Mobilitat Urbana

Feim un pensament... en moviment. Aprofitant la campanya de Nadal la guàrdia civil ha posat una mica d’ordre motoritzat als carrers del poble. En línies generals tots sabem quins son els mals habituals del poble: excés de velocitat en alguns carrers, ultra necessitat de voler aparcar ben davant d’allà on hem d’anar, peresa de no utilitzar el cinturó de seguretat, incapacitat d’assumir que el poble es petit i té les seves limitacions, però molts avantatges.

Que és la mobilitat Urbana?

És un concepte geogràfic que fa referència a les necessitats de moviment de les persones dins les ciutats i pobles. Ens desplacem per anar a treballar, a estudiar, per raons d'oci... Els plans de mobilitat urbana preparen les ciutats i el seu radi d'influència per facilitar aquests desplaçaments i racionalitzar-los.

La ciència que estudia la mobilitat urbana és la geografia ja que és un fet territorial. En menor mesura la sociologia, l’enginyeria, l’economia i l’arquitectura; però cada una per les seves raons estratègiques.

Urbana... Sant Joan?

Encara que molts tendim a considerar Sant Joan com a un petit poble (sobretot si ho miram per població), Sant Joan avui dia compleix molts dels patrons urbans que associem a les ciutats, sobretot en l’estil de vida urbanita. Posaré simples exemples, que hauria de rebatre amb estadístiques complicades, però entenedors:

- La gran majoria de la població treballa en el sector serveis (un 72% al 2008).

- Sant Joan és una ciutat-dormitori de Palma, com la majoria de pobles de Mallorca.

- La taxa de motorització es altíssima 772 turismes per cada 1000 habitants (la de Balears es de 623).

- Sistematització d’hores punta en els desplaçaments tant els interns com els externs, al matí 7:45-9:00 i a l’horabaixa 18:00-18:30.

- Punts generadors de mobilitat, ja siguin públics (Escola, Pavelló, Ajuntament...) o Comercials (Botigues, negocis, bars...) quasi tots situats als carrers principals del poble.

Cotxe, Bicicleta, a peu... ?

Sant Joan, com tots els pobles de Mallorca és un nucli compacte, que facilita la mobilitat interna. Amb 10 minuts a peu o 5 en bicicleta es pot travessar el poble. Perquè idò utilitzar tant el cotxe? En part s’entén per diversos motius que no conviden gaire a passejar:

- El 50% dels carrers del poble tenen un pendent superior al 6% i el 47% un pendent d’entre el 6% i el 2%.

- Les voreres tenen 82cm d’amplada de mitjana, quan per a dues persones es recomana uns 110 o 130cm.

- No hi ha aparcaments per a bicicletes gairebé en cap lloc del poble, tot i que Sant Joan ha estat tradicionalment un poble ciclista.

- L’estatus social de presentar-se amb un cotxe (vehicle ideal per carregar la compra per exemple) o moto (vehicle més ràpid en nuclis urbans).

Distancies Temporals al Nucli de Sant Joan (Font: Pla de Mobilitat del Pla de Mallorca)

Generadors de mobilitat

Son aquells llocs del poble que generen un motiu per anar-hi, ja sigui perquè la gent hi vol anar (a comprar, a passar l’estona, a reunir-se amb altra gent...) o perquè es veu obligada a anar-hi (Feina, escola, serveis administratius, serveis de salut...). Hi ha dos tipus de llocs generadors de mobilitat:
-Serveis Públics: Ajuntament, Escola, Pavelló Esportiu, Centre Salut...
-Establiments comercials: Botigues, Bars, Bancs, Peluqueries, Empreses...

Curiosament el poble, com hem dit abans es molt compacte, però fins i tot a nivell de llocs generadors de mobilitat, quasi tots es troben a menys de 5 minuts a peu del centre de la vila. Per tant, encara que tingui molt pendent, o les aceres siguin estretes... no es excusa per no caminar o anar en Bicicleta, ja que tot esta molt a prop.

Generadors de mobilitat a Sant Joan (Font: Pla de Mobilitat del Pla de Mallorca)

Solucions...

Si, hi ha moltes solucions; però la majoria passen per la cultura i la conscienciació (encara que malauradament hagi de ser a base de multes). Altres solucions son més cares, i requereixen una planificació, ja que a vegades poden generar altres problemes. Per exemple, peatonalitzar un carrer, pot semblar una gran idea, però provocar que un altre carrer tingui problemes de circulació. Eixamplar voreres, prohibir aparcar, canviar o limitar direccions de carrers... son solucions que poden generar nous problemes si no es fan amb un consens per part d’autoritats, veïnats, comerciants... Per abordar aquests temes es necessari dur a terme estudis de mobilitat, que tinguin en compte tots els avantatges i inconvenients de la vila. A vegades es poden trobar solucions vingudes de fora, que poden aportar una nova visió del problema. Per exemple, els pobles del Pla no tenen pressupost per a crear una xarxa de microbusos però podrien optar per una cosa habitual a Xile: Taxis Col·lectius.

Que son els taxis col·lectius?

Son automòbils de tipus sedan (cotxe de 5 places), que tenen una ruta fixa (o no), en la qual poden transportar fins a certa quantitat de passatgers, i cobren una tarifa fixa per persona (tot i que la tarifa pot variar segons l'horari i la distància que es recorri), talment com un microbús. Ho fan d’una manera completament regulada per part del municipi, la direcció general de transit i els gremis de conductors de taxis.

A diferencia de les xarxes de busos o microbusos, son molt mes flexibles, tant en horari, capacitat de passatgers, velocitat, accessibilitat... permeten l’accés al treball de treballadors autònoms de manera regulada, i suposen un cost molt baix d’inversió per part de l’administració. Es molt mes barat moure 3 cotxes plens de gent que no 1 microbús. L’avantatge per a la població serien uns horaris mes flexibles, mes cobertura territorial i mes mobilitat. Un servei així podria estar format per diverses línies entre diferents pobles i 1 o 2 dins la vila (o sense necessitat de línia).

Taxi Col·lectiu de la Ciutat d’Arica, Xile.

Per posar un exemple, a Xile, la ciutat d’Arica (200.000 habitants) te unes 30 línies de col·lectius, de 0’80€ el passatge. La ciutat d’Iquique (300.000 habitants) no te línies definides, per utilitzar un col·lectiu has d’aturar el taxi i demanar-li si et pot dur allà on vols, i si l’hi convé t’hi du, costa 1€ el passatge. Ambdues ciutats compten amb un sistema de microbusos, però molt envellits, no tenen pressupost per a mantenir una xarxa de busos com la de Palma, per tant el taxi col·lectiu es una solució encertada i que permet una altíssima mobilitat per a tothom.

En matèria de transports, trobar la solució adequada facilita la vida de la població, genera una millor qualitat de vida i te efectes directes no nomes en l’urbanisme si no també en el desenvolupament de les societats.

Article Pulicat a la revista Mel  i Sucre nº 392 - Febrer 2013.