Nadals i climes

Feim un pensament... Nadalenc. De tornada a Sant Joan durant un mes llarg vull agrair les mostres de suport de molts lectors i lectores, que he rebut aquests dies.

Molta gent m’ha demanat sobre les hores de vol, les diferències gastronòmiques, el clima, la gent... més d’un s’ha sorprès quan he afirmat “he vist ploure més en un minut que en 2 anys” , o intentant imaginant-se un Nadal en màniga curta (tot i que qualque Santjoaner hi sol anar també).

En aquest article xerraré més aviat del canvi d’estació. Ja que per temes gastronòmics, culturals i socials... hauríem d’escriure una enciclopèdia sencera. I el tema dels avions l’explicaré el mes que ve.

Molts temes d’aquest article vos sonaran familiars si llegiu es Mel i Sucre nº388 - Octubre 2012, on vaig escriure un article sobre Hemisferis.

Canvia molt el Nadal?

Realment si. Hem de pensar que Sant Joan i Arica se troben a llocs molt diferents del Món, posaré un tercer punt de comparació més semblant i proper Fuerteventura (Canàries). Com podreu veure a la taula següent el clima d’Arica és molt mes semblant a Canàries que no a Mallorca, i encara que el Nadal caigués a l’Hivern, seria un Nadal Molt càlid. I efectivament no hi plou mai.

	Sant Joan	Arica	Fuerteventura
Latitud	39º N	18º S	28º N
Temperatura Màxima Absoluta	41º	31º	36º
Temperatura màxima Mensual	31º	27º	27º
Temperatura Mínima Mensual	14º	16º	17º
Temperatura Mínima Absoluta	3º	14º	14º
Precipitació Anual	450	1	100
Estiu	Agost	Febrer	Agost
Hivern	Febrer	Agost	Febrer
Corrent Marina	Càlida	Freda	Freda
Paisatge	Mediterrani	Desert	Desert

Altres llocs on passa el mateix

Tots aquells llocs subtropicals on es trobi religió cristiana, Llatinoamèrica en general, Austràlia, Nova Zelanda i Sud-àfrica. Existeixen molts llocs amb climes càlids que no celebren Nadal.

Es habitual, que a Xile les festes de Nadal es celebrin al carrer, jugant i fent festa amb castells inflables... els pares noels (figura habitual de Nadal a Xile, ja que els reis mags estan pràcticament desapareguts) tendeixen anar amb roba fina, però alguns (i cada vegada més) van estil Australià, camisa vermella i calçons curts vermells (els Australians ja fa molts d’anys que publiciten Nadals estiuencs).

Passa amb altres festes?

Potser vos sorprendrà, però el poble de Saxamar (a l'interior d'Arica) d'on prové la família de la meva parella estan en festes durant el final d’agost, igual que a Sant Joan.

Lluny d'estereotips moderns, de "San Corteingles", dies del llibre, o moltes altres festes comercials... les festes, tenen una raó de ser: reconeixement d'un event astronòmic, acció de pregària per obtenir una bona collita, agraïment per el bon temps o les bones collites, recordatori d'un fet important...

La gran majoria de festes més tradicionals venen lligades a la collita:

-Solstici d'Hivern: Marca l'inici de l'any, és un event astronòmic, però també climàtic, ja que marca el moment més fred de l'any.

-Inici de la primavera: buscant la fertilitat, el bon temps, i desitjant una bona collita.

-Festa de l'estiu: generalment festa per agrair la collita (té moltes variants ja que canvia en funció del producte dominant.

Realment, existeix una vinculació climàtica on la gran majoria de festes més tradicionals venen lligades a la collita:

Event Climàtic	Sant Joan	Data	Cultura Aymara	Data
Solstici Hivern	Any Nou	25-des / 1-gener	Inti Raymi	24-Juny
Primavera	Rua / Carnaval	Febrer	Pachamama	Juliol/Agost
Recollida	Sol que Balla	23-24 de Juny	Anata Tunkuri	Gener/Febrer

No hi plou mai?

Realment el Desert d’Atacama (Nord de Xile i Sud de Perú) és el Desert més àrid del Món. Arica és una de les ciutats que s’hi poden trobar.

No hi plou mai per què durant l’Hivern, l’Anticicló de l’Illa de Pasqua que habitualment està situat al paral·lel 30ºS, s’acosta cap a Arica, afavorint un temps estable i sense precipitacions.

A l’Estiu, Hauria de ploure, ja que es produeixen fortes depressions a Bolívia, i també a la serralada dels Andes. El problema es que les precipitacions es produeixen a la serralada, a uns 200km a l’interior del continent i no a la costa.

Per tant la costa, regada per un corrent marítim d’aigua freda, que regula les temperatures i facilita les boires, provoca que no plogui mai. Però la boira i els aqüífers faciliten l’arribada d’aigua i per tant, les valls son verdes.

Mar d'Aral

Feim un pensament... Sec. Els darrers anys i sobretot els darrers mesos, s'ha parlat molt de la dessecació completa del Mar d'Aral (un mar situat a l'Àsia central entre Kazakhstan i Uzbequistan). Analitzarem breument la situació històrica més actual que ha portat a la mar d’Aral i a regió que l’envolta a veure’s sotmesa en una profunda crisi que abarca, tots i cada un dels àmbits de la vida al planeta (Climatologia, ecologia, economia, biosfera...). Seguint els passos que han provocat aquesta problemàtica així com les conseqüències que comporta la degradació d’un espai on l’element central és l’aigua.

On és el mar d'Aral?

La ribera del mar d’Aral és un dels centres més antics de la civilització del món. Aquesta regió té territoris àrids i semi-àrids extensos amb només el 5% d'oasis densament poblats. L’aigua és el cos central d’aquesta regió entorn al mar d'Aral (el quart llac interior més gran del món abans de 1960). La dependència de la mar per al desenvolupament de la civilització a l'Àsia central data d’èpoques antigues. L'aigua i la irrigació han estat sempre la base de la vida, el desenvolupament de cada cosa viva, i el component principal de la naturalesa a la regió.

A principis del s.XX vivien en aquesta regió entre 7 i 8 milions de persones. Les terres irrigades suposaven prop de 3.5 milions d'hectàrees i tenien xarxes d’irrigació a diversos nivells, que eren la base econòmica de la societat. Actualment la població excedeix els 60 milions de persones. De la mateixa manera les terres irrigades s’han quasi triplicat (7.9-8.3 milions d’hectàrees actualment).

Què ha passat?

El mar d'Aral ha tingut històricament canvis periòdics de la seva superfície aquàtica, és a dir les extensions són seguides per en retiraments. Aquets canvis son condicionats per fluctuacions del clima i fan canviar l'ambient de la regió. El principi de l'agricultura irrigada a la regió data dels ss.VI-VIIa.C. i coincideix amb l’època més pròspera de la civilització més antiga, que necessitava de la irrigació com un factor decisiu en l’important desenvolupament històric i socioeconòmic.

El mar d'Aral funciona com un evaporador gegantí, prop de 60 km³ d'aigua s'evaporen cada any. Contribueix a la millora hidrotèrmica del règim climàtic de la regió, influenciant els règims de plantes àrides, i augmentant així la productivitat de l'aigua per a la pastura, i permetia el funcionament normal dels pous artesians. L'equilibri ecològic (natura-factors antròpics) va ser estable fins al principi dels anys 60. Quan el Mar d’Aral tenia un volum de 1.044km³, i un territori de l'aigua d’uns 68.000 km².

Avui l'Aral i la seva ribera tenen clar que els desastres ecològics s’han d'atribuir principalment als factors antròpics. El creixement del consum de l'aigua va combinar el cultiu de nous territoris irrigat, on principalment s’hi produeix cotó i arròs, juntament amb l'augment en la població que treballava en agricultura. El flux de l'aigua cap al mar dels dos sistemes principals dels rius (l’AmuDarya i el SyrDarya) s’ha parat totalment. La degradació del mar d'Aral ha provocat que s’hagi convertit en el cos de dipòsits salats més gran del món, situat al centre dels deserts asiàtics.

Impacte climàtic

El clima de l’Àsia central és un clima continental molt acusat, allunyada de qualsevol oceà, les masses d’aigua més properes són el mar Caspi i el mar d’Aral. I si tenim en compte la situació crítica del segon... és fàcil entendre que el clima ha sofert uns efectes importants:

Durant els darrers anys del s.XX la sequera i l’aridesa han fet que s'agreugés el problema del mar d'Aral, portat canvis al voltant de sensibles en condicions de clima. En el passat l'Aral era considerat un regulador que atenuava els vents freds de Sibèria i que reduïa la calor de l'estiu. Els canvis del clima han conduït a generar un estiu més curt i més sec, i de forma oposada hiverns més llargs i freds.

Impacte sobre els sòls

La immensa majoria dels sòls a l'Àsia central són lleugers i transportats fàcilment pel vent. La sequedat del mar d'Aral ha donat lloc a dues classes de desertificació: El llit del mar completament assecat, i l’abús de l' irrigació artificial de les terres de conreu. Conseqüentment, ha aparegut un nou desert "Aralkum"al centre dels grans deserts asiàtics, morfològicament és un pantà salat, rodejat de dipòsits de sal sòlida, on s’hi combinen altes restes sòlides com dipòsits minerals, o sòls fets mal bé pels fertilitzants.

Impacte en el criosfera

Una de les conseqüències més perilloses de la sequedat del mar d'Aral, és l‘augment de la degradació de les glaceres muntanyoses del Himàlaia, el Pamir, Tien-tien-Shan, i del Altay, que a la vegada alimenten el SyrDarya i l’AmuDarya (Els rius que alimenten el Mar d'Aral).

Impacte sobre la biodiversitat

En el passat la especificitat del mar d'Aral va contribuir a la riquesa i a la diversitat d’una biota que es podria comparar amb l’africana. Aquesta àrea posseïa la meitat de les espècies que es trobaven  dins l’antiga URSS; moltes d'aquests, no obstant això, han desaparegut o estan amenaçades. Hi havia 500 classes d'ocells, 200 espècies de mamífers i 100 espècies de peixos, milers d'insectes i invertebrats.

Impacte en els ecosistemes

La conca del mar d’Aral es caracteritza per tenir una estructura espacial complexa d'ecosistemes. Aquests són influenciats per les condicions físiques i geogràfiques de la regió, les conseqüències de la seva utilització econòmica durant molts segles, i la influència activa de processos antropogènics moderns. Els ecosistemes d’Aral s'estan convertint en ambients de condicions desèrtiques extremes.

Impacte econòmic

La taxa d’enfermetat té tendència a augmentar progressivament.

Les víctimes primàries de les crisis eren les capes més vulnerables de la societat: nens, dones, pobres, malpagats, tant de ciutats com àrees rurals.

La sang, les malalties oncològiques, l'asma i les malalties cardíaques estan progressant. La investigació mèdica prova que la incidència i el creixement d'aquestes malalties són directament dependent en desastre ecològic.

Previsió de futur

Si bé fa uns 10 anys es contemplaven diversos escenaris, actualment es considera que la dessecació total del Mar d’Aral en uns 5 o 10 anys.

Huracans al Mediterrani

Feim un pensament... Huracanat. No és cap titular boig, escric aquest article dia 20 de setembre del 2014, ara mateix, els models meteorològics o mapes del temps (els complicats, no els que surten a la televisió) indiquen que durant la propera setmana (del 22 al 26 de setembre) hi haurà un huracà mediterrani, o anomenat MEDICANE (de l'anglès Mediterranean Hurricane).

Que és un MEDICANE?

Pot semblar un fenomen totalment estrany, però no ho és. De fet, al 2007 s'en va formar un a la costa murciana. Es tracta d’una baixa pressió molt profunda però amb característiques subtropicals. Això vol dir que, entre altres coses, té un nucli càlid associat (contràriament a les borrasques que ens afecten normalment), vents molt forts en superfície i una capacitat de rotació molt important.

No arriben a la potència d'un Huracà (Carib) o un Tifó (Àsia), però si porten associades potències de vent superiors als 100 km/h i pluges extremadament intenses (més de 60 litres). Realment és una tempesta forta, passa que quan tenen el nucli càlid, les pressions son baixes i tenen un ull definit... solen ser més poderoses del que tenim habitual.

Son extremadament difícils de predir, moltes vegades no surten als models, o simplement els models no es compleixen. Fins i tot tant sols a unes hores vista, per la qual cosa cal anar seguint molt atentament si es forma i la seva direcció. Ja que són d'una formació extremadament ràpida.

Agustí Jansà el millor meteoròleg de Balears especialista en el tema ha citat sobre el fenomen d'aquest setembre:  << Parece que algún modelo está pronosticando medicane entre Península y Balears, entre lunes y martes. Lo que parece claro es que hay alta probabilidad de abundante precipitación en la zona, en el periodo, pero hay mucha incertidumbre sobre cómo puede organizarse la convección: medicane no es imposible, pero también es posible sistema convectivo o convección dispersa. Medicanes históricos han sido correctamente pronosticados, a posteriori, por los modelos, pero los modelos han generado no pocos medicanes espúreos en tiempo real.>>

Com es prediuen?

Realment la predicció és difícil, però habitualment es produeixen quan les temperatures han estat elevades durant molt de temps , amb una xafogor altíssima (alta humitat) i la mar amb temperatures altes. Segurament deuen haver estat uns dies molt insuportables.

El Weather Research and Forecasting Model (WRF) és un model numèric de pronòstic del temps, dissenyat per aplicacions operatives i de recerca. Un dels seus objectius és, precisament, accelerar la introducció dels avenços en recerca als processos operatius. Actualment, el WRF pot utilitzar-se un ampli rang d'escales, de manera que pot actuar com a model global o d'àrea limitada.

Al Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) s'ha implementat la versió coneguda com WRF-ARW (Advanced Research WRF), desenvolupada sota el lideratge del NCAR (National Center for Atmospheric Research, EUA) i funciona com a model d'àrea limitada, amb l'objectiu de simular circulacions atmosfèriques de messoescala. Aquestes, inclouen aquells fenòmens que tenen lloc a escales espacials que van des d'uns quants quilòmetres fins a uns quants centenars, com per exemple les tempestes, les brises, o els sistemes frontals entre d'altres. I per tant, els Medicanes.

I surten als mapes?

Si, en els mapes del model WRF d'àrea limitada (com el del SMC) els podem veure.

En les imatges, podeu veure com a la ciutat de València es preveuen pluges de fins a 100 litres i vents de més de 100 km/h (son l'àrea més fosca de les imatges).

Què ha passat realment?

Jo no vos he pogut escriure, perquè encara havia de passar. Ha tengut repercussions a Mallorca? Ho heu viscut? Ha sortit a les notícies? Esper que a TV3 o IB3 n'hagin fet un seguiment. Mentre escric l'article no ho sé, però els lectors ho sabreu en llegir això.

Turisme i Clima

Feim un pensament... Estiuenc. Perquè els turistes adoren el clima de Mallorca? Que té d'especial el clima de ca nostra que a tothom l'hi agrada? Hi ha relació entre tipus de clima i turisme? Hi ha climes més propensos a rebre altres tipus de turisme. 

Que volen els turistes?

Per començar cal tenir present quin tipus de turisme es realitza majoritàriament al Món. Habitualment els turistes de Sol i Platja cerquen destins amb temperatures càlides (d'uns 20ºC- 25ºC aprox.) i poques precipitacions (òbviament no fa cap gràcia anar a la platja i que plogui).

Els turistes de muntanya i esports d'hivern, cerquen temperatures fredes (menys de 5ºC) i unes certes precipitacions, que permeten la formació de neu.

Els turistes de ciutat, cultura, congressos, negocis i fires, si bé no tenen una relació directa amb el clima, tendeixen a mostrar un perfil de climes més suaus i humits (menys de 20ºC i més de 500mm anuals, com a referència), ja que l'aigua demostra ser un recurs que potencia l'existència d'altres activitats i sobretot les agrícoles i industrials; i a llarg termini, els negocis.

Com trobem aquests perfils climàtics?

Segons la Organització mundial de Meteorologia, cal tenir com a mínim 30 anys seguits de dades per a poder establir un clima. Posteriorment, la manera més simple és utilitzar aquestes dades per a crear un climograma (gràfic prou conegut en els nostres articles). Avui en dia els climes es classifiquen mitjançant una versió renovada de la classificació de Köppen (un climatòleg alemany de principis del s.XX). Aquesta classificació, estructura els tipus de climes en funció de 3 lletres:

- Grup (A, B, C, D, E ):  Depèn de les temperatures. A-Tropical (si la temperatura mitjana anual és major de 18ºC), B-Àrid (si la temperatura anual és superior a les precipitacions), C-Temperat (temperatures dels mesos més càlids per sobre de 10 °C mentre el mes més fred és superior a -3 °C), D-Continental (quan la temperatura del mes més calent és superior en 20ºC o més, respecte el mes més fred), E-Fred (Temperatures sempre inferiors als 10ºC).

- Règim de Precipitacions (f, s, w, m):  f-full (plou tot l'any), s-summer (estius secs), w-winter (hiverns secs), m-monzònic (dues estacions marcades).

- Tipus de Temperatures (a,b,c,d,h,k):  a-subtropical (Estius càlids), b-temperat (estius suaus), c-subpolar (hiverns freds), e-polar (hiverns molt freds), h-hot (en climes àrids, superior a 18ºC), k-cold (en climes àrids, inferior a 18ºC),

Turisme de sol i platja, Estius càlids i secs

És el període de l'any amb temperatures més altes. Habitualment també és quan plou més, excepte en dos tipus concrets de clima Csa (Mediterrani, temperat d'estius secs i subtropical) i As (Tropical, d'estius secs), que tenen per característica principal tenir estius secs. També hi ha altres climes interessants per el turisme de sol i platja, perquè tenen temperatures càlides i poques precipitacions, passa que per motiu o altre, no s'hi desenvolupa tant el turisme. Bwh (estepari càlid), Cfa (Subtropical Humit) i tots els A (Tropicals) en general (tot i que a vegades les altes precipitacions són un problema). Com es pot veure en els climogrames, els mesos que tenen més turistes coincideixen amb temperatures d'entre 20º i 25ºC ideal per a estiuejar.

Esquiar, neu, fred...

Per al turisme de muntanya, aventura i d'hivern en general, calen temperatures baixes i precipitacions. A Europa trobem aquests climes en Altura (Pirineus, Alps...) o més al Nord  Dfb (Escandinava, Rússia, Islàndia...). Com es pot veure als climogrames tenen mesos per sota dels 0ºC, i si, fa molt fred.

I d'on venen tots aquests turistes?

Pel cas de Mallorca, com ja sabeu la majoria de turistes venen d'Alemanya i Anglaterra, que al mateix temps són llocs on es duen a terme turisme de ciutat, negocis, fires i congressos. Si mireu els climogrames, tenen un clima oceànic Cfb (Temperat humit) o Continental Dfb (Continental Humit i fred) i s'hi poden veure temperatures fresques a l'estiu (uns 15ºC i pluja segura), mentre que els hiverns són freds  o molt Freds si ens allunyem de la mar.

És lògic doncs que els Europeus vulguin venir a estiuejar a ca nostra, amb raó els hi agrada tant es Solet i ses platges, que nosaltres també disfrutem.

Hubs

Feim un pensament... volant. Comença l'estiu i tornem a pensar en turisme i sobretot avions.  Aquest més parlarem de Hubs Aeroportuaris, un sistema de gestió de vols molt modern i aplicat en els darrers anys, i on el millor exemple és curiosament l'aeroport de Palma.

Transports ?

Els transports són un fet molt recent (tenen poc més de 150 anys), que han revolucionat la manera en que ens desplacem i entenem l'espai i el temps. Per tant, encara no hi ha cap ciència clara que estudii els transports o la Mobilitat, i les que ho fan son: l'enginyeria (per a millorar els vehicles i les vies), l'economia i la política (pressupostos, interessos socials...) i la geografia (territori, fluxos de persones i mercaderies...), i com podeu imaginar el treball en equip és completament necessari.

Com es gestionen els vols ?

Les connexions entre aeroports (i per tant ciutats) solen tenir dues maneres habituals de dur-se a terme:

- Punt a Punt: Els avions van de ciutat en ciutat, fent rutes programades prèviament però sense connexió aparent. Si una persona vol anar de Sevilla a Moscou hauria de tenir la sort que existeixi el vol Sevilla-Moscú (improbable i poc eficient) o anar de Sevilla a Madrid amb un avió, de Madrid a Berlín amb un altre avió, i canviar després a un altre de Madrid a Moscou. Amb escales llargues i dificultat de planificació. Per part de les companyies, requereix de molts avions, cobrint distàncies curtes i un gran cost logístic. Per exemple, en un avió de Palma a Munich, totes les persones viatjarien entre aquestes dues ciutats.

- Hub: Una areolínia usa un aeroport Bandera, on concentra tots els vols procedents de moltes ciutats creant una àrea d'alimentació, que arriben a una hora puntual. Desprès els vols es reparteixen cap a altres ciutats creant una àrea de destí. D'aquesta manera funciona el Hub d'Ibera a Madrid-Barajas. S'alimenta de totes les ciutats Europees, s'ajunten els passatgers a Madrid i després es reparteixen en vols més grans cap a tot Amèrica Llatina. En un vol Londres-Madrid, podrem trobar doncs passatgers que van a Xile, Argentina o Colòmbia. Mentre al vol Madrid-Lima podríem torbar passatgers procedents de tot Europa, que han arribat a Madrid amb diferents vols. LAN (aerolínia Xilena) fa quelcom semblant a l'aeroport de Santiago.

-Doble-Hub: Una o més aerolínies seleccionen dos Aeroports base en dos continents diferents. Els Aeroports base absorbeixen tots els passatgers del continent amb avions relativament petits. Mentrestant entre aquests dos Aeroports, el vol es fa mitjançant avions de gran capacitat que redueixen costos i són molt més eficients. D'aquesta manera s'ajunten a Londres-Heathrow en el Hub de British Airways molts passatgers provinents de tota Europa. Després volen tots junts en un sol avió cap a Nova York- Jhon Fitzgerald Kenedy i es reparteixen per tot estats units en el Hub d' American Airlines (Aliada de British, Iberia i LAN).

El Hub d'Air Berlin a Son Sant Joan

Air Berlin va situar al 2002 la seva base al sud d'Europa a l'Aeroport de Palma - Son Sant Joan. De llavors ençà els vols setmanals d'aquesta companyia cap a Mallorca s'han multiplicat dels 140 vols setmanals (estiu de 2001) a 160 vols (estiu de 2002), 240 vols (estiu de 2004), 360 vols (estiu de 2007) i 380 vols (estiu de 2008). Té un funcionament molt simple, de 4 fases diàries (que es repeteixen cada dia de l'any) augmentant la seva intensitat a l'estiu. Alemanya és l'àrea d'alimentació i el Mediterrani és l'àrea de destí.

Dematí (Alemanya-Mallorca): Surten vols des de cada ciutat alemanya (i algunes altres d'Europa) cap a Palma. En el vol Munich-Palma, trobarem molts alemanys que es quedaran a Mallorca, però alguns en arribar a Palma, canviaran d'avió per anar a altres destins repartits per el Mediterrani.

Migdia (Mallorca-Mediterrani): Els avions que han estat aturats a l'Aeroport de Palma una poc menys d'una hora. Han intercanviat passatgers, els passatgers que venien de diferents ciutats alemanyes s'ajunten en un sol vol cap a un destí concret, o al mateix temps els passatgers que venien d'una sola ciutat alemanya es reparteixen per diversos vols cap a altres destins. Així encara molts alemanys es queden a Mallorca. Els avions es reparteixen pel Mediterrani, excepte alguns que tornen a Alemanya a cercar més gent.

Horabaixa (Mediterrani-Mallorca): Tots els avions que s'havien repartit per tot el Mediterrani (i els que avien anat a Alemanya) tornen a Mallorca amb passatgers procedents de tot el Mediterrani que volen viatjar en general o alemanys que tornen de vacances. Es produeix el mateix procés que al migdia, però a la inversa.

Vespre (Mallorca-Alemanya): Un cop recuperats tots els avions i passatgers que s'havien repartit, tornen cap a Alemanya, per repetir el procés el proper dia. Tots aquests processos els podeu veure a la imatge de l'article.

Tempestes

Feim un pensament... Tempestiu. Mes de Maig cada dia un raig, a petició d'un lector des Mel i Sucre, me va recordar que Maig es temps de tempestes i que podia explicar com se formen. Serà un article breu, però intentaré que quedi clar.

Les tempestes són un dels fenòmens naturals i meteorològics més interessants i sorprenents al nostre planeta , però estem tan acostumats a elles que en molt poques oportunitats ens posem a pensar el que signifiquen.

Què és una tempesta ?

Tècnicament una tempesta és un fenomen produït per diferència de pressió, que provoca que una massa d'aire calenta i humida s'elevi. L'aire, funciona com una espècie de bossa, si està calent ocupa molt espai i permet aguantar molt vapor d'aigua. Però si es refreda ocupa menys espai, no pot mantenir tant vapor d'aigua, i aquest vapor és obligat a condensar-se creant niguls i en grans quantitats pluja.

Bàsicament , una tempesta es compon de pluja , vent , llamps, trons i habitualment calabruix.

Com es generen les tempestes ?

Per a la formació de tempestes es necessita la coexistència de dues masses d'aire de diferents temperatures i bàsicament ocorren quan un centre de baixa pressió es genera dins d'un sistema d'alta pressió . Tota aquesta activitat és capaç de generar tot un terratrèmol aeri , ja que el contrast tèrmic i la interacció de les masses d'aire humit generen moviments d'aire que es tradueixen en vents i pluges , i fins i tot descàrregues elèctriques quan s'arriba a la tensió de ruptura de l'aire .

Habitualment el procés es així:

- Ascensió de l'aire: Hi ha diverses maneres de fer que l'aire ascendeixi: Pot ser per escalfament (és lo més habitual a l'estiu), per una serralada o degut a un xoc de masses d'aire anomenat front.  Aquest aire es refreda progressivament fins condensar amb la conseqüent formació de petits cumulus (niguls).

- A diferència de les situacions de bon temps , el corrent ascendent no s'atura i el nigul creix ràpidament en sentit vertical .

-El cumulus continua creixent en sentit vertical i està a punt de convertir-se en un nigul de tempesta (cumulonimbus) . Quan arriba a la isoterma dels 0º C , les càrregues elèctriques que s'han anat generant comencen a ordenar dins del nigul . La part superior serà positiva i la inferior negativa . A més , es comencen a formar dins del nigul grans gotes o partícules de calabruix però la forta corrent ascendent els manté en suspensió .

-El cumulus s'ha transformat ja en un cumulonimbus que pot arribar a tenir fins a 10 km d'altura . En la seva part superior la temperatura pot ser molt baixa ( -20 º C o -30 º C ) . Això afavoreix una intensa sobresaturació de l'aire que origina una gran quantitat de gotes de pluja o de calamarsa , algunes de les quals cauran en forma de precipitació .

- El nigul de tempesta es desgasta en desaparèixer el corrent ascendent que l'alimentava . La terra ja s'ha refredat i forts corrents descendents de vent provoquen pluja de gran intensitat que acaben per desfer el nigul . La tempesta ha acabat i algunes capes de cirrus o cirroestratus seran les úniques restes d'aquest extraordinari fenomen de la naturalesa .

Les tempestes formades per convecció o per un front fred solen tenir una durada curta ja que, com hem vist , quan la terra es refreda la tempesta s'acaba .

Les depressions també poden formar tempestes la durada sol ser més llarga ja que s'acostumen a formar nombrosos cumulonimbus .

Huracans, Tornados i altres coses grosses ?

Realment, el procés per a la seva creació i formació sol ser molt similar, però ho comentarem en algun altre article, ja que duen implicats fenomens de gran escala.

Crònica del terratrèmol de dia 1 Abril

Feim un pensament... Tremolant. Aquest mes, vos escric una crònica personal des terratrèmol 8.2 que vam viure dimarts 1 d'Abril al Nord de Xile. Vull demanar perdó per avançat, ja que és un article  més llarg de lo normal i on hi trobareu més opinions personals que professionals (i està escrit en llenguatge més col·loquial, salat), però crec que és sa millor manera per que entengueu un poc tot lo que va passar.

Dimarts 1 d'abril del 2014, Arica. Son les 20:30 sortint de sa feina, aquesta setmana sense classes a s'Universitat de Tarapacá (fan una espècie de festes per a sa gent nova que comença a estudiar enguany). Surt de sa feina més tard de lo normal desprès d'una reunió que s'ha allargat massa.

Habitualment poden passar mesos sense que sa senti cap tremolor, ni des petits. Però fa dues setmanes n'hi va haver una de relativament forta, res de nou, un grau 7 a 120km al Sud d'Arica (a un poble que se nom Pisagua). Han estat dues setmanes de rèpliques clar, on de tant en tant tremola un poc enterra, com un tro fort, com quan es metro passa mentre passeges per Barcelona, res especial. A Iquique se senten un poc més fort, ho coment amb s'atl·lota per telèfon, ja que ella viu a Iquique, 300km al Sud d'Arica (però a uns 70km de Pisagua). Vaig curt de benzina, ompliré demà, ara just tenc ganes d'arribar a ca nostra.

Son les 20:40 arrib a casa, coment amb sa sogra com a anat es dia, tot tranquil, me dutxaré soparem i a preparar ses classes per la setmana que ve.

Me trec ses sabates i comença a tremolar, fluix, lo mateix durant dues setmanes, m'aixec perquè sa sogra es al menjador i mos hem adonat que tremola fluix... sa porta de sa casa encara és oberta perquè mos hem distret xerrant, es tremolor continua... duu devers mig minut i ja s'hauria d'haver aturat, pareix que serà fort. <<Recorda Guillem, s'atl·lota te va dir que si se mou es cotxe de son pare i arriba a tocar sa paret vol dir que es fort>>, mir a defora, es cotxe se mou poc, però se mou. De cop! S'apaga sa llum, i tot tremola el doble de fort que abans... i s'allarga massa!!. Deu ser un 8? un 9? Supòs que un 8... perquè es cotxe no arriba a tocar sa paret, però se remena més que amb es 7 de fa dues setmanes. Sa sogra (que està aferrada a sa Televisió perquè no caigui) comença a resar i ploramiquejar, es normal, està assustada. M'acost caminant (com puc, tot tremola molt fort) l'abraç i començ a pensar que pot ser gros. s'allarga molt, però molt, devers 2 minuts i mig, per moments he pensat que no s'aturaria o que encara aniria a mes... pareix que s'atura...si, pareix que s'ha afluixat... si, s'ha aturat.

Tot a les fosques, son les 20:47, estam bé, no hi ha ferits, i sa casa està completament sencera, ni una rapinyada, just una figureta (que era devora un siurell) ha caigut enterra i aguanta sencera, res pus. No sé on ha estat s'epicentre (però m'ho imagin, fa dues setmanes que tremola allà mateix, a Pisagua, ha estat gros, supòs que un 8 o 9). No hi ha llum, ni telèfon, ni internet, ni res... no puc avisar a ningú. Sa sogra està molt nerviosa, cercam mòbil i llinternes, no hi ha senyal de mòbil. Començ a pensar... es de Japó va ser un 9, es del Sud de Xile va ser un 8 i escaig... si aquest ha estat un 8 o més... hi haurà tsunami. Me pos ses sabates, surt a nes carrer, tot a les fosques igual, obr es cotxe, cap problema hi tenc sa llinterna dinamo (mai falla), xerr amb es veïnats, tots estan bé, evacuarem, per si de cas.

Sa sogra arriba a telefonar s'al·lota està bé, es a casa, a Iquique, no l'hi ha passat res i també evacuarà, li he dit que som a ca nostra amb sa mare i que cap problema, que anirem a nes restaurant de sa família (a ca uns cosins), en zona segura, que no se preocupi, estarem bé. Es problema es que sa mare se preocupa per sa filla... i sa filla per sa mare, se preocupen molt (és bo) però hi perden sa calma (es dolent). No mos podem posar en contacte amb es germà de s'atl·lota, ni amb son pare. Fan feina a Calama (800km enfora, almanco ells no poden rebre Tsunami, són a s'interior des país). Paciència, hem de partir, o vendrà s'ona. Torn a ficar s'ordenador a sa maleta (com se l'endugui la mar... serà ferest, hi tenc tot lo de sa feina i s'universitat), agaf aigua, galletes una màniga llarga. I ajut a sa sogra perquè faci via (se m'està fent etern), hem de partir. Tancam tot, tancam sa casa... pujam al cotxe i partim.

Son les 21:00, primer carrer principal, ple de cotxos i de gent. Molta gent a peu, nosaltres també hi hauríem d'anar, però ses ordres son: primers arribar a zona segura (a uns 500 m. de casa cap a sa muntanya) i desprès arribar a nes restaurant familiar (per estar més segurs i acompanyats). Es carrer es ple de gent. Telefonam al cunyat i contesta! mel ! tot bé! Es terratrèmol l'ha notat a Calama, diuen que ha estat un 8 o 8,2 (si que ho era fort i no m'he equivocat gaire), li deim que estam bé, que sabem que s'atl·lota es a Iquique i està bé. Li deman si té internet, i si pot escriure en nom meu a facebook que estam bé (per això heu pogut llegir-ho en despertar).

Seguim pujant amb es cotxe, pes carrer "Artesanos", és un carrer de doble carril que s'allunya de la mar. Va ple, però sa gent se deixa endur per es pànic i no pensa, tots es cotxos fan fila en un sol carril, en lloc d'ocupar es dos i poder avançar el doble de ràpid. Òbviament me n'aprofit, me pos a nes carril buit, tenim un Mitsubishi pajero junior es estret i se mou bé. Res a criticar, sa gent (a peu o amb cotxe) és ordenada i tranqui-la, no se veuen escàndols ni corredisses, qualque crit i si, moltes llinternes. Vaig alerta clar, mirant per tot, ulls vius, sense trepitjar ningú... i avançant, passam sa zona de seguretat, hi ha més gent encara, però podem avançar sense problemes. Passen policies, "carabineros" i militars, tot en ordre, sincerament, s'evacuació molt tranqui-la, aquí tenen cultura de terratrèmols. Arrib a un altre carrer principal "Alejandro Azolas" va paral·lel a sa costa, pràcticament buit. Gir per "Renato Roca" més buit encara, és una zona industrial i en arribar a "Capitán Avalos" hi trob molt de trànsit, no ho entenc, som a 3km de la mar i Arica té pendent, per tant, s'aigua no hauria d'arribar fins aquí, com a molt, 500 metres endins (sa zona de seguretat es a 1km de sa costa i està pensada per magnitud 9 i ones de 25 metres). Arribam a nes restaurant familiar, a "Rodrigo Araya" amb "Capitán Avalos" (encara que a Google posi Artesanos aquí també). Me telefonen... qui deu ser? Es meu cap des de Santiago, per demanar-me si va tot bé, diu que ha intentat posar-se en contacte amb altra gent de sa feina i no ha pogut. Me demana si ha estat gros i com ho he viscut, li cont que hem hagut d'evacuar, que m'imagin que molts de companys de feina també, que Arica està completament a les fosques i que segurament demà també. Avui dormirem a fora. Record ses imatges des Tsunami de Japó, m'imagin lo pitjor.

Entram a nes restaurant familiar (ca es cosins i tios), tot tranquil, mos obren sense problemes, ses instruccions ja les sabien, es millor estar junts, ha arribat més gent de sa familia, i després de nosaltres arriben 4 o 5 familiars més. Sopam, poca cosa, té i pa amb formatge. Seguim nerviosos, comentant sa jugada, escoltant sa radio, parlen ses autoritats, <<alerta de tsunami... preventiva... evacuar hasta las seis de la madrugada... sismo de grado 8... sin suministro electrico... problemas con la señal de telefonia... la población respondió y evacua con normalidad...>> sentim rèpliques, res greu... desprès d'un 8... un 6 o 5 fan rialles, ni els notes, pes nirvis, supós. Xerram, sa son mos guanya... se fan les 24:00... dormirem aquí, sort que tenen matalassos i llits a bastament, a les 7:00 o 7:30 mos despertarem... i ja vorem que feim. Deixam sa radio encesa... per si de cas... <<alerta de tsunami... evacuación... sin daños...>> sa son mos guanya.

Sent gent xerrar, sona es mòbil, son les 7:30... es despertador, he dormit fatal, però he dormit. Ha tornat sa llum, bona senyal, mos despedim de sa família i torman cap a casa. Començam a sentir notícies, pareix que son bones. Arribam a casa i me telefona un company de feina: <<Evacuaron a Don Manuel (es cap de s'empresa a Arica) y recién amaneció y bajó del cerro, hoy no tenemos trabajo, así estamos con las familias y ponemos orden>>. Ah, mel... sa casa està intacta, ni una raspadeta, casi tot a lloc....tot, però no hi ha ni llum, ni internet, no puc avisar a Mallorca que estam bé. Deix a sa sogra a casa, tranquil·la, es sogre va dir ahir vespre que tornaria a Arica, sabem que arribarà més tard. S'atl·lota és a Iquique, han suspès ses classes, he xerrat amb ella per telèfon se quedarà a casa i intentarà dormir, cap problema. Aprofitaré per sortir, aniré a fer una volta, a omplir benzina, carregar es mòbil i veuré quines han estat ses destroces o que ha estat es tsunami. Me trob dues benzineres tancades, vaig cap a la mar... tot en "ordre" pareix una llevantada, arena damunt es passeig marítim i poca cosa més. Xerr amb sa gent que me trob <<la ola apenas llegó hasta acá, dicen que tuvo solo 2 o 3 metros de alto>>. Estic sorprès no m'ho esperava, jo calculava ones de 8 o 10 metres, potser aquí ha pegat fluix. Vaig a veure altres zones de sa costa, excepte alguns detalls com s'arena moguda de lloc no hi ha destrosses... fins que arrib a un restaurant, massa damunt s'arena, destroçat, però era d'esperar no? Me trob algú d'un ministeri fent fotos, li deman quatre coses, i tal com suposava ells també esperaven un tsunami més gran, estan sorpresos (en positiu). Pas per devora es "Morro d'Arica" (un penya-segat molt important devora es port) , s'ha escapçat un poc, hi ha hagut unes esllavissades i encara hi ha roques damunt es passeig marítim, menys cosa de lo que m'esperava. Pas pes centre de sa ciutat i efectivament hi ha destroces, vidres romputs a ses cases comercials, murs de maons d'argila caiguts... i algunes faroles caigudes. Era un 8! alguna cosa havia d'estar destrossada per nassos.

Son les 9:00 vaig a carregar benzina i es mòbils... una coa tremenda, però possible, cal tenir paciència. telèfon al companys de feina, quedarem per anar a veure s'oficina a les 11 o les 12. Me telefona es cap de Santiago (segurament es cap d'Arica -Don Manuel- l'ha enviat a pondre, i per això me telefona a jo), vol que acabem s'informe des projecte que hem d'entregar aquesta setmana, li contest: <<Don Manuel nos dijo que estuvieramos con las familias, que evaluasemos los daños familiares primero, no tengo electricidad en casa y no se en que estado está la oficina. Con los chicos hemos hablado de ir a la oficina a ver que tal, hable con Don Manuel que el le mantendrá informado>>. Casi l'envii a porgar fum, a Santiago se posen histèrics amb una remenadeta de grau 5 o 6... i nosaltres amb un 8, sense saber encara que ha passat, volen que continuem com si no hagués passat res? Quina Barra! Al final pos benzina. Vaig a s'oficina...

Tenim s'oficina a un bloc de pisos, es terratrèmols els afecten molt... i començ a veure escletxes, molt de moviment de gent, i trossos de guix per enterra. pareix greu. Arrib a s'oficina me trob amb es companys, pareix que es danys de s'edifici son superficials, feim net, ordenam, no hi ha corrent, tornarem a casa perquè no podem fer res.

Arrib a casa a les 14:00, ha tornat sa corrent i ha arribat es sogre. Faré feina des de casa.  Rebem notícies d'Iquique i també de s'interior d'Arica. Moltes cases Destroçades, més coes a ses gasolineres, supermercats tancats, gent alterada, rèpliques de grau 5 o 6 cada 10 minuts, militars i policies a nes carrers... sa gent està alçurada i nerviosa. I de cop i volta, a les 23:50, un altre terratrèmol !!  Si, brusc, però més fluix que es d'ahir... Efectivament ha estat un 7. No ha fuit sa llum, demà tocarà anar a s'oficina.

Som es primer en arribar, segueixen ses rèpliques, a s'oficina se noten un poc més, però res greu. Van arribant companys de feina, per part nostra tot haurà de ser normal i aviat. Durant tot lo dia, i es dies següents a sa feina continuam com si res, Arica està completament tranquil·la. Si bé es cert que hi ha cases en mal estat, comparat amb Iquique no es res. A nes pobles de s'interior (perduts a ses muntanyes o a nes desert) no se sap ni en quin estat estan, hi ha d'anar s'exèrcit amb helicòpter, perquè hi ha camins i carreteres bloquejades. A Xile ses televisions mostren cada dia imatges més o menys desesperades des d'Iquique (allà es més greu perquè s'ha tallat sa carretera principal i és una ciutat tant gran com Palma, que no pot aguantar amb una sola carretera secundaria), helicòpters sobrevolant la ciutat, pujades de preu en recursos bàsics, cases i col·legis destroçats, restriccions per venta de combustible, cues i restriccions de venta en supermercats. S'atl·lota decideix (i jo ho agraesc) venir cap a Arica amb avió (s'aeroport és lo únic que no té problemes a Iquique), de totes maneres es govern ha dit que no hi haurà classes fins que es col·legis no certifiquin que no tenen cap problema estructural.

Sincerament, cal donar s'enhorabona a sa gent d'Arica per sa maduresa d'evacuació i lo molt avesada que està sa població a aquests fenòmens. Però també cal dir que a vegades son una mica exagerats tant amb ses destroces, com amb ses conseqüències, fins i tot hi ha casos de gent que evacua abans des terratrèmol per por de que tremoli més fort (encara que sigui científicament difícil).

Han passat dues setmanes, no se sap encara que farà es govern amb ses edificacions en mal estat, moltes escoles segueixen tancades, s'atl·lota encara no sap quan començaran les classes, pot ser la setmana que ve, però ha de tornar a Iquique (per sort sa situació és més tranquil·la)... tot pareix que seguirà igual, esperant.... que torni a tremolar, de moment estam tots bé.