Avui en dia estem en un Món cada dia més
globalitzat. Per tant les mercaderies es mouen a més distància i la interacció
entre països és cada vegada més gran. Una de les conseqüències son les aliances
entre estats lliures que decideixen que fer amb les seves fronteres i les seves
mercaderies. Sabeu com ens afecta això? Té conseqüències directes per a
nosaltres? Idò convindria fer un pensament... Geogràfic!
Què és un Tractat de Lliure
Comerç?
És un acord entre dos o més països que té com a objectiu principal establir
regles comunes per normar la relació comercial entre ells. Són instruments bilaterals o multilaterals de
política exterior que els països utilitzen per consolidar i ampliar l'accés
dels seus productes i eliminar barreres entre sí. Per aconseguir això tenen
diversos objectius que no sempre se compleixen.
Objectius dels Tractats de
Lliure Comerç
Aquests son alguns dels objectius, no sempre es compleixen tots i a vegades
en venen d'altres d'implicats.
• Promoure les condicions per a
una competència justa (tot i que a vegades es produeix l'efecte contrari, ja
que la part més pobre té menys opcions de competència).
• Incrementar les oportunitats de
inversió (on la part més pobre té menys oportunitats d'inversió).
• Proporcionar la protecció
adequada als drets de propietat intel·lectual.
• Establir procediments eficaços
per l'aplicació del TLC i per a la solució de controvèrsies.
• Fomentar la cooperació
trilateral, regional i multilateral, entre d'altres països.
• Eliminar barreres que afectin o
minvin el comerç.
• Oferir una solució a
controvèrsies.
• Establir processos efectius per
a la estimulació de la producció nacional.
Temes addicionals al TLC
Un TLC constitueix un acord integral, que inclou temes clau de la relació
econòmica entre les parts. En el cas de l'accés al mercat de béns, aborda
aspectes relacionats amb barreres aranzelàries i no aranzelàries, salvaguardes,
normes d'origen, obstacles tècnics, mesures sanitàries i fitosanitàries i
mecanismes de defensa comercial. El TLC incorpora també assumptes relatius al
comerç de serveis (telecomunicacions, financers, professionals, construcció,
programari, entre d'altres), al comerç electrònic i les compres governamentals,
la promoció i protecció recíproca d'inversions i la protecció dels drets de
propietat intel·lectual, el compliment de les normes laborals i mediambientals
i l'aplicació de mecanismes de solució de controvèrsies. Les negociacions d'un
TLC transcendeixen l'esfera del comerç i abasten altres àmbits relacionats a
una visió desenvolupament més comprensiva, pel que suposen la generació
d'espais de diàleg en les diverses societats que conformen el TLC per arribar a
propostes consensuades i socialment acceptades.
Conseqüències dels TLC
Així mateix, l'obertura comercial genera una major integració dels països a
l'economia mundial, el que fa possible reduir la volatilitat del seu creixement,
el nivell de risc del mercat intern i el cost de finançament de l'activitat
privada en general.
No obstant això, no tots els sectors de l'economia es beneficien de la
mateixa manera amb els tractats de lliure comerç. Hi ha sens dubte productes de
major sensibilitat en el procés de negociació que s'han de protegir amb
determinats mecanismes de defensa comercial. També cal tenir en compte que els
efectes negatius sobre certs productes també es poden atenuar si es prenen les
mesures adequades per impulsar la seva competitivitat o en tot cas incentivar
la seva reconversió cap a activitats amb un major potencial de creixement.
Exemples de Tractats de
lliure comerç
Tot i que es parla recentment de tractats en negociació com el TTIP
(Atlàntic) i el TPP (Pacífic) existeix de fa uns anys una sèrie de Tractats en
vigents a tenir en compte. Son tots d'escala continental i no inclouen països
fora del seu continent, cosa que els fa molt estables.
- Unió Europea (UE): Des del 1956 (Ampliada múltiples vegades
i reformulada al 1992) ha desenvolupat un mercat únic mitjançant un sistema de
lleis estandarditzades vigents en tots els estats membres i que garanteixen les
quatre llibertats de la Unió: la llibertat de moviment de les persones, dels
béns, dels serveis i del capital. La Unió Europea també té una política
comercial única, polítiques agrícoles i pesqueres comunes, i una política de
desenvolupament regional.
- Associació Europea de
Lliure Comerç (EFTA): (European Free Trade Association),
establerta al 1960 alternatiu pels estats europeus que no podien o
preferien no unir-se a la Comunitat
Econòmica Europea (CEE)
(en l'actualitat la Unió Europea). Avui dia està formada per Islàndia, Noruega,
Suïssa i Liechtenstein (i abans també per Regne Unit, Portugal, Dinamarca, Àustria,
Suècia i Finlàndia). De totes maneres tenen molta interrelació amb la Unió
Europea, però ho veurem en altres articles.
- Àrea de Lliure Comerç
d'Amèrica del Nord (NAFTA): (North American Free Trade
Agreement) Creada al 1994 és el bloc comercial integrat pel Canadà, els
Estats Units i Mèxic estableixen una àrea de lliure comerç així com estàndards
ambientals i laborals per a tots tres països. A diferència de la Unió Europea
el trànsit lliure no inclou persones.
- Associació de Nacions del
Sud-est Asiàtic (ASEAN): (Association of Southeast Asian Nations) Fundada al 1967, inclou Indonèsia,
Malàisia, Filipines, Singapur, Tailàndia, Brunei, Myanmar, Cambodja, Laos i
Vietnam; sovint inclou Xina. Té per objectiu accelerar el creixement econòmic,
el progrés social, el desenvolupament cultural entre els seus membres, fomentar
la pau i l'estabilitat regional i proporcionar als països membres un marc on
puguin discutir les seves diferències de manera pacífica.
- Mercado Común del Sur
(MERCOSUR): Fundada al
1991 i està formada per Brasil,
Argentina, Uruguai, Paraguai i Veneçuela. Promou la lliure circulació de béns,
serveis i factors productius entre els països, l'establiment d'un aranzel
extern comú i l'adopció d'una política comercial comuna, la coordinació de
polítiques macroeconòmiques i sectorials entre els Estats parts i
l'harmonització de les legislacions per aconseguir l'enfortiment del procés
d'integració. Bolívia, Xile, Colòmbia, Equador i Perú hi tenen estatus d'associat,
conformant el Mercosur Ampliat.
Actualment hi ha dos Tractats en negociació que estan provocant moltes
tensions a nivell mundial. Una de les principals característiques es que són
Intercontinentals, cosa que des del punt de vista de la geografia suposa certs
problemes de logística i mobilitat. Una altra curiositat es que totes dues
estan promogudes per Estats Units d'Amèrica.
- Associació Transatlàntica
pel Comerç i la Inversió (TTIP): (Trade and Investment Partnership)
o Transatlantic Free Trade Area (TAFTA).
Proposat als anys 90, reiniciat al 2006 i actualment en negociacions, és un
acord de lliure comerç proposat entre la Unió Europea i els Estats Units. Els
defensors diuen que l'acord donaria lloc a un creixement econòmic multilateral,
mentre que els crítics diuen que augmentaria el poder empresarial i faria més
difícil que els governs poguessin regular els mercats per al benefici públic.
- Aliança Transpacífica
(TPP): Trans-Pacific Partnership. Ideat al 2005 i en plena negociació.
Està conformat per Austràlia, Brunei, Canadà, Estats Units, Japó, Malàisia,
Mèxic, Nova Zelanda, Perú, Singapur, Vietnam i Xile. Pretén fomentar el comerç
i la inversió entre els països socis de la TPP, per promoure la innovació, el
creixement econòmic i el desenvolupament, i per donar suport a la creació i
preservació de llocs de treball. Es fortament criticat i protestat per les
negociacions, en gran part a causa del secret del procediment, l'abast expansiu
d'aquest acord, i les clàusules controvertides d'esborranys filtrades al
públic.
Com podeu veure les relacions internacionals son molt complicades i es poden superposar diferents associacions al mateix temps complint molts propòsits, però aquests temes i sobretot a Europa, els tractarem un altre dia.
