Europes 1

Durant els darrers anys el Govern Español i diverses entitats d'afiliació franquista i/o ultra centralista, han postulat que una eventual independència de Catalunya provocaria que aquesta quedés fora de la Unió Europea, fora del Mercat Comú Europeu, fora de l'Euro, i fora d'Europa en general. Cal assumir doncs que al ser Europa un continent cultural, és a dir una construcció històrica i social, té per tant diferents punts de vista i diferents "límits" i "Unions". Per tant... Quantes Europes diferents hi ha? Quines diferències tenen? Existeixen criteris per a pertànyer a cada una d'elles? Convindria fer-ne un pensament... Geogràfic!

Comunitats, Unions, Aliances...

Després de la Segona Guerra Mundial les propostes d'integració europea eren considerades per molts com una manera d'evitar un altre conflicte bèl·lic entre posicions extremistes i alhora promoure el desenvolupament econòmic de la postguerra. De fet, l'any 1944 es crea el Benelux (l'associació de Bèlgica, Holanda i Luxemburg), mostrant de certa manera, el pas que havia d'emprendre Europa. Churchil, primer ministre britànic també va contribuir en aquesta idea pronunciant un cèlebre discurs l'any 1946 on parlava ja d'uns "Estats Units d'Europa". Degut a això apareixen diverses comunitats Europees amb finalitats diferents amb l'objectiu principal de

Unió Europea

La Unió Europea neix d'una sèrie de tractats i Comunitats que s'acaben fusionant en una sola estructura, a partir del 1992. Les seves fases principals són:

1. Comunitat Europea del Carbó i l'Acer (1951-1957)

El principal antecedent de la Unió Europea és el Tractat de París de 1951, pel qual es constitueix la Comunitat Europea del Carbó i l'Acer (CECA) entre sis Estats: Bèlgica, França, Alemanya, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos.

2.Comunitat Econòmica Europea i Comunitat Europea (1957-1992)

El 1957, els sis Estats membres de la CECA van signar el Tractat de Roma i el Tractat constitutiu de la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica (Euratom).

Al llarg dels anys següents, la CEE va anar incorporant progressivament més Estats: Dinamarca, Irlanda i el Regne Unit el 1973, Grècia el 1981, i Espanya i Portugal el 1986.

Es signa l'Acta Única Europea (1986) que aprofundeix en cooperació política.

La CE es va ampliar amb la incorporació del territori de l'Alemanya de l'Est el 1990, com a conseqüència de la reunificació alemanya.

3. Unió Europea (1992-Actualitat)

El Tractat de Maastricht de 1992, crea la Unió Europea que es basa en 4 idees principals que veurem més endavant.

Els principals reptes de la Unió Europea han estat la creació i aplicació de l'Euro com a moneda única a partir de 1999 i la redacció d'una constitució Europea.

Ampliació 1995: Àustria, Finlàndia i Suècia (UE 15).

Ampliació 2004: Polònia, República Txeca, Eslovàquia, Estònia, Letònia, Lituània, Xipre, Malta, Hongria i Eslovènia (UE 25)

Ampliació 2007: Bulgària i Romania (UE 27)

Ampliació 2013: Croàcia (UE 28)

Algunes dades Interessants:

510 milions d'habitants (7% mundial)

15 bilions d'Euros en Producte Interior Brut (1º mundial, 30% Mundial)

25.000 Euros PIB per càpita

Idees bàsiques de la Unió Europea:

Lliure circulació de mercaderies: les mercaderies poden circular lliurement, sense càrrec, restricció o aranzels entre els Estats membres.

Lliure circulació de serveis: les persones i les empreses d'un Estat membre tindran la llibertat de realitzar serveis en altres Estats membres.

Lliure circulació de capitals: les persones d'un Estat membre podrà invertir lliurement en la restat d'Estats membres i tenen llibertat per a transferir fons entre aquests països.

Lliure circulació de persones: els ciutadans d'un Estat membre podrà lliurement viure i treballar en els Estats membres.

Principals òrgans de funcionament:

Comissió Europea

Parlament Europeu

Consell de Ministres

Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees

Criteris de pertinença:

Per formar part de la unió Europea s'han de complir molts criteris polítics i econòmics preestablerts i s'ha d'esser acceptat per unanimitat per tots els estat membres.

Eurozona

És el conjunt d'estats membres de la Unió Europea (UE) que han adoptat l'euro i han creat, així, una unió monetària. L'eurozona es creà l'1 de gener del 1999 amb el llançament oficial de l'euro. Inicialment en formaven part 11 dels 19 membres actuals: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Espanya, Finlàndia, França, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, els Països Baixos i Portugal. Els estats de l'eurozona tenen una política monetària comuna, de la que el Banc Central Europeu n'és l'entitat responsable. A més, des de 2012 s'està establint l'estructura per una unió bancària, de la que tots els membres de la zona euro n'han de formar part.

Però no tot és tant simple, ja que existeixen doncs diverses possibilitats:

-Membre UE i Membre Eurozona: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Eslovènia, Eslovàquia, Espanya, Estònia, Finlàndia, França, Grècia, Irlanda, Itàlia, Letònia, Lituània, Luxemburg, Malta, els Països Baixos, Portugal i Xipre. (És la solució més natural i habitual).

-Membre UE, però No Eurozona (per voluntat pròpia): Regne Unit i Dinamarca tenen signada una clàusula d'exclusió voluntària. Suècia no vol aplicar parts de la legislació comuna.

-Membre UE, però No Eurozona (No compleixen criteris): Son països d'Europa de l'Est incorporats recentment a la UE, però que no tenen Euro encara. Són Hongria, Polònia, República Txeca, Bulgària, Romania i Croàcia.

-No és membre UE, però utilitza Euro: Ciutat del Vaticà, Mònaco, San Marino i Andorra, no son membres de l'Eurozona, però tenen acords amb aquesta. Kosovo i Montenegro  també han adoptat l'euro sense cap acord formal i explícit amb la UE.

Criteris de pertinença:

Per formar part de la Zona Euro s'han de complir uns certs criteris de Convergència Econòmica i s'ha d'esser acceptat per unanimitat per tots els estat membres. Però realment es pot utilitzar l'Euro sense necessitat de pertànyer a l'Eurozona ni a la Unió Europea.

Espai Schengen

És un espai creat el 1995 per l'acord de Schengen (Una ciutat de Luxemburg) per suprimir les fronteres comunes entre els estats integrants i establir controls comuns a les fronteres exteriors d'aquests països. En la pràctica, l'espai Schengen funciona en termes migratoris com un sol país.

No s'ha de confondre l'espai Schengen amb la Unió Europea (UE), car hi ha països de la UE que no formen part de l'espai Schengen (Regne Unit, Irlanda, Croàcia, Xipre, Bulgària i Romania) i hi ha altres països que estan integrats en l'espai Schengen i no pertanyen a la UE (Noruega, Islàndia i Suïssa).

Criteris de pertinença:

Per formar part de l'espai Shcengen s'ha d'esser acceptat per unanimitat per tots els estat membres. Però realment es poden arribar a acords de fronteres amb els estats de la UE sense la necessitat de formar part de l'Espai Schengen.

Encara n'hi ha més?
Si, ens falta parlar del Consell d'Europa, de l'EFTA, de la UEFA, d'Eurovisió... si també són organitzacions Europees i com a tal... tenen les seves pròpies complicacions.