Temps i Clima

Feim un pensament... Mirant el Cel. Històricament, i sobretot a Sant Joan i altres pobles de la pagesia, les úniques informacions referents al temps i al clima estaven lligades a la cultura popular, a la gent del camp i als almanacs, pronòstics o parenòstics tant coneguts al nostre poble. Amb l’arribada de la revolució industrial i la descoberta d’altres continents per part dels europeus l’home intenta entendre el temps i el clima d’una manera més científica a fi d’entendre tots els processos que es produeixen en el sistema atmosfèric (si, sistema, recordau?). Aquesta voluntat de l’home es veu materalitzada al 1873 amb la creació de l’ Organització Meteorològica Internacional precursora de l’actual Organització Meteorològica Mundial (OMM) fundada al 1946. Un exemple d’aquesta voluntad més científica són les mesures que es prenien a principis del s.XX a la possessió d’es Calderers per part de l’amo Antoni Oliver Gayà, per a millorar i tecnificar l’agricultura. Curiosament aquesta tradició al nostre poble ha perdurat fins als nostres dies, record el meu padrí l’amo en Guiem Bou sempre pendent del pluviòmetre en temps de plujes, i actualment el millor exemple de la vila és la tasca que realitza en Josep Roig mitjançant l’estació meteològica de l’escola. Per tant, no és d’estranyar que la nostra vida estigui condicionada pel temps... o el clima?... o les dues coses?

Entenem per Temps, concretament Temps Atmosfèric, com aquell estat en el que es troba l’atmòsfera en un moment i un lloc determinat. El lloc pot ser un poble, una comarca, una illa... El moment pot ser una hora determinada, tot un dia/ mes/any. Té un caràcter accidental i únic. La ciència que l’estudia és la meteorologia, basant-se en les variables atmosfèriques mesurades científicament. Les variables més importants són la temperatura, la humitat i la pressió; tot i que el temps ve condicionat per moltes altres més variables i alhora totes les variables estan condicionades per gran quantitat de factors com la latitut, l’alçada per sobre el nivell del mar, la radiació solar... És a dir, el temps atmosfèric és la mostra puntual i momentània de la interacció de molts sistemes alhora (on hi destaquen en importància l’atmosfera, la hidrosfera, la biosfera i el Sol). La millor representació del temps la podem veure amb els mapes sinòptics, mapes d’isòbares o els col·loquialment anomenats mapes del temps on s’hi representen les variables atmosfèriques.

En canvi, el Clima és un estat característic de l’atmosfera a un lloc determinat deduible mitjançant llargs períodes d’observacions sistemàtiques i homogènies, que l’OMM estableix com a mínim 30 anys per tal de considerar tot tipus de situacions atmosfèriques. Com major sigui el període, més probabilitat que s’incloguin totes aquestes situacions. Té un caràcter permanent, característic, dominant, fixe. La climatologia estudia els climes i n’estipula les seves característiques, classificant-los per tipologies estructurades. Les eines visuals més emprades per la climatologia son els climogrames, els mapes climàtiques i les classificacions climàtiques (la més famosa és la de Koppen).

Tant la meteorologia com la climatologia estudien doncs tot allò que afecta al temps i al clima. És a dir es veuen obligades a estudiar tots aquells sistemes que afecten a ambdues coses i els organitzen en tres branques:

Factors Geogràfics

Son aquells intrínsecs del territori o lloc que analitzam, si canviam de territori canviam de factors geogràfics, és a dir que Sant Joan sempre té els mateixos factors geogràfics.

La latitud determina la inclinació dels raigs de Sol i la diferència de durada del dia i la nit. Afecta directament a la intensitat de la radiació solar i la temperatura. Basta veure com els horabaixes i a l’hivern el Sol està molt més baix i les temperatures més fredes. Mentre que a l’Estiu i als migdies com que el Sol està molt més alt, les temperatures pujen. Aquest diferencial faria que intrínsecament les latituds equatorials s’encalentíssin contínuament, mentre que els pols cada vegada fòssin més freds. Com a sol·lució la terra crea diferents sistemes per a compensar aquesta situació.

L’altitud modifica les variables temperatura, humitat, presió atmosfèrica, vent... Per que us faceu una idea la temperatura es redueix de mitjana 1ºC cada 160m que ens elevam sobre el nivell de la mar. És a dir si a Cala Tuent (nivell el mar) hi ha 19ºC ens podem trobar que al cim del Puig Major (a 5km de distància de Cala Tuent i 1445m per sobre el nivell del mar) la temperatura és de 10ºC.

La continentalitat és un efecte atribuit a la proximitat dels oceans i la mar, respecte la zona estudiada. Més aprop de la mar les temperatures són més suaus i la humitat més alta. Més lluny de la mar fa més calor. Un exemple a molt petita escala el podem veure a l’estiu, a Sant Joan sempre fa uns graus més de calor que a la costa.

Els corrents marins conformen un altre sistema regulador de temperatures a escala global, al igual que el sistema atmosfèric. Pertant afecten també al clima. A escala global tot i que Anglaterra i Canadà estiguin a la mateixa latitud i altitud la corrent càlida del golf (de Mèxic) suavitza les temperatures a la costa Europea.

Radiació Incident a la terra en funció de la latitud situació d’hivern a Mallorca. 

Factors Termodinàmics

Conformen una sèrie de factors sistèmics que serveixen per a regular la situació diferencial creada per els factor geogràfics.

El més important de tots és la Circulació General Atmosfèrica que és el moviment de l'aire atmosfèric a escala planetària, i el mitjà pel que la calor és distribuida sobre la superfície de la Terra i es que per a compensar tot el sistema la calor s’ha de traspassar de l’ecuador als pols. La CGA genera de forma dinàmica uns sistemes d’alta presió atmosfèrica (Anticiclons, representats per una A, tenen una presió superior a 1013 hP), uns altres de baixa presió atmosfèrica (Depresions o Borrasques, que tenen presions inferiors a 1013 hP i es dibuixen amb una D o B) i uns corrents d’aire que van des de les altes presions cap a les baixes presions, generant fronts (aquelles retxes blaves de triangles o vermelles de semicercles que veim als mapes del temps). Cal destacar que un anticicló no és sempre és sinònim de bon temps ja que poden ser càlids, com l’anticicló de les Açores que ens afecta quasi tot l’any i si duu bon temps, o freds com l’anticicló siberià que ve associat a molt de fred.

Esquema de la circulació general atmosfèrica a escala global. 

La pròpia CGA provoca la creació de masses d’aire que són grans volums d'aire definits per la seva temperatura i contingut de vapor d'aigua. Les masses d'aire cobreixen centenars o milers de quilòmetres quadrats, i adopten les característiques de la superfície sota seu. Es classifiquen d'acord a la latitud i de les seves regions d'origen continental (c) que son seques, o marítim (m) que son humides. Les masses d'aire fredes es denominen polars (P) o àrtiques (A), mentre que les masses d'aire més càlid es consideren tropicals (T). Les més conegudes per nosaltres són la siberiana i la escandinava, que ens afecten a l’hivern produint baixes temperatures i fortes nevades, són del tipus Continental Polar o Àrtic.

Situació típica a Europa: Anticiclons al Mediterrani i Borrasques al nord. 

Elements del clima

Són aquelles variables on es concreten els efectes dels altres factors.

Insolació: La Insolació és la quantitat d'energia en forma de radiació solar que arriba a un lloc de la Terra en un dia concret (insolació diürna) o en un any (insolació anual).

Nuvolositat: La nuvolositat és la fracció de cel cobert amb núvols, en un lloc en particular. Tendeix a ser màxima a l'hivern i mínima a l'estiu.

Temperatura: La temperatura atmosfèrica és l'indicador de la quantitat d'energia calorífica acumulada en l'aire. Cal tenir en compte també l’amplitut tèrmica que és anual si comparam les temperatures mitjanes del mes més càlid amb les del mes més fred; i pot ser diaria si comparam les temperatures més fredes i càlides en un sol dia.

Humitat: Es parla d’humitat relativa com el percentatge de vapor d’aigua que hi ha en una massa d’aire respecte el valor total. Generalment un 100% d’humitat indica precipitació en forma de boira, pluja o neu.

Pressió atmosfèrica: és la pressió exercida per l'aire atmosfèric en qualsevol punt de l'atmosfera. Representa el pes d'una columna d'aire sobre un punt concret, per tant la pressió atmosfèrica disminueix amb l'altitud. Meteorològicament quan tenim presions atmosfèriques altes, el temps és estable, no hi ha nuvolositat ni precipitacions. Si ens afecten baixes presions el temps és inestable, augmenta la nuvolositat i també les precipitacions.

Precipitació: és el terme amb el qual es denominen les formes d'aigua en estat líquid o sòlid que cauen directament sobre la superfície terrestre, això inclou pluja, plugim, pluja gelada, pedra, gel granulat, neu, calabruix... La quantitat, freqüència i distribució espacial i temporal de les precipitacions és molt variable, raó per la qual ha estat objecte d'intens estudi per part de l'home, en la determinació dels climes i l'aprofitament dels recursos hídrics que ofereix la natura.  La intensitat de les precipitacions varia d'un lloc a un altre encara que no es trobin a molta distància. Al llarg d'un any també hi ha variacions.

Perque vos faceu una idea, vos heu d’imaginar l’aire com una bossa de plàstic que amb altes presions tendeix a fer-se més gran, i amb altes temperatures també. Però com tots sabeu la calor fa evaporar l’aigua, per tant la bossa es va omplint d’aigua. Si la bossa es gran (hi ha molta calor o molta presió, un anticicló) no plou ja que la humitat relativa és baixa. Però si la bossa es fa petita de cop i volta (una entrada d’aire fred, o l’arribada d’una baixa presió) l’aigua no hi cap, i s’ha de buidar... i per tant ploure.

Entenem doncs com a temperatura càlida entre 15 i 20ºC, la mitjana de Sant Joan és d’uns 17,5ºC anuals. I s’entén per clima sec quan plou menys de 300 mm l’any. A Sant Joan hi ha entre 5 i 7 mesos secs cada any; son mesos on plou menys de 30 litres (o mm) generalment es concentren en mesos d’estiu i en aquells mesos d’hivern puntualment secs. Alhora hem de tenir en compte els mesos àrids (mesos en què les altes temperatures fan evaporar la poca precipitació. Es produeix quan la meitat del valor de la temperatura és superior a les precipitacions) que són bàsicament a l’estiu.

Climograma de Sant Joan

En resum, no plou perque Deu vol, ni per enviar-vos a fer punyetes ses vacances, ni per destroçar-vos mesos de feina a fora vila, si no perque la terra creu que un lloc concret ha rebut massa insolació, i per tant necessita regular la temperatura baixant-la, ja sigui augmentant la nuvolositat, fent ploure o desplaçant aquesta massa d’aire calent cap a una banda on sigui més necessària. No vos sorprengueu si per casualitat arriba un front fred després d’unes quantes setmanes seguides de Sol, al cap i a la fi, no és un càstig diví, però si una tocada de nassos!

Si teniu dubtes o voleu que comentem algun tema en concret vos podeu posar en contacte amb un servidor mateix o enviant un correu electrònic a guillemserrabou@gmail.com.

Publicat a la Revista Mel i Sucre nº382 - Abril 2012