cumulonimbus .

Huracans, Tornados i altres coses grosses ?

Realment, el procés per a la seva creació i formació sol ser molt similar, però ho comentarem en algun altre article, ja que duen implicats fenomens de gran escala.

Crònica del terratrèmol de dia 1 Abril

Feim un pensament... Tremolant. Aquest mes, vos escric una crònica personal des terratrèmol 8.2 que vam viure dimarts 1 d'Abril al Nord de Xile. Vull demanar perdó per avançat, ja que és un article  més llarg de lo normal i on hi trobareu més opinions personals que professionals (i està escrit en llenguatge més col·loquial, salat), però crec que és sa millor manera per que entengueu un poc tot lo que va passar.

Dimarts 1 d'abril del 2014, Arica. Son les 20:30 sortint de sa feina, aquesta setmana sense classes a s'Universitat de Tarapacá (fan una espècie de festes per a sa gent nova que comença a estudiar enguany). Surt de sa feina més tard de lo normal desprès d'una reunió que s'ha allargat massa.

Habitualment poden passar mesos sense que sa senti cap tremolor, ni des petits. Però fa dues setmanes n'hi va haver una de relativament forta, res de nou, un grau 7 a 120km al Sud d'Arica (a un poble que se nom Pisagua). Han estat dues setmanes de rèpliques clar, on de tant en tant tremola un poc enterra, com un tro fort, com quan es metro passa mentre passeges per Barcelona, res especial. A Iquique se senten un poc més fort, ho coment amb s'atl·lota per telèfon, ja que ella viu a Iquique, 300km al Sud d'Arica (però a uns 70km de Pisagua). Vaig curt de benzina, ompliré demà, ara just tenc ganes d'arribar a ca nostra.

Son les 20:40 arrib a casa, coment amb sa sogra com a anat es dia, tot tranquil, me dutxaré soparem i a preparar ses classes per la setmana que ve.

Me trec ses sabates i comença a tremolar, fluix, lo mateix durant dues setmanes, m'aixec perquè sa sogra es al menjador i mos hem adonat que tremola fluix... sa porta de sa casa encara és oberta perquè mos hem distret xerrant, es tremolor continua... duu devers mig minut i ja s'hauria d'haver aturat, pareix que serà fort. <<Recorda Guillem, s'atl·lota te va dir que si se mou es cotxe de son pare i arriba a tocar sa paret vol dir que es fort>>, mir a defora, es cotxe se mou poc, però se mou. De cop! S'apaga sa llum, i tot tremola el doble de fort que abans... i s'allarga massa!!. Deu ser un 8? un 9? Supòs que un 8... perquè es cotxe no arriba a tocar sa paret, però se remena més que amb es 7 de fa dues setmanes. Sa sogra (que està aferrada a sa Televisió perquè no caigui) comença a resar i ploramiquejar, es normal, està assustada. M'acost caminant (com puc, tot tremola molt fort) l'abraç i començ a pensar que pot ser gros. s'allarga molt, però molt, devers 2 minuts i mig, per moments he pensat que no s'aturaria o que encara aniria a mes... pareix que s'atura...si, pareix que s'ha afluixat... si, s'ha aturat.

Tot a les fosques, son les 20:47, estam bé, no hi ha ferits, i sa casa està completament sencera, ni una rapinyada, just una figureta (que era devora un siurell) ha caigut enterra i aguanta sencera, res pus. No sé on ha estat s'epicentre (però m'ho imagin, fa dues setmanes que tremola allà mateix, a Pisagua, ha estat gros, supòs que un 8 o 9). No hi ha llum, ni telèfon, ni internet, ni res... no puc avisar a ningú. Sa sogra està molt nerviosa, cercam mòbil i llinternes, no hi ha senyal de mòbil. Començ a pensar... es de Japó va ser un 9, es del Sud de Xile va ser un 8 i escaig... si aquest ha estat un 8 o més... hi haurà tsunami. Me pos ses sabates, surt a nes carrer, tot a les fosques igual, obr es cotxe, cap problema hi tenc sa llinterna dinamo (mai falla), xerr amb es veïnats, tots estan bé, evacuarem, per si de cas.

Sa sogra arriba a telefonar s'al·lota està bé, es a casa, a Iquique, no l'hi ha passat res i també evacuarà, li he dit que som a ca nostra amb sa mare i que cap problema, que anirem a nes restaurant de sa família (a ca uns cosins), en zona segura, que no se preocupi, estarem bé. Es problema es que sa mare se preocupa per sa filla... i sa filla per sa mare, se preocupen molt (és bo) però hi perden sa calma (es dolent). No mos podem posar en contacte amb es germà de s'atl·lota, ni amb son pare. Fan feina a Calama (800km enfora, almanco ells no poden rebre Tsunami, són a s'interior des país). Paciència, hem de partir, o vendrà s'ona. Torn a ficar s'ordenador a sa maleta (com se l'endugui la mar... serà ferest, hi tenc tot lo de sa feina i s'universitat), agaf aigua, galletes una màniga llarga. I ajut a sa sogra perquè faci via (se m'està fent etern), hem de partir. Tancam tot, tancam sa casa... pujam al cotxe i partim.

Son les 21:00, primer carrer principal, ple de cotxos i de gent. Molta gent a peu, nosaltres també hi hauríem d'anar, però ses ordres son: primers arribar a zona segura (a uns 500 m. de casa cap a sa muntanya) i desprès arribar a nes restaurant familiar (per estar més segurs i acompanyats). Es carrer es ple de gent. Telefonam al cunyat i contesta! mel ! tot bé! Es terratrèmol l'ha notat a Calama, diuen que ha estat un 8 o 8,2 (si que ho era fort i no m'he equivocat gaire), li deim que estam bé, que sabem que s'atl·lota es a Iquique i està bé. Li deman si té internet, i si pot escriure en nom meu a facebook que estam bé (per això heu pogut llegir-ho en despertar).

Seguim pujant amb es cotxe, pes carrer "Artesanos", és un carrer de doble carril que s'allunya de la mar. Va ple, però sa gent se deixa endur per es pànic i no pensa, tots es cotxos fan fila en un sol carril, en lloc d'ocupar es dos i poder avançar el doble de ràpid. Òbviament me n'aprofit, me pos a nes carril buit, tenim un Mitsubishi pajero junior es estret i se mou bé. Res a criticar, sa gent (a peu o amb cotxe) és ordenada i tranqui-la, no se veuen escàndols ni corredisses, qualque crit i si, moltes llinternes. Vaig alerta clar, mirant per tot, ulls vius, sense trepitjar ningú... i avançant, passam sa zona de seguretat, hi ha més gent encara, però podem avançar sense problemes. Passen policies, "carabineros" i militars, tot en ordre, sincerament, s'evacuació molt tranqui-la, aquí tenen cultura de terratrèmols. Arrib a un altre carrer principal "Alejandro Azolas" va paral·lel a sa costa, pràcticament buit. Gir per "Renato Roca" més buit encara, és una zona industrial i en arribar a "Capitán Avalos" hi trob molt de trànsit, no ho entenc, som a 3km de la mar i Arica té pendent, per tant, s'aigua no hauria d'arribar fins aquí, com a molt, 500 metres endins (sa zona de seguretat es a 1km de sa costa i està pensada per magnitud 9 i ones de 25 metres). Arribam a nes restaurant familiar, a "Rodrigo Araya" amb "Capitán Avalos" (encara que a Google posi Artesanos aquí també). Me telefonen... qui deu ser? Es meu cap des de Santiago, per demanar-me si va tot bé, diu que ha intentat posar-se en contacte amb altra gent de sa feina i no ha pogut. Me demana si ha estat gros i com ho he viscut, li cont que hem hagut d'evacuar, que m'imagin que molts de companys de feina també, que Arica està completament a les fosques i que segurament demà també. Avui dormirem a fora. Record ses imatges des Tsunami de Japó, m'imagin lo pitjor.

Entram a nes restaurant familiar (ca es cosins i tios), tot tranquil, mos obren sense problemes, ses instruccions ja les sabien, es millor estar junts, ha arribat més gent de sa familia, i després de nosaltres arriben 4 o 5 familiars més. Sopam, poca cosa, té i pa amb formatge. Seguim nerviosos, comentant sa jugada, escoltant sa radio, parlen ses autoritats, <<alerta de tsunami... preventiva... evacuar hasta las seis de la madrugada... sismo de grado 8... sin suministro electrico... problemas con la señal de telefonia... la población respondió y evacua con normalidad...>> sentim rèpliques, res greu... desprès d'un 8... un 6 o 5 fan rialles, ni els notes, pes nirvis, supós. Xerram, sa son mos guanya... se fan les 24:00... dormirem aquí, sort que tenen matalassos i llits a bastament, a les 7:00 o 7:30 mos despertarem... i ja vorem que feim. Deixam sa radio encesa... per si de cas... <<alerta de tsunami... evacuación... sin daños...>> sa son mos guanya.

Sent gent xerrar, sona es mòbil, son les 7:30... es despertador, he dormit fatal, però he dormit. Ha tornat sa llum, bona senyal, mos despedim de sa família i torman cap a casa. Començam a sentir notícies, pareix que son bones. Arribam a casa i me telefona un company de feina: <<Evacuaron a Don Manuel (es cap de s'empresa a Arica) y recién amaneció y bajó del cerro, hoy no tenemos trabajo, así estamos con las familias y ponemos orden>>. Ah, mel... sa casa està intacta, ni una raspadeta, casi tot a lloc....tot, però no hi ha ni llum, ni internet, no puc avisar a Mallorca que estam bé. Deix a sa sogra a casa, tranquil·la, es sogre va dir ahir vespre que tornaria a Arica, sabem que arribarà més tard. S'atl·lota és a Iquique, han suspès ses classes, he xerrat amb ella per telèfon se quedarà a casa i intentarà dormir, cap problema. Aprofitaré per sortir, aniré a fer una volta, a omplir benzina, carregar es mòbil i veuré quines han estat ses destroces o que ha estat es tsunami. Me trob dues benzineres tancades, vaig cap a la mar... tot en "ordre" pareix una llevantada, arena damunt es passeig marítim i poca cosa més. Xerr amb sa gent que me trob <<la ola apenas llegó hasta acá, dicen que tuvo solo 2 o 3 metros de alto>>. Estic sorprès no m'ho esperava, jo calculava ones de 8 o 10 metres, potser aquí ha pegat fluix. Vaig a veure altres zones de sa costa, excepte alguns detalls com s'arena moguda de lloc no hi ha destrosses... fins que arrib a un restaurant, massa damunt s'arena, destroçat, però era d'esperar no? Me trob algú d'un ministeri fent fotos, li deman quatre coses, i tal com suposava ells també esperaven un tsunami més gran, estan sorpresos (en positiu). Pas per devora es "Morro d'Arica" (un penya-segat molt important devora es port) , s'ha escapçat un poc, hi ha hagut unes esllavissades i encara hi ha roques damunt es passeig marítim, menys cosa de lo que m'esperava. Pas pes centre de sa ciutat i efectivament hi ha destroces, vidres romputs a ses cases comercials, murs de maons d'argila caiguts... i algunes faroles caigudes. Era un 8! alguna cosa havia d'estar destrossada per nassos.

Son les 9:00 vaig a carregar benzina i es mòbils... una coa tremenda, però possible, cal tenir paciència. telèfon al companys de feina, quedarem per anar a veure s'oficina a les 11 o les 12. Me telefona es cap de Santiago (segurament es cap d'Arica -Don Manuel- l'ha enviat a pondre, i per això me telefona a jo), vol que acabem s'informe des projecte que hem d'entregar aquesta setmana, li contest: <<Don Manuel nos dijo que estuvieramos con las familias, que evaluasemos los daños familiares primero, no tengo electricidad en casa y no se en que estado está la oficina. Con los chicos hemos hablado de ir a la oficina a ver que tal, hable con Don Manuel que el le mantendrá informado>>. Casi l'envii a porgar fum, a Santiago se posen histèrics amb una remenadeta de grau 5 o 6... i nosaltres amb un 8, sense saber encara que ha passat, volen que continuem com si no hagués passat res? Quina Barra! Al final pos benzina. Vaig a s'oficina...

Tenim s'oficina a un bloc de pisos, es terratrèmols els afecten molt... i començ a veure escletxes, molt de moviment de gent, i trossos de guix per enterra. pareix greu. Arrib a s'oficina me trob amb es companys, pareix que es danys de s'edifici son superficials, feim net, ordenam, no hi ha corrent, tornarem a casa perquè no podem fer res.

Arrib a casa a les 14:00, ha tornat sa corrent i ha arribat es sogre. Faré feina des de casa.  Rebem notícies d'Iquique i també de s'interior d'Arica. Moltes cases Destroçades, més coes a ses gasolineres, supermercats tancats, gent alterada, rèpliques de grau 5 o 6 cada 10 minuts, militars i policies a nes carrers... sa gent està alçurada i nerviosa. I de cop i volta, a les 23:50, un altre terratrèmol !!  Si, brusc, però més fluix que es d'ahir... Efectivament ha estat un 7. No ha fuit sa llum, demà tocarà anar a s'oficina.

Som es primer en arribar, segueixen ses rèpliques, a s'oficina se noten un poc més, però res greu. Van arribant companys de feina, per part nostra tot haurà de ser normal i aviat. Durant tot lo dia, i es dies següents a sa feina continuam com si res, Arica està completament tranquil·la. Si bé es cert que hi ha cases en mal estat, comparat amb Iquique no es res. A nes pobles de s'interior (perduts a ses muntanyes o a nes desert) no se sap ni en quin estat estan, hi ha d'anar s'exèrcit amb helicòpter, perquè hi ha camins i carreteres bloquejades. A Xile ses televisions mostren cada dia imatges més o menys desesperades des d'Iquique (allà es més greu perquè s'ha tallat sa carretera principal i és una ciutat tant gran com Palma, que no pot aguantar amb una sola carretera secundaria), helicòpters sobrevolant la ciutat, pujades de preu en recursos bàsics, cases i col·legis destroçats, restriccions per venta de combustible, cues i restriccions de venta en supermercats. S'atl·lota decideix (i jo ho agraesc) venir cap a Arica amb avió (s'aeroport és lo únic que no té problemes a Iquique), de totes maneres es govern ha dit que no hi haurà classes fins que es col·legis no certifiquin que no tenen cap problema estructural.

Sincerament, cal donar s'enhorabona a sa gent d'Arica per sa maduresa d'evacuació i lo molt avesada que està sa població a aquests fenòmens. Però també cal dir que a vegades son una mica exagerats tant amb ses destroces, com amb ses conseqüències, fins i tot hi ha casos de gent que evacua abans des terratrèmol per por de que tremoli més fort (encara que sigui científicament difícil).

Han passat dues setmanes, no se sap encara que farà es govern amb ses edificacions en mal estat, moltes escoles segueixen tancades, s'atl·lota encara no sap quan començaran les classes, pot ser la setmana que ve, però ha de tornar a Iquique (per sort sa situació és més tranquil·la)... tot pareix que seguirà igual, esperant.... que torni a tremolar, de moment estam tots bé.

Exòtic

Feim un pensament... Exòtic. Com alguns lectors sabreu gràcies a les noves tecnologies, ja fa uns mesos que estic treballant en una consultora territorial xilena amb seu a Arica com a Analista Territorial i al mateix temps des d'aquest mes de Març com a professor de Geografia a la Universitat de Tarapacá (Arica).

A l'empresa APSA estam realitzant un projecte per analitzar l'estat de les senyals de Trànsit a la regió d'Arica i Parin acota, la idea consisteix en proposar un nou sistema de senyalització informativa per que la gent que circula per les carreteres no es perdi i es faci més amigable i segura la conducció.

A la UTA, faig de professor a alumnes de tercer d'història i geografia, en l'assignatura de climatologia, (el mateix que vaig resumir en el Mel i Sucre fa temps). Però també faig classes a estudiants de cinquè de geografia sobre Planificació Regional i de Geografia i Planificació del Turisme.

Estrella Damm a un Supermercat de Xile

Vos escric d'aquestes coses no només per tenir-vos un poc informats, si no, per demostrar-vos que avui dia "lo Català" i fins i tot "lo Mallorquí" ven a Xile. Sa imatge que tenen a Xile de nosaltres es un producte sofisticat i exòtic, que té molt bon mercat. Als grans supermercats he pogut torbar Estrella Damm, Cava Codorniu i Freixenet, Crema Catalana... i altres, Llàstima que encara no importin sobrassada o herbes dolçes.

Cava a un Supermercat de Xile

Des de que n'Alexis Sánchez va arribar al barça, es partits del Barça se comenten amb frases com "el equipo Catalán" , "los catalanes", "la premsa catalana", "en Catalunya"... però cada vegada se veuen més coses per televisió:

Fa unes setmanes mentre feia dissabte a ca nostra tenia la televisió encesa mentre feien una sèrie xilena on hi havia una gent reunida, i qualcú va dir "Hay una empresa Catalana interesada en invertir acá en Santiago, tendriamos que hablar con ellos"... no hi vaig fer gaire cas, vaig pensar que eren paranoies meves. Uns dies desprès, més o manco a sa mateixa hora mentre acabava de dinar, aquesta genteta feia una altra reunió i una atl·lota demana: "que tal te fue con los catalanes?" no ho havia somiat idò!

I mirau si s'amplia la cosa si vos dic que emetran aviat una versió xilena de la sèrie Polseres Vermelles.

Quadern comprat a Arica

Si un passetja per tendes i botigues es curiós veure fotos de Barcelona, Sitges... però s'altre dia vaig veure una foto de la seu de Palma. I també no falten aquells restaurants amb algun sandwich anomenat "Barcelona", "Zaragoza", "Ibiza"... o "Madrid" clar.

A Iquique existeix una cafeteria anomeada "el Racó de la Trobada" i a Iquique i Arica hi ha dos "Hotel Gavina" ambdós casos amb una senyera catalana.

Jo habitualment me present dient que sóc de Barcelona o que sóc Català. Hi ha gent que ho entén i gent que no, te demanen explicacions... i sincerament, ho entenen aviat.

Però vos sorprendrà saber que un dia comprant sabates me va passar una cosa curiosa, xerrava amb s'atl·lota que estava massa avesat a ses aubarques o que enyorava ses Camper... en pagar es venedor me pregunta: "es usted de Mallorca?" i jo òbviament no m'ho esperava.

A Xile existeix una ciutat, d'uns 100.000 habitants, anomenada Ovalle on la majoria de colonitzadors quan la van fundar eren de Mallorca. Es curiós torbar allà llinatges com: Moncada, Morey, Bou, Bauzá, Sierralta o Fluxá. I òbviament si m'hi presentava com a Mallorquí m'atenien molt bé.

Es el que tè l'exotisme, que allò que és quotidià per una cultura, passa a ser exòtic per altres, passa que no estam avesats a ser nosaltres els exòtics.

Inti Ch'amampi : El Carnaval d'Arica

Feim un pensament... "Con la Fuerza del Sol". Aquest mes de febrer vos escric quelcom especial. Des de fa 13 anys es celebra a la ciutat d'Arica el 3er carnaval més gran d'Amèrica, i hem fa il·lusió mostrar-vos aquest fet cultural i diferencial que reuneix 3 una gran cultura (Aimara o Andina) dividia per culpa de la història entre 3 estats: Perú, Xile i Bolívia.

El Carnaval Andino Internacional con la Fuerza del Sol Inti Ch'amampi és una festa que es realitza cada any en la temporada estival, a la ciutat d'Arica (Xile) al mes de gener o febrer durant tres dies, amb danses andines, tant originàries de l'altiplà peruà-bolivià, com de les comunitats afro descendents i l'interior de la Regió d'Arica i Parinacota . És el tercer Carnaval més important d'Amèrica , sent el primer el de Rio de Janeiro (Brasil) i el segon el Carnaval d'Oruro (Bolívia), ambdós reconeguts com a patrimoni de la humanitat.

El Carnaval és producte de la fusió de dues grans cercaviles que es celebraven a Arica, organitzats cadascun per la Confraternitat de Balls Andins d'Arica i la Federació de les Arts Indígenes Kimsa Suyu, i que portaven, respectivament, els noms de "Inti Ch'amampi" i "Con la Fuerza del Sol". La fusió i engrandiment de l'esdeveniment va ser aconseguit per iniciativa de la Il·lustre Municipalitat d'Arica el gener de l'any 2005.

D'on sorgeix la Iniciativa?

En un afany de reivindicar el protagonisme de la cultura andina al nord de Xile, després de les dues onades de Xilenització (Fenomen que explica la substitució de la cultura i llengua Aimara, mitjançant la imposició de la cultura espanyola-Xilena) a la zona (Guerra del Pacífic i dictadura d'Augusto Pinochet), diverses organitzacions comunitàries es van constituir en fraternitats folklòriques, durant els anys 80 i 90. Algunes, com els Caporales Sant Pedro de Totora es van constituir en plena Dictadura (1975), quan la política pretenia occidentalitzar encara més les celebracions: Haloween, Santa Claus, San Valentí, Carnaval a la Brasilenya o a la Italiana...  Però que sortadament, tot i els esforços dels centralitzadors i occidentalitzadors, les expressions artístiques andines no van poder ser deixades totalment de costat. En ser una celebració de caràcter universal, el Carnaval mai va poder ser eradicat de la ciutat, però sí acabar desvirtuat en diversos sentits. Cal destacar, això sí, la similitud en les expressions artístiques i tradicions locals del Carnaval en el sud del Perú , l'oest de Bolívia , el nord-oest de la Argentina i el nord de Xile, és a dir, tot el territori Aimara.

Anata, Carnaval Aimara
La celebració de la Anata es fa generalment en el mes de febrer, de data movible, però es realitza en el temps de pluges, quan les plantes estan en ple floriment. Per al món andí és un temps ritual, i per tant, sagrat on es conjura a les divinitats andines, i fonamentalment a la Pachamama o Mare Terra. 

Ball Típic del Anata

No és una simple expressió lúdica o diversió, sinó que és un acte sagrat en agraïment a la Divinitat. El joc o la Anata és doncs un conjunt d'expressions socioculturals: familiars, dansa, música, vestimenta, ritus, menjar. És un temps de relacions entre els homes i la natura: és el temps de conjurar l'esperit de les coses que envolta la societat aimara.

Balls

El Carnaval d'Arica, més obert a diferents tipus de dansa i no als tradicionals de la anata, junta balls procedents de tota la serralada andina i les valls properes a Arica.

Caporales: Dansa despresa de l'original dansa dels esclaus que representa el mulat convertit en capatàs que vigilava als negres, que en renegar de la seva raça, es convertien en botxí amb fuets a mà. L'esclavitud en l'època de la colònia es representa a través de passos de moviments durs i imponents, com a fidel expressió de la submissió que exercien els mestissos sobre els negres.

Caporales

Caporales

 Morenada: Aquesta dansa té el seu origen en l'època de la colònia, quan els negres eren utilitzats com a esclaus en les tasques de les mines. És la representació que satiritza els balls de les corts virreials i, a més, reedita l'esclavitud dels negres sota el domini espanyol, on el caporal representa els capatassos negres que vigilaven als esclaus en un sistema d'explotació inhumana i el compàs marcat amb carraques ens recorda les seves cadenes i grillons.

Morenada

Morenada

Morenada

Tinku: A la macrozona andina Tinku és sinònim de "el lloc on totes les diferències són una trobada". El Tinku defineix la tradicional dansa d'ambients guerrers que es realitza al nord de Potosí i sud d'Oruro, sent una dansa recent i tradicional, que com a ball significa indígenes cara a cara comparant forces. Apart de ser una dansa, els seus moviments poden eser usats com un estil de lluita propi aimara.

Tinku

Tinku

Tobas: Dansa guerrera de pas àgil, ambientada en l'època de l'expansió de l'imperi inca, representant una actitud guerrera en la caça de feres per a la seva subsistència. Destaquen la seva entusiasta agilitat, els seus salts, els variats passos en la seva coreografia i la seva vestimenta amb plomatge d'enlluernadors colors.

Tobas

Tobas

Tarqueada: Dansa autòctona dels pobles de la serralada dels andes, és la que representa el ritual de l'anata, és executada amb un instrument anomenat " tarka ". És una dansa cerimonial d'agraïment a la naturalesa, ballada generalment en l'època de pluges, fins a l'etapa de la collita.

Tarqueada

Tumba: Dansa pròpia dels afro que habiten la vall de Azapa, portats fa 400 anys pels espanyols per treballar com a esclaus.

Tumba

Saya: Ball propi dels Afro bolivians, del sector de les Yungas, antigament marginat i que només es podia ballar amb els permisos dels patrons a l'interior de les seves terres, avui s'ha convertit en un gran esdeveniment social a Bolívia.

Zampoñada: Toquen una "zampoña" o flauta de canyes i cada músic toca una melodia diferent i d'aquesta manera es van complementant. Sempre de dos, reflectint la veritable essència del que és la Cosmovisió Andina, complementarietat, dualitat, diversitat i harmonia, concepte difícil de donar a entendre tenint simplement com a concepte aquest conjunt de paraules. El ball es semblant a la "Tarqueada".

Zampoñada

Waca Wacas: Dansa que té el seu origen en l'època Colonial que es caracteritza perquè els ballarins situen en la seva cintura una reproducció d'animals com toros, cavalls o vaques, acompanyats d'un altre dansaire que seria el torero i acompanyant això moltes dones vestides amb grans faldes. En aquest ball s'ironitza amb la mort del torero.

Suri sicuris: S'identifica amb l'estruç andí anomenat "suri" en aimara. Representa essencialment la gent aimara que executa la música amb un instrument típic de nom Cisu, que a través de la dansa mostra aspectes referits al caràcter ètnic i folklòric.

Diablada: La Diablada és una dansa típica de la regió d'Oruro, a Bolívia, anomenada així per la careta i el vestit de diable que usen els ballarins. La dansa representa l'enfrontament entre les forces del bé i del mal, barrejant tant elements propis de les tradicions catòliques introduïdes durant la conquesta espanyola i rituals ancestrals andins.

Diablada

Actualitat

Consolidat ja com el gran esdeveniment de l'estiu a Arica, cada any el Carnaval congrega un públic que ja supera els 100.000 espectadors i segueix en augment amb els anys, posicionant a Arica com quadre titular de l'agenda turística nacional i internacional.

A l'esdeveniment li donen vida un nombre creixent de fraternitats (59 l'any 2014), les quals amb facilitat superen els 100 ballarins cadascuna, que li donen expressió a diversos ritmes andins que s'han expandit des Bolívia , ritmes locals presentats per les comunitats l'interior de la Regió d'Arica i Parinacota , ritmes afroamericans a càrrec de les comunitats afro i alguns ritmes convidats que han escapat de l'espectre andí, però que han aportat amb la diversitat a la festa. Cada fraternitat tria a una Fusta , la denominació prové de la paraula cache amb la qual es designava a les princeses en els temps del Inca .
Associada a l'esdeveniment, es mou tota una maquinària comercial, on es beneficien els restaurants, els hotels, els locals d'entreteniment nocturn, venedors ambulants de tot tipus, brodadores i cosidores, artesans i més actors del comerç lligat a les cercaviles.