Feim un pensament... Sec. Els darrers anys i
sobretot els darrers mesos, s'ha parlat molt de la dessecació completa del Mar
d'Aral (un mar situat a l'Àsia central entre Kazakhstan i Uzbequistan).
Analitzarem breument la situació històrica més actual que ha portat a la mar
d’Aral i a regió que l’envolta a veure’s sotmesa en una profunda crisi que
abarca, tots i cada un dels àmbits de la vida al planeta (Climatologia,
ecologia, economia, biosfera...). Seguint els passos que han provocat aquesta
problemàtica així com les conseqüències que comporta la degradació d’un espai
on l’element central és l’aigua.
On és el mar d'Aral?
La ribera del mar d’Aral és un dels centres més
antics de la civilització del món. Aquesta regió té territoris àrids i
semi-àrids extensos amb només el 5% d'oasis densament poblats. L’aigua és el
cos central d’aquesta regió entorn al mar d'Aral (el quart llac interior més
gran del món abans de 1960). La dependència de la mar per al desenvolupament de
la civilització a l'Àsia central data d’èpoques antigues. L'aigua i la
irrigació han estat sempre la base de la vida, el desenvolupament de cada cosa
viva, i el component principal de la naturalesa a la regió.
A principis del s.XX vivien en aquesta regió entre
7 i 8 milions de persones. Les terres irrigades suposaven prop de 3.5 milions
d'hectàrees i tenien xarxes d’irrigació a diversos nivells, que eren la base
econòmica de la societat. Actualment la població excedeix els 60 milions de persones.
De la mateixa manera les terres irrigades s’han quasi triplicat (7.9-8.3
milions d’hectàrees actualment).
Què ha passat?
El mar d'Aral ha tingut històricament canvis
periòdics de la seva superfície aquàtica, és a dir les extensions són seguides
per en retiraments. Aquets canvis son condicionats per fluctuacions del clima i
fan canviar l'ambient de la regió. El principi de l'agricultura irrigada a la
regió data dels ss.VI-VIIa.C. i coincideix amb l’època més pròspera de la
civilització més antiga, que necessitava de la irrigació com un factor decisiu
en l’important desenvolupament històric i socioeconòmic.
El mar d'Aral funciona
com un evaporador gegantí, prop de 60 km3 d'aigua s'evaporen cada
any. Contribueix a la millora hidrotèrmica del règim climàtic de la regió,
influenciant els règims de plantes àrides, i augmentant així la productivitat
de l'aigua per a la pastura, i permetia el funcionament normal dels pous artesians.
L'equilibri ecològic (natura-factors antròpics) va ser estable fins al principi
dels anys 60. Quan el Mar d’Aral tenia un volum de 1.044km3, i un
territori de l'aigua d’uns 68.000 km2.
Avui l'Aral i la seva
ribera tenen clar que els desastres ecològics s’han d'atribuir principalment
als factors antròpics. El creixement del consum de l'aigua va combinar el
cultiu de nous territoris irrigat, on principalment s’hi produeix cotó i arròs,
juntament amb l'augment en la població que treballava en agricultura. El flux
de l'aigua cap al mar dels dos sistemes principals dels rius (l’AmuDarya i el
SyrDarya) s’ha parat totalment. La degradació del mar d'Aral ha provocat que
s’hagi convertit en el cos de dipòsits salats més gran del món, situat al
centre dels deserts asiàtics.
Impacte climàtic
El clima de l’Àsia central és un clima continental
molt acusat, allunyada de qualsevol oceà, les masses d’aigua més properes són
el mar Caspi i el mar d’Aral. I si tenim en compte la situació crítica del
segon... és fàcil entendre que el clima ha sofert uns efectes importants:
Durant els darrers anys del s.XX la sequera i
l’aridesa han fet que s'agreugés el problema del mar d'Aral, portat canvis al
voltant de sensibles en condicions de clima. En el passat l'Aral era considerat
un regulador que atenuava els vents freds de Sibèria i que reduïa la calor de
l'estiu. Els canvis del clima han conduït a generar un estiu més curt i més
sec, i de forma oposada hiverns més llargs i freds.
Impacte sobre els sòls
La immensa majoria dels sòls a l'Àsia central són
lleugers i transportats fàcilment pel vent. La sequedat del mar d'Aral ha donat
lloc a dues classes de desertificació: El llit del mar completament assecat, i
l’abús de l' irrigació artificial de les terres de conreu. Conseqüentment, ha
aparegut un nou desert "Aralkum"al centre dels grans deserts
asiàtics, morfològicament és un pantà salat, rodejat de dipòsits de sal sòlida,
on s’hi combinen altes restes sòlides com dipòsits minerals, o sòls fets mal bé
pels fertilitzants.
Impacte en el criosfera
Una de les conseqüències més perilloses de la
sequedat del mar d'Aral, és l‘augment de la degradació de les glaceres
muntanyoses del Himàlaia, el Pamir, Tien-tien-Shan, i del Altay, que a la
vegada alimenten el SyrDarya i l’AmuDarya (Els rius que alimenten el Mar
d'Aral).
Impacte sobre la biodiversitat
En el passat la especificitat del mar d'Aral va
contribuir a la riquesa i a la diversitat d’una biota que es podria comparar
amb l’africana. Aquesta àrea posseïa la meitat de les espècies que es
trobaven dins l’antiga URSS; moltes
d'aquests, no obstant això, han desaparegut o estan amenaçades. Hi havia 500
classes d'ocells, 200 espècies de mamífers i 100 espècies de peixos, milers
d'insectes i invertebrats.
Impacte en els ecosistemes
La conca del mar d’Aral es caracteritza per tenir
una estructura espacial complexa d'ecosistemes. Aquests són influenciats per
les condicions físiques i geogràfiques de la regió, les conseqüències de la
seva utilització econòmica durant molts segles, i la influència activa de
processos antropogènics moderns. Els ecosistemes d’Aral s'estan convertint en
ambients de condicions desèrtiques extremes.
Impacte econòmic
La taxa d’enfermetat té tendència a augmentar
progressivament.
Les víctimes primàries de les crisis eren les
capes més vulnerables de la societat: nens, dones, pobres, malpagats, tant de
ciutats com àrees rurals.
La sang, les malalties oncològiques, l'asma i les
malalties cardíaques estan progressant. La investigació mèdica prova que la
incidència i el creixement d'aquestes malalties són directament dependent en
desastre ecològic.
Previsió de futur
Si bé fa uns 10 anys es contemplaven diversos
escenaris, actualment es considera que la dessecació total del Mar d’Aral en
uns 5 o 10 anys.
