Feim un
pensament... a la vora de la mar. Aquests mesos aprofitaré per fer una revisió
d’alguns temes referents a la mar, a l’estiu i al turisme. Començarem per la
geomorfologia litoral, per a que quan aneu a la platja podeu entre millor els
processos que s’hi duen a terme. Trobareu molta informació sobre aquest tema en
el llibre Geomorfologia del Litoral de
les Illes Balears del doctor en geografia i professor de la UIB en Jaume
Servera.
 |
| Portada del llibre Geomorfologia del Litoral de les Illes Balears, de Jaume Servera |
Què estudia
la Geomofologia litoral?
És una de les
disciplines de la geografia física que estudia les formes de la vora de la mar,
les forces que generen aquestes formes i la seva evolució. Com bé sabreu per
litoral entem com a aquella franja de trànsit i interacció entre el domini
submarí dels mars i els oceans; i el domini continental de les terres
emergides. Tot i així és difícil esbrinar fins on arriben els límits dels
efectes dels agents marins sobre la terra i viceversa.
Quins factors estan implicats en el modelat del
litoral?
El rocam (les roques que formen la costa)
té dos aspectes clau: la seva disposició
estructural i la seva resistència.
La disposició
estructural del rocam afecta directament en la definició de la línia de la
costa que deu el seu traçat general a les falles que tallen l’estructura
geològica que forma les illes. La línia de la costa poc retallada i la gran
quantitat de penyasegats es deu a la gran falla que recorre tota la Serra
(actualment submergida) i en les inclinacions de les capes de roca que la
conformen. En canvi la costa de Llevant es veu condicionada per l’escull
coral·lí fossilitzat durant el Miocé (fa entre 12 i 7 milions d’anys). Per
altra banda les costes corresponents a les badies constitueixen l’obertura a la
mar de la depresió central de l’illa que en el as de la badia d’Alcúdia queda
emmarcada per el perllongament mar endins de les estructures montanyoses de les
Serres de Llevant i la Serra de Tramuntana, i la Badia de Pollença és una vall
inundada entre dues sèries de mateixa estructura.
La resistència
del rocam especifica generalment que com més resistents son els materials la
línia de la cosa tendeix a resaltar mar endins, adquirir majors alçades i
pendents més verticals, per tant formen grans penyassegats. Les roques menys
resistents estan conformades per calcàries del Miocé i com que son poroses i
amb capes de diferents graus de resistència generen penya-segats amb importants
repercusions locals. Els materials quaternaris (molt més recents) són d’una
naturalesa molt variada i per tant generen formacions diverses com enderrocs de
vessant, ventalls al·luvials, dunes i platjes fòssils (marès) o en els més
recents de tots formen les platges actuals.
El nivell de la mar és menys significatiu
pel que fa a la dinàmica i el modelat litoral ja que en el temps geològic el
nivell de la mar no ha tingut sempre la mateixa posició acutal. L’efecte més
visual són les retallades d’un penya-segat realitzades per la mar en nivells més
antics molt més alts.
Amb el pas del temps una línia de la costa tendeix a
reduir els sortints i omplir els entrants, però en el mateix espai temporal els
altres factors que afecten el litoral es modifiquen i canvien la seva
repercusió en el pròpi litoral.
Quins agents modelen el litoral?
Els processos
d’erosió, transport i acumulació en els litorals són duts a terme per tres
tipus d’agents: mecànics, químics i biològics.
Agents mecànics:
Els moviments de la mar estan conformats
per:
-Les marees, que a les Balears provoquen una
afectació mínima.
-L’onatge, format per oscilacions regulars
de la superfície de l’aigua produïdes pel vent. Quan la profunditat és inferior
a la meitat de la longitud d’ona aquesta frega el fons marí y produeix treball
geomorfològic. A les platjes el pendent suau allunya el límit de profunditat
crítica de la costa, que permet modelar les platges. Com més grans són les ones
més gran és la longitud i a més profunditat començen a tocar fons, per tant els
dies de temporal l’afectació és molt gran.
-Els corrents de ribera litoral, es
produeixen per el desplaçament d’aigua provocat per l’onatge cap a la línia de
costa i el seu retorn cap a la mar mitjançant corrents de fons. Poden ser
difusos, cocentrats (que comporten un cert perill per als banyistes) o
longitudinals (que provoquen una deriva litoral que desplaça els sediments al
llarg de la costa, per exemple forma les platges aprofitant els espigons dels
ports esportius).
El vent, apart de provocar l’onatge,
desplaça terra endins l’esprai salí que aixeca l’escuma de l’onatge cosa que
constitueix un factor limitador de les comunitats vegetals i animals. Afavoreix
la creació de camps de dunes cap a l’interior (com el d’Es Trenc o els de la
Badia d’Alcudia a Mallorca).
Agents químics:
Aprop de la mar
podem trobar actuant al litoral processos com la dissolució, la hidròlosi
i la hidratació que afecten al
rocam. Aquests processos es poden veure potenciats o frenats pels trets
climàtics de la zona.
Agents biològics:
Constitueixen un
grup complex que pot donar resultats constructius o erosius.
Els agents biològics de litorals rocallosos
erosius estan conformats per moltes espècies que en vida erosionen la roca
i en morir el seu esquelet passa a formar part del sediment arenós a l’àmbit
submergit. Un bon exemple serien les esponjes, els mol·luscs, els eriçons de
mar...
Els agents biològics de
litorals d’acumulació destaquen pel seu paper constructiu o de proecció del
litoral. Sense cap dubte el principal agent del sistema és la Posidonia
Oceanica, una planta autòctona mediterrània que colonitza els fons
marins arenosos, popularment anomeada alga. Afavoreix l’assentament i la
colonització de nombrosos organismes i espècies. Morfològicament són una peça
clau en la producció de sediment i en l’estabilitazació dels litorals. La minva
de superfície de les prades de Posidonia implica una pèrdua de sediment i un
retrocés de la platja ja que incrementa la profunditat i els efectes erosius de
l’onatge. És fonamental per al manteniment de les platjges de les Illes Balears
per dues raons: A) la plataforma continental balear és autònoma (degut al seu
aïllament) de la resta de plataformes mediterrànies, fet que impossibilita
l’arribada de sediment exterior. B) Les aportacions fluvials illenques són poques
i de material por adient per a conformar platges d’arena.
 |
| Esquema de la protecció de la platja realitzada per les prades de Posidonia oceania. |
Quines són les formes del
litoral balear?
Tots els
processos que que hem esmentat generen diverses formes i paissatges que
conformen el nostre litoral.
-Penya-segats estructurals corresponen a
grans parets formada per les roques més dures de les balears (dolomies i/o
calcàries), vinculats a falles o plegaments. Per exemple els penya-segats de la
Serra de Tramuntana.
-Penya-segats de marina coincideixen en
l’extensió de les calcàries organògenes del Miocè que donen lloc a penya-segats
caracteritzats per la seva verticalitat i per presentar sectors d’escalons a
diferents alçades. La costa de llevant està conformada per aquest tipus de
litoral.
-Cales, són penetracions del traçat de
la línia de la costa de mar cap a terra lligades a desembocadures fluvials que
amb el temps han estat més o menys inundades per la mar. La seva llargària és
més gran que la seva amplada.
-Sistemes Platja-duna, són els més
complexos i fràgils de tots. El seu equilibri es fonamenta en una perfecta
relació entre els mons biòtic i abiòtic, marí i continental. Molts d’aquests
sistemes es troben amenaçats avui en dia a les Balears. Com be sabeu són el
gran tresor de la nostra terra i hem de saber com es generen per a poder-les
conservar millor i preservar-ne el seu encant.
 |
| Esquema d’un sistema platja-duna |
Per a més
informació sobre aquest tema vos recoman llegir el llibre Geomorfologia del Litoral de les Illes Balears de Jaume Servera. Si
teniu dubtes o voleu que comentem algun tema en concret vos podeu posar en
contacte amb un servidor mateix o enviant un correu electrònic a guillemserrabou@gmail.com
.
Publicat a la Revista Mel i Sucre nº385 - Juliol 2012
