Població

Feim un pensament... per a molta gent. A raó d'una sol·licitud d'una lectora que me demanava com és sa situació a Sant Joan respecte ets immigrants. Com que informacions d'aquest tipus requereixen d'un estudi social i geogràfic en terreny (cosa que ara mateix no puc realitzar; i que requereix de temps i costos a nivell professional) m'he decidit per fer un breu anàlisi poblacional de Sant Joan, incloent una pinzellada sobre els immigrants.

Dades

Totes les dades que veurem en aquest article estan disponibles de forma gratuïta a la pàgina web del Instituto Nacional de Estadística (www.INE.es). Aprofitam sobretot les dades del Cens de 2011, que és el més complet. A més disposem de les dades del padró municipal continu, que ofereix dades fins al 2012 (les de 2013 no estaran disponibles fins al gener).

Població total

Sant Joan, ha sofert al llarg dels anys (com tots els pobles) una variació de la població que canvia per diferents factors. Generalment la població té una variació interanual positiva o negativa d'un 0,26%, amb màximes d'un 4% tant de pujada com de baixada. Actualment tenim dades registrades des del 1900 fins a l'actualitat. L'any 1920 va ser l'any amb més població a la vila, amb un total de 2555 habitants. De llavors ençà va baixar paulatinament fins a l'any 1993 amb un mínim de 1652 habitants. Com a notícia podem dir que aquest passat 2012 es va superar la xifra de 2000 habitants, que s'havia perdut als anys 70.

Gènere

Com és habitual a tot el Món, a Sant Joan també hi ha més dones (56,86%) que homes (49,19%), per a l'any 2011 hi havia un total de 1985 habitants.

Edat

En demografia s'estudia la població segons grups quinquennals d'edat (cada 5 anys). A nivell gràfic s'utilitza la piràmide de població. La forma ideal es que els pisos de gent més jove siguin més grans que els pisos de gent major. Però com podem veure, la piràmide de població de Sant Joan està envellida (i més envellida que la de Balears).

	SANT JOAN		BALEARS
Menors de 20	349	17,58%	222382	19,98%
De 20 a 64	1163	58,59%	732061	65,77%
Majors de 64	473	23,83%	158671	14,25%
TOTAL	1985	100,00%	1113114	100,00%

Immigració, llocs de naixement, percentatges...

Aprofitant les dades del cens de 2011, la millor manera que hem trobat per a saber el percentatge d'immigrants que hi ha a Sant Joan, ha estat tenir en compte el lloc de naixement. Les dades del INE ens permeten desglossar entre gent que ha declarat néixer al mateix municipi (poden ser nascuts a Palma o Manacor, però l'acta de naixement es va registrar a la vila), així com gent nascuda a altres municipis, altres comunitats del país o l'estranger.

Com era d'esperar, Sant Joan té un altíssim percentatge de gent nascuda a Sant Joan, i juntament amb els altres nascuts a Balears suposen un 79% de la població de la vila (mentre que en el total de Balears només un 53% de la població ha nascut a la comunitat). A Sant Joan, al 2011 hi havia un total de 287 estrangers, dels quals la majoria són de la Unió Europea (Alemanys i anglesos). Els estrangers procedents d'Àfrica i Amèrica (malauradament marcats socialment com una immigració no desitjada), suposen només un 8% de la població de Sant Joan, un total de 159 habitants. Per als alarmistes, cal recordar que en el total de Balears, els immigrants no comunitaris suposen un 13,47% de la població, amb un total de 149.978 habitants.

Estructura Urbana

Feim un pensament... Estructurat. Desprès de dos mesos d'absència per motius professionals he pogut trobar un moment per escriure sobre l'estructura urbana de Sant Joan. El motiu? simple, és la manera més fàcil d'entendre la estructura urbana d'una ciutat, ja que, encara que sembli mentida... Sant Joan té estructura urbana.

Cal deixar clar des de bon principi, que Sant Joan és un poble, i per tant tot en si mateix pot ser considerat com una sola entitat funcional (com si tot fos un únic Centre, o un únic Casc Històric), sense tenir en compte les diferències entre cada una de les àrees que conformen, la vila. Tot i així les explic, perquè realment, aquestes zones, se poden identificar perfectament a Sant Joan.

Centre

Conforma la part central del poble, la més antiga, però alhora la més dinàmica, la majoria de negocis, bars i funcions polítiques i socials de Sant Joan es concentren al centre. Per tant, al igual que una ciutat, també tendeix a tenir més problemes d'aparcament i circulació i és on habitualment hi trobam més gent.

SubCentre

Moltes ciutats disposen d'un o molts centres addicionals on també es concentren activitats econòmiques i socials, perquè el centre inicial de la ciutat ha quedat completament saturat. Teòricament, Sant Joan no té subcentre, però allò més semblant seria la plaça de Constitució.

Extensió o Raval

Són barris que s'han anat creant seguint les principals vies de comunicació amb els nuclis o pobles veïnats. A Sant Joan són barris d'extensió Sa Sini (cap a Petra), Es Carrer Sol (cap a Montuïri), Es Molins (cap a Vilafranca), Es Ravellar (Cap a Sineu, per dalt) i Es Quatre Vents (Cap a Sa Bastida o Maria). Es mateix carrer de sa Raval, té origen en aquest tipus d'estructura. En una gran ciutat aquests barris són més identificables com per exemple: La Soledad o Santa Catalina a Palma... La Barceloneta i el Raval a Barcelona.

Tendeixen a tenir una manca de serveis i d'estructura, degut a que s'han creat en èpoques on no hi havia cap tipus de planificació urbanística; i perquè duen a terme una funció més residencial.

 

Estructura Urbana del Núcli de Sant Joan

Eixample

És una ampliació programada i estructurada d'un nucli urbà. A les ciutats és més notori ja que ve acompanyats d'un enderrocament de murades i ocupa grans àrees. Sant Joan té dos eixamples: S'Ensantxe (anomenat així degut a la paraula espanyola <<Ensanche>> seguint la denominació espanyola obligatòria de l'època franquista en que fou creat) i Es Camp (més modern). Generalment ets eixamples tenen una funció residencial i si bé s'hi poden trobar alguns serveis, no és habitual. Tendeixen a tenir uns carrers molt més amples i estructurats que la resta del nucli urbà i menys problemes per aparcar.

Polígons Industrials o de Serveis

Són àrees concentrades d'una sola funcionalitat, on la gent hi va per complir una única funció social i/o econòmica. Concentren un tipus molt concret de funció i expulsen de l'àrea les altres funcions: sobretot la residencial.

Els dos tipus de polígons més habituals són els industrials o els de serveis. A Sant Joan podem trobar incipients polígons industrials a les entrades del poble: Taller de Camions, Construcció i sa Matança (Venguent de Palma), Sa Caldera, Baix de la Vila, ses gomes i Sa Renault (Venguent de Manacor), sa Cooperativa i s'Aprop (venguent de Petra).

També existeix a Sant Joan un polígon de serveis al turó de Son Juny que concentra l'Escola i el Poliesportiu. I podríem considerar també es punt verd i sa depuradora com un altre subpolígon de serveis.

Perifèria

O en bon Santjoaner: Fora vila. Són aquelles àrees que queden fora de l'influència urbana, generalment camps de cultiu. A vegades hi trobam funcions industrials o de serveis, degut a altres efectes territorials, com és el cas d'es Sortidor, ses Teuleres, Hortella d'en Cotanet... que tot i estar a fora vila, tenen una connotació especial.

De totes maneres aquesta apreciació de perifèria, la podem entendre fàcilment ja que moltes vegades estant fins i tot a prop de Sant Joan deim que "som a fora vila".

Sant Joan i Turisme

Som en ple estiu a l'any 50 desprès del boom turístic. Tota Mallorca està ocupada per turistes alemanys i anglesos... Tota? No! Un poblet habitat per santjoaners irreductibles resisteix ara i sempre al "turista" invasor.

Efectivament, és estiu a Mallorca, i els santjoaners solem veure el turisme com un fet llunyà, que no afecta Sant Joan. Desvelarem en aquest article que aquesta llunyania no és del tot realista, i encara que no ho sembli, Sant Joan té i rep beneficis del turisme.

Turistes a Sant Joan?

Si ens atenem a la definició que els turistes són "aquelles persones que dormen almenys una nit en un territori distant al d'on resideixen habitualment", hem de tenir en compte que a Sant Joan no hi ha cap hotel, ni hostal, ni establiment d'allotjament reglat; i per tant no té"llit" o "plaça hotelera". Això no vol dir que no hi hagin turistes, ja que és habitual trobar-los en els principals recursos turístics del poble: Es Calderers, Hortella d'en Cotanet, Can Tronca, Consolació, Festes Tradicionals del poble... i més visiblement com a ciclistes de pas pels Bars de Sant Joan.

El principal recurs turístic de Sant Joan és la possessió d'Els Calderers

Per tant, ens ha de quedar clar que encara que els turistes no dormin a Sant Joan, segueixen sent turistes. Però també hem de tenir en compte els...

Visitants de la vila

Són aquelles persones no residents al terme de Sant Joan, que per un motiu o altre consumeixen algun tipus de producte o servei al nostre poble. Efectivament, de manera directa pensam en els mateixos que hem pensat abans, però hem d'afegir que els que compren a les botigues del poble, posen benzina a n'es Sortidor...

També tenen un impacte positiu indirecte a la resta de l'economia local, ja que per exemple una fruita venuda en una botiga, que hagués estat comprada a un pagès santjoaner fa que aquest també rebi part del benefici, igualment amb els sous de la gent que treballen en aquests negocis; i fins i tot, en els costos que ha realitzat el pagès per produir la fruita.

Beneficis indirectes

El poble de Sant Joan també es beneficia del turisme que reben altres municipis, tots aquells santjoaners que tenen negocis o treballen en altres llocs de Mallorca i tenen relació amb el turisme, també són beneficis per a la vila. Ja que encara que la seu de l'empresa pugui estar a Portocolom (per exemple) els santjoaners que hi treballen en surten beneficiats i més encara si part d'aquests guanys els consumeixen a Sant Joan.

Llaüt Mallorca, empresa del Santjoaner Joan Roig, a Portocolom

Potenciació turística

Ara que estam en crisi és un bon moment per pensar que podríem fer a Sant Joan per aprofitar el turisme per al nostre benefici. Hem de realitzar un diagnòstic acurat de la situació, en geografia s'utilitza el diagnòstic DAFO (Desavantatges, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats). Com a motius favorables cal tenir en compte que Sant Joan es pot beneficiar d'un turisme gastronòmic, rural o ciclista, sense que això suposi una afluència massiva que pugui afectar el poble a nivell cultural, social o en reducció de la qualitat; ja que ens estam referint a un turisme més qualitatiu i no les grans quantitats associades al turisme de sol i platja; o al risc de caure en la "tematització" (convertir el poble en un parc temàtic". Cal aprofitar doncs aquests avantatges i pensar en la possibilitat d'oferir millor els nostres productes:

- Agroalimentaris: negocis més visibles, més facilitat per aconseguir els productes del poble... estil a les botigues de fruita i verdura de Vilafranca. Òbviament la fira i el mercat són altres exemples, és clar que no poden competir amb Sineu o altres pobles, però "tot fa brou" diuen.

- Tranquil·litat: Falten places turístiques al poble que ofereixin un ambient rural i tranquil al turista, i al mateix temps suposaria més oferta laboral per a la gent del poble. Actualment es possible veure finques de lloguer turístic al poble, o estrangers que han vingut a residir a Sant Joan... però no són establiments reglats i tenen un impacte molt restringit en l'economia local.

- Esport: encara que sembli mentida Sant Joan té un bon aparador per l'esport: Penya Motorista, Burinos, Futbol Sala, MotoCross, Mobiletada, Ciclisme... Ja s'han produït en el passat grans iniciatives en aquest tema, algunes s'han perdut (i s'haurien de recuperar), d'altres són recents i tenen molt futur (Final Four cada any organitzada pel Sant Joan C.E.)... però la majoria necessiten més publicitat o establir-se com a productes sòlids, que produirien grans beneficis al poble. Cal pensar sèriament també afavorir i millorar els serveis als ciclistes de pas, més sobretot tenint en compte la tradició que hi té Sant Joan.

- Cultura: Sant Joan és possiblement el poble de Mallorca amb més percentatge d'habitants implicats en la cultura, cal fer ressò d'aquestes activitats, posar-les en un aparador regional, que fets com el Ball de Bot, Correfoc, Davallament, Literatura, Gloses, Cant, Festes populars... siguin coneguts arreu de Mallorca per afavorir la vinguda de gent d'altres pobles també a consumir a la vila.

Cartell de la Final Four de la Copa Juvenil de Futbol Sala, organitzada pel Sant Joan C.E.

Però sobretot... COORDINACIÓ, ho pos en majúscula per a quedi clar, allò que realment potencia les activitats a un poble tant petit és que entre unes i altres s'ajudin mútuament a fer-se famoses, compartint diferents perfils socials i al mateix temps fent que tant visitants com turistes vagin escoltant constantment referències de Sant Joan, i no només ens recordin per una vinguda fugaç a un restaurant... o malauradament segueixin pensant que Es Calderers és de Vilafranca. Relacionar coses de diferent temàtica no és tan complicat, realitzar activitats esportives el dia de sa festa des botifarró o es quart diumenge, com una prova de MotoCross o un triangular de futbol Sala, fa que més gent de fora poble, vengui durant aquestes celebracions i coneguin més el nostre poble.

És feina de tots aconseguir que Sant Joan surti al Mapa de Mallorca i per tant rebi més turistes, visitants... i sobretot... beneficis, que encara que sembli mentida, són per a tots els santjoaners i santjoaneres.

Planificació Turística

Feim un pensament... turístic. En ple estiu, des de Sant Joan es sol veure el fet turístic com una cosa distant, però per als municipis de la costa, o per aquells santjoaners i santjoaneres que treballen en coses relacionades amb el turisme, aquests mesos son molt importants. I com totes les coses importants a la vida, cal planificar-les. La geografia com a ciència del territori, estudia moltes de les variables que es tenen en compte pel turisme: Clima, territori, recursos naturals, recursos culturals, recursos socials, població, economia...  Per tant, la geografia es clau per poder dur a terme una adequada planificació turística (també territorial, urbana, mediambiental... que veurem en altres articles).

Cal entendre sobretot que el turisme és un fenomen molt complex que pot ser abordat des de tres perspectives no excloents des de l'àmbit de la Geografia: Fenomen social, activitat econòmica i font d'impactes sobre el medi (sistema o sistemes).

Què és la planificació turística?

Segons el geògraf Douglas Pearce (1989) "La Planificació pública és un procés racionalitzador i indispensable que l'Administració pública porta a terme per organitzar i coordinar els recursos disponibles per a l'assoliment del benestar i la satisfacció de les necessitats dels ciutadans i del progrés de la col·lectivitat".

Avui en dia la planificació turística segueix el mateix precepte, però té en compte les següents bases:

- Integració del turisme amb altres activitats econòmiques

- Maximitzar beneficis i minimitzar la inestabilitat mediambiental, cultural i social.

- Plantejaments a llarg termini.

- Planificació integrada, als sistemes que conformen el sistema (en aquest cas turístic).

La planificació turística es tradueix i fa visible en Plans de Planificació Turística, de diferent tipologia: Pla de Foment de la Qualitat Turística, Pla d'Excel·lència Turística, Pla de Dinamització Turística, Pla de Desestacionalització, Pla de Diversificació, Pla de reconversió, Pla de Turisme Sostenible...

Es realitza avui dia la planificació turística?

Tot i la crisi que afecta aquests anys a Europa, s'estan portant a terme moltes mesures a nivell de planificació turística. A escala de l'estat espanyol existeix el pla TURISMO2020 que es desenvolupa des del 2007, tot i la crisi. Aquest pla, té les següents funcions:

- Pretén un tractament integral de l'espai turístic.

- S'aplica a destinacions pilot per comprovar l'efecte demostració.

- L'administració local lidera i impulsa el desenvolupament de l'espai turístic.

- El finançament del projecte és públic, però es persegueix la co-responsabilitat pública i privada.

- El principi rector bàsic és la sostenibilitat (PDT).

- Es prioritzen aquelles actuacions perceptibles pels visitants i que millorin la qualitat de la destinació. Es tenen en compte temes estructurals que afecten també a la població.

El Pla Turismo2020 s'estructura en 4 eixos principals:              

1. Nova economia turística

2. Valor al client

3. Sostenibilitat del model

4. Entorn competitiu

      

Com ha de ser un Pla de Planificació Turística?

Ho mostrarem amb un exemple sobre la Colònia de Sant Jordi, per a que quedi més clar:

A.- El Pla ha de ser molt clar en els seus objectius des del principi. En el títol ha de contenir la idea rectora del que li donarà coherència:

• Pla de Foment de la qualitat turística (Excel·lència) de la Colònia ...

• Pla de Dinamització de l'oferta turística de la Colònia ...

• Pla desestacionalització de la Colònia ...

• Pla diversificació de la Colònia ...

• Pla reconversió de la Colònia ...

• Pla de Turisme Sostenible de la Colònia

B. - Situar el Pla en l'Eix i Programa del Pla Estratègic de Turisme espanyol Horitzó 2020 que li correspongui.

C. - Seguir l'estructura i continguts pròpies d'un Pla:

o Tipus d'urbanització, densitat, etc.Cada una de les fases citades té les seves pròpies claus, però sobretot cal tenir en compte els següents punts:

1. - Quantificació, catalogació, avaluació recursos de la zona

o Definir categories específiques per a la zona

o Definir jerarquia específica per a la zona

o Classificar els recursos per categories i jerarquies.

o Elaborar catàleg-fitxer-recursos actuals i potencials.

2. - Elaborar sistema d'indicadors de sostenibilitat de partida i que permetin avaluar els sistemes econòmics, socials i naturals a l'inici del Pla i al llarg del seu desenvolupament.

o Població

o Economia

o Oferta

o Demanda

o Recursos

 3. - Presentar el Diagnòstic mitjançant metodologia DAFO (Debilitats - Amenaces - Fortaleses - Oportunitats) de la zona com a destinació turística, que tingui en compte:

o Recursos Naturals, socials, culturals, turístics, econòmics...

o Oferta

o Demanda

o Medi ambient natural i urbà

o Equipaments

4. - Justificar les estratègies, programes i actuacions en base a:

o Models evolutius dels espais turístics

o Nous models turístics postfordistes (que cal tenir en compte en les propostes)

o La destinació turística com un sistema funcional

o Delimitació de l'àrea d'estudi

o Anàlisi dels components i la seva dinàmica interna

o Dades objectius obtinguts en la fase d'Anàlisi i Diagnòstic.

o Nivell de qualitat / obsolescència de l'oferta

o Nivell de qualitat / degradació de l'entorn urbà

o Nivell de conservació / degradació del entorn natural

o Densitat de població

o Suficiència / Insuficiència equipaments

o Suficiència / Insuficiència infraestructures

o Relació recursos / demanda: pressió, concentració, equilibri, etc.

o Característiques de la demanda

o Perfil del Turista: Procedències, Edats, Durada visita, despesa, etc.

o Característiques socials de la zona: Estructura de la població, segregació i cohesió social

o Normativa territorial i sectorial vigent

o NN.SS. Ses Salines

o Normativa específica Zona POOT 31

o Llei de Costes

o Propostes Pla Territorial Insular de Mallorca

o Llei General Turística

5. - Establir i programar les relacions institucionals necessàries.

• En funció de qui han de finançar el Pla

• En funció de les competències corresponents a les actuacions previstes.

o Ministeri de Turisme

o Ministeri de Foment (Costes)

o Govern Balear

o Conselleria de Turisme

o Conselleria de Medi Ambient

o Conselleria de Mobilitat i O.T.

o Conselleria de Comerç i Indústria

o Conselleria d'Educació i Cultura

o Consell Insular

o Departament de Territori

o Departament d'Economia i Turisme

o Ajuntament de Ses Salines

6. - Establir i programar relacions amb entitats interessades

o Associació Hotelers de la Colònia

o Associació de Veïns

o Associació de Comerciants

o Associació de Restauradors

o Associacions d'immigrants

o Associacions en defensa del medi ambient

o Amics dels molins

o Club de pescadors

7. - Aportar cartografia

o Localització zona

o Delimitació zona

o Delimitació zones funcionals internes

o Localització recursos

o Localització hoteleria, restauració comerç

o eixos de comunicació interna i externa principals.

o Ordenació urbana i territorial: Normes Subsidiàries, Pla d'Ordenació de l'Oferta Turística, Pla Territorial Insular de Mallorca.

Article Pulicat a la revista Mel  i Sucre nº 395 - Juny 2013.