Bateries electricitat i tal...
Benvolgudes lectores i Benvolguts lectors de Mel i Sucre, encara que vos paregui
mentida es meu sogre a Xile i es meu germà a Anglaterra tenen una relació
laboral sorprenent: bateries de liti! S'importància d'aquest metall que serveix
per bateries, dispositius electrònics i automòbils elèctrics ha repuntat molt
aquests darrers anys modificant tota la geopolítica mundial, deixant-la De Cap
per Avall.
Es liti és un sòlid molt poc dens (la meitat de s'aigua), molt bon
conductor de calor i electricitat, degut a aquest elevat potencial
electroquímic constitueix un excel·lent material per a sa fabricació de bateries
elèctriques per a emmagatzematge d'energia, també denominades com bateries
Li-Ion. Avui dia el 39% des liti s'utilitza per fer bateries (de mòbil
sobretot) i un 30% per a productes ceràmics i vidres, la resta per lubricants,
polímers, metal·lúrgia... abans del 2030
s'estima que un 70% serà per a bateries (de cotxes elèctrics principalment)
mentre que baixaran a 15% ceràmics i vidres i 15% per la resta. Òbviament en
Joan Francesc a Anglaterra ja duu uns anys a Anglaterra fent feina amb cotxes
elèctrics que són es principals receptors d'aquestes bateries de liti.
Qui compra liti?
Simple, ses principals potències industrials d'Àsia són es països que
registren ses majors importacions de liti entre 2017 i 2018:
1. Xina (723 milions de
dòlars)
2. Corea de Sud (705
milions de dòlars)
3. Japó (511 milions de
dòlars)
4. Bèlgica (240 milions de
dòlars)
5. EUA (209 milions de
dòlars)
És lògic, ja estam xerrant des principals productors de productes
electrònics a nivell mundial.
D'ón surt es liti?
El 68% de les reserves mundials de liti, se troben en un lloc que se coneix
com es 'Triangle des liti' entre Bolívia, Xile i l'Argentina, en ple altiplà,
una zona de salars, antic territori Aymara i que ha provocat llosques de tots
colors (i d'aquí ve lo des Triangular evocant es símil futbolístic).
Actualment Xile, com a bon país capitalista, amb molt bones relacions amb
EUA, Europa, Xina, Japó i Corea és sa principal potència exportadora de liti,
ja que al 2017 i 2018 va realitzar vendes a s'exterior per un valor de 1.642
milions de dòlars, gairebé 10 vegades més que qualsevol altre país del Món.
Entre 2001 i 2017, Xile va anar acaparar les exportacions de mundials de liti
arribant avui dia a un 65% des total. Sa major regió productora de liti a Xile se
troba a Antofagasta, a prop de sa ciutat de Calama, on té sa principal factoria
SQM, s'empresa on treballa es meu sogre, com a cap de mecànics. Qui no s'ha
quedat enrere és Argentina com es segon exportador de mineral, al 2002 només tenia
el 1,18% de mercat però al 2019 va vendre el 19,54% mundial.
Però això no és tant simple, es país que té ses principals reserves mundials és Bolívia, un 30% de total mundial, la gran majoria a nes Salar d'Uyuni, és per això que diversos països han posat s'ull a aconseguir tot aquest liti.
Clatellada d'estat
Fins l'any passat era president de Bolívia n'Evo Morales, possiblement vos
soni: Aymara, a favor d'ets indígenes en general i de nacionalitzar o aprofitar
per s'estat es principals recursos des país. Òbviament es capitalistes bolivians
no han estat mai contents amb aquest tema i n'Evo (exiliat a Argentina) assegura
que Estats Units va convèncer ets empresaris per a que rebutgessin es pla
d'explotació estatal que havia proposat pes liti. Segons un estudi recent de s'empresa
nord-americana SRK existeixen uns 21 milions de tones de liti, explotables a
Uyuni, a raó de 10.000 dòlars la tona (es com estar dormint damunt 210 bilions
d'Euros, una doblerada). Mesos desprès d'aquesta negativa, se va produir una crisi
política a Bolívia durant es mesos d'octubre i novembre del 2019.
Tot començà amb ses eleccions generals bolivianes realitzades dia 20
d'octubre, aquest procés electoral se va veure qüestionat per un gran sector de
sa població boliviana que va acusar es llavors president Evo Morales d'haver
comès un frau electoral després que es Tribunal Suprem Electoral interrompés
abruptament sa transmissió de resultats que, a un 83,76% d'escrutini, mostrava
que si bé Morales liderava sa votació, aquest no arribava a sa diferència de
vots necessària per evitar una segona ronda electoral que l'enfrontés al candidat
de l'oposició Carlos Mesa (un capitalista de dretes partidari de vendre es Liti
a corporacions estrangeres), de fet també acusaven a Evo per presentar-se
gracies a una declaració favorable del Tribunal Suprem en contra d'un referèndum
realitzat al 2016. Es mateix dia 20 d'octubre del 2019 van començar tres
setmanes de protestes violentes entre partidaris favorables i contraris al
govern d'Evo Morales. Van aparèixer resultats dia 25 d'Octubre descartant una
segona volta (per diferència superior al 10% entre primera i segona força).
Posteriorment se van publicar informes de la OEA (Organització d'Estats
Americans) denunciant irregularitats al recompte de vots, i d'altres que deien
que s'informe de la OEA era tendenciós i poc científic.
Finalment, desprès de 32 morts i més de 700 ferits, dia 10 de novembre Evo Morales va renunciar a sa presidència i se va exiliar a Mèxic (i des del 12 de desembre a la part Aymara d'Argentina, a prop de Bolívia). Es mateix dia 10 de novembre horabaixa, Jeanine Áñez, segona vicepresidenta de senat (màxima autoritat no-exiliada en aquell moment i membre des partit que havia perdut ses eleccions) anuncià que assumiria sa presidència temporalment amb sa responsabilitat de convocar eleccions amb urgència (que havien de ser dia 3 de maig del 2020 i el Covid-19 ha obligat a posposar fins a dia 6 de setembre), de totes maneres, aquesta autoproclamada presidenta no va obtenir es suport des parlament per falta de quòrum, uns en diuen cop d'estat, altres (Com mitjans de comunicació espanyols) en diuen "poner fin a un vacío de poder", sense comentaris.
Liti-tacions
Durant el 2019, amb Evo Morales encara de president, se van fer diverses
licitacions, per a comercialitzar es liti de sa regió de Potosí (Arica és
funcionalment es port principal de Bolívia i sobretot de Potosí). Sa regió de
Potosí que és posseïdora de ses reserves de Liti "or blanc"
certificades com ses més grans del Món ja estava moralment dividida molt abans
de ses eleccions fallides del 20 d'octubre, per sa forma en què Evo Morales
gestionava s'explotació d'aquest preuat mineral. Es fantasma de s'espoli en una
de ses regions més pobres des país se remunta fins i tot a sa colònia
espanyola, que va explotar sa major mina de plata del Món (mitjançant es port d'Arica)
per veure com altres se n'aprofitaven i ells quedaven pobres.
Desprès d'anys de protestes i "abandonament" se proposava com a canvi es conveni entre s'empresa estatal Jaciments de Liti Bolivians (YLB) i s'alemanya ACI Systems, per a l'explotació d'hidròxid de liti en el salar d'Uyuni; i sa xinesa Xinjiang TBEA Group per una planta de carbonat de liti, que havien guanyant diverses licitacions on no havia participat cap empresa estadounidenca. Però es potosins se varen sentir estafats i van començar a reclamar contra sa proposta estatal (segons n'Evo, esperonats per empresaris capitalistes i interessos nord-americans).
Ja abans de ses eleccions, es reclam pes liti va començar a simpatitzar idò
amb posicions que s'oposaven a sa reelecció d'en Morales, i quan van sortir es
rumors de frau electoral, tot se va mesclar a Potosí. Tot seguit van començar
ets informes sobre s'ombra d'Estats Units darrere d'aquest cop d'estat per
acabar amb un d'ets seus enemics polítics a Amèrica, que cada vegada tancava
més negocis amb Xina.
Al final, sa dreta capitalista ha quedat governant provisionalment Bolívia
fins a setembre, a l'espera de tot es fandango que ha montat es corona-virus i
com vos podeu imaginar, tot segueix: De cap per avall!
