Sistemes Urbans

Què és un sistema Urbà?

Feim un pensament... no només urbà. Ja que un sistema urbà és un conjunt de nuclis de població interralacionats entre sí generalment en un tipus d’estructura jeràrquica. No s’ha de confondre amb l’estructura urbana interna d’una ciutat, tot i que la mateixa ciutat conforma un sistema sobretot si en destaquen els subcentres (que venen a ser aquelles zones d’una ciutat que sense ser el centre de la ciutat actuen com a tal, per exemple a Palma trobam s’Escorxador o plaça Pere Grau).

Des de la revolució industrial; amb el gran desenvolupament de les ciutats, els transports i els sistemes de marcat; s’ha intentat teoritzar sobre el fenòmen urbà. La teoria més coneguda és la Teoria dels llocs centrals del geògraf alemany Walter Christaller exposada al 1933 que intenta explicar, mitjançant certs principis generals trobats a la natura, la distribució i jerarquització dels espais urbans (ciutats i pobles) en un territori homogèni (que tot és igual i no tè cap tret diferencial, cosa naturalment impossible). Com veureu a la imatge al voltant de les grans ciutats (quadrat) s’hi estrtucturen ciutats de rang intermig (cercles grans) i encara més aprop pobles més petits (cercles petits). Tres són les estructures que determinen aquesta teoria: el Principi de Mercat, El principi de Transport i el Principi Administratiu (massa complicats per a ser desenvolupats ara, però que es basen en termes de distància, temps, costos de transport, poder adquisitu...). En línies generals podem veure que com més grans són les ciutats més distància hi ha entre elles i menys nombroses son.

Imatge referent a la Teoria dels llocs Centrals de W.Cristaller

El sistema urbà espanyol

Per exemple a l’Estat Espanyol només hi ha dues aglomeracions de més de 3.000.000 d’habitants, Madrid i Barcelona, i estan separades entre si per 600 km; encanvi d’aglomeracions de caracter intermig (entre 500.000 i 2.000.000 d’habitants) en trobam fins a 12 i la seva distància és inferior (Bilbao-Saragossa: 305 km; València-Palma: 250km); i entre ciutats més petites encara les distàncies son inferiors, fins i tot entre municipis menors de 2.000 habitants (podria ser considerada una de les escales més baixes a l’Estat) les distàncies tendeixen a ser inferiors a 5km, com seria el cas dels pobles des Pla de Mallorca, que també formen un sistema.

Mapa del sistema urbà de l’Estat Espanyol

 Sistema urbà de Mallorca

Fou definit pel geògraf Alberto Quintana a la dècada dels anys 70, en aquells moments ja es parlava de que tots els municipis de Mallorca excepte Artà i Capdepera estaven situats a menys de 60 minuts de Palma. També s’hi dibuixaven diversos sub-centres (capitals comarcals) amb una forta especialització com ara Inca, Manacor, Sóller, Llucmajor, Pollença. En un rang inferior Artà, Felanitx, Alcúdia, Santanyí, Calvià, Marratxí. Més avall hi trobam pobles com Sineu, Campos, Capdepera... Per a trobar Sant Joan hauriem d’anar al 5é rang. El Mestre Climent Picornell ho va definir així al 2011 “És cert que l’articulació del sistema urbà de Mallorca s’ha reestructurat amb petites ciutats que fan de capitals de comarca, Manacor, Inca o pobles que tenen entorn de deu mil habitants. Al Pla, però, cap poble passa dels sis mil i alguns d’ells no arriben al milenar.”

Com s’estructura un sistema urbà?

Planificant, i determinant prèviament l’estructura, requereix gran quantitat d’anàlisi sobre sistemes, impactes territorials, socials... Avui en dia els sistemes urbans es planifiquen mitjançant els Plans territorials que sónés l'instrument bàsic d'ordenació d’un territori, on s’hi estipula la seva planificació i definició de polítiques específiques de desenvolupament i reequilibri territorial. Els millors exemples d’aquests darrers anys són els plans territorials parcials realitzats a Catalunya, que poden ser consultats per internet. Els plans territorials es configuren en tres aspectes: Els espais oberts (espais naturals o de conreu entre nuclis), la xarxa de transports i els assentaments urbans (el sistema urbà en si).

Detall del Pla Territorial Metropolità de Barcelona, 2010

Efectes qüotidians

Com ens afecta això? Doncs és molt simple. Si per exemple volem fer una còpia d’una clau, en molts casos bastarà anant a la ferreteria de Sant Joan on tenen una màquina de tipus bàsic per fer-ne. Però si per exemple volem fer una còpia d’una clau més complicada possiblement haurem d’anar a Sineu (que tenen més tipus de claus disponibles) o a Manacor (on segurament podrem trobar algú que ens faci còpies de claus de seguretat). En alguns casos fins i tot haurem d’anar a Palma per exemple per fer la còpia de les claus del cotxe o per comprar un comandament a distància per una porta mecànica (no deixa de ser més que una clau moderna).

El mateix passa si parlam en termes d’educació. Sant Joan només compta amb una escola pública d’eduació primària. Per anar a l’institut de secundària haurem d’anar a Sineu; però per exemple a Manacor podrem triar entre diferents escoles, col·legis i instituts. Tot i així per anar a la Universitat haurem d’anar a Palma o fins i tot a Barcelona on tenim múltiples universitats per escollir. Ens queda el consol que no som a la part més baixa de la jerarquia, hi ha nuclis urbans que no disposen ni d’escola d’educació primària. Cosa que deixa a aquests nuclis a la part més baixa del sistema urbà. Obviament podreu extrapolar aquesta jerarquia en molts altres temes.

Si teniu dubtes o voleu que comentem algun tema en concret vos podeu posar en contacte amb un servidor mateix o enviant un correu electrònic a guillemserrabou@gmail.com .

Publicat a la Revista Mel i Sucre nº383 - Maig 2012