De Cap per Avall: La Quadratura del Cercle

 Tan de bo fos una Pizza!

Benvolgudes lectores i Benvolguts lectors de Mel i Sucre, si hi ha una cosa que saben fer bé les persones que mouen el Món és mentir descaradament, i si hi ha una eina "oficial" per mentir descaradament és un mapa. Al cap i a la fi, sempre el podeu veure De Cap per Avall.

De fet, d'aquest tema ja n'he xerrat anys abans a l'anterior secció "feim un pensament... geogràfic", no vos hauria venir de nou, però avui anirem una mica més enllà.

Sabeu que hi ha gent que diu que el Terra es Plana? els Romans deien als inicis de la pel·lícula de dibuixos animats d'Astèrix a Amèrica al 1994 que és com una Pizza. No vos podeu imaginar lo còmode per la geografia que fos així. Vos anim a que agafeu una poma o una taronja, la peleu i intenteu posar tota la pell damunt una taula de forma plana, que? Costa eh? Idò aquesta és la feina que fan les projeccions cartogràfiques, intentar convertir una "quasi-esfera" (La Terra) en un dibuix pla. I clar que ho aconsegueixen mitjançant matemàtiques i... mentint!

Projeccions

De projeccions (maneres de representar la Terra en un mapa) n'hi ha moltes, en general es divideixen en quatre tipus: Azimutal, Cònica, Cilíndrica i les Modificades a partir de les anteriors. Com veureu, els mapes resultants son ben diferents i sempre tenen distorsions. Aquestes distorsions son de tres tipus: Forma, Distància i Àrea. Per tant, si es impossible passar una esfera a un pla respectant totes tres (forma, distància i àrea) i el que ens  importa realment d'un mapa és representar la part que ens importa de la realitat, es perquè el mapa compleix una funció específica, per exemple ajudar a la navegació.

Per exemple la Projecció Equirectangular (creada pels grecs fa més de 2.000 anys) preserva la distància tot distorsionant la direcció i l'àrea, i això fa que només s'utilitzi per finalitats divulgatives i recentment en aplicacions informàtiques per a processar mapes globals aprofitant la correspondència entre píxels i coordenades geogràfiques.

De totes les projeccions, la més famosa del Món és la de Mercator, creada al 1569 per un geògraf Flamenc (ara Bèlgica) anomenat Gerardus Mercator. Sempre omnipresent a classe, Google maps i pràcticament qualsevol mapa mundi que veureu, de fet, els mapes rectangulars que es fan avui dia d'altres Planetes (Mart, Venus, Mercuri...) son projeccions de Mercator. Té uns avantatges que el fan tant popular, és fantàstic per navegar i traçar rumbs. Això es deu al fet que la projecció de Mercator conserva els angles del Món, es a dir que sempre mostra els rumbs en línia recta i es vol seguir en la mateixa latitud o longitud simplement s'ha d'anar recte, genial no? Per aconseguir aquesta propietat, la projecció de Mercator distorsiona la mida a un ritme creixent, com més lluny de l'equador es veu exageradament més gran. Heu de pensar que l'Equador té uns 40.000 km de longitud, mentre que els Pols son un simple punt, però quan projectam els pols en un cilindre (Mercator) estam allargant els pols (i totes les àrees properes) als mateixos 40.000 km que l'Equador, completament inviable.

Veieu que Grenlàndia pareix tant gran com Àfrica? En realitat, Àfrica és 15 vegades més gran. Vos pareix grossa la Península Ibèrica? Doncs Bolívia és el doble de gran, i la resta de sudamerica no vos podeu fer la idea de lo gegant que es fins que veniu. Podeu experimentar amb es país que vulgueu anant a sa web  (thetruesize.com)

Europocentrisme

Quin és el problema doncs? El tema és que els mapes que utilitzem donen forma a les nostres idees socials sobre àrees geogràfiques. Convenientment, Europa es troba al centre de la projecció de Mercator i de retruc tant Europa com els Estats Units (i Rússia que s'afegeix al carro) semblen més grans del que realment son, mentre que Àfrica i Amèrica Llatina semblen significativament més petites, i per tant molt menys importants. El motiu pel qual és significatiu és que "A la nostra societat equiparem inconscientment la mida amb la importància i fins i tot el poder. La manera en què presentem Àfrica, el sud d'Àsia i Amèrica del Sud simbolitzen al cap i a la fi, la poca importància social que els hi atorguem, tot ignorant pel camí la seva immensa diversitat cultural, política i social existent en aquests territoris. Això s'exagera més encara retallant el Mapa per la part de baix, ja que al sud del paral·lel 50º Sud només hi tenim la "poc important" i deshabitada Antàrtica, i al fer aquest retall, Europa queda perfectament centrada, ideal per a reforçar la dosi de racisme per parlar exclusivament de "negres", "sudaques" o "xinos".

Com podem posar remei a la inequitat que promou aquesta cartografia? Des de que ho van començar a pensar els primers geògrafs radicals als anys 50 avui en dia infinitat de projeccions disponibles. Malauradament, no hi ha cap manera de transcriure exactament la superfície d’un esferoide oblat en un pla bidimensional, i per això només parlaré d'alguns exemples:

La projecció Gall-Peters, creada al 1885 per James Gall i popularitzada per Arno Peters al 1974 per posar de relleu la desigualtat social dels països del Tercer Món juntament amb la distorsió de superfície produïda per Mercator. Aquesta projecció conserva l’àrea però distorsiona tant la distància (la distància del centre del mapa fins a un punt determinat no és proporcional per a diferents punts) com la direcció (les formes dels països es distorsionen en comparació amb un globus), que molts països perden la seva forma real, i queden amb unes formes irreconeixibles i una mica inútils, perquè no serveix, ni per navegar, ni per calcular distancies entre dos punts, ni per res.

N'Arno Peters va ser un espavilat que aconseguí fer-se ric gràcies a que la ONU, ONG's, moltes escoles i llibres de text compressin el seu "producte" que no era més que una copia de la feina feta per Gall quasi 100 anys abans. Si som un poc crítics, pareix que per al Món Occidental, l'única preocupació que té per el Tercer Món es que les àrees siguin proporcionals en un mapa enlloc d'ajudar-los a sortir del subdesenvolupament.

De Cap per avall

El 1998, la National Geographic Society Nord-americana va seleccionar la projecció de Winkel Tripel com la més adient per a realitzar mapes mundi, efectivament també te petites distorsions però pretén oferir un equilibri entre àrea, distància i direcció, i per això es precisament la meva preferida. Però clar, sempre podem anar un poc més enllà...

Aquest desequilibri de superfícies cartogràfiques que han sabut aprofitar els països més desenvolupats, compta amb un gran aliat: el Nord. Des de ben petits ens ensenyen que el Nord es a "dalt" i que "les coses importants van a dalt". Tampoc és tan així, per una banda els Egipcis i els grecs feien els mapes cap al Nord per a no tenir el Sol de cara quan els llegien, els cristians Orientaven els mapes cap a "Orient" per posar Jerusalem "a dalt", mentre que els musulmans feien els mapes cap al Sud per que així tenien la Mar mediterrània a la part de "baix".

Al cap i a la fi, a un mapa, tothom representa allò que vol i tots acaben mentint, a l'Espai intergalàctic no hi ha ni "Nord", ni "Sud", qui sap si al cap i a la fi... jo vivint a Xile estaré a l'hemisferi Nord i la Tramuntana serà el vent del Sud, i ho tenim tot De cap per avall!